Dimarts 14 de març de 2023
Matinal
Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca da la Selva.
Temps aproximat: 2 h 40 min (6,6 km)
Desnivell: 314 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la autopista AP-7 en direcció a Girona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny.
Després seguirem fins a la sortida 9-A i agafarem la C-35. Tot seguit passarem
per Vidreres, seguirem en direcció a Anglès i Osor. Passat el poble hi ha un
trencant a la dreta cap al Santuari del Coll, en el Pont dels Soldats. Seguirem
aquesta carretera fins al Coll de Nafré (carretera GI-542) i seguirem fins al santuari
de la Mare de Déu del Coll, on aparcarem.
Itinerari: Des de el Santuari de la Mare de Déu del Coll començarem a caminar, seguint la traça adjunta, en un principi en el sentit contrari a les agulles del rellotge i desprès fent un “8”.
Començarem a caminar seguint la pista asfaltada amunt. Acabat l'asfalt ja trobarem un indicador a la dreta cap a Sant Benet.
Anirem seguint aquesta drecera fins arribar al cim. Anirem creuant la pista diverses vegades, però no té pèrdua per les marques de pintura blanca i groga que ens acompanyen durant tot el camí.
El camí és de pujada continuada però és un trajecte curt, (tan sols uns 2 km des del Santuari fins el cim).
Un cop a dalt la vista és espectacular, ningú ho diria per tenir tan sols 1.149 metres, però podrem veure Montserrat, el Pedraforca, el Pirineu nevat encara, (Puigmal, Canigó...) el Bassegoda, el Golf de Roses, Girona, Sant Miquel de Solterra, i a sota, Sau i Susqueda amb les cingleres del Far i de Tavertet.
En el cim hi ha una creu de ferro, gravada amb "Sant Benet 1.144m" en una punta uns plafons orientatius i a l'altre punta del cim una antena de telecomunicacions.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-benet-osor-128374745
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64105644d318b317fa48a4ca
Observacions: El cim de Sant Benet està inclòs a la llista
dels 100 cims de la FEEC.
El
Santuari de la Mare de Déu del Coll, és un antic priorat benedictí que depenia
del monestir de Santa Maria d'Amer. L'església està documentada des de l'any
1184, època de construcció de l'edifici romànic que encara podem contemplar.
El
santuari de la Mare de Déu del Coll és al municipi d’Osor, però l’hostatgeria i
la plaça que té al davant és al municipi de Susqueda.
Així
doncs, ens trobem en un santuari que és situat al límit entre dos municipis,
cosa que, com veurem més endavant, històricament va arribar a comportar alguns
problemes entre ambdues poblacions. Començarem per veure d’on ve el nom
d’aquest santuari: Osor té tres parròquies una de les quals és la de Nostra
Senyora del Coll, que està establerta en el santuari de Nostra Senyora del
Coll, molt venerat en tota la comarca i que la tradició suposa fundat per un
imaginari Benet de Cabrera, arran mateix de la expulsió dels moros del
territori català. Havia sigut un priorat benedictí, propietat del monestir
d’Amer.
El
nom del Coll ve del coll natural i geogràfic entre les dues muntanyes de Sant
Benet i de Sant Gregori on es troba situat, però tot seguit es creà una
llegenda que explicava que els moros havien ferit al coll a un noble de nom
Benet de Cabrera, i que aquest es va curar per haver invocat a la Mare de Déu.
Sempre
va ser dependent del monestir de Santa Maria d’Amer, que al seu torn havia
estat fundat per uns monjos que venien de Sant Medir, a Girona. El priorat és
documentat des final del segle XII en sortir citat en una butlla del papa
Climent III, tot i que hi ha constància que el lloc del Coll ja era propietat
dels monjos d’Amer al segle IX.
La
comunitat de Santa Maria del Coll sempre va ser petita, de fet, en algunes
èpoques el prior del monestir era un monjo que residia a Amer. Al segle XVI
només hi residien un monjo i un sacerdot. I a final d’aquest mateix segle el
títol de prior va assumir-lo l’abat de Santa Maria d’Amer.
L’església
fou erigida a final del segle XII, en el mateix moment de la creació del
priorat, i és d’estil romànic. L’edifici és força senzill, d’una sola nau amb
coberta de volta de canó apuntada. A la capçalera hi ha un absis semicircular i
la façana no compta amb cap tipus d’ornamentació. Hi ha una finestra que
antigament havia estat una segona porta. El campanar és d’espadanya de tres
ulls.
El
Museu Episcopal de Vic conserva dues peces d’interès que provenen d’aquesta
església: una imatge romànica de la Mare de Déu i un frontal d’altar de final
del segle XII. En el frontal podem veure la Mare de Déu i l’infant al centre
envoltats dels quatre evangelistes i quatre escenes de la vida de Maria, dues a
cada costat: l’Anunciació, i el Naixement de Jesús, i l’arcàngel Gabriel
avisant a Sant Josep a la dreta; i la mort i Assumpció de Maria, i Presentació
de Jesús al Temple a l’esquerra. Al santuari podem admirar una reproducció
d’aquest frontal d’altar, el qual està considerat com un precedent del corrent
bizantinista de la pintura romànica catalana.
A
principi del segle XV Catalunya va patir diversos terratrèmols que van fer
força mal. A Osor també se’n van sentir i el priorat del Coll va resultar
malmès en part. De fet, si ens fixem en el lateral de l l’església que hi ha al
cantó de l’hostatgeria, podem veure que la part inferior de la paret està fet
amb un tipus de pedra i, a partir d’un punt determinat cap amunt, d’un altre.
El
conjunt del santuari del Coll està format per l’església, la casa del priorat i
l’hostatgeria. L’església i la casa del priorat tenen les respectives entrades
front per front, amb una petita plaça enmig. Al costat dret de la porta del
temple hi ha un mur que uneix les dues construccions, amb una arcada cega que
té un símbol a la part superior que crida l’atenció. És l’arcosoli que protegia
la tomba d’una important família de la zona, el Rocasalva, un membre de la
qual, Ramon de Rocasalva, va ser prior del Coll entre 1327 i 1343. El símbol
que podem veure presidint l’arcosoli és l’escut de la família. L’antiga casa
prioral va ser refeta al segle XVII i té un gran pati interior. Els portals són
adovellats i les finestres de llinda recta amb ampit de pedra. Al costat nord
de l’església, separat per un camí, hi ha l’hostatgeria.
La
devoció a la Mare de Déu del Coll era prou important. Els malalts de goll (és
aquella deformació del coll a causa d’un mal funcionament de la glàndula
tiroides), feien ballades de sardanes per demanar a la Mare de Déu que els
curés. I va ser precisament en aquests aplecs que va sorgir una important
rivalitat entre les poblacions d’Osor i Susqueda. Els uns tenien el temple en
el seu territori, però als altres també tenien molt estesa la devoció en el seu
municipi. Arribà un moment que els de Susqueda feien les festes i ballades a la
plaça de davant l’hostatgeria i els d’Osor en una petita plaça sota el santuari
dins ja del terme d’Osor, però com que aquesta era petita i esquifida els
d’Osor es volgueren fer els amos de la plaça gran del terme de Susqueda. Sembla
que la solució va arribar després que el governador d’Hostalric enviés gent
armada a petició del marqués de Rupit, de qui depenia Susqueda. Els d’Osor, que
en devien sospitar alguna cosa, van fer la festa a la plaça de baix i la gent
armada no va haver d’actuar. Finalment els batlles d’Osor i Rupit van arribar a
un acord.
Dinarem a casa.
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.
