Dijous 16 de juny de 2016
Hora de sortida: 2/4 de set de la tarda.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 2 h 15 m (7,8 km)
Desnivell: 10 m (acumulat....)
Dificultat: Fàcil
(faltaria més....)
Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada davant
l’estació dels FGC de Sant Boi (pels que vinguin de fora de Sant Boi, hi ha una
zona d’aparcament gratuïta a l’altre costat de l’estació (BV-2002 carretera a
Sant Vicenç dels Horts)
Itinerari: Des de l’estació dels FGC de Sant Boi,
sortirem en direcció al carrer Marià Girona, passant pel davant de les Termes
Romanes i anirem a enllaçar amb el camí del sorral, camí que segueix el curs
del riu Llobregat en direcció al Prat de Llobregat.
El riu Llobregat és el principal protagonista de l’itinerari, ja que
sense ell no s’hauria desenvolupat l’agricultura en aquest indret. Cal destacar
que ens trobem en una zona humida que utilitzen molts ocells en les rutes
migratòries entre Europa i l’Àfrica.
Seguirem caminant per la part alta del talús, fet en el seu moment, per
preveure les crescudes del riu fins arribar just sota del viaducte de
l’autopista C-32. Girarem a la dret, baixant del talús per la part contraria al
riu, on trobarem el camí de la Ribera, punt en el que iniciarem el retorn, fent
una circular.
A ma esquerra veurem la masia de Can Misses, restaurada l’any 2005. Es
tracta d’una típica masia de meitat del segle XIX, de grans dimensions,
envoltada de palmeres i camps de cultiu. Seguint el camí de la ribera arribarem
al centre d’informació de la masia de Can Comas.
La masia de Can Comas, Centre d’Informació i Gestió del Parc Agrari,
està situada al districte de la Ribera del Prat. Aquest equipament és la seu
del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Des d’aquí es gestiona
l’entorn i també s’informa als visitants sobre la zona. A més, a Can Comas
també hi ha diversos camps agraris experimentals i un arborètum que ha permès
conservar exemplars de fins a 62 varietats tradicionals de fruiters, algunes
d’elles ja desaparegudes al Baix Llobregat. A banda de l’atractiu natural dels
voltants, és força interessant l’edifici on s’ubica el centre. Es tracta d’una
masia restaurada per la Diputació de Barcelona el 2004, de la qual destaquen la
galeria d’arcs de mig punt del primer pis, el cobert agrícola, els dos pous, el
safareig i l’abeurador. A banda d’obtenir informació, es pot gaudir una àmplia
panoràmica sobre el parc i del pla del Llobregat.
El recorregut segueix a pocs metres de la masia de Can Comas,
concretament pel camí de la Ribera. Després continua pel camí de Cal Pinques i
pel de la Bomba, tots tres força representatius del paisatge d’aquest parc,
format majoritàriament per camps de cultiu i xarxes de reg. Pas a pas es pot
anar comprovant com el paisatge manté alguns elements testimonials del que van
ser antigament, tal com els va descriure Josep Pla en el llibre “El meu país”. Al fons, encara s’hi pot
veure un mar de conreus, sobretot de fruites i hortalisses, com camps de
carxoferes, de cols, de carbassa, cirerers, presseguers, etc., que fan ben
palesa la qualitat del sòl. Pel camí es passa a la vora de diverses masies, com
Cal Pastera, Cal Xic Parellada, , la Casa Blanca o Cal Maurici. En el camí de
la Bomba, s’hi poden veure perfectament els canals de reg. Ignasi Riera, a
l’obra Prat de Llobregat. Memòries de
fang i de llum, també va parlar d’aquests paratges.
Enllaçarem amb el principi del camí del Sorral i tornarem al punt de
sortida a l’estació dels FGC.
Observacions: De
Josep Pla a Ignasi Riera passant per Anna Maria Moix o Gabriel Pernau. La
llista, però, podria ser molt més extensa, ja que són molts els escriptors i
escriptores que han dedicat part de la seva obra, novel·les o assaigs, a
descriure els paisatges, la vida a pagès i el gran canvi que ha sofert
l’agricultura a aquesta rica zona situada al delta del Llobregat.
Al
voltant de la masia de Can Comas, fent un itinerari circular, s’hi poden veure
alguns dels conreu d’horta i arbres fruiters que es concentren al voltant del
riu Llobregat, l’ànima del Parc Agrari, i que van fer que aquest indret fos
durant molts anys, i en certs aspectes encara ho sigui, un veritable “rebost”
de la gran conurbació que l’envolta.
L’agricultura
del pla del Llobregat va rebre un gran impuls a començaments del segle passat
amb la construcció del Canal de la Infanta. L’època de màxim esplendor cal
situar-la entre els anys 1926 i 1933, període en què es va exportar molta
fruita a l’estranger.
Soparem al restaurant El Fogon, a la Rambla de Sant Boi.
Tornarem a casa als voltants de les dotze del vespre.
