Allà on el riu s’acosta a la Mediterrània.
El curs del riu Llobregat,
en aquest tram, passa per diferents municipis, entre d’altres: Pallejà, Molins
de Rei i Sant Vicenç dels Horts.
Al pas pel terme de Molins de Rei veurem el que queda d’uns aiguamolls.
Els aiguamolls de Molins de Rei representen la restauració d’un antic meandre del riu que va desaparèixer amb la construcció de l’autovia A-2. S’hi pot caminar a través d’un camí perimètric i observar els ocells migratoris que hi fan estada i hi nidifiquen. És la llacuna d’aigua dolça més gran del Baix Llobregat, amb un total de sis hectàrees que s’estenen entre l’A-2 i la B-23. És un espai recuperat als anys 90 on creixen espècies de ribera com el Canyís, la boga, el vern i el salze.
Arribarem al Parc Fluvial
de Sant Boi i entrarem a Sant Boi per les passarel·les que van a sortir prop de
les Termes Romanes.
Si tenim temps, abans o
després de dinar, podem visitar les Termes Romanes. Les Termes Romanes de Sant
Boi són els banys d'una propietat privada de l'època millor conservats de
Catalunya. Foren construïdes a les acaballes del segle II dC, en una època d'esplendor
econòmica a la vall del Llobregat. L'edifici termal va estar en ple
funcionament fins al segle V. Per consultar l’horari de visites, aneu a la
pàgina web del Museu de Sant Boi:
D’aquí anirem fins a l’estació del FGC on donarem per finalitzat el recorregut per avui.
Observacions: Us proposem de viure un matí típic
d’hivern al Baix Llobregat, la comarca que té en el riu la seva espina dorsal i
de pas, fer un bon entrenament.
En els darrers trenta
quilòmetres dels curs fluvial, des de Martorell, sota la remor dels cotxes de
l’autovia, el riu respira allà on s’obren petits espais naturals, alguns dels
quals restaurats gràcies al Consorci per a la Recuperació i Conservació del Riu
Llobregat.
Quan el riu s’acosta a la
mar, des del pont del Diable de Martorell fins a la desembocadura, trobarem
diversos espais d’especial interès natural agrupats amb el nom de Parc del Riu
Llobregat.
Assetjats per una intensa
xarxa viària, aiguamolls com els de Molins de Rei i rieres com les de Corbera i
Vallvidrera veuen passar l’aigua que s’encamina cap al Delta. Són hàbitats molt
fràgils que tenen un paper clau en el cicle de l’aigua i actuen com a
enclavaments de biodiversitat.
El Parc Fluvial de Sant
Boi, el meandre de Sant Joan Despí o el parc lúdic fluvial del Prat de
Llobregat representen la rehabilitació de zones abans degradades on s’han fet
actuacions paisatgístiques necessàries per valoritzar les ribes del riu. Al
llarg del curs fluvial, el trontoll dels trens i el brunzit dels automòbils ja
no pertorba els ocells.
“Després de Tàrraco, hi
ha un lloc agradable de les riques Barcelones, on el port estén els seus braços
protectors i els camps regalen eternes aigües dolces”. Així s’expressava el poeta i
astrònom Aviè, en la seva Ora marítima, en el segle IV dC, referint-se a la
desembocadura del Llobregat, el Rubricatum dels romans.
Molt ha plogut des
d’aleshores i molta aigua ha baixat per la llera d’un riu, a voltes tranquil i
a voltes inclement, nascut 165 km amunt, a Castellar de n’Hug. Un riu que avui,
en el seu tram final, no reconeixerien ni els romans ni tampoc els nostres avis.
La desembocadura va ser
desviada el 2004 per permetre l’ampliació de les instal·lacions del port de
Barcelona cap al sud. Al seu marge dret, entorn de l’estany de Cal Tet, que des
del cel dibuixa perfectament la silueta d’un ànec en vol, s’ha originat una
zona protegida de bell nou: els Espais Naturals del Riu, un petit delta en
miniatura, una de les peces que, sumada a les preexistents de l’estany de la
Ricarda, el conjunt Remolar – les Filipines, l’estany de la Murtra, els
Reguerons, la pineda de Can Camins, la pineda de la Maiola, les basses de Can
Dimoni i les platges de Viladecans i d’El Prat, conformen els Espais Naturals
del Delta del Llobregat. En total, unes 923 hectàrees que gaudeixen d’un alt
índex de protecció. Els aiguamolls del Llobregat són indrets de gran
importància en el trànsit migratori de milers d’ocells entre Europa i Àfrica.
Les mesures de conservació
del tram final del Llobregat han permès la consolidació, en un illot al final
del riu, d’una colònia reproductora de gavina corsa, espècie que fins ara tan
sols nidificava al delta de l’Ebre.
L’ànec de coll-verd és una
de les moltes espècies que podem veure en els estanys propers al riu.
És un espai que cal protegir i que darrerament torna a estar amenaçat per la possible ampliació de l’aeroport.
Els antics traginers que es desplaçaven pel territori, seguien els camins més rectes que els permetien d’aturar-se en les diferents viles i, sovint, el trajecte es feia pel voral dels rius. La travessa que us proposem en aquesta ocasió, és llarga i està pensada per fer-la en època de no massa calor. De Martorell a Sant Boi, es tracta de trepitjar un bon tram del parc del Llobregat, saludar a les espècies animals fluvials que ens anirem trobant i assaborir meandres o aiguamolls, que amb tota la seva riquesa ens adverteixen de la fragilitat a la qual estan sotmesos. En aquesta sortida, també podrem admirar — de passada — un petit fragment de l’antic imperi romà: les Termes Romanes de la vila de Sant Boi.
On podem dinar:
· Dinarem
al restaurant Cal Vitus de Sant Boi, a la Rambla de Sant Boi de
Llobregat, tel. 93 652 96 13. El local és petit però acollidor. Cuina
tradicional catalana amb elaboracions modernes.
