Hora de sortida: Divendres dia 16, a quarts de cinc de la tarda.
Ubicació: Comarca de la Val d’Aran.
Temps aproximat: 10 h.
Desnivell: 1.384 m.
Dificultat: Molt difícil.
Programa: Divendres 16/07: Accés des de Barcelona i rodalies. Amb cotxe per l’autopista AP-7. Sortida direcció Lleida i ja dins de la ciutat agafar direcció Val d’Aran. Circumval·lació de Balaguer, Alfarràs i seguir amunt fins a la boca sud del Túnel de Vielha (es passa per la província d’Osca durant una estona) A la dreta de l’entrada al túnel hi ha el refugi de l’Hospital de Vielha, on es pot aparcar. A l’esquerra de la boca sud del túnel (1.626 m.) surt una pista que s’endinsa, planera, cap a la pleta de Mulleres. Al cap d’uns 15 minuts es deixa la pista en un revolt per agafar el camí a l’esquerra, que segueix cap al fons de la vall, allà on un rètol en aranès indica el camí al refugi de Mulleres.. Tot el camí està marcat amb fites de munts de pedres i, en alguns trams, a més, amb punts vermells. Cal dir que des del túnel ja es veuen el refugi i el cim, de manera que sempre es sap la referència de la direcció que cal prendre. Es deixen enrere un bosquet i una cascada (30 min.). es travessa una pleta herbosa (50 min.) Després d’una hora de caminar, acamparem en algun lloc adient. Sopar i a dormir.
Dissabte 17/07: Llevar-nos a les cinc del matí i començar a caminar a quarts de sis. A partir del moment que s’agafa el camí, el pendent es comença a notar, especialment entre els 2.000 i els 2.300 m. Es creua una tartera, pujant per un fort i continuat pendent herbós en l’ascens fins al primer estany de Mulleres, sota el refugi homònim (2.390 m.), al qual s’arriba en 2 h. 30 m. des del túnel, a pas tranquil. Durant tot el camí es torrent que segueix el barranc sempre queda a l’esquerra, oferint diverses cascades, especialment en els 300 m. d’ascens al llac esmentat.
Tota la vall es tartera, especialment a partir dels llacs. Fins a 2.800 m., els blocs son de grans dimensions i no ofereixen dificultats. El refugi és de tipus bivac, 12 places, lliteres estretes, matalassos i mantes. Té una emissora d’emergència. Des del mateix refugi es segueixen les fites de pedra per camí poc costerut fins a 2.600 m., passant progressivament quatre llacs (comptant el primer esmentat abans) Es deixen enrere el segon estanyet de Mulleres (3 h.) i el tercer (3 h. 15 m.) el més gran dels quatre. S’arriba al capdamunt de la vall, ocupat pel quart estanyet de Mulleres (3 h. 30 m.) La paret esquerra de la vall està formada per la retallada i espectacular serralada de Salenques, que arriba fins al cim del Mulleres. Fins als 2.800 m., torna a haver-hi un pendent especialment fort, similar al del balcó sota els llacs. A partir d’aquí deixa d’haver-hi aigua (hem anat seguint petits torrents) i el pendent es fa més suau, però el camí és més dolent ja que la pedra és més petita i pot provocar en alguns punts les clàssiques esllavissades (un pas endavant i dos enrere)
Els darrers metres fins al coll de Mulleres (2.928 m. – 4 h. des de el refugi) són de grimpada senzilla però ben vertical. Cal procurar no perdre les fites ja que hi ha múltiples vies per arribar a la cresta del coll, però algunes són més complicades que d’altres. És possible que aquest darrer tram presenti més d’una via fitada. Una vegada al coll es passa a l’altre vessant, no tan aeri, pel qual es progressa ràpidament per grans blocs fins al cim en uns 40 minuts. (5 h. des de el cotxe) Ja des del coll, però especialment des del cim, es veu, impressionant, tot el massís de la Maladeta, des del Pic de Vallibierna, a l’esquerra, fins a la mateixa Maladeta a la dreta. Cap a l’altra banda veiem en primer pla els Bessiberris i Comoloformo. Si el dia és clar es pot arribar a apreciar la Pica d’Estats.
El cim està rematat per una creu metàl·lica amb un llibre de registre. La baixada des del cim al refugi es fa en gairebé 2 h. i del refugi a la pleta 2 h. més i de la pleta al túnel uns 30 minuts. A les set de la tarda aproximadament, agafarem el cotxe a l’Hospital de Viella i anirem a l’hotel de Tredòs a sopar i dormir. http://www.hoteldetredos.com
Tota la vall es tartera, especialment a partir dels llacs. Fins a 2.800 m., els blocs son de grans dimensions i no ofereixen dificultats. El refugi és de tipus bivac, 12 places, lliteres estretes, matalassos i mantes. Té una emissora d’emergència. Des del mateix refugi es segueixen les fites de pedra per camí poc costerut fins a 2.600 m., passant progressivament quatre llacs (comptant el primer esmentat abans) Es deixen enrere el segon estanyet de Mulleres (3 h.) i el tercer (3 h. 15 m.) el més gran dels quatre. S’arriba al capdamunt de la vall, ocupat pel quart estanyet de Mulleres (3 h. 30 m.) La paret esquerra de la vall està formada per la retallada i espectacular serralada de Salenques, que arriba fins al cim del Mulleres. Fins als 2.800 m., torna a haver-hi un pendent especialment fort, similar al del balcó sota els llacs. A partir d’aquí deixa d’haver-hi aigua (hem anat seguint petits torrents) i el pendent es fa més suau, però el camí és més dolent ja que la pedra és més petita i pot provocar en alguns punts les clàssiques esllavissades (un pas endavant i dos enrere)Els darrers metres fins al coll de Mulleres (2.928 m. – 4 h. des de el refugi) són de grimpada senzilla però ben vertical. Cal procurar no perdre les fites ja que hi ha múltiples vies per arribar a la cresta del coll, però algunes són més complicades que d’altres. És possible que aquest darrer tram presenti més d’una via fitada. Una vegada al coll es passa a l’altre vessant, no tan aeri, pel qual es progressa ràpidament per grans blocs fins al cim en uns 40 minuts. (5 h. des de el cotxe) Ja des del coll, però especialment des del cim, es veu, impressionant, tot el massís de la Maladeta, des del Pic de Vallibierna, a l’esquerra, fins a la mateixa Maladeta a la dreta. Cap a l’altra banda veiem en primer pla els Bessiberris i Comoloformo. Si el dia és clar es pot arribar a apreciar la Pica d’Estats. El cim està rematat per una creu metàl·lica amb un llibre de registre. La baixada des del cim al refugi es fa en gairebé 2 h. i del refugi a la pleta 2 h. més i de la pleta al túnel uns 30 minuts. A les set de la tarda aproximadament, agafarem el cotxe a l’Hospital de Viella i anirem a l’hotel de Tredòs a sopar i dormir. http://www.hoteldetredos.com
Diumenge 18/07: Ens llevarem tard, esmorzarem i tornarem parant a dinar en algun lloc del camí.
Observacions: Proposem un itinerari que recorre la vall de Mulleres fins al pic que en domina la capçalera, en el límit entre Catalunya i l’Aragó. Aquesta vall s’obre al cantó sud de la Vall d’Aran, i en els seus estanys es considera que hi ha les fonts de la Noguera Ribagorçana. Es tracta d’una ascensió a un cim dels Pirineus de més de 3.000 m. que, per la seva situació, permet gaudir de grans vistes sobre els vessants aragonès i català. Cal dur el sopar, l’esmorzar, el dinar i beguda suficient. Tornarem a casa al voltant de les set de la tarda.
