Dissabte 5 de novembre de 2016
Hora de sortida: Vuit del matí.
Ubicació: Comarca de la Selva.
Temps aproximat: 3 h.
Desnivell: 400 m. (acumulat)
Dificultat: Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens pararem a fer el tallat a
l’àrea de servei del Montseny.
Seguirem i sortirem més endavant per la sortida 11-Sant Celoni /
Montseny i seguirem, en direcció nord, per la C-35 fins a Riells i Viabrea on
agafarem la GI-552 fins a Breda. Passarem Breda i seguirem la mateixa carretera
en direcció a Arbúcies fins al coll de n’Orri (236 m.) on deixarem els cotxes.
Itinerari: A l'esquerra de la carretera, surt un carretera
asfaltada que mena a la urbanització de Fogueres de Montsoriu; just 50 metres
més endavant i a la dreta trobarem una pista que va a l'escola de natura de Can
Messeguer, als 3 ó 4 metres de l'encreuament amb la carretera, seguirem per una
pista en mal estat que remunta pel costat obac el turó de la Paloma, recobert
d'un bosc d'alzines sureres.
Al poc, s'arriba al coll de Talavera (431 m), pla arbrat i des del qual ja
veurem el castell, enlairat en el seu promontori. Ara comencem la pujada final
al turó, seguirem els giravolts de la pista i deixarem algun trencall que també
va directament al cim.
L'arribada pel vessant nord al cim de la muntanya i el descobriment, des
de la torre de les Bruixes, del gegantí cos del castell, ens transportarà
directament a l’Edat Mitjana.
L'edificació del castell, sembla que cal datar-la entre els segles XII i
XIV. Correspondrien a aquest període el cos principal i les seves torres
rodones; en canvi, el cordó emmurallat exterior de torres quadrades i algunes
dependències del pati d'armes són posteriors, així com els desapareguts
finestrals gòtics i la capella de Sant Pere.
El primer cop que apareix documentat el nom de Montsoriu és el 1002, amb
la forma de Monte Suriz. L'any 1011 apareix la figura d'Amat de Monti
Soricensis. Fruit de l'enllaç matrimonial de la seva filla, Ermessenda, amb
Grau de Cabrera, el castell passà a mans d'aquest important llinatge.
Entrat el s. XV, amb les guerres de remences i l'allunyament dels seus
senyors, el castell entrà en una etapa de decadència i ruïna que ha persistit
fins a finals del segle XX. Una restauració molt ben feta, li ha retornat la
dignitat perduda i ara es pot visitar per lliure (5.- Euros l’entrada) o amb
visita guiada que dura 1 h. 30 m. (6.- Euros)
L'etimologia del mot Montsoriu és incerta. Essent com és incorrecta la
forma de Montsoliu, es pot descartar d'entrada, tot i que li escau, la versió
de "muntanya solitària". Segons J. Coll, la interpretació més
probablement certa és la que es basa en la fragmentació d'aquell topònim en
Mont So Riu, que aleshores significaria "muntanya sobre el riu", al·ludint
a la riera d'Arbúcies. En l'obra Els Castells Catalans, aquesta fragmentació es
tradueix diferentment, "muntanya entre dos rius", però és més
difícil, en aquest cas, esbrinar a quin altre riu es fa referència. Altres
versions recollides pel mateix autor parlen de la "muntanya de les
sureres" i de la "muntanya blanca", assolellada. Aquest últim
significat provindria de la traducció del basc del topònim Súria (poble del
Bages) que, coincidentment, durant l'època medieval era escrit Surice,
precisament la mateixa forma amb què es coneixia el Montsoriu, Mont Surice.
Menys acceptada sembla la forma proposada per Coromines (Estudis de Toponímia
Catalana, 1965), que fa derivar Montsoriu de Monte Sigerici.
Son nombroses les llegendes nascudes a l'entorn del castell. Aparicions
fantasmagòriques de bruixes i cavallers encantats, la Dama Roja que apareix la
nit de Sant Joan, tresors amagats que només es poden trobar aquesta nit,
galeries secretes que recorren el subsòl del castell, fent-lo comunicar amb la
torre de les Bruixes, amb la riera d'Arbúcies, amb el castell de Riells...., i
la més improbable la que comunica amb el castell d'Hostalric!!!.
Observacions: En
l'excursió del dia d'avui ens proposem conèixer un dels pocs castells medievals
de Catalunya, que encara ens mostra la seva complexa estructura.
Val
la pena la visita al castell de Montsoriu, per gaudir d’unes vistes
impressionants que es dominen des de el turó i per contemplar la històrica
bellesa d’una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya que ha
estat des de sempre font inesgotable de llegendes i màgics misteris. Durant els
segles XIII i XIV va viure l’època de màxima esplendor, ja que fou el principal
baluard dels vescomtes de Cabrera, una de les nissagues catalanes més nobles.
Darrerament,
els treballs de rehabilitació han consolidat l’estructura d’aquest castell gòtic,
patrimoni arquitectònic i arqueològic que sorprèn els visitants i forma part de
la memòria col·lectiva de la gent que viu als pobles de la zona.
Aprofitant
el pas per Breda, ens podem aturar a contemplar el magnífic campanar (s. XI, de
32 metres d'alçada) romànic de l'església de Sant Salvador, monestir benedictí
fundat pel vescomtes de Cabrera el 1038. Al costat trobarem una galeria de
l'antic claustre romànic, de columnes bessones. Darrera el monestir, donant a
la plaça, hi ha l'antiga església romànica parroquial de Santa Maria.
Dinarem al restaurant Mams, c/. La Farga, 5 d’Arbúcies.
Tel. 972 16 26 29. Preu del menú “Compartir” de 25.- Euros (taula complerta)
que si afegim les begudes i cafès, ens quedarà per uns 30.- euros per persona.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
