Dijous 5 de novembre de 2015
Matinal
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca de l'Alt Penedès.
Temps aproximat: 3 h. 30 m.
Desnivell: 250 m.
Dificultat: Normal.
Programa: Quinze minuts abans de l’hora esmentada,
ens trobarem al Bar Bosch de Sant Boi per fer el tallat. Tot seguit sortirem en
direcció a Sitges / Vilanova i la Geltrú, per la C-32 i d’aquí fins a Canyelles
per la C-15
Itinerari: Sortirem de Canyelles des de l’Avinguda de Daltmar. Anirem cal al Nord.
Seguint el Camí del Pla del Bosc, deixarem a l’esquerra Cal Fort i
seguirem fins a Cal Domingo.
Seguirem la pista fins arribar als carrers de la urbanització la
Cogullada.
Anirem seguint els senyals blancs i grocs, seguint pel Fondo de l’Obaga.
Pe runa pista forestal, arribarem al conjunt monumental d’Olèrdola. Farem la
visita.
El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola
o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze
Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó. Actualment és una
de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
L'església de Sant Miquel es troba situada al cim de la muntanya.
L'edifici actual és el resultat de construccions successives empreses entre els
segles IX i XII. L'església té una sola nau i absis de planta quadrada,
corresponents a l'obra del segle X. Durant el segle XII s'elevaren els murs de
la nau que, reforçats amb arcs formers, van fer possible substituir la coberta
de fusta per una volta de canó. Al mateix temps es devia construir el cimbori,
damunt el qual hi ha una espadanya, així com la porta de la façana de ponent,
dovellada i d'arc de mig punt amb imposta. Damunt d'aquesta porta hi ha una
finestra geminada que segurament procedeix d'una construcció anterior. Al NE
del temple es troba el capçal d'una capella preromànica, rectangular per fora i
semicircular per dins.
Després de visitar el conjunt monumental i gaudir de les vistes,
abandonarem Olèrdola des de la zona de les tombes antropomorfes, que deixa a la
dreta els espadats de sota l’església romànica.
Tornarem pel mateix camí.
Observacions: Tot i que disminuïdes per la construcció d’urbanitzacions i pels incendis,
envolten encara a Canyelles algunes de les zones forestals més atapeïdes del
Garraf. I en elles, uns pocs exemplars d’espècies com el porc senglar. És
senzill descobrir els escassos rastres que deixen, perquè remenen el sòl d’una
manera característica a la recerca de menjar o d’un lloc per descansar. Més
difícil és trobar carnívors com la guineu, mamífer solitari i nocturn, o la
geneta, ja que són fugissers i molt apreciats pels caçadors. En canvi, d’altres
espècies com el llop o el linx han desaparegut del Garraf.
Canyelles és una petita població situada al nord de la comarca del Garraf,
a mig camí entre Vilanova i Vilafranca. Al seu subsòl hi ha llacs subterranis
que, fa molts anys, estaven a l’aire lliure. Antigament, verdes canyes vora
aquets llacs envoltaven la vall del Castell de Canyelles. D’aquí sorgeix el
topònim: “envoltat de canyes”. Aquest paradís subterrani d’aigües proveeix
Llacunalba, a Cal Ferrer, al sud de l’itinerari. De les tres fonts públiques de
Canyelles, encara avui, brolla l’aigua d’aquest indret. A la Cogullada
s’aturava cada any la Carrerada de la Cerdanya, que conduïa cada estiu els
ramats des de la costa fins al Pirineu.
Però l’origen de Canyelles està a Olèrdola. Indret habitat ja en època
prehistòrica, va ser fortificat pels romans entre els segles III i II aC.
Situat en un lloc estratègic, on domina bona part del Penedès, va ser un
rellevant enclavament fins al segle XV. Avui s’hi pot visitar un museu amb
elements prehistòrics, ibers, romans i medievals. També es poden veure
muralles, sitges (dipòsits per conservar productes), una església amb vestigis
mossàrabs del segle IX, les ruïnes d’un castell medieval i una necròpolis.
Des de Sant Miquel d’Olèrdola es pot veure, els dies clars, una
impressionant panoràmica de les terres de l’Alt Penedès.
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.
