dijous, 10 de novembre del 2016

De la Pleta al castell d’Eramprunyà (594 m)

Dimecres 9 de novembre de 2016

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.

Temps aproximat: 6 h 30 m (19 km)

Desnivell: 750 m

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i per l’autopista C-32 anirem fins a la sortida de Port Ginesta / Urbanització Ratpenat / Plana Novella.

Passarem l’esmentada urbanització i seguirem la pista asfaltada que després de 3,5 km. En durà al centre d’informació de la Pleta dins del Parc Natural del Garraf (obert tots els dies de 8 a 15 h.)


Itinerari: La ruta que proposem té el seu punt de sortida a l’oficina del Parc del Garraf de la Pleta, situada en ple massís del Garraf a mig camí entre la urbanització Ratpenat, a Castelldefels, i la Plana Novella. El lloc gaudeix de molt bones vistes i l’edifici té un gran interès arquitectònic doncs es tracta d’un edifici modernista de l’arquitecte Francesc Berenguer que havia estat un pavelló de caça de la família Güell. La torre cònica que es pot veure al costat de la construcció central, corona una cisterna d’aigua. A l’interior trobarem informació de tota mena del parc i podrem veure una exposició sobre l’àliga cuabarrada i un audiovisual sobre el massís.

Sortirem de la Pleta en direcció al pla de Querol tot seguint la pista asfaltada fins a trobar un petit camí, a mà dreta, que porta, en només de cinc minuts a un dels avencs més populars del parc: l’avenc Emili Sabaté que ha estat escola de molts espeleòlegs. Va ser descobert a l’any 1958 per Emili Sabaté. És la cova – no turística – més visitada de Catalunya. Té 56 m. de profunditat.

En arribar al pla de Querol, un lloc amb molt bones vistes del parc, ens endinsarem seguint el GR-92, per un paisatge d’aspecte lunar, característic del massís del Garraf, format per roca càrstica, avencs, dolines (depressions circulars generades per la dissolució de la roca calcària) o els rasclers (formacions rocoses que es creen pel contacte de l’àcid carbònic amb la roca calcària)

Passarem a tocar l’avenc del Querol, el del Campgràs, dels Llambrics o de l’Asensio, fins arribar a la gran dolina del Campgràs que és la més extensa de tot el parc.

Seguirem les marques del GR (evitant el camí que s’endinsa per la zona de seguretat) per arribar al cim de la Morella (594 m.) És el cim més alt de tot el massís del Garraf. El vàrem pujar el 1 de març del 2009 i vàrem fer l’estrena col·lectiva dels folres polars del Maifemcim (veure ressenya: http://maifemcim.blogspot.com.es/2009/02/la-morella-parc-natural-del-garraf-595.html) Al cim hi ha una creu, un vèrtex geodèsic i una de les millors vistes del parc. Els dies més clars s’arriba a veure el perfil de l’illa de Mallorca.




Des de la Morella seguirem el GR-92, passarem pel coll de Sostrell fins arribar al cim de les Agulles (552 m.) un altre dels punts dominants de la zona i un bon mirador del delta del Llobregat i del poble de Begues. S’hi arriba desviant-nos uns 300 m. del camí (pal indicador). A partir d’aquí la vegetació es torna més frondosa.




Passarem per la collada de la Clota per arribar al castell de l’Eramprunyà. Tot el camí està perfectament senyalitzat.

A l’edat mitjana el Garraf era terra de frontera entre cristians i sarraïns. Les restes dels castells que hi ha al massís són testimoni d’aquest fet. El castell de l’Eramprunyà n’és un. (Hem pujat a aquest castell amb el Maifemcim, dues vegades: El 25 de gener de 2012: http://maifemcim.blogspot.com.es/2012/01/castell-de-leramprunya-403-m.html i el 19 de novembre de 2014: http://maifemcim.blogspot.com.es/2014/11/sant-boi-bruguers-castell-de.html )




Tot i que està enrunat, conserva alguns murs i les parets de l’església. Les vistes des del castell són impagables: delta del Llobregat, Collserola, Sant Llorenç del Munt i el mar. No és casualitat que en l’època medieval fos un important punt de vigilància del litoral i del camí Ral, que passava per Begues. És esmentat al 957, la seva màxima esplendor va ser al segle XIV sota la propietat dels March. Pere March I, un dels darrers senyors d’Eramprunyà, va ser besavi del poeta Ausiàs March. Les ruïnes de l’edifici, caracteritzat per la roca de color vermell, consten de dos recintes, antigament se parats per un pont llevadís. El recinte superior era la part més fortificada, mentre que al recinte inferior hi havia la capella, el cementiri i altres edificacions. A les roques de davant de l’església hi ha inscripcions d’època medieval i també posteriors. Quan es baixa del castell d’Eramprunyà, a l’ermita de Bruguers, encara s’hi pot veure l’escut de la família March, format pe runa roda dentada.

Tornarem pel mateix camí.


Observacions: L’itinerari està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR-92.

En un lloc estratègic, dalt d’un turó de roca vermella, hi ha el castell d’Eramprunyà. Va ser construït per defensar la frontera enfront dels sarraïns. El castell va ser propietat dels March, una important família de funcionaris reials i literats, de la qual destaca el poeta Ausiàs March. Aquest ruta arriba a aquesta fortalesa des de la Pleta, tot travessant la Morella, el punt més elevat del parc.

“Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar: xaloc,
llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.”

Ausiàs March, Poesies

Ausiàs March (1397 – 1459) Poeta valencià del segle XV, un dels més importants de l’època medieval. Fill d’una família de burgesos enriquits, va viure a la societat feudal i va actuar plenament com a membre de l’estament de la cavalleria.

Ens endurem l’esmorzar i el dinar. Tornarem a casa als voltants de les quatre de la tarda.