Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars Jussà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars Jussà. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 de setembre del 2026

Pui de Lleràs (1.694 m) - Llums i ombres d’una terra abandonada

Divendres 11 de setembre de 2026

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Comarca del Pallars Jussà. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (7,6 km)

Desnivell: 480 m.

Dificultat: Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada, agafarem la A-2 fins la sortida nº. 461 i ens incorporarem a la carretera N-230 direcció a Alfarràs / Vielha. Ens aturarem a fer el tallat al cafè-restaurant Mars de Benavarri. 

Després seguirem i un cop passat el Pont de Muntanyana, a l’altura d’Areny (abans d’arribar a Pont de Suert), prendrem a mà dreta una carretera, que passa per la Torre de Tamúrcia. Aquest tram de carretera te molts revols. Un cop passat La Torre de Tamúrcia, la carretera empitjora una mica, però encara és transitable. Ens durà fins a l’Espluga de Serra, un poblet que pertany al municipi de Tremp.

Deixarem el cotxe a prop de l’escola i zona esportiva, que és des d’on comença la caminada. En aquest tram final de carretera podrem contemplar a l’esquerra la Pala del Teller, que és un altre 100 cims, que pertany a la Serra de Sant Gervàs. La Pala del Teller la vàrem pujar el 17 d’abril de 2013. Aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com.es/2013/04/la-pala-del-teller-1890-m-i-sant-gervas.html 

 

Itinerari: Un cop aparcat el cotxe, sortirem de l’Espluga de Serra (1.186 m) cap a llevant a través de prats i camps de conreu. Només cal seguir les marques grogues que comencen davant de l’escola amb un pal indicador. Passarem per l’esquerra del pati i començarem a trobar pals amb marques. 

El primer tram està molt ben marcat i és molt intuïtiu, ja que va per camins molt clars. Entrarem a continuació en una pineda de pi roig per arribar al grau de Roca Gran, sota una formació rocosa remarcable tant per la forma retallada per fondes xemeneies, com per la seva constitució geològica, doncs sobre una àmplia base calcària s’aixequen potents torres de conglomerat. En aquesta zona de conglomerat s’obre una cova coneguda com el Forat Roi. En aquest tram hi ha algunes parts on les males herbes han crescut una mica, però està prou fressat i el camí és molt intuïtiu. Just al principi de la paret hi ha un pal indicador i pocs metres més endavant hi ha una porta metàl•lica pel bestiar.

Creuarem la porta pel al bestiar i vorejarem la paret, per anar cap a l’esquerra per una franja rocosa. El camí puja en diagonal enganxat a la paret, amb la majoria de trams amb pedra solta (còdols de totes les mides) que rellisquen una mica. En aquest punt es guanyen metres molt ràpidament i les vistes sobre l’Espluga i la vall són espectaculars.


A continuació haurem de travessar la notable fageda de Lleràs, integrada per faigs i trèmols, i anirem cap als prats del Grau, ja a prop de la carena. A la carena rocallosa s’obre el coll de l’Espluga (1.535 m) 

Un cop acabada la diagonal, el camí segueix sent molt clar i va girant poc a poc cap a la dreta (Est) i ens portarà a un coll on hi ha un pal indicador.

Seguirem recte (Sud) cap al Coll de Serradell. Ara sempre en direcció Sud i crestejant tot seguint les marques. Passarem per sota d’una torre elèctrica i ja haurem arribat al Coll de Serradell. 

Tot recorrent la carena podrem contemplar la captivadora vall de Serradell – on destaquen les agulles rocoses anomenades picorres, que guarda prou al·licients com per merèixer de ser coneguda. 

Les pujades i baixades són contínues i ja veurem el cim del Pui de Lleràs. 

Amb aquestes visions tant suggestives, els darrers metres fins al Pui de Lleràs (1.694 m) se’ns faran molt curts. 

Aquest cim té un vèrtex geodèsic i s’ha construït una caseta de guaita.

Les vistes són fantàstiques. Val la pena perdre una bona estona a dalt. Des del cim i en direcció Nord hi destaca la Serra de Sant Gervàs amb la Pala del Teller i al darrera a la dreta s’hi veu l’Aneto. 

La tornada la farem pel mateix itinerari de la pujada.


Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pui-de-lleras-100-cims-llums-i-ombres-duna-terra-abandonada-285313041 


Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6aa3f21a5852ac297ebb9566 

 

Observacions: El Pui de Lleràs és el punt culminant de la serra de Castellet, situada immediatament al sud de Sant Gervàs, de la qual n’és mirador panoràmic. El pic està situat en un punt estratègic entre la conca de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana i domina tota l’àrea de la Terreta. És una zona esporàdicament recorreguda i sobre la qual hi ha molt poca informació. En aquesta excursió la solitud està ben garantida.

 

El camí és força evident fins a la carena i senyalitzat amb grans fites a partir d’allà. El cim està inclòs en la llista dels 100 cims de la FEEC. 

Dinarem al restaurant Mars, c/. Vicente Pinies, 22 – Benavarri. Tel. 974 543 166.

diumenge, 8 de febrer del 2026

Guàrdia de Noguera (o de Tremp) - Castell de Mur – Casa forta de Miravet (958 m)

Dissabte 7 de febrer de 2026

Comarca: Pallars Jussà. 

Desnivell acumulat: 470 m 

Distància a caminar: 13 km 

Temps aproximat: 5 h 

Nivell de dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem a 2/4 de set del matí i anirem per la A-2 fins a la sortida 504. Anirem per la C-53 en direcció a Anglesola i Tornabous (on ens aturarem a fer el tallat al bar restaurant El Molí, situat a la mateixa carretera). Després seguirem i passarem per La Fuliola i Bellcaire d’Urgell. A l’alçada de la Ràpita, girarem a la dreta i agafarem la C-26 fins a Camarasa, on enllaçarem amb la C-13 que seguirem fins passat el pantà de Terradets, que girarem a l’esquerra per anar fins a Guàrdia de Noguera. 

 

Itinerari: Sortirem de Guàrdia de Noguera, passarem per l’era de la Carme i més endavant pel costat del cementiri.

Un cop portem caminats uns 400 metres agafarem un desviament a la dreta. El camí comença a enfilar una pujada.

Km 1,8: Cartell informatiu (583 m) 

Castell de Guàrdia (677 m) El castell de Guàrdia fou una fortificació dalt d'un serrat. És l'origen de la vila i de l'antic terme municipal del mateix nom. Al seu voltant s'estenia el poblat primitiu de la Guàrdia de Tremp, del qual només queden restes. Se'n conserva, però, l'antiga església parroquial de Sant Feliu de Guàrdia. Aquest és un altre dels castells que es troben dins de la xarxa de fortificacions que constitueixen els "castells de frontera" i que, juntament amb altres edificis com el castell de Mur o el castell de Llordà, organitzen el Pallars al voltant del segle XI. Aquest castell, però, entre les seves funcions, en tenia una de concreta: proporcionar al castell de Mur el control visual del congost de Terradets. La construcció ocupa una plataforma de roca allargada i està formada per una original torre de planta triangular arrodonida a l'extrem. Fa uns 8 m d'alçada i s'obre a peu pla una porta d'uns 150 cm i, al primer pis, amb una altra porta. Al capdamunt s'endevinen les restes de merlets. La major part sembla obra de darreries del segle XI o principis del XII, tot i que la situació i forma de la torre ens remeten més aviat cap a construccions de l'entorn de l'any 1000.



Església de Sant Feliu (706 m) La capella de Sant Feliu, de fet, és l'antiga església parroquial de l'enderrocat castell de la Guàrdia. Es compon d'una sola nau, a l’any 2025 ha estat objecte d’una acurada restauració, en la que s’han reforçat els mur perimetrals i s’ha fet una teulada nova, de fusta recoberta de teules. La coberta original era amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals. Les façanes són llises amb un fris d'arcuacions llombardes, l'absis té arcuacions i una finestra. La porta a migjorn és senzilla. Per les seves característiques constructives aquesta església es pot incloure dins l'arquitectura llombarda del segle XI.

 

3,7 km: Cartell informatiu (811 m) 

5,3 km: Castell de Mur (880 m) i tot seguit la col·legiata de Santa Maria de Mur (884 m) El Castell de Mur és un exemple clar de castell militar de frontera. Al territori que conforma actualment la comarca del Pallars Jussà, la xarxa defensiva creada per Arnau Mir de Tost transcorre al nord de la serra del Montsec, des de Tolva, a l’Aragó, fins a la Conca Dellà. És important destacar que bona part dels elements arquitectònics militars que definien aquest sistema defensiu han perviscut fins als nostres dies. En destaquen, òbviament, els grans castells de frontera, Mur i Llordà, que conviuen històricament al segle XI. Constructivament parlant pertanyen, com veurem a continuació, a dos realitats clarament diferenciades, tant per la seva funció com per la seva aparença; tenen, no obstant això, elements en comú, com ara la presència d’edificis religiosos que van contribuir a consolidar la seva tasca feudalitzadora.


Els castells de Mur i de Llordà esdevenen, doncs, veritables eixos vertebradors d’un eficaç sistema defensiu del qual participen castells menors, com el de Guàrdia i el d’Orcau, i torres de guaita com les d’Alsamora i d’Estorm, entre d’altres; tots són elements vitals per al control estratègic i efectiu del territori de frontera. 

Al castell de Mur s’hi exposen magníficament els elements que conformen aquestes construccions. La torre de planta circular apareix protegida per una muralla que s’adapta al terreny, tot adoptant una morfologia singular d’angles arrodonits. 

Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica de la qual s’ha conservat l’església, el claustre i gran part de les dependències que l’envoltaven. La consagració de l’església l’any 1069, va ser promoguda per Ramon V de Pallars i per la seva esposa Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i va anar acompanyada d’una substanciosa donació de béns i de terres. Aquests fets palesen el gran interès de la parella per fer d’aquest edifici de culte la seu religiosa del nou comtat pallarès i alhora, probablement, el seu panteó familiar. 

Precisament és la canònica de Santa Maria de Mur la que avui ens permet gaudir d’una de les manifestacions més reeixides de la pintura romànica lleidatana. La decoració de l’absis central, venuda al Museum of Fine Arts de Boston al principi del segle XIX, pot contemplar-se actualment in situ gràcies a l’aplicació de les tècniques més innovadores de reproducció gràfica, que han permès recuperar notablement l’aspecte original de l’anterior església.


Per a més informació, podeu veure aquest vídeo de la col·lecció de "Romànic a la motxilla: Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval” – YouTube https://www.youtube.com/watch?v=_roVDGags7w 

Un cop vist exteriorment, seguirem i arribarem a les restes de la cabana de Sant Sebastià (896 m) a l’esquerra del camí i més endavant al refugi Josep de Viladomat (901 m – 6,7 km)

I finalment ens acostarem a les restes de la Casa forta de Miravet (938 m) des de aquest punt tornarem enrere pel mateix camí per o hem vingut. A l’alçada de Cal Soldat anirem a la dreta.




Collmorter (781 m), en aquest punt iniciarem la baixada fins a Guàrdia de Noguera per un camí que, fent ziga-zagues, ens farà desfer el desnivell de la pujada.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/guardia-de-noguera-o-de-tremp-castell-de-mur-casa-forta-de-miravet-249759308 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/69873eded73b831e1e330932 

 

Observacions: Castell de Mur és un petit municipi amb capital a Guàrdia de Noguera. Entre els seus paisatges s’amaguen dos elements patrimonials destacats que expliquen part de la història d’aquest territori. Al capdamunt d’un turó que domina la conca de Tremp trobem el castell de Mur, símbol de domini militar en un espai de frontera conquerit als musulmans. La seva estructura arquitectònica és simple, però molt singular. Es tracta d’una obra exemplar de l’arquitectura civil militar del segle XI. Amb planta en forma de vaixell, conserva excepcionalment sencers els murs perimetrals i, dins el recinte, també la torre mestra, de planta circular i uns 16 metres d’alt.

 

A pocs metres del castell, cal visitar la col·legiata de Santa Maria de Mur. D’estil romànic, va ser construïda durant la segona meitat del segle XI pels comtes de Pallars Ramon V i Valença i es va consagrar el 1069. En destaquen les pintures de l’absis, malgrat que no siguin les originals, que van ser arrencades i venudes l’any 1919 a l’antiquari nord-americà Ignasi Pollak, motiu pel qual ara es troben a Boston.

 

A Guàrdia de Noguera, la ruta segueix pels carrers d’aquest poble, de traçat concèntric. Al carrer Major, ens podem aturar davant la Casa Roca, d’estil renaixentista i molt similar a l’edifici de l’Ajuntament, un exemple dels diferents tresors que amaga el seu patrimoni urbanístic.

 

Vàrem fer la visita guiada a la Col·legiata de Santa Maria de Mur i al castell el diumenge 6 d’agost de 2023. Aquí podeu veure la ressenya de la sortida i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2023/08/vall-de-serradell-1131-m-estanys-de.html 

Dinarem al Restaurant del Llac de l’Hotel Terradets, https://www.hotelterradets.com/gastronomia

dijous, 4 de juliol del 2024

Roca Roja (1.267 m)

Dimecres 3 de juliol de 2024

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. 

Temps aproximat: 4 h 30 min (9,2 km) 

Desnivell: 415 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida 517 a l’alçada de Cervera. Seguirem en direcció a Agramunt i Artesa de Segre. Ens aturarem a fer el tallat al Pont d’Alentorn. Després seguirem, passarem pel port de Comiols i arribarem a Benavent de la Conca on aparcarem (un ampli aparcament que hi ha en la carretera, en l'entrada al poble, la C-1412b que hi ha una parada de l'autobús). 

 

Itinerari: Sortirem des de l’aparcament i passarem pel costat de l’Ajuntament de Benavent. Ja sortint del poble passarem pel costat del Cal Mariano.

Pujarem a la carena per Lo Grau Curt i començarem a caminar per la part alta de la carena. Arribarem al cim de la Roca Roja (1.256 m) a llista dels 100 cims de la FEEC. Hi ha una gran antena o repetidor i en la part del darrere el punt geodèsic.


Seguirem caminant en la mateixa direcció que portàvem i més endavant, arribarem a un mirador damunt del poble de Benavent.

Passarem per una menjadora pel bestiar i un observatori de voltors. Continuant recte i més endavant ens trobarem unes ruïnes d’un búnquer, o niu de metralladores, que pertany al temps de la Guerra Civil (Front del Pallars 1938)






Arribarem al Serrat del Pèl i començarem la baixada pel Grau de Moles. Al principi perdrem alçada ràpidament. Girarem completament cap a l'esquerra passant una tanca. Aquest sender el seguirem fins que ens trobarem un altre pal indicador que agafarem a l'esquerra.


Ara una bona i tranquil·la baixada fins a pràcticament a l'entrada de Benavent (trobem un últim pal indicador que ens guiarà cap a la dreta i entrar al poble). 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/roca-roja-100-cims-176237273 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6685336c554f650020d4d998 

 

Observacions: Senzilla ruta que recorre el Roc de Benavent i que ens permet fer un dels 100 Cims del catàleg de la FEEC, el Roca Roja.

 

Com a curiositat dir que caminarem pels límits de dues comarques diferents: la Noguera i el Pallars Jussà. Es tracta d'una formació acinglada i vertical per la seva cara NO, solcada per diversos graus que en fan accessible la carena, i per grans planes, algunes conreades per la cara SE.

 

A dalt dels Cingles les antenes de telefonia malmeten la bellesa de l'indret però serviran de referència visual.

 

L'itinerari és circular i recorre longitudinalment la base de la cinglera i la carena. Pujarem pel grau Curt i baixarem pel de Moles.

 

No hi ha cap dificultat en tot el recorregut si exceptuem els arbres caiguts que ens podrem trobar al mig del camí de baixada.

 

Vàrem pujar al cim de la Roca Roja el 25 de març de 2013 pujant per un altre lloc, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2013/03/roca-roja-baronia-de-rialb-1241-m.html

 

Dinarem al restaurant Jorper’s, a la Ctra. d’Agramunt, 53 d’Artesa de Segre, tel.: 973 40 02 55. 

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.

dimarts, 8 d’agost del 2023

Vall de Serradell (1.131 m) Estanys de Gémena (2.272 m)

4-5-6 d’agost de 2023

Primera sortida temporada 2023 / 24

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (8,3 km) / 7 h 30 min (8,8 km) 

Desnivell: 268 m (acumulat) / 798 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal / Difícil.


Programa divendres 4 d’agost: Sortirem a l’hora esmentada i anirem par la A-2 en direcció a Lleida fins a la sortida 517. Seguirem en direcció Agramunt i Artesa de Segre on ens aturarem a fer el tallat al Pont d’Alentorn al bar El Pastisser del Pont. Després seguirem i passarem el port de Comiols i baixarem cap a Tremp i la Pobla de Segur. A la rotonda d’entrada, agafarem a l’esquerra la carretera en direcció al Pont de Suert. 

A la carretera N-260, entre la Pobla de Segur i Senterada, agafarem el trencall que puja a Erinyà. A la dreta, poc abans d’entrar-hi, una pista d’uns 4,3 km porta a Serradell. Més amunt, es deixa un trencall a l’esquerra i s’emprèn una forta pujada fins al poble, on aparcarem. 

 

Itinerari: (1) Travessarem el poble per un carrer empedrat que va fins al camí carreter, que segueix. Cinc minuts més tard, passarem entre dos edificis i, poc després, per una passera cimentada. Més endavant es deixa un cobert a la dreta. Al damunt es veuen els impressionants tossals. El camí fa una baixada i passa a tocar d’una borda que queda a la dreta. 

(2) 0:20 h.: Passarem pel costat d’una borda; poc més enllà es deixa una pista que baixa. 

(3) 0:30 h.: Veurem una petita cabana a l’esquerra i continuarem pujant. 

(4) 0:45 h.: Baixarem un tros molt pedregós. A l’altre costat del barranc hi ha una borda. Després de creuar un rierol, agafarem el sender que surt pocs metres més enllà a la dreta i s’endinsa per un bosc de pins. 

(5) 1:00 h.: Arribarem a una desviació que baixa a l’esquerra. Cal seguir recte pel sender que puja. Des d’un gran bloc situat al mig del barranc es remunta el riu fins a la cova. L'últim tram d'uns 300 metres al farem per la llera del riu per sobre les pedres una mica incòmoda de caminar fins a la cova.





(6) 1:15 h.: A l’esquerra d’un petit salt d’aigua es troba la minsa entrada de la cova de Cuberes. La boca és molt estreta i després d’un túnel força alt s’arriba a un eixamplament. La entrada no és aconsellable per als no experts. 

La tornada es fa pel mateix camí. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-serradell-cova-cuberes-143011917 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64cd07acb3819e66713dc6f7 


Observacions: La vall del riu Serradell, formada sobre la mateixa base de terreny conglomerat que la conca de la Pobla de Segur, presenta barrancs profunds i agulles altes. L’orientació de la vall i la protecció que li proporciona la serra de Ban són la causa d’un clima benigne que permet el conreu d’oliveres i altres plantes mediterrànies. Al final del recorregut a peu, la cova de Cuberes ofereix un atractiu especial. Això no obstant, és millor no entrar-hi si no es té experiència en coves i avencs.

 

Un cop finalitzada la excursió, anirem fins a Pont de Suert on podem i podem dinar al restaurant Edelweis, c/. Monestir de Lavaix, 2.

 

Després anirem fins a Taüll. Els hotels triats són:

 

Hotel El Rantiner, https://www.hotelelrantiner.com/ca/ Tel.: 973 69 61 84 – 630 23 83 17.

Pensió La Coma, https://www.vallboi.cat/ca/allotjament/pensio-la-coma-0 Tel.: 626 47 49 38.

 

Soparem al restaurant El Fai de Taüll, https://restaurantelfai.com/ 973 69 62 01 o 699 70 12 65.


 

Programa dissabte 5 d’agost: Anirem fins a Caldes de Boí. Aparcarem a la zona de Toirigo, una mica més amunt del balneari i passada la caseta de control del par. 

Itinerari: (1) 0 km: Aparcament de Toirigo.

(2) 0,200 km: Desviament a la dreta per un camí molt ben marcat que remunta el vessant de la muntanya (/si seguíssim rectes aniríem al balneari) 

(3) 2,300 km: Després de superar la primera part dura de l'excursió pel barranc de Sallent, però també la més boscosa travessant un frondós bosc de teixos, faigs i bedolls, el sender desemboca als prats del Pla de la Cabana o de Llubriqueto. El camí segueix, molt ben marcat al terreny, per la dreta d'una cascada que es despenja dels llacs de Gémena. 

(4) 3,200 km: Després de superar l'últim tram dur de l'excursió, el sender arriba al llac Inferior de Gémena. Cal seguir per la dreta del llac.


(5) 4,400 km: Llac Alt de Gémena. El sender continua pujant per la dreta de l'enorme cascada que forma els llacs fins als estanys Gelats. Nosaltres podem acabar aquí l'excursió i després de gaudir del meravellós entorn de muntanya tornar pel mateix camí.



(6) 8,800 km: Toirigo i fi de l´excursió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estanys-de-gemena-143013742 

Traça en 3 D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64ce4a890a81343fc2962953 

 

Observacions: Els estanys de Gémena són dos bonics miralls de colors entre les muntanyes de la vall de Boí adornats amb boscos d'avets i cascades de fredes aigües de muntanya. La pujada fins als llacs de Gémena exigeix superar un desnivell de 800 metres, però no cal espantar-se perquè el camí està molt ben marcat al terreny i en unes tres hores i mitja de pujada s'arriba al llac Alt de Gémena on hi ha aigua fresca, bones vistes i natura de muntanya per tot arreu. A més, la baixada és agradable per un angost barranc emboscat.


Vàrem fer nit en aquets estanys el 28 de juliol del 2007, per pujar l'endemà al Bessiberri Sud (3.017 m). Aquí podeu veure la ressenya i més fotos: maifemcim.cat: Pic del Bessiberri Sud (3.017 m.)

 

Visitar els llacs dels Pirineus és conèixer els racons més atractius i encantadors de la serralada. Als llacs de muntanya es donen cita els millors elements de la natura: l'aigua, el bosc, les empremtes geològiques, els animals salvatges, els reflexos de colors i les espècies vegetals que habiten les seves ribes. Els llacs i les llacunes són fonamentals en l'equilibri dels ecosistemes de les valls.

 

Els llacs estan situats als vessants de les muntanyes a diferents alçades per reunir i regular l'aigua de la pluja i del desgel. En principi, sembla que estan escampats per les muntanyes a l’atzar, però la natura els ha col·locat al lloc adequat perquè cada un compleixi amb la seva funció. De la seva correcta distribució i de l'aigua dels rius i els rierols de muntanya depenen totes les espècies pirinenques.

 

Què més podem visitar?

 

Estany de Cavallers. A partir de Caldes de Boí, una carretera de muntanya s'interna a la conca alta del riu Noguera de Tor i arriba fins a un estacionament a l'alçada de l'embassament de Cavallers, situat a 1.782 metres d'altitud. El panorama en aquest paratge és al·lucinant amb les siluetes muntanyenques del massís dels Bessiberris reflectint-se a la superfície de llac artificial i tota la vall de Boí allunyant-se cap a un horitzó que se submergeix en la seva llunyania.

 

Vegetació: Avets, teixos, bedolls i faig.

 

Cartografia: Mapa Alpina 1:25.000 - Vall de Boí.

 

Ens endurem el dinar.

 

Soparem al restaurant El Caliu de Taüll, tel.: 973 69 62 12 / 650 65 22 56, c/. Feixanes, 11, https://www.elcaliutaull.com/




Programa diumenge 6 d’agost: Esmorzarem i marxarem de l’hotel i anirem en direcció a Pont de Suert i el Pont de Montanyana, on girarem a l’esquerra, agafant la carretera en direcció al Castell de Mur (1 h 30 min de trajecte)

Itinerari: 11:00 h.: Visita guiada a la Col·legiata de Santa Maria de Mur i al castell. 

El Castell de Mur és un exemple clar de castell militar de frontera. Al territori que conforma actualment la comarca del Pallars Jussà, la xarxa defensiva creada per Arnau Mir de Tost transcorre al nord de la serra del Montsec, des de Tolva, a l’Aragó, fins a la Conca Dellà. És important destacar que bona part dels elements arquitectònics militars que definien aquest sistema defensiu han perviscut fins als nostres dies. En destaquen, òbviament, els grans castells de frontera, Mur i Llordà, que conviuen històricament al segle XI. Constructivament parlant pertanyen, com veurem a continuació, a dos realitats clarament diferenciades, tant per la seva funció com per la seva aparença; tenen, no obstant això, elements en comú, com ara la presència d’edificis religiosos que van contribuir a consolidar la seva tasca feudalitzadora. 

Els castells de Mur i de Llordà esdevenen, doncs, veritables eixos vertebradors d’un eficaç sistema defensiu del qual participen castells menors, com el de Guàrdia i el d’Orcau, i torres de guaita com les d’Alsamora i d’Estorm, entre d’altres; tots són elements vitals per al control estratègic i efectiu del territori de frontera. 

Al castell de Mur s’hi exposen magníficament els elements que conformen aquestes construccions. La torre de planta circular apareix protegida per una muralla que s’adapta al terreny, tot adoptant una morfologia singular d’angles arrodonits.



Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica de la qual s’ha conservat l’església, el claustre i gran part de les dependències que l’envoltaven. La consagració de l’església l’any 1069, va ser promoguda per Ramon V de Pallars i per la seva esposa Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i va anar acompanyada d’una substanciosa donació de béns i de terres. Aquests fets palesen el gran interès de la parella per fer d’aquest edifici de culte la seu religiosa del nou comtat pallarès i alhora, probablement, el seu panteó familiar.




Precisament és la canònica de Santa Maria de Mur la que avui ens permet gaudir d’una de les manifestacions més reeixides de la pintura romànica lleidatana. La decoració de l’absis central, venuda al Museum of Fine Arts de Boston al principi del segle XIX, pot contemplar-se actualment in situ gràcies a l’aplicació de les tècniques més innovadores de reproducció gràfica, que han permès recuperar notablement l’aspecte original de l’anterior església.

Per a més informació, podeu veure aquest vídeo de la col·lecció de "Romànic a la motxilla":  Romànic a la Motxilla - Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval - YouTube

 

Observacions: Els/les que vulgueu fer aquesta visita, cal que feu la reserva el més aviat possible. Preu de la visita: 7.- euros per persona. La visita dura aproximadament una hora i mitja.

 

https://www.pallarsclick.com/ca/visita-al-castell-de-mur-i-canonica-de-santa-maria_a_65.html?gclid=Cj0KCQjwnrmlBhDHARIsADJ5b_m0zNDY3H1_ok5Aw2IuX-zgGvcEaWMnfXO1jCsqVAatb7GGGzU7FgsaAnM8EALw_wcB

 

Des de el Castell de Mur i si es disposa de més temps, es pot anar a veure El Ginebre del Tuberic (o Toveric) El Ginebre del Tuberic és un arbre monumental situat a 280 m (vessant SSW) de la muntanya de les Mosques (1.031). Aquesta muntanya és l'extrem de ponent de la carena on hi ha de la Casa Forta de Miravet (ruïnes), el Castell de Mur i la col·legiata de Santa Maria de Mur i a la vegada és l'extrem nord de la serra d'Estorm.


El càdec o ginebre (Juniperus oxycedrus) és un arbret o més freqüentment un arbust baix, típicament mediterrani, de llocs assolellats i principalment de sòls calcaris, però aquí, de manera excepcional, ha donat lloc a un exemplar de mides extraordinàries. Mesures del Ginebre: alçària total  = 6,5 m, volt de canó  = 2,53, capçada mitjana  = 9,1 m i és el 3r càdec de canó més gruixut mesurat a Catalunya. Va ser declarat monumental el 1990. Informació detallada a la fitxa: https://plantipodes-am.cat/fitxes/ginebretuberic.html


S’hi pot arribar, des del Castell de Mur, en 2 hores (anar i tornar) per la ruta (vam fer l’anada al Ginebre i la tornada pel mateix itinerari):

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-mur-ginebre-del-tuberic-arbre-monumental-86183830/photo-55662555


Dinarem al Restaurant del Llac de l’Hotel Terradets, https://www.hotelterradets.com/gastronomia . 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.