diumenge, 1 de setembre de 2019

Balcón de Pineta (2.430 m)

Dissabte 31 d’agost de 2019

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Sobrarb.

Temps aproximat: 9 h (14 km)

Desnivell: 1.300 m (acumulat)

Dificultat (1): Molt difícil.


Programa: Sortirem de casa el divendres 30 d’agost i agafarem la A-2. Passarem per Igualada i seguirem fins a la sortida 458 a l’alçada de Lleida, on seguirem per la A-22 passant per Binèfar i Barbastre on agafarem la N-123 per seguir després per la A-138 en direcció a L’Ainsa, per arribar finalment a Bielsa.


Itinerari: Dissabte 31 d’agost: Sortirem de l’hotel a l’hora esmentada i anirem amb cotxe fins a la zona d'aparcament que hi ha abans d'arribar al Parador de Bielsa.

Existeixen diferents rutes a Pineta, però potser la més interessant és la que ens porta al llac de Marboré, en ple Balcó de Pineta.

Un pont creua el riu Cinca i una pista forestal permet arribar al fons del Circ de Pineta. A l’oest, un camí ben visible i amb fites, creua primer el Felqueral (falgueres i flors) i s’acosta a la muralla final. Començarem a pujar entre amplis graons que ens porten al primer replà d’una gran cataracta.










Seguirem pel camí que surt a la dreta de la cataracta per atacar les rampes. Aquest primer tram del camí segueix el GR-22 (marques blanques i vermelles)

Es deixen els salts d’aigua del riu al sud i es comença una forta pujada per tartera i roques. Dura ascensió (1.000 metres de desnivell), que suavitzen les múltiples ziga-zagues del camí. Ampli corredor del final, bastant costerut, es supera el pas entre una gran roca (que no presenta cap problema a l’estiu) i s’aconsegueix la terrassa superior i el Balcó de Pineta (2.430 m). La vall ofereix una perspectiva inigualable de la vall de Pineta, amb la serra de les Tucas a un costat i la serra d’Espierba a l’altre.


El camí segueix a l’oest (creu recordatori que deixarem a l’esquerra) i arribarem al altiplà de Marboré entre blocs de roca. Per arribar fins al llac de Marboré (represes), cal caminar per un terreny rocós (i ja sense marques) En pocs minuts es divisen les aigües de l’Ibón de Marboré (o de Tucarroya) amb una meravellosa imatge i al fons una gran muralla de muntanyes liderades pel Mont Perdut (3.355 m) acompanyat del Cilindre, Tucarroya, els Astazus i el Pic de Pineta. Des de el Balcó de Pineta fins al llac hi ha una hora.




Tornarem pel mateix camí de la pujada.




Observacions: Camí de muntanya. Recorregut llarg i amb un fort desnivell, però imprescindible. Es comença a caminar des de el límit del Parc Nacional, sent el seu recorregut per dins del mateix. Vistes panoràmiques de la vall de Pineta i de la gelera del Mont Perdut. L’espectacle de la gelera del Mont Perdut i la vall de Pineta des de el seu balcó, compensen l’esforç.

En el camí de pujada al Balcó de Pineta i després fins a l’ibon de Marboré, ens trobem amb el nostre company l’Enric Casellas i amb en Jaume Balaguer, que estaran baixant del Mont Perdut. En el punt on ens trobem, (2.210 m) i degut al mal temps, fem mitja volta i els acompanyem en la baixada. Aquesta sortida la fem per portar-los-hi material que necessitaran pels següents dies dels seu projecte “2 reines i 9 reis” que comencen aquest diumenge dia 25 al refugi de Larribet / Cim del Balitous i que tenen previst finalitzar el 17 de setembre a la Pica d’Estats.





En ple cor del Pirineu aragonès, a poques passes de la frontera amb França, està la vall de Pineta. A mesura que ens endinsem en la vall, s’eixampla i ens mostra les seves vessants esquitxades de salts d’aigua i de casetes, fins arribar al peu del circ de Pineta. Damunt seu es troba el llac de Marboré, d’imponent bellesa, des de el que es precipita l’aigua que, salt darrere salt, forma quasi mil metres de cascades que donen naixement al riu Cinca.

El gel perpetu que hi ha en els alts cims que rodegen la vall tenen el seu màxim exponent en la gelera del Mont Perdut, amb una extensió de 370 hectàrees i actualment en recessió degut al canvi climàtic. Existeix una variada fauna pirenaica en tota la vall. El trencalòs, l’àliga reial i el voltor lleonat desafien la gravetat sobrevolant mentre les marmotes recorren les ribes del riu Cinca. Els isards travessen els prats i les truites de riu habiten qualsevol embassament.


Es diu que la panoràmica que es veu des del fons de la vall de Pineta és una de les visions més impressionants de tot el Pirineu aragonès. Situada a Osca, a l’entrada del Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut, es tracta d’un paradís natural per fer ascensions a cims de més de tres mil metres o bé excursions més pausades.

Al cor dels Pirineus, els catorze quilòmetres que recorren la vall de Pineta esdevenen un racó idíl·lic per als amants de la natura. Situada a l’avantsala del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, entre avets, fagedes i impressionants parets rocoses, són moltes les possibilitats que aquesta vall ofereix tant a l’excursionista expert com als caminants que busquen un indret tranquil per desconnectar envoltats de natura. El nucli poblat més important de la vall és Bielsa, una localitat famosa durant la Guerra Civil pel setge (anomenat “la bolsa de Bielsa”) de les tropes feixistes a les republicanes, que va significar la mort de pràcticament tota la població. Ara, el seu nucli urbà, agrupat al voltant de la Plaça Major, ha recuperat l’estructura pròpia de les localitats de muntanya i s’ha convertit en el centre neuràlgic de l’excursionisme a la zona, amb tota mena de restaurants i hotels. Molt a prop hi ha dues petites viles que formen part del municipi i que són: Javierre, amb una església que té una absidiola romànica que conserva un frontal d’altar del segle XIV, i Espierba, on hi ha una petita i pintoresca ermita de pedra. Al fons de la vall hi ha el Parador de Bielsa (tel. 974 50 10 11), l’ermita de la Verge de Pineta i una enorme zona d’acampada. L’ermita de Pineta, molt propera al Parador i molt a prop del brollador de la Font Sagrada. La tradició assegura que uns ciutadans francesos van robar la imatge i que, després de beure a la Font Sagrada, es van quedar completament adormits. En despertar-se, un pèl espantats, van abandonar la imatge i aquesta va tornar al seu lloc d’origen. L’església està gairebé sempre oberta i es pot visitar.

El diumenge 1 de setembre serà dia lliure, destinat a la tornada a casa.