13 de setembre de 2003
Hora de sortida: 2/4 de sis del matí.
Hora de sortida: 2/4 de sis del matí.
Ubicació: Comarca del Capcir.
Temps aproximat: 9 h. 15 m.
Desnivell: 800 m.
Dificultat: Difícil.
Itinerari: Anirem fins a Puigcerdà. Aquí passarem la frontera per la Guingueta i anirem direcció a Montlluís. A la rotonda de la N-116 de Montlluís, hem de prendre la D-618 en direcció a Font Romeu i poc desprès en una altra rotonda, la D-118 cap a La Llagona i la Quillana (Quillan). Ben aviat la deixem per prendre a l’esquerra la D-60, fins a l’alçada de la Presa de Les Bulloses (els mesos d’estiu s’ha de deixar el cotxe bastant abans, en un pàrquing i agafar uns autobusos quefan el trajecte fins al llac. El primer surt a les set del matí), on hi ha amplis espais habilitats per aparcament. Presa de l’Estany de les Bulloses (2.012 m.). L’excursió comença i finalitza en aquest punt. Comencem a caminar en direcció nord pel marge dret del llac (riba de ponent) seguint un corriol ben fressat i senyalitzat com a GR-10 (rètol indicador). Camí en general planer però amb força alts i baixos que segueix proper a l’estany per dins d’un bosc de pi negre, travessant diversos torrents que s’escolen dels llacs de la falda del Carlit. Quan estem a punt d’abastar l’extrem nord de l’estany, trobem una cruïlla (rètol indicador, 2.037 m., 1h) on hi conflueixen diversos itineraris. El GR-10 i el de la Volta del Carlit que hem seguit fins aquí i també el de la Volta del Capcir (senyals grocs i vermells). Tots marxen per un corriol a l’esquerra, el GR-10 i el de la volta del Carlit seguiran per la dreta (NO) per la Coma de la Grava. El de la Volta del Capcir aviat girarà a llevant per anar a creuar la Tet pel pontarró que porta el nom de Maurice Marty (2.033 m., 1h 15’). Nosaltres seguirem pel de la dreta, (NE) anant a buscar l’extrem més septentrional de l’estany i desprès girar al nord fins abastar el pontarró.
Fins aquí hem transitat per camí planer. De la vora del riu comencem a enfilar-nos vers el nord en moderat pendent. Deixem que el GR de la Volta del Capcir marxi a mà dreta (rètol). Prendrem el corriol sense senyalització que marxa vers el NO, anant guanyant alçada entremig de bosc, fins a l’alçada d’un collet (2.190 m) que queda a pocs metres mà dreta. Des d’aquí podem divisar l’Estany de l’Esparver. Continuem pujant en la mateixa direcció per camí fressat que guanya pendent. Una gran fita (2 h) ens assenyala que anem en bona direcció i l’nici de la coma l’Estany Blau (oComa de la Llosa occidental). Tenim una bona perspectiva de les Bulloses i la Coma de la Grava, amb el puig del mateix nom. El Péric encara ens queda amagat. Aviat el camí es fa més planer fins atènyer un precari refugi metàl·lic d’un llampant color verd (2.267 m., 2h 15’). Des d’aquí ja podem observar al nord el Puig Péric i la seva aresta SE per la que ens hi enfilarem. El camí continua vers el nord pel marge esquerra de la Coma de l’Estany Blau, per entremig de la que s’hi escola el rec que recull l’aigua del sistema lacustre del circ que formen el propi Péric, el Puig de la Cometa d’Espanya i el de la Portella Gran. Si el seguíssim ens menaria fins a l’Estany Blau i la Portella Gran. Però nosaltres marxarem a la dreta, sense camí, per entremig de prats i pastures, també vers el nord, però lleugerament al NE, en direcció a un coll molt evident que podem veure a sota i a migdia, del darrer contrafort de l’aresta SE del Puig Péric . Quan hi arribem (2.366 m., 2h 50’) trobem unes fites senyalant un corriol poc fressat que, en fort pendent, ens deixa a sobre del primer dels tres turons o avant-cims (2.480 m). Desprès davallem lleugerament per emprendre el segon (2.610 m) i el tercer (2.660) passat el qual ja solament ens resta l’esforç final. Tot aquest tram d’aresta és força rocallós i fa que en alguns punts el corriol es desdibuixi. A banda de les fites també hi ha senyals de pintura (vermell sobre blanc) que ens ajudaran a orientar-nos-hi. Però es tracta bàsicament de seguir el fil carener, més aviat pel costat de ponent, que pel de llevant. En cas de dubte millor decantar-nos a ponent. També te trams aeris i ens caldrà grimpar bona estona. Anirem gaudint, sobretot als collets on podem relaxar l’atenció, de bones vistes tant sobre un costat com l’altre. Per fi abastem el cim del Puig Péric (2.810 m, 4h 20’). És ampli, planer i en fa dos. Està coronat per una creu amb una marededéu. També hi ha una bústia. La perspectiva és molt bona: El Petit Péric, el Puig del Pam i la Serra de Madres, el Canigó, el Roc d’Aude, tot el cordal que va d’Ulldeter al Puigmal, l’Estany de les Bulloses, el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Moixeró i al darrera, l’Ensija. A penes treu el nas el Cadí tapat pel massís del Carlit (Coll Roig, Pica del Carlit, Carlit de Baix). A ponent el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós. Als nostres peus el circ de l’Estany Blau sota el Puig de la Grava i el de la Cometa d’Espanya. Desprès la munió de cims que coronen les Valls d’Andorra, l’Arièja i fins el Pallars, impossibles de destriar. Però destaquem a la llunyania de l’horitzó la Pica d’Estats. Vers el nord i ben propers, el Puig de la Portella Gran i el de Camporrels. Més enllà el Pic de Baixillada, el de la Tribuna i el del Ginebre. També al nord, però als nostres peus, la Muntanyeta, els Estanys de Camporrells i la Serra de Mauri.
Fins aquí hem transitat per camí planer. De la vora del riu comencem a enfilar-nos vers el nord en moderat pendent. Deixem que el GR de la Volta del Capcir marxi a mà dreta (rètol). Prendrem el corriol sense senyalització que marxa vers el NO, anant guanyant alçada entremig de bosc, fins a l’alçada d’un collet (2.190 m) que queda a pocs metres mà dreta. Des d’aquí podem divisar l’Estany de l’Esparver. Continuem pujant en la mateixa direcció per camí fressat que guanya pendent. Una gran fita (2 h) ens assenyala que anem en bona direcció i l’nici de la coma l’Estany Blau (oComa de la Llosa occidental). Tenim una bona perspectiva de les Bulloses i la Coma de la Grava, amb el puig del mateix nom. El Péric encara ens queda amagat. Aviat el camí es fa més planer fins atènyer un precari refugi metàl·lic d’un llampant color verd (2.267 m., 2h 15’). Des d’aquí ja podem observar al nord el Puig Péric i la seva aresta SE per la que ens hi enfilarem. El camí continua vers el nord pel marge esquerra de la Coma de l’Estany Blau, per entremig de la que s’hi escola el rec que recull l’aigua del sistema lacustre del circ que formen el propi Péric, el Puig de la Cometa d’Espanya i el de la Portella Gran. Si el seguíssim ens menaria fins a l’Estany Blau i la Portella Gran. Però nosaltres marxarem a la dreta, sense camí, per entremig de prats i pastures, també vers el nord, però lleugerament al NE, en direcció a un coll molt evident que podem veure a sota i a migdia, del darrer contrafort de l’aresta SE del Puig Péric . Quan hi arribem (2.366 m., 2h 50’) trobem unes fites senyalant un corriol poc fressat que, en fort pendent, ens deixa a sobre del primer dels tres turons o avant-cims (2.480 m). Desprès davallem lleugerament per emprendre el segon (2.610 m) i el tercer (2.660) passat el qual ja solament ens resta l’esforç final. Tot aquest tram d’aresta és força rocallós i fa que en alguns punts el corriol es desdibuixi. A banda de les fites també hi ha senyals de pintura (vermell sobre blanc) que ens ajudaran a orientar-nos-hi. Però es tracta bàsicament de seguir el fil carener, més aviat pel costat de ponent, que pel de llevant. En cas de dubte millor decantar-nos a ponent. També te trams aeris i ens caldrà grimpar bona estona. Anirem gaudint, sobretot als collets on podem relaxar l’atenció, de bones vistes tant sobre un costat com l’altre. Per fi abastem el cim del Puig Péric (2.810 m, 4h 20’). És ampli, planer i en fa dos. Està coronat per una creu amb una marededéu. També hi ha una bústia. La perspectiva és molt bona: El Petit Péric, el Puig del Pam i la Serra de Madres, el Canigó, el Roc d’Aude, tot el cordal que va d’Ulldeter al Puigmal, l’Estany de les Bulloses, el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Moixeró i al darrera, l’Ensija. A penes treu el nas el Cadí tapat pel massís del Carlit (Coll Roig, Pica del Carlit, Carlit de Baix). A ponent el Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós. Als nostres peus el circ de l’Estany Blau sota el Puig de la Grava i el de la Cometa d’Espanya. Desprès la munió de cims que coronen les Valls d’Andorra, l’Arièja i fins el Pallars, impossibles de destriar. Però destaquem a la llunyania de l’horitzó la Pica d’Estats. Vers el nord i ben propers, el Puig de la Portella Gran i el de Camporrels. Més enllà el Pic de Baixillada, el de la Tribuna i el del Ginebre. També al nord, però als nostres peus, la Muntanyeta, els Estanys de Camporrells i la Serra de Mauri.
Davallem pel camí que puja del coll. Tenim dues opcions: baixar pel un corredor a mà dreta o fer-ho pel rocam (força descompost). Abastem la base del corredor i el coll (2.609 m, 5h’). És fàcil enfilar-se des d’aquí al Petit Péric i desprès baixar pel seu llarg (i aparentment planer) llom. Però ho fem per la Coma (oriental) de la Llosa. Al capdavall els pins quasi no ens deixen albirar l’estany del mateix nom que tenim en direcció a migdia. Hi ha camí fressat. Passem a llevant de l’estany, pel seu marge esquerra (2.239 m., 6h). Desprès continuem pel seu desguàs vers el SE, el Torrent del Puig Péric, pel marge esquerre, fins a la Cabana de La Balmeta (2.116 m, 6h 40’), refugi pastoral que resta tancat. Aquí retrobem el GR de la Volta del Capcir. Vers ponent primer i desprès virant 90º a migdia, anem davallant en moderat pendent. Trobem una cruïlla i un rètol. Deixem a l’esquerra el sender que volta el Roc d’Aude i baixem a buscar de nou el Rec del Puig Péric, el creuem i a les 7h 15’ abastem el pontarró sobre la Tet i la cruïlla del GR 10, que seguim vora l’estany, arribant al punt de partida a les 8h 30’ de marxa efectiva.
Observacions: Tornarem a casa al voltant de les vuit de la tarda.
Observacions: Tornarem a casa al voltant de les vuit de la tarda.
