Dimecres 9 de novembre de 2016
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Llobregat.
Temps aproximat: 6 h 30 m (19
km)
Desnivell: 750 m
Dificultat: Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i per
l’autopista C-32 anirem fins a la sortida de Port Ginesta / Urbanització Ratpenat
/ Plana Novella.
Passarem l’esmentada urbanització i seguirem la pista asfaltada que
després de 3,5 km. En durà al centre d’informació de la Pleta dins del Parc
Natural del Garraf (obert tots els dies de 8 a 15 h.)
Itinerari: La ruta que proposem té el seu punt de
sortida a l’oficina del Parc del Garraf de la Pleta, situada en ple massís del
Garraf a mig camí entre la urbanització Ratpenat, a Castelldefels, i la Plana
Novella. El lloc gaudeix de molt bones vistes i l’edifici té un gran interès
arquitectònic doncs es tracta d’un edifici modernista de l’arquitecte Francesc
Berenguer que havia estat un pavelló de caça de la família Güell. La torre
cònica que es pot veure al costat de la construcció central, corona una
cisterna d’aigua. A l’interior trobarem informació de tota mena del parc i
podrem veure una exposició sobre l’àliga cuabarrada i un audiovisual sobre el
massís.
Sortirem de la Pleta en direcció al pla de Querol tot seguint la pista
asfaltada fins a trobar un petit camí, a mà dreta, que porta, en només de cinc
minuts a un dels avencs més populars del parc: l’avenc Emili Sabaté que ha estat
escola de molts espeleòlegs. Va ser descobert a l’any 1958 per Emili Sabaté. És
la cova – no turística – més visitada de Catalunya. Té 56 m. de profunditat.
En arribar al pla de Querol, un lloc amb molt bones vistes del parc, ens
endinsarem seguint el GR-92, per un paisatge d’aspecte lunar, característic del
massís del Garraf, format per roca càrstica, avencs, dolines (depressions
circulars generades per la dissolució de la roca calcària) o els rasclers
(formacions rocoses que es creen pel contacte de l’àcid carbònic amb la roca
calcària)
Passarem a tocar l’avenc del Querol, el del Campgràs, dels Llambrics o
de l’Asensio, fins arribar a la gran dolina del Campgràs que és la més extensa
de tot el parc.
Seguirem les marques del GR (evitant el camí que s’endinsa per la zona
de seguretat) per arribar al cim de la Morella (594 m.) És el cim més alt de
tot el massís del Garraf. El vàrem pujar el 1 de març del 2009 i vàrem fer
l’estrena col·lectiva dels folres polars del Maifemcim (veure ressenya: http://maifemcim.blogspot.com.es/2009/02/la-morella-parc-natural-del-garraf-595.html)
Al cim hi ha una creu, un vèrtex geodèsic i una de les millors vistes del parc.
Els dies més clars s’arriba a veure el perfil de l’illa de Mallorca.
Des de la Morella seguirem el GR-92, passarem pel coll de Sostrell fins
arribar al cim de les Agulles (552 m.) un altre dels punts dominants de la zona
i un bon mirador del delta del Llobregat i del poble de Begues. S’hi arriba
desviant-nos uns 300 m. del camí (pal indicador). A partir d’aquí la vegetació
es torna més frondosa.
Passarem per la collada de la Clota per arribar al castell de l’Eramprunyà.
Tot el camí està perfectament senyalitzat.
A l’edat mitjana el Garraf era terra de frontera entre cristians i sarraïns.
Les restes dels castells que hi ha al massís són testimoni d’aquest fet. El
castell de l’Eramprunyà n’és un. (Hem pujat a aquest castell amb el Maifemcim,
dues vegades: El 25 de gener de 2012: http://maifemcim.blogspot.com.es/2012/01/castell-de-leramprunya-403-m.html
i el 19 de novembre de 2014: http://maifemcim.blogspot.com.es/2014/11/sant-boi-bruguers-castell-de.html
)
Tot i que està enrunat, conserva alguns murs i les parets de l’església.
Les vistes des del castell són impagables: delta del Llobregat, Collserola,
Sant Llorenç del Munt i el mar. No és casualitat que en l’època medieval fos un
important punt de vigilància del litoral i del camí Ral, que passava per Begues.
És esmentat al 957, la seva màxima esplendor va ser al segle XIV sota la
propietat dels March. Pere March I, un dels darrers senyors d’Eramprunyà, va
ser besavi del poeta Ausiàs March. Les ruïnes de l’edifici, caracteritzat per
la roca de color vermell, consten de dos recintes, antigament se parats per un
pont llevadís. El recinte superior era la part més fortificada, mentre que al
recinte inferior hi havia la capella, el cementiri i altres edificacions. A les
roques de davant de l’església hi ha inscripcions d’època medieval i també
posteriors. Quan es baixa del castell d’Eramprunyà, a l’ermita de Bruguers,
encara s’hi pot veure l’escut de la família March, format pe runa roda dentada.
Tornarem pel mateix camí.
Observacions: L’itinerari
està senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR-92.
En
un lloc estratègic, dalt d’un turó de roca vermella, hi ha el castell
d’Eramprunyà. Va ser construït per defensar la frontera enfront dels sarraïns.
El castell va ser propietat dels March, una important família de funcionaris
reials i literats, de la qual destaca el poeta Ausiàs March. Aquest ruta arriba
a aquesta fortalesa des de la Pleta, tot travessant la Morella, el punt més
elevat del parc.
“Veles e vents han
mos desigs complir
faent camins dubtosos
per la mar.
Mestre i ponent
contra d'ells veig armar: xaloc,
llevant, los deuen
subvenir,
ab llurs amics lo
grec e lo migjorn,
fent humils precs al
vent tramuntanal
que en son bufar los
sia parcial
e que tots cinc
complesquen mon retorn.”
Ausiàs March, Poesies
Ausiàs March (1397 – 1459) Poeta valencià del segle XV,
un dels més importants de l’època medieval. Fill d’una família de burgesos
enriquits, va viure a la societat feudal i va actuar plenament com a membre de
l’estament de la cavalleria.
Ens endurem l’esmorzar i el dinar. Tornarem a casa als
voltants de les quatre de la tarda.
