Dissabte 31 de gener de 2015
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarques del Ripollès i de la Garrotxa.
Temps aproximat: 3 h. (6 h.
30 m. anar i tornar)
Desnivell: 134 m. (700 m. acumulat,
anar i tornar)
Dificultat: Normal (Mitjana,
anar i tornar)
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem en direcció a Vic. Abans d’arribar ens aturarem a les Quatre Carreteres
de Tona a fer el tallat i seguirem en direcció a Ripoll on ens desviarem i
agafarem direcció Camprodon. Abans passarem per Sant Pau de Segúries.
A Sant Pau de Segúries ens desviarem fins a la capella de Sant Pau Vell,
per la carretera C-153A.
Itinerari: 0:00
h.: Sant Pau Vell (850 m.). Comencem l’excursió a l’església de Sant Pau
Vell al costat del cementiri. Iniciarem el camí encarats al sud-est, seguint la
via romana. En baixar les escales de l’església trobarem a mà esquerra una
interessant explicació de la via, tan gràfica com acústica, que convé llegir i
escoltar.
0:01 h.: L’Hostal de Dalt. Deixarem aquesta casa a la dreta. Seguirem
pel camí asfaltat cap a can Barramba, que segueix paral·lel al torrent del
Caganell.
0:10 h.: Cruïlla. Anirem a la dreta, per l’antiga via romana
de Capsacosta, una de les més ben conservades del país. Hi trobarem una columna
explicativa. Durant tot el recorregut anirem trobant senyals grocs. Ara
caminarem per una pista de terra.
0:15 h.: El camí puja fent
llaçades. Travessarem un
bosc d’avellaners i faigs, força ombrívol. A la dreta hi ha una riera. Al terra
començarem a trobar l’antic empedrat de la via romana.
0:25 h.: Cruïlla. A la dreta hi ha un camí que mena a la font
de l’Arç que era un dels llocs d’abeurada dels ramats. Continuarem pujant.
0:30 h.: Variant del camí que
ve de la font de l’Arç. La
trobarem a la dreta.
0:35 h.: Collada del
Capsacosta (984 m.). Canviarem
de vessant i començarem a baixar. Hi ha un rètol explicatiu sobre el canvi de
vegetació i de paisatge entre el Ripollès (d’on venim) i la Garrotxa (on acabem
d’entrar). A partir d’ara el camí millora tant en bellesa com en elements
constructius de la via.
0:50 h.: Pilons guarda-rodes
amb un rètol explicatiu. El
trobem a la dreta del camí. Més endavant en tornarem a trobar. El camí baixa
fent llaçades.
1:10 h.: Ruïnes de can
Sargantana. Les deixarem a
la dreta, amb un rètol explicatiu. Seguirem per la mateixa via, però agafant la
variant de més bon caminar, amb unes vistes molt boniques sobre els boscos de
Collabós.
1:20 h.: Carretera C-153A. Baixarem per una escala de fusta i creuarem
aquesta carretera, que va de Sant Pau de Segúries a la vall de Bianya.
1:40 h.: Revolt a la dreta. Des de aquest revolt, que era una
plataforma per girar, veurem molt bé tota la vall d’en Bas, amb el Puigsacalm
al fons.
1:50 h.: Columna explicativa
(600 m.). Abans de creuar
de nou la carretera que va a la vall d’en Bas, la travessarem i seguirem per la
via romana que, per una carena, després de passar les ruïnes de can Ferrer i
els Hostalets de Capsacosta. Si seguíssim la carretera cap a l’esquerra, en
pocs minuts arribaríem a Sant Salvador de Bianya. Si es té temps, es
recomanable anar-hi, és un lloc encisador. Església romànica del segle XII.
2:00 h.: Oratori de Sant
Josep. Oratori de Pedra
dedicat a la fugida d’Egipte. El deixarem a mà dreta, ben construït i
mantingut.
2:25 h.: Riera de Sant Ponç. La travessarem i arribarem a la Pineda, casa que era el lloc d’aturada de les ramades transhumants.
2:30 h.: Cruïlla. Seguirem el camí asfaltat de la dreta i més
endavant trobarem unes cases a banda i banda, Can Salvi i el Perot.
2:45 h.: Riera de Sant Ponç. Tornarem a creuar la riera de Sant Ponç.
3:00 h.: Pas dels Traginers
(420 m.) Arribarem al pas
dels Traginers, on trobarem una darrera columna explicativa del camí romà.
La tornada la farem desfent el camí i afrontant una pujada més forta que
la de Sant Pau de Segúries fins al Capsacosta.
Un altre opció seria deixar un cotxe a cada lloc i fer el camí en un sol
sentit o agafar un taxi per tornar al punt de sortida (Taxis Roura. Santa Pau
de Segúries. Tel.: 659 43 19 13 – 8 places – 25.- Euros)
Observacions: Caminarem per un itinerari de gran bellesa i interès històric que recorre
un tram de la via romana que anava d’Empúries als Pirineus. L’històric camí de
Capsacosta és una curiosa seqüència de llaçades empedrades.
Caminar per la via romana de Capsacosta és fer una passejada per la
història.
Els camins romans: Com és ben sabut, la cultura romana va tenir una avançada concepció de
l’espai i l’entorn. Aquesta particular visió va fer que es fes una acurada
planificació del territori, tenint com a objectiu primordial la construcció
d’infraestructures públiques i, sobretot, les de caire viari. Les calçades
romanes van ser, en part, la punta de llança d’aquesta civilització, ja que
tenien una vital importància en l’estratègia per mobilitzar amb rapidesa les
legions, com també la seva maquinària administrativa. Tanmateix, servien per
explorar les noves terres colonitzades i enllaçar-les amb els centres
comercials, com ara ports i mercats. D’altra banda, també tenien funcionalitat
homogeneïtzadora, ja que ajudaven a estructurar i consolidar el nou ordre
polític i social.
Els camins romans, segons l’amplada i funció, tenien una marcada jerarquia.
La via era la ruta on es podien
entrecreuar dos vehicles; l’actus era
un camí apte per a un vehicle; l’iter era
un camí per a vianants; el callis era
un camí de muntanya per als ramats transhumants; les trames i els diverticulum eren
desviacions del camí principal. Per arribar-nos a imaginar la magnitud i
solidesa d’aquesta xarxa viària, pensem que una bona part s’utilitzà sense canvis
substancials fins ben entrada la baixa edat mitjana i, en determinats trams,
fins al segle XVII.
L’antiga via del Capsacosta. La via de Capsacosta era una via secundària, transversal, que enllaçava
les contrades pirinenques de l’alta Garrotxa i el Ripollès amb la vall del
Fluvià, per després entroncar amb la via Augusta, que anava des de Cadis a
Roma. Fou una extraordinària obra d’enginyeria viària. La seva construcció es
caracteritza per guanyar el sobtat desnivell a través d’una seqüència de
llargues llaçades, com també per apaivagar el fort pendent amb el sistema de
rampes subjectades per sòlids murs de contenció. Entre un tram i l’altre hi ha una
sòlida plataforma per facilitar la girada de carros i cavalleries. Gràcies a la
seva acurada i ferma construcció, és un excepcional monument viari que ha
arribat fins als nostres dies en molt bon estat, tant en el ferm com en els
altres elements complementaris, es considera com una de les més ben conservades
de la península Ibèrica. Actualment està museïtzada i senyalitzada, i en els
indrets més interessants hi ha cartells interpretatius que ens donen una
explicació de la seva construcció, com també de les reformes, els canvis i les
adaptacions que ha sofert al llarg del temps.
El camí ramader del Capsacosta. Des de la vall del Bac fins a la de Vallfogona hi ha tota una carena
transversal que delimita les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Aquí trobem
un munt de passos de muntanya, travessats per diferents camins ramaders que
enllacen en les prades pirinenques orientals amb les terres de l’Empordà. Tant
el coll de Canes com la collada de Sentigosa, Collabós i la de Capsacosta van
tenir un intens trànsit pecuari; però, sens dubte la que tenia més anomenada i
que fins a la darrera hora mantingué un moviment transhumant és la de
Capsacosta.
Però el camí de Capsacosta no solament té un interès ramader, sinó que, al
mateix temps, és un magnífic referent per fer entendre que els desplaçaments
pecuaris en el pas del temps han sofert canvis i modificacions. Quan una ruta
important per la seva rellevància, tant comercial com estratègica, no queda en
desús, sinó que ràpidament és reutilitzada per altres usuaris i per a unes
finalitats diferents. A Catalunya aquesta reconversió de les vies comunicatives
és un fet que es repeteix reiteradament. Moltes calçades romanes, amb el pas
del temps, es van transformant en importants camins ramaders.
Sant pau de Segúries. Població situada a 867 m. d’altitud, al fons de la vall, a la vora
esquerra del Ter. Es formà a partir de 1203, quan l’abat de Sant Joan, Pere
Soler, cridà nous pobladors i els donà una important carta de franqueses i
llibertats. Es dedicaven fonamentalment a les patates i als cereals d’hivern, i
a la cria de bestiar boví i oví.
A finals del segle XIX i primera meitat del XX el sector econòmic pren més
força i es diversifica, amb l’explotació per a la fabricació de ciment i dues
centrals hidràuliques (el Mariner i Brandia) que produeixen energia elèctrica
amb l’aprofitament de l’aigua del riu Ter. També s’hi instal·là una fàbrica
d’embotits, una serradora i una fàbrica de tintura i acabats de cotó.
No resta cap testimoni de la primitiva església ni de la reedificada al
principi del segle XII (a la qual s’afegiren els altars de Sant Isidre i de la
confraria del Roser el 1634 i el 1646) que fou demolida el 1668. Al seu solar
fou edificada l’església actual, acabada i beneïda el 1693, amb una ampla nau
amb capelles laterals, del tipus barroc rural; té un esvelt campanar, compost
per un alt sòcol i pis per a les campanes.
Dinarem al restaurant Racó d’en Sisco, Avd. Mariner, 6 de
Sant Pau de Segúries. Tel.: 972 74 72 95. Tornarem a casa als voltants de les sis
de la tarda.
