GR-151: Folgueroles – Casserres – Vilanova de Sau (771 m) Camins del Bisbe i Abat Oliba: 2ª i 3ª. Etapa

Dissabte 19 de novembre de 2016

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca d’Osona.

Temps aproximat: 7 h. 30 m. (20,8 km.)

Desnivell: 1.030 m. (acumulat)

Dificultat: Difícil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i per la AP-7 anirem fins a la sortida de Vic. Seguirem per la C-17 passant per Aiguafreda. A les 4 carreters de Tona ens pararem a fer el tallat i el xuxet.

Seguirem per la C-17, fins passar Vic on agafarem el desviament a la dreta per la C-25-Eix Transversal (Girona – Vic est). Sortirem per la sortida 187 i anirem en direcció Sant Julià de Vilatorta / Calldetenes. Per la N-141d fins a Folgueroles, on aparcarem el cotxe.

Itinerari: Camins del bisbe i abat Oliba: 2ª. Etapa: Folgueroles – Sant Pere de Casserres. (11,5 km. – 545 m. desnivell acumulat – 4 h. 30 m.)

Sortirem del nucli antic del poble de Folgueroles, poble verdaguerià per excel·lència i també poble del pilot de Ral·lis Nani Roma. La pedra ocre de les pedreres del barri del Passavant també donaren a conèixer el poblet arreu del país, aprofitada per a llindes i dovelles. 

Enfilarem cap a la zona esportiva.

Deixarem la petita urbanització i girarem a l’esquerra cap als afores del poble.

La petita ermita de la Damunt (s. XIII), humil, fou un refugi de pau per al poeta Verdaguer i escenari de la seva obra “L’Arpa”. Les vistes son privilegiades, els Pirineus al Nord, el Montseny cap al Sud, i als peus, la Plana.

El camí indica seguir-lo tot creuant els camps del Pou, una antiquíssima casa pairal mestressa de molta terra, avui reconvertida a altres usos. No queda clar si al pagès li deu fer massa gràcia....

Arribarem a un petit bosc i iniciarem un descens per unes escales dels Foquers.

Retallarem cap a l’esquerra just damunt la font dels Foquers, avui arranjada i mantinguda. Creuarem la riera de Tavèrnoles i enfilarem al poble pel camí veïnal.

La masia del Joglar, a l’esquerra, és d’una bellesa i autenticitat, avui en dia difícils de trobar.

Agafarem la pujada asfaltada que ens durà a Tavèrnoles i que ens mostra la façana de la parròquia de Sant Esteve, d’un romànic molt treballat i documentada des del s. X.

Creuarem la carretera.

A l’entrada del barri del Roquet, girarem bruscament a la dreta per un baixador enverdissat.

Passarem per la granja de Can Benarigues (o Benerigues)

Ens desviarem del camí principal i pujarem a la dreta cap amunt per un camí de bosc.

Connectarem amb el camí de Savassona, al costat mateix de la carretera. L’enllosat del camí, és talment com una via romana.

Arribarem al bonic pla de Savassona, pastures voltades de pineda amb uns monuments megalítics espectaculars. Davant nostre tindrem el majestuós Dau de Savassona, avui Meca dels escaladors de bloc. Savassona representa un antic assentament ibèric i medieval, del qual és absolutament imprescindible visitar la petita església romànica que trobarem dalt d’un turó, pujant per les antigues escales que hi ha seguint el sender a l’esquerra del pla. Situada sobre Savassona tenim l’ermita de Sant Feliuet que, tot i que el PR no hi passa, val la pena acostar-s’hi, tant l’ermita com les vistes del Pantà de Sau són molt boniques. D’altra banda, Savassona és un indret molt cuidat i estimat pels socis de la Unió Excursionista de Vic, els quals vetllen pel bon ús de l’espai on s’hi practica escalada i on hi trobem restes ibèriques.

Després recuperarem el bon camí just al collet de Passarella, on girarem a la dreta.

Ens desviarem novament de la ruta principal i girarem a l’esquerra avall.

Ben a prop del puig del Ter, es troba el collet del mateix nom, on girarem a la dreta per baixar ràpidament.

Entrarem a la urbanització de Fussimanya, que pertanyent al municipi de Tavèrnoles, s’estén a tota la vessant Oest del puig Llobregat.

Ara el camí és asfaltat, però no per gaire estona. Creuarem la urbanització. Pel camí trobarem un punt d’aigua i un restaurant.

Novament recuperarem l’aspecte salvatge de l’itinerari, un camí força vertical ens davalla fins a creuar el torrent de l’Infern, que en pocs metres aboca al Ter.

Desembocarem en un altre sender que prendrem cap a l’esquerra per flanquejar una estona.

Final del camí bo, ara sols una pujada curta que ens encamina fins al camí de Casserres.

Creuarem la carretera de Casserres, i per l’altre cantó reprendrem el camí que ens portarà al monestir (retornant del monestir passarem pel mateix punt per continuar la ruta) En el final de la pujada hem d’agafar el camí de l’esquerra que ja marca “Sender al Monestir”. Continuarem cap a la nostra esquerra pel llom de Casserres. Aquest tram final transcórrer per un bosc ombrívol molt bonic que ja ens portarà fins al monestir de Sant Pere de Casserres. 

Arribarem a la recepció del monestir de Sant Pere de Casserres després de creuar una passarel•la de pedra amb una pujada suau. La situació és espectacular, coronant el meandre més pronunciat de tot el recorregut del Ter. La visita al monestir és molt recomanable (si anem bé de temps....), comentada si és vol i fins i tot amb un audiovisual. Aquí hi ha servei de bar-restaurant. La següent etapa recula uns metres pel mateix camí per on hem vingut.

3ª. Etapa: Sant Pere de Casserres – Vilanova de Sau (9,3 km. – 483 m. desnivell acumulat – 3 h.)

Sortirem de la recepció del Monestir de Sant Pere de Casserres, situat al capdamunt del meandre més gran i sinuós que el riu Ter descriu a la plana de Vic d’una sèrie de més de 20 giravolts abans d’encaixonar-se a Sau. Caldrà prendre el mateix camí pel qual hem arribat al monestir i seguir-lo uns 20 minuts. Al llarg del sender de Casserres, les vistes sobre el riu ja en condicions de pantà son esplèndides. A la riba contrària a la que som, hi hagué en altre temps una petita ermita romànica del s. XI anomenada Sant Vicenç de Verders o de Sarriera, que a l’inundar el territori fou desmuntada a peces i reconstruïda al parc de can Deu, a Sabadell.

Voltarem l’anomenat turó del Quintà.

Rodejarem el serrat dels Moros. Just a la riba contrària del riu, al cantó solell, hi ha encara les ruïnes del Baucells, antiga masia que havia tingut una bona plantació de vinya i producció de vi.

Deixarem el camí per on havíem arribat a Casserres i continuarem recte paral·lels a la carretera de Casserres, en direcció al Parador de Turisme.

En aquest punt, ja separats de la ruta asfaltada, comencem el descens fins al Parador.

A les envistes del Parador, recuperarem novament l’accés pavimentat.

Arribats al coll de Terrades, prendrem una pista pavimentada que baixa cap a l’esquerra serpentejant.

Deixarem la pista de can Mateu i ens enfilarem cap a la dreta per un corriol.

Passats els plans de Roca Roja, a l’esquerra i buscant el rec, difícil de trobar, s’hi amaga la font del Llop, abeurador natural de fauna. De nit, diuen que s’hi veuen senglars.

Tot voltant el turó de la Casanova, avançarem ben a prop del cingle damunt la costa del Vilar. Sota els nostres peus, s’endinsen en la paret calcària les coves de les Grioteres o Guilloteres. Un conjunt de galeries laberíntiques seques on s’hi ha trobat restes arqueològiques.

Entrarem a les pastures de la Casanova. Des d’aquí i mirant cap a les parets de Tavertet, al NE, la visió dels cingles és espectacular. L’entrada que fa el pantà, a la part esquerra, s’anomena el sot de Balà, i la fondalada arriba fins als peus de Tavertet.

Entrarem a la pista de terra que ens durà fins al pla de Santa Margarida, als peus del puig del Far.

Aquest gran roc que descobriu a l’esquerra, el puig del Far, consta com a una icona del paisatge del cingle, ja que la seva silueta es retalla en l’horitzó des de qualsevol punt de la comarca. Sovint és coronat amb una senyera catalana.

Atenció en aquest punt, ja que pot generar dubtes. El GR-151 gira a l’esquerra tot descendint el cingle (és el camí que hem d’agafar), dret i vertiginós al principi. El GR 2 en canvi, continua resseguint la cinglera camí de la plana.

A poc a poc el camí es va fent més planer i més ample. Hem davallat el cingle.

Continuarem recte, a l’esquerra, el camí que mena a la masia de La Font.

Creuarem la carretera de Vilanova al pantà de Sau.

Creuarem el rec i enfilarem el pujador que ens deixarà a l’entrada del poble.

Fi de l’etapa, som al poble de Vilanova de Sau, on trobarem tota mena de serveis. La gastronomia local és coneguda arreu, i també la seva fira d’herbes remeieres que té lloc a principis de juny. També cal mencionar la importància del museu local.

Observacions: La dificultat de la sortida rau en la distància a recórrer i el desnivell acumulat. No presenta cap dificultat tècnica i transcorre per camins ben fresats.

Senyalització: Marques grogues i blanques (PR), en molts trams combinades amb una marca vermella com a coincidència amb diferents GR.

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1569210 (fa una circular: Folgueroles, Casserres, Vilanova de Sau i Folgueroles) nosaltres l’hem seguit fins a Vilanova de Sau.

Els Camins del Bisbe i  Abat Oliba és una ruta d’art romànic que uneix la comarca del Bages, d’Osona i del Ripollès utilitzant com a fil conductor el Bisbe i Abat Oliba.

De totes les tendències arquitectòniques i artístiques que han existit fins al dia d’avui, la més estesa és sense cap mena de dubte el romànic. Les comarques del Bages, d’Osona, i el Ripollès en són la mostra més fidedigne d’aquest bast patrimoni. Qualsevol dels pobles i ciutats que formen part de les nostres comarques té o ha tingut alguna església o edifici construït amb aquest estil. L’art romànic ens uneix i dóna sentit a aquest projecte.

L’art romànic es presenta, doncs, com un element integrador de la Catalunya Central, i constitueix l’argument idoni per fomentar el reequilibri territorial i per donar a conèixer el paisatge, la gastronomia, la tradició i tota l’oferta turística complementària de la Catalunya interior.

L’etapa de Folgueroles a Casserres, és un clàssic a la comarca, i despunta per la seva qualitat cultural. Descobrim el territori Verdaguerià en combinació amb una increïble riquesa arquitectònica de masies i ermites romàniques, fins a culminar en el propi monestir de Sant Pere de Casserres, joia del romànic català. Pel camí, no val a menysprear la visita a Savassona on hi trobarem, a part d’escaladors joves i valents, tombes antropomorfes, petroglifs ibèrics i unes vistes dels Pirineus, de la plana de Vic i del Collsacabra, gairebé de postal.

L’etapa de Casserres a Vilanova de Sau, és una etapa sincerament bella. La bellesa i espectacularitat dels paisatges que d’ara endavant acompanyaran el camí per la zona de Sau i el Collsacabra, captiva íntimament.

És una etapa amb un bon desnivell, de pujada suau i descens vertical, però amb l’afegit del cingle en estat pur. El recorregut transcorre per camins antics que desprenen un sentiment de territori, de cultura i de permanència.

Donat la llargada del recorregut, ens hem d’endur el dinar o bé decidir de fer un dinar-berenar-sopar al restaurant del Càmping el Pont de Barcelona a El Pont de Malafogassa, tel.: 93 743 08 89 – 669 602 107 on ens faran dinar a qualsevol hora (l’únic que us farà dinar fora de l’horari habitual, millor avisar abans) preu: uns 16.- Euros per persona.. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Després agafarem un taxi que ens durà fins a Folgueroles a recollir els cotxes. Taxi Enric, tel. 608 774 811, 8 places. Preu: 15.- Euros (a repartir entre els que siguem) Si el taxi ens recull a Vilanova de Sau, ens porta a El Pont de Malafogassa i després del dinar ens recull per dur-nos a Folgueroles, el preu és de 35.- Euros.