Diumenge 24 d’abril de 2016
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 4 h. 30 m.
(9,43 km.)
Desnivell: 450 m.
Dificultat: Mitjana.
Programa: Anirem en direcció a Vic. Passarem per
Manlleu (C-37), seguirem per la BV-5224 que passant per la Vola arriba fins a la
Collada de Bracons.
Ens trobarem a les 10 h. a la Collada de Bracons.
Itinerari: Començarem a caminar des del Coll de
Bracons, situat a la carretera de Joanetes a la Vola (GIV-5273), a 1.132 m.
situat entre el Massís del Puigsacalm i la Serra de Llancers.
Situats a la Collada de Bracons (1.138 m.) i mirant cap el cantó de
Joanetes, surt a l’esquerra el camí que hem d’agafar, el qual inicialment
supera un tros de roca que cau sobre la carretera. La ruta està senyalada amb
traces de pintura vermella i blava. Aquí comença el camí que va al Puigsacalm.
Seguirem aquest camí que transcorre per una gran fageda i que no té pèrdua.
El camí pròpiament dit comença després de superar aquest tram. Un cop
ens endinsem en la muntanya, el camí es va enfilant de forma suau per una zona
rocosa i embardissada que poc a poc entra al bosc, deixant diferents trencalls,
primer a mà dreta (que ens duria fins al puig del Tosell Gros) i desprès a
l’esquerra, que no hem d’agafar, sinó que hem de seguir per la senda més
evident.
Aquí ens trobarem amb el tram més costerut des de que hem començat la
ruta, ja que aquesta s’enfila de forma decidida fent llaçades per un camí molt
fressat, fins arribar, al cap d’uns 40 minuts, a la Collada de Sant Bartomeu a
1.249 m. (podem veure el nom escrit de color vermell en un faig) aquí cal parar
atenció.
En aquest punt, per anar a Font Tornadissa i al Puigsacalm, aniríem cap
a la dreta (NE). Nosaltres anirem cap a l’esquerra (SO), seguint el camí que
també està ben fresat i que continua per dintre el bosc de faigs que cobreix
aquest vessant sud de la Serra de Curull.
A partir d’aquest coll i durant bona part del trajecte no hi han
senyals. El camí ressegueix el vessant de la muntanya i la vegetació és molt
abundant.
El camí no presenta grans desnivells, però va fent petites pujades i
baixades i passa per un seguit de colls i collets: Coll de Gallina, Collet de
la Foradada, Coll de Joan, Collet de la Boulella i Coll de la Coma del Coll.
Continuem per aquest camí i més endavant arribem en una cruïlla de
corriols amb una tanca i un cartell que posa Puig de les Àligues. Seguim ara el
camí per l’esquerra senyalitzat amb abundants marques de color blau i que en
lleuger ascens pel mig d’una roureda i amb dilatades vistes ens portarà al Coll
de la Coma del Coll a 1.257 m.
Al nord, un camí descendeix bruscament per la font de la Canal un camí
que va a Vidrà passant per la Baga de Curull, i pel vessant oposat el camí de
Sant Pere de Torelló. Cal girar a la dreta (hi un rètol indicant el lloc) i
seguint un sender que va per la carena comencem a ascendir suaument.
El Coll de la Coma del Coll és l’últim dels colls per on passarem i es
troba situat entre el Puig Curull i el Pic de l’Àliga.
Els senyals blaus ens acompanyen fins al cim. No ens hem d’espantar pel
seu aspecte desafiant que en forma de pica, sembla inaccessible. El camí que hi
puja és certament vertiginós. Els últims metres són força costeruts i algun pas
ens demanarà una certa agilitat, però sempre fàcil.
El Puig de les Àligues és un cim dret d’atrevida estructura i el millor
mirador de la serra de Curull situat a 1.342 m. El poc espai de que disposa el
cim, juntament amb el seu accés, ens fa semblar que estiguem en un cim del
Pirineu. Una senyera oneja al seu cimal.
Farem l’anada i la tornada i quan tornem a ser al collet, farem el mateix amb el Puig Curull, situat més a ponent i més a les envistes de Bellmunt.
Tots dos cims són uns monticles rocallosos que sobresurten de la serralada. S’hi puja sense dificultat, però en algun pas cal ajudar-se de les mans. Tots dos són bones talaies del sector de Vidrà, la Serra de Milany i la de Santa Magdalena de Cambrils, el Pirineu oriental (del Puigmal al Costabona i el Canigó)... A migjorn, veurem les Guilleries, el Collsacabra i el Montseny. Cap a ponent el Pedraforca i els seus voltants.
Tots dos cims són uns monticles rocallosos que sobresurten de la serralada. S’hi puja sense dificultat, però en algun pas cal ajudar-se de les mans. Tots dos són bones talaies del sector de Vidrà, la Serra de Milany i la de Santa Magdalena de Cambrils, el Pirineu oriental (del Puigmal al Costabona i el Canigó)... A migjorn, veurem les Guilleries, el Collsacabra i el Montseny. Cap a ponent el Pedraforca i els seus voltants.
La baixada la farem pel mateix camí.
Observacions: Excursió que transcorre entre el Massís del
Puigsacalm i la Serra de Curull, assolint dos dels diversos cims que formen
aquesta serra.
Sortida conjunta amb l’A.E. i G. Sant Ramon Nonat de Sant
Boi, emmarcada dins del projecte “50 cims” dins dels actes del seu 50é.
Aniversari.
Caldrà dur l’esmorzar i el dinar. Per realitzar aquesta
ruta cal portar roba i calçat adequats, i aigua suficient.
Horari: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i
tornarem a Sant Boi sobre les cinc de la tarda.
Cal dur l’esmorzar, el dinar i beguda.
Ens trobarem al coll de Bracons a les 10 h.
Pic o
Puig?
El nom de “El Puig de les Àligues” no apareix als mapes
del I.C.C., surt en canvi el “Puig de l’Àliga” al terme de Sant Pere de
Torelló; cal dir que és el mateix cim situat al nord de la casa de la Coma del
Coll.
Potser es per falta de coherència el que passa amb aquest
nom. Mentre el nom “oficial” hi figura “Pic de l’Àliga” (rètols), multitud de
guies i nombrosos escrits avalen el nom de “Puig de les Àligues”.
Definició
de Puig.
Un puig o tossal és una part de la terra elevada per
damunt de la resta. Sol aplicar-se doncs a una muntanya de reduïdes dimensions.
Es troben en quantitat a la zona al voltant d'una serralada, o inclús aïllats
en mig d'una planúria com és el cas del Puig o Puig de Randa (543 m). Tanmateix
alguns cims de muntanyes reben aquesta denominació, com el Puig Major, cim de
la Serra de Tramuntana amb 1.445 m. Sembla que el nom és degut al fet que
despunta de la resta del massís.
Definició
de Pic.
Cim agut d’una muntanya.
Qui s’anima a aclarir-ho?.......
