Dissabte 7 de desembre de 2024
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca del Ripollès.
Temps aproximat: 3 h 30 min (10,9
km)
Desnivell: 242 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada, i per la AP-7 i després la C-17 anirem en direcció a Vic, parant-nos abans a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat i el ja mig oblidat “xuxet”. Després seguirem fins a Ripoll, on ens desviarem a la dreta i anirem fins a Sant Joan de les Abadesses. Aparcarem prop del monestir.
Itinerari: Començarem a caminar davant del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on trobarem el senyal d’Itinerànnia R24, anirem pel carrer Pere Rovira, creuarem la carretera i trobarem l’església romànica de Sant Pol. Malgrat ser coneguda amb aquest nom, l'església està dedicada a Sant Joan i Sant Pau. Construïda al segle XII, constava d'una sola nau, amb tres absis i la torre del campanar; al segle XVIII se li afegiren les naus laterals. Aquesta església va funcionar com a parròquia de la vila fins el 1851, any en què l'església del monestir es convertí en parroquial. Durant la guerra civil es destruïren les parets laterals i anys després, es restaurà la façana i la capçalera, quedant en l'estat que podem observar avui. Cal destacar-ne el timpà esculpit amb la imatge de Crist acompanyat de Sant Pere i Sant Pau.
Baixarem i al final del carrer trobarem el Pont Vell d’arquitectura gòtica. El creuarem i seguirem pel passeig de l’Estació, girarem al carrer Sant Amand i al final agafarem les escales que ens portaran fins l’encreuament R21 on trobarem l'alberg i l'antiga estació de tren.
Agafarem la via verda, creuarem la carretera d’Ogassa i continuarem per la via verda, farem una baixada pronunciada i arribarem al costat del molí de Malatosca.
Creuarem la riera per un pont i farem una pujada per la pista que creua les planes del Coll, aquesta pista encimentada ens portarà fins al Mas la Batllia, des d’aquí cal anar a buscar la palanca del Safareig.
Seguirem les marques grogues, anirem a la dreta direcció al riu, farem una curta baixada amb una corba pronunciada i creuarem la palanca o pont tibetà, amb compte de passar-hi d’un en un.
Enfilarem ara el camí, a dalt trobarem l’encreuament R232 Pont del Pagès i anirem a l’esquerra passant per la colònia Llaudet. Caminarem pel costat de la carretera. Un cop passada la colònia seguirem la via verda del Ter, a la rotonda anirem a l’esquerra fins al pont del Reixac, encreuament R233 Pont del Reixac B.
Anirem avall cap la dreta direcció Sant Pau, sempre seguint les marques grogues que en tot aquest tram el camí també coincideix amb el GR-1 i el GR-151. Seguirem per la pista, passarem pel costat d’una central hidroelèctrica i pujarem per creuar el Torrent del Coll de Pal. Des del mas el Grau resseguirem el canal i passarem per Mas el Marquès. Seguirem per la pista principal i entrarem en una zona de grans planes agrícoles i de pastura.
Arribarem al pont de la Perella, un dels ponts més alts del Ripollès, construït a començaments del segle XX per accedir a les properes mines de petroli. Des d'aquest punt podríem arribar fins a l'església de Santa Magdalena de Perella, seguint les marques del PR.
La excursió continua, creuarem el pont i agafarem la via verda fins poc abans del pont de la Folcrà. Deixarem la via verda i creuarem, a la dreta, per un prat fins arribar a la carretera que travessarem amb m olt de compte, doncs els vehicles circulen a força velocitat.
Anirem per una pista en pujada, fins a arribar al torrent de la font de la Puda. Si volem arribar-nos fins aquesta font sulfurosa cal seguir torrent amunt per dins de la llera (uns 15 minuts entre anar i tornar).
Seguirem per una pista, ara per una castanyeda, fins a trobar un altre rec i continuarem per un corriol en baixada. Aquest camí creua una zona de pastures on hi trobarem dues portes. Al final trobarem la pista i la seguirem fins que trobem el pont que creua el Ter, no el creuarem, seguirem les marques i trobarem el senyal R66 Estació meteorològica. Seguirem per la carretera fins la plaça de la Generalitat de Sant Pau de Seguries, on trobarem el senyal SPS1 i una zona d’aparcament on tenim els cotxes. Fi de l’itinerari.
Observacions: Itinerari d'alt interès paisatgístic que
ressegueix la vall del Ter per antics camins d'obaga i de solana. Durant el
recorregut el camí s'endinsa per boscos ombrívols, passa a prop de grans cases
pairals i creua fèrtils planes agrícoles i ramaderes.
En
aquesta excursió, seguirem la ruta nº. 10 d’Itinerannia. Aquesta excursió
enllaça amb la que vàrem fer el 27 d’octubre de 2020 de Ripoll a Sant Joan de
les Abadesses, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2020/10/gr-151-ripoll-sant-joan-de-les.html i és similar, en sentit contrari, tot i que
no seguirem exactament el mateix camí, a la que vàrem fer el 3 de desembre de
2016 de Sant Pau de Segúries fins a Sant Joan de les Abadesses, aquí podeu
veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2016/12/gr-1-sant-pau-de-seguries-sant-joan-de.html
El
Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses,
del s. XIV, acull el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau. A través
del centre es pot conèixer un símbol mític de Catalunya, el Comte Arnau. El
Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau vol donar les claus per a
entendre l'origen i l'evolució de figura del Comte Arnau des d'una perspectiva
que abasta el folklore, la història, la música i la literatura. A través
d'audiovisuals, interactius, escenografies, plafons retro il·luminats... es dóna
a conèixer la cançó, la llegenda i com, el Comte Arnau, ha esdevingut un Mite
que perdura en el temps. "El comte Arnau continua cavalcant amb
força" Per més informació: Pl. de l'Abadia, 9 Tel. 972 72 05 99 / 972 70
45 56.
Monestir
de Sant Joan de les Abadesses. Fundat també per
Guifré el Pelós a finals del segle IX per tal de repoblar la vall, el deixà
sota la responsabilitat de la seva filla, l'abadessa Emma, i una comunitat de
monges. L'any 1017, l'abadessa Ingilberga i les monges foren expulsades per
tenir una suposada conducta moral inadequada i foren titllades de
"meretrius de Venus". Però, darrera d'aquesta denúncia hi havia
motius polítics: Bernat Tallaferro, comte de Besalú, volia apropiar-se del
monestir i les seves terres per crear el bisbat de Besalú, i per tant,
juntament amb l'abat Oliba, tots dos germanastres d'Ingilberga, es presentaren
a Roma per acusar les religioses. Amb aquest fet històric s'hi relacionarà,
segles més tard, la llegenda del comte Arnau. Al segle XII s'instal·là al
monestir una comunitat augustiniana. L'any 1150 es consagrà l'església,
l'actual edifici, amb planta de creu
llatina, d'una sola nau, curta i alta; la capçalera, formada per cinc
absis, destaca per la seva decoració amb capitells, motllures i arcuacions
cegues. En canvi, la nau i el transsepte es caracteritzen per la seva
sobrietat. Aquest tipus de planta arquitectònica és pot freqüent a Catalunya i
cal relacionar-lo amb el romànic francès i les grans esglésies de peregrinació.
Originalment l'església disposava d'una girola i d'una cúpula, però l'any 1428
foren destruïdes per un terratrèmol; llavors s'alçaren els quatre pilars que
veiem avui i s'allargà la volta del sostre.
A
l'absis central, hi podem observar un davallament de la creu, de l'any 1251,
format per set figures que deixen entreveure els primers traços gòtics en el
tractament dels rostres, malgrat que els cossos són plenament romànics. Rep el
nom de Santíssim Misteri, perquè durant set segles conservà a l'interior del
front de Crist una sagrada forma en perfecte estat. Cal destacar el claustre
gòtic de planta en forma de trapezi i els retaules gòtics de Santa Maria la
Blanca i Sant Agustí. El museu del monestir conserva un conjunt de peces
romàniques com unes creus de cristall de roca, diversos teixits, arquetes, etc.
El monestir es trobava dins el clos monàstic. Avui dia, en coneixem els límits
i podem contemplar alguns dels edificis que l'integraven com el Palau de
l'Abadia i la capella de Sant Miquel de la Infermeria, just al costat. Les
places que s'estenen davant del monestir, i l'espai existent entre el carrer
Abat Isalguer i el carrer de sant Miquel també en formaven part.
Per
tornar, haurem deixat al matí alguns cotxes a Sant Pau de Segúries.
Dinarem al Restaurant Mas Les Feixes,
Carretera d'Olot km.9,5 a 800 mts. de Sant Joan de les Abadesses. Tel. 647 65
54 30, web: http://www.maslesfeixes.com/ca/
