2-3-4 de setembre de 2022
Hora de sortida: Sis del matí de dissabte.
Ubicació: Departament dels Alts Pirineus (França).
Temps aproximat: 9 h (10 km)
Desnivell: 975 m (acumulat)
Dificultat (1): Molt difícil.
Programa:
Divendres dia 2 de setembre:
Sortirem a mig matí, i anirem per la A-2 fins a la sortida 458 on agafarem la carretera en direcció a Binèfar, Monsó, Barbastre, l’Ainsa i finalment, Bielsa. Pararem a dinar en algun lloc del recorregut.
A Bielsa ens hostatjarem a l’Hotel Monte Perdido, tel.: 974 50 10 06. Preu de l’habitació doble en règim de mitja pensió: 120.- euros per dia (2 persones). Hotel totalment reformat, amb molt bon servei i una cuina de nivell. Molt recomanable. Situat a la Plaça Major del poble.
Soparem a 2/4 de nou del vespre.
Llevar-nos ben d’hora, ben d’hora per pujar i baixar del Pic de Néouvielle (3.091 m) Pic de Nhèuvièlha (en occità) Significa neu vell; en occità, s'anomena nèu vielha; nèu és neu i vielha significa vella, antiga.
Anirem amb els cotxes des de Bielsa fins al Llac d’Aubert on començarem a caminar (veure itinerari)
Des de Bielsa agafarem la carretera A-138 en direcció França a través del túnel de Bielsa-Aragnouet. Després de creuar el túnel, tenim uns 10 km fins arribar a la localitat de Fabian. En aquest poble trobarem una desviació senyalitzada cap a la Reserva Natural de Néouvielle que marxa per una pista asfaltada d'aproximadament 11 km. A una mica més de la meitat de la pista veurem una bifurcació. Si seguim a la dreta anirem a l'aparcament del Llac d'Aubert (si seguíssim a l'esquerra aniríem al llac de Cap de Long).
Nosaltres seguirem a la dreta per anar cap al Llac d'Aubert. Abans d'arribar al Llac d'Aubert passarem pel Llac d'Orédon on trobarem un refugi (1.855 m – 34 km des de Bielsa). En aquest punt hi ha una barrera i cal agafar un tiquet per pagar a la baixada.
Seguirem i anirem fins al final de la pista, al llac d’Aubert, on aparcarem (5 km des de el refugi).
Si es surt més tard, l'aparcament és al Llac d'Orédon i cada mitja hora surten llançadores cap als llacs Aubert i Aumar.
Durada del trajecte en cotxe: 1 h.
Itinerari: Iniciarem la ruta des del mateix pàrquing del Llac d'Aubert (2.159 m) i agafarem una pista fins a la presa del Llac, la vorejarem i travessarem fins a creuar-la i veurem ja el camí que hem de seguir, la ruta està ben trepitjada i amb fites per la qual cosa, llevat d'algun punt, és fàcil seguir-la.
En poca estona el camí comença a guanyar alçada i aviat arribarem a una zona de moltes pedres, no gaire grans, que haurem de remuntar.
Anirem ascendint seguint les fites de forma recta fins a una roca i una paret gran per passar-hi pel costat i arribar a un primer tram pla.
El camí, barreja de pedres i terra puja cap a un petit pas anomenat Breque de Barris (2.439 m – 2 km), en aproximadament una hora.
El pas Breque de Barris és en realitat la part final del contrafort que baixa del Pic de Ramougn. A mà esquerra i paral·lel al contrafort veurem una zona de tartera amb roques grans. Per sort no hem de prendre aquesta direcció sinó que hem de seguir el sender que amb l'ajuda de les fites ens portarà per un camí, al principi, força còmode.
Seguirem el camí ben definit i anirem guanyant alçada ràpidament, ja que si mirem enrere, veurem el llac al fons, just a dalt tindrem un primer coll rocós, pujarem per la part dreta i ja serem a la zona rocosa.
La veritat és que la zona on entrarem és abrupta i una mica caòtica, però aquí rau el seu encant.
Desprès es desdibuixa una mica el camí però s’ha de seguir recte trepitjant als llocs que veiem més segurs.
Aviat entrarem a una zona on haurem d'anar saltant blocs. Més endavant arribarem a una petita muralla de granit de la qual baixa aigua. Així que haurem de passar el tram amb compte ja que la pedra sempre està mullada. En acabar el tram arribarem a un altre collet sense nom i des del qual veurem una àrea de blocs de granit.
El pendent comença a ser considerable i de lluny podem delectar-nos amb la Bretxa de Chausenque (a la que no hi arribarem).
En un espai de temps no massa llarg les fites ens aniran indicant que toca allunyar-se de la tartera que porta al peu del canó, per entrar en una zona de pedres que descansa en el que en el passat va ser la gelera del Néouvielle.
Ara pràcticament pujarem en línia recta (2.700 m – 3 h 30 min), però aquesta ja en més pendent, fins arribar a la zona de l'inici de l’antiga glacera de Néouvielle on veurem el llarg tram fins al cim, aquí ens hauríem de posar els grampons, però des de el refugi d’Oredon ens han informat que no calen, dons no hi ha gelera, coses del canvi climàtic i de l’estiu extremadament calorós que estem passant.
S'entristeix el cor en pensar que abans hi havia una bella glacera i ara només queda un caos de roques.
Seguirem pujant sempre en línia recta pel camí trepitjat, guanyat a poc a poc més desnivell i buscant al final, gairebé a dalt, per afrontar el tram final d'aquest cim. Aquest darrer tram es fa (i és) llarg. Notarem que el pendent comença a ser cada vegada més gran, cosa que fa que el camí es faci una mica més dur.
Quan estiguem al començament de la paret veurem que en algun tram necessitarem ajudar-nos de les mans per poder superar els diferents passos amb què ens trobarem. Les fites ens aniran portant cap a la dreta de forma diagonal i ascendent.
Després de recuperar l'alè una mica i ficats en zona rocosa observarem ja el cim a prop i el tram que ens queda, encara que indicat amb alguna petita fita, serà anar ascendint amb alguna petita grimpada per les zones que millor vegem, la roca és de molt bona agafada pel que problemes de relliscades no en tindrem cap.
Segons ens acostem al cim l'haurem d'abordar per envoltar-lo per la seva banda esquerra, haurem de localitzar un tipus de pas estret o xemeneia a la part esquerra, pujar amb alguna petita grimpada per ella i arribarem a una zona sense dificultat però una mica més exposada (4 h 15 min) que ens deixarà el cim a la nostra dreta, a dalt.
Vorejarem una mica més i després d'una molt petita grimpada estarem ja al cim (3.091 m – 4 h 30 min).
Al cim, si el dia ens ho permet, gaudirem d'una panoràmica espectacular, els Llacs de Néouvielle als nostres peus, al costat de nosaltres el pic Madamete, el Ramoun, els Tres Consellers i el Pic Long, a la llunyania Vignemale i Midi d'Ossau, i ja molt al fons podreu veure la Bretxa de Roland amb l´espectacular Taillón al que vàrem pujar el 13 d’octubre de 2012: http://maifemcim.blogspot.com/2012/11/taillon-3144-m.html .
Després de fer fotos i enamorar-nos una vegada més del Pirineu començarem el descens. Tornarem pel mateix camí de la pujada.
L'emoció del viscut ens farà recuperar les forces necessàries per fer el descens. Tot i així, no ens podem confiar. Tots sabem que els accidents solen aparèixer quan descendim. No oblidem que el cansament i la confiança són enemics de la seguretat. Per tant, caldrà baixar amb molt de compte, doncs a la dificultat de anar sortejant les roques i les pedres (presents en tot el camí) caldrà afegir el cansament.
Una ascensió curta en quilòmetres i amb desnivell en algunes zones, que es fa llarga.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-nheuvielhaneouvielleaubert-2022-113513514
Observacions: Des de més enllà de Bielsa i creuant el túnel
del mateix nom, es penetra sobtadament als Pirineus francesos. Com si
travesséssim el mirall màgic d'un relat fantàstic, el sol es queda enrere i
sorgeix un món misteriós i ombrívol. La relativa suavitat dels cims i paisatges
de la part d'Osca contrasta amb els abruptes desnivells i espessa vegetació del
costat gal.
Ruta
amb inici i final des del pàrquing (de pagament) del Llac d'Aubert, situat a la
Reserva Natural de Néouvielle prop de Saint Lary Soulan i el poble d'Aragnouet,
on pujarem a un dels tres mils del Pirineu.
És
una ruta curta però no per això gaire fàcil, ja que el desnivell acumulat es
farà notar. És una zona que si el sol enganxa, no té cap ombra.
És
el cim més freqüentat de la reserva natural que porta el seu nom. Els llacs de l'entorn
reflecteixen la seva silueta piramidal, intensificant l'encant de tant
privilegiat lloc.
Recomanable dur quelcom per menjar, a banda de
l’entrepà per esmorzar que ens faran a l’hotel.
Soparem a l’hotel.
Diumenge dia 4 de setembre:
Ens llevarem més tard, esmorzarem i anirem a fer un petit recorregut al poble de Tella, amb el nom de “Ruta de les ermites romàniques” de 2,7 km i 90 metres de desnivell.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-de-las-ermitas-tella-112817217
Dinarem en algun lloc, al camí de tornada a casa.
