Dimecres 1 de juliol de 2020
Matinal
Hora de sortida: Dos quarts de set del matí.
Ubicació: Comarca de l’Anoia.
Temps aproximat: 5 h (12,9
km)
Desnivell: 650 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’
A-2 fins a El Bruc. Aparcarem al costat de les escoles del poble c/. del Bruc
del Mig, 106 (una mica per sota del monument al Timbaler)
Itinerari: Començarem a caminar per la pista de Can
Rovira, que surt des de les escoles del poble, avançant en direcció al Refugi
Vicenç Barbé.
Al cap de 15 minuts de marxa, agafarem el camí de la Cova de l’Arcada,
que marxa cap a la dreta entre unes oliveres.
La ruta puja per la dreta del serrat de les Arnes cap al coll del
Xincarró, des d’on es veu la paret de la Raconada i els Pallers.
Superada la roca del Tambor, el camí continua cap a la font d’en Xebret,
des d’on es puja per un corriol estret cap a la cova de l’Arcada, una balma immensa
de color vermell.
Des d’aquí cal creuar el torrent de les Grutes i desviar-se tot seguit
cap a la dreta per pujar per un corriol estret i engorjat on trobarem un petit
pas equipat amb grapes.
Al coll del Porc (també senyalitzat com a coll del Port) s’hi arriba en una
mica més d’unes dues hores després d’haver deixat El Bruc.
Per arribar-hi cal desviar-se uns 300 metres del camí que seguirem en
direcció al Refugi Vicenç Barbé. Realment no té cap vista i no val la pena
arribar-hi.
Tornarem al Bruc passant pel portell Estret i el
Refugi Vicenç Barbé i baixant pels Pallers.
Observacions: Per
anar una mica més enllà de la típica però obligada ascensió al punt més alt de
Montserrat, la proposta alternativa que proposem, consisteix a descobrir
paratges més tranquils, solitaris i feréstecs, amb l’objectiu d’assaborir
l’essència més natural d’aquest massís tan extraordinari.
Amb
aquesta intenció, dirigirem la mirada cap al cantó occidental de la muntanya,
on hi ha les capritxoses formes de les Agulles, els Frares Encantats i els
Ecos.
L’oferta
de camins i senders en aquesta zona és enorme i cadascú pot dissenyar la ruta a
mida de les seves inquietuds.
Endinsar-se – o enfilar-se – en major
o menor grau a través d’aquests paratges de naturalesa laberíntica serà sempre una
decisió personal. Cal tenir present que el cansament acumulat ens pot passar
factura.
Caldrà
tenir en compte les hores de llum i parar molta atenció, ja que hi abunden les
cruïlles i la senyalització és molt més subtil que a la zona del monestir.
Els
camins i corriols de la zona oest de Montserrat són agrestos, estrets i
irregulars. Convé dur calçat de senderisme amb sola rígida i adherent, pantaló
llarg de teixit resistent i màniga llarga.
El
conglomerat montserratí, en dies de pluja o quan el terreny és encara humit,
pot ser molt relliscós, sobretot en algunes zones on s’ha desgastat
especialment.
Algun
tram es pot definir com a “gimnàstic”, perquè cal fer-hi servir les mans per
superar algun pas de grimpada o desgrimpada.
L’enorme
quantitat de corriols existent fa del tot imprescindible portar un mapa de
qualitat (tipus Alpina) i/o un GPS amb software d’excursionisme, amb circuits i
mapes topogràfics detallats.
No
oblidar l’aigua, l’esmorzar i ganyips, els bastons per ajudar-nos en els trams
més inclinats i l’esmentat material i eines d’orientació.
Dinarem
a casa.
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.
