diumenge, 4 d’abril de 2021

Via romana d’Àger (925 m)

Dissabte 3 d’abril de 2021

Seguint les petjades de fa dos mil anys

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Noguera. 

Temps aproximat: 5 h 45 min (16,7 km) 

Desnivell: 500 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 fins a Tàrrega. Sortirem per la sortida 504 i anirem en direcció a Balaguer, Os de Balaguer i arribarem a Àger. 

La vila d’Àger es troba al NO de la comarca de la Noguera. L’accés es fa per carretera de Balaguer passant per les Avellanes i remuntant el coll d’Àger. 

L’itinerari proposat comença a l’entrada de la població. Aparcarem al carrer Carretera de Tremp, cantonada amb el carrer Cabezas, on hi ha unes zones d’aparcament a banda i banda de la carretera. 

 

Itinerari: 0:00 h: Començarem a caminar pel carrer Cabezas, tot seguint el rètol que indica la direcció vers el centre urbà (590 m) 

Passarem pel Portal del Pedró que dona accés al nucli antic – se l’anomena, simplement, el Portal – i seguirem pels carrers medievals fins a sortir sota de la col·legiata de Sant Pere. Girarem a l’esquerra per un tram en baixada, herbat i amb escales al final, per anar a sortir a l’Arc de Sant Martí, per on sortirem del clos murallat de la vila.


Deixarem un camí a la dreta i seguirem les indicacions de la font de Sant Martí. 

A l’esquerra deixarem el corriol que duu cap a la font. 

Antics abeuradors i camí transversal que seguirem cap a l’esquerra. Creuarem el riu Fred de Pui pel pont d’en Rosell i seguirem cap a l’esquerra per una pista de terra. Aquí trobarem un indicador de fusta que assenyala el camí cap a la via romana. Anirem deixant alguns trencalls que duen cap als camps i els masos.



0:40 h: Deixarem l’ample camí i seguirem cap a l’esquerra (pal indicador). Al cap d’uns minuts ja començarem a trepitjar un bonic i ben conservat tram de la via romana.

Travessarem una pista de terra. 

La via romana va paral·lela a una pista de terra. La seguirem, tot i que està una mica esborrada en alguns trams. 

Cruïlla de pistes que han tallat sense cap criteri la via romana. Seguirem cap a la dreta i, al cap de pocs metres, després d’un trencall a l’esquerra, deixarem la pista i seguirem la via romana. Es tracta d’un tram en força mal estat i en algun punt cal estar atents a les fites que assenyalen el camí, que va guanyant alçada mentre anirem deixant trencalls a una banda i l’altre. 

Passarem pel costat d’un petit mur de pedra, i el camí es converteix en un corriol, al davant veurem la carretera i el coll d’Àger. La via romana, en un tram arranjat, passa per sota del vial asfaltat fins arribar al coll, on hi ha un pal indicador. 

1:30 h: Coll d’Àger, que era conegut antigament com a Cap de la Creu (920 m). Hi ha un mapa informatiu de la zona col·locat pel Consell Comarcal de la Noguera, a banda de servei de bar i restaurant i taules de pic-nic. Bonica panoràmica sobre la vall d’Àger, al fons es veu el poble, presidit per la col·legiata, mentre que al darrere hi ha la muralla del Montsec, i es pot distingir enmig del rocam la taca blanca de l’ermita de Pedra. Seguirem la pista de terra, apta per a vehicles, que surt del davant nostre; a la dreta deixarem la carretera. Anirem sempre per la pista principal, tot rebutjant qualsevol altre camí.

 

3:00 h: Despoblat de Cas (904 m) Lloc molt interessant amb una torre restaurada de 9,5 metres d’alçada, però que se suposa que era més alta, així com restes d’una segona torre i de murs; aquest conjunt constituïa el castell de Cas, el lloc surt esmentat el 1054 en una acta d’atorgament d’Arnau Mir de Tost a la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem Arnau. Uns metres més endavant i sota de la torre trobarem la bonica església romànica de Sant Jaume (segles XII-XII). Està tancada però des de la reixa es pot veure força bé l’interior. L’any 1592 encara estava oberta al culte. Ha estat restaurada. Al Museu Diocesà de Lleida es conserven tres imatges tallades en fusta que es creu que podrien pertànyer a aquesta església. Per aquí passava una de les rutes que els pelegrins seguien per anar a Compostel·la. Al segle XVII hi hagué un hospital de caritat. Sortirem de Cas, deixarem la pista i continuarem per un trencall que davalla a l’esquerra, en direcció nord, cap a la vall; enfront tindrem el Montsec. En uns minuts deixarem un trencall a l’esquerra que porta a uns camps, i seguirem sempre per la pista.







Quan la pista s’acaba arran d’uns camps, cal vorejar-los per la dreta i en uns de minuts trobarem un camp, separat del primer per una filera d’arbres. Cal seguir a l’esquerra. El camí baixa suaument; a la dreta tindrem el camp i a l’esquerra els arbres. 

De tant en tant anirem trobant fites. 

Fita de ciment a la dreta del camí; més endavant en trobarem altres de similars. 

Anirem per un camí travesser que seguirem a la dreta. 

4:15 h: Agafarem un trencall a la dreta que duu cap a l’ermita de Santa Eugènia, que és a pocs metres. Força restaurada, romànica del segle XII; es tracta d’una antiga capella que ja s’esmenta en un testament de l’any 1145. Al mes de setembre té lloc un aplec.


Tornarem al camí, amb fites, que seguirem en baixada prolongada. 

Podrem veure davant nostre l’agregat de la Régola, mentre que el camí, ara més ample, davalla entre petits murs de pedra seca, restes d’una vella via per on es duia els ramats transhumants cap a les pastures i es protegien els camps. Abans d’entrar al poble, al fons del barranc, per un camí que baixa fent ziga-zagues i passarem pel costat d’un punt geològic força singular de fa aproximadament 60 milions d’anys. 

La Régola (495 m), petit poble d’uns 25 habitants, on destaca l’església parroquial dedicada a sant Julià, d’origen romànic. Seguirem a l’esquerra pels carrers del poble en direcció a Àger. 

Un cop sortim de La Régola, tenim dues opcions, seguir la carretera i anar fins a Àger o seguir un camí que surt a l’esquerra, al primer revolt després de sortir del poble i que més endavant desapareix i cal anar camp a través fins a tornar a retrobar una pista ample. Nosaltres triem aquesta segona opció. 

Després de travessar algun camp, sempre pel costat i procurant no trepitjar el sembrat sortirem a una ampla pista de terra que puja entre dues cases abandonades. Quan el camí planeja, al fons i a l’esquerra podrem veure la masia de Clarà. 

Passarem entre dues construccions i arribarem a la carretera que seguirem cap a l’esquerra. 

5:45 h: Àger.


Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/via-romana-i-medieval-dager-69692467 

 

Observacions: De la vila d’Àger (611 habitants al 2018) cal fer esment, sobretot, de l’antiga col·legiata de Sant Pere, situada dalt d’un turó; data dels segles XI-XII i fou construïda damunt de Santa Maria la Vella, que va esdevenir-ne la cripta, amb vestigis visigòtics. A principis del segle XI (any 1041), en ple període de reconquesta de la vall del poder sarraí, Arnau Mir de Tost, aixecà el seu castell en aquest indret, i tant el castell com la col·legiata foren bastits al damunt d’un castrum o castelum tardo romà del segle IV dC; d’aquí procedeix el sarcòfag romà que hi ha a l’església parroquial de Sant Vicenç, d’època antonina (segle III).








 

També cal destacar un joc d’escacs de cristall de roca tallat, del segle X-XI, que es conserva al Museu Diocesà de Lleida; es tracta d’un conjunt de 19 peces, i malgrat que hi ha constància que al segle XVI se’n conservaven 44 a la mateixa col·legiata, 10 d’aquestes peces van sortir del país a les darreries del segle passat i s’esmenta que en l’actualitat es troben al Museu Nacional de Kuwait, mentre que la resta de la col·lecció podria estar en algun museu dels Estats Units.

 

La vila té dos recintes murallats: el sobirà, que protegeix aquestes construccions, i l’inferior o jussà, que envolta l’antiga vila, dins de la qual trobarem boniques i velles places, voltes i carrerons. En un d’aquets carrers, el de Sant Martí, hi ha una de les cases on habità la nissaga dels Portolà; podria ser que aquí hagués nascut Gaspar de Portolà i Rovira, que fou el primer governador de califòrnia, tot i que els seus biògrafs apunten que la família, que era originària de la Val d’Aran, va romandre a Castelló de Farfanya i Àger abans d’establir-se de manera definitiva a Balaguer, on va néixer el 1717.

 

Un dels objectius de l’itinerari és seguir una antiga calçada romana, del segle II, amb molts trams en bon estat de conservació; de fet, la seguirem des del poble fins al coll d’Àger, però la via, que representa alguns trams molt desdibuixats, continua fins a Fontdepou. Era coneguda al país com el camí Vell a Balaguer i hom explica que, fins a la construcció de la carretera, fou l’únic accés practicable per als carruatges, de tal manera que era habitualment emprada pel metge de Balaguer en els seus desplaçaments professionals.

 

Es tracta d’una obra important. L’amplada de la via mesura de 4 a 4,40 metres, mentre que el paviment presenta tres o quatre tipus d’aparell constructiu amb la finalitat de donar-li més consistència i facilitar l’evacuació de les aigües pluvials.

 

Des de la primavera de l’any 218 aC, quan Gneu Corneli Escipió, amb dues legions i tropes auxiliars, va desembarcar a Empúries per tallar la rereguarda d’Anníbal, que atacava la península itàlica com a resultat d’una de les maniobres militars que van constituir la Segona Guerra Púnica (enfrontament entre cartaginesos i romans), va començar el procés lent de la romanització, durant el qual Roma va saber estendre a través del seu dilatat imperi tot una xarxa de vies de comunicació – tots els camins porten a Roma, diu el conegut refrany – amb una triple funció: comercial, política i militar.

 

Avui en dia encara es poden veure alguns trams d’aquestes mil·lenàries calçades, com ara la Via Augusta: al coll de Panissars (Alt Empordà), indret on aquesta magna obra travessava els Pirineus, i altres trams d’aquest mateix camí al Vendrell (Baix Penedès) i al Perelló (Baix Ebre). Al coll de Parpers, a Argentona (Maresme), es conserven restes d’una antiga via romana que anava de Mataró cap al Vallès.

 

La via romana del Capsacosta (Ripollès – Garrotxa) és un excel·lent tram d’uns vuit quilòmetres que, procedent del Rosselló, i a través del coll d’Ares, anava cap a Molló, Camprodon, Sant Pau de Segúries, pujava al Capsacosta i, per la vall de Bianya continuava fins a Besalú, on s’unia a la Via Augusta i feia camí vers les terres d’Osona. Es pot seguir des de la vall de Bianya i des de Sant Pau de Segúries. Nosaltres vàrem fer aquesta via romana en la sortida el 31 de gener de 2015, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2015/01/via-de-capsacosta-984-m.html

 

Dinarem al restaurant Cal Maciarol, als afores d’Àger, tels.: 973 455 0417 i 675 593 117.

 

A les cinc de la tarda es pot fer una visita guiada a la col·legiata: https://www.ager.cat/descobreix/visites-a-la-col-legiata-i-al-casc-antic 

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Cap comentari: