4-5-6 d’agost de 2023
Primera sortida temporada 2023
/ 24
Hora de sortida: Sis del matí.
Ubicació: Comarques del Pallars Jussà i de l’Alta
Ribagorça.
Temps aproximat: 3 h 15 min (8,3
km) / 7 h 30 min (8,8 km)
Desnivell: 268 m (acumulat)
/ 798 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal / Difícil.
Programa divendres 4 d’agost: Sortirem
a l’hora esmentada i anirem par la A-2 en direcció a Lleida fins a la sortida
517. Seguirem en direcció Agramunt i Artesa de Segre on ens aturarem a fer el
tallat al Pont d’Alentorn al bar El Pastisser del Pont. Després seguirem i passarem
el port de Comiols i baixarem cap a Tremp i la Pobla de Segur. A la rotonda d’entrada,
agafarem a l’esquerra la carretera en direcció al Pont de Suert.
A
la carretera N-260, entre la Pobla de Segur i Senterada, agafarem el trencall
que puja a Erinyà. A la dreta, poc abans d’entrar-hi, una pista d’uns 4,3 km
porta a Serradell. Més amunt, es deixa un trencall a l’esquerra i s’emprèn una
forta pujada fins al poble, on aparcarem.
Itinerari: (1) Travessarem el poble per un carrer
empedrat que va fins al camí carreter, que segueix. Cinc minuts més tard,
passarem entre dos edificis i, poc després, per una passera cimentada. Més endavant
es deixa un cobert a la dreta. Al damunt es veuen els impressionants tossals. El
camí fa una baixada i passa a tocar d’una borda que queda a la dreta.
(2) 0:20 h.: Passarem pel costat d’una
borda; poc més enllà es deixa una pista que baixa.
(3) 0:30 h.: Veurem una petita cabana a l’esquerra
i continuarem pujant.
(4) 0:45 h.: Baixarem un tros molt pedregós.
A l’altre costat del barranc hi ha una borda. Després de creuar un rierol, agafarem
el sender que surt pocs metres més enllà a la dreta i s’endinsa per un bosc de
pins.
(5) 1:00 h.: Arribarem a una desviació que
baixa a l’esquerra. Cal seguir recte pel sender que puja. Des d’un gran bloc
situat al mig del barranc es remunta el riu fins a la cova. L'últim tram d'uns
300 metres al farem per la llera del riu per sobre les pedres una mica incòmoda
de caminar fins a la cova.
(6) 1:15 h.: A l’esquerra d’un petit salt d’aigua
es troba la minsa entrada de la cova de Cuberes. La boca és molt estreta i
després d’un túnel força alt s’arriba a un eixamplament. La entrada no és
aconsellable per als no experts.
La tornada es fa pel mateix camí.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vall-de-serradell-cova-cuberes-143011917
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64cd07acb3819e66713dc6f7
Observacions: La vall del riu Serradell, formada sobre la mateixa
base de terreny conglomerat que la conca de la Pobla de Segur, presenta barrancs
profunds i agulles altes. L’orientació de la vall i la protecció que li
proporciona la serra de Ban són la causa d’un clima benigne que permet el
conreu d’oliveres i altres plantes mediterrànies. Al final del recorregut a
peu, la cova de Cuberes ofereix un atractiu especial. Això no obstant, és
millor no entrar-hi si no es té experiència en coves i avencs.
Un cop finalitzada la excursió, anirem fins a
Pont de Suert on podem i podem dinar al restaurant Edelweis, c/. Monestir de Lavaix,
2.
Després anirem fins a Taüll. Els hotels triats
són:
Hotel El Rantiner, https://www.hotelelrantiner.com/ca/
Tel.: 973 69 61 84 – 630 23 83 17.
Pensió La Coma, https://www.vallboi.cat/ca/allotjament/pensio-la-coma-0
Tel.: 626 47 49 38.
Soparem al restaurant El Fai de Taüll, https://restaurantelfai.com/ 973 69 62 01
o 699 70 12 65.
Programa dissabte
5 d’agost: Anirem
fins a Caldes de Boí. Aparcarem a la zona de Toirigo, una mica més amunt del
balneari i passada la caseta de control del par.
Itinerari: (1) 0 km: Aparcament de Toirigo.
(2) 0,200 km: Desviament a la dreta per un camí
molt ben marcat que remunta el vessant de la muntanya (/si seguíssim rectes aniríem
al balneari)
(3) 2,300 km: Després de superar la primera part
dura de l'excursió pel barranc de Sallent, però també la més boscosa travessant
un frondós bosc de teixos, faigs i bedolls, el sender desemboca als prats del Pla
de la Cabana o de Llubriqueto. El camí segueix, molt ben marcat al terreny, per
la dreta d'una cascada que es despenja dels llacs de Gémena.
(4) 3,200 km: Després de superar l'últim tram
dur de l'excursió, el sender arriba al llac Inferior de Gémena. Cal seguir per
la dreta del llac.
(5) 4,400 km: Llac Alt de Gémena. El sender continua
pujant per la dreta de l'enorme cascada que forma els llacs fins als estanys
Gelats. Nosaltres podem acabar aquí l'excursió i després de gaudir del
meravellós entorn de muntanya tornar pel mateix camí.
(6) 8,800 km: Toirigo i fi de l´excursió.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estanys-de-gemena-143013742
Traça en 3 D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/64ce4a890a81343fc2962953
Observacions: Els estanys de Gémena són dos bonics miralls de
colors entre les muntanyes de la vall de Boí adornats amb boscos d'avets i
cascades de fredes aigües de muntanya. La pujada fins als llacs de Gémena
exigeix superar un desnivell de 800 metres, però no cal espantar-se perquè el
camí està molt ben marcat al terreny i en unes tres hores i mitja de pujada
s'arriba al llac Alt de Gémena on hi ha aigua fresca, bones vistes i natura de
muntanya per tot arreu. A més, la baixada és agradable per un angost barranc
emboscat.
Vàrem fer nit en aquets estanys el 28 de juliol del 2007, per pujar l'endemà al Bessiberri Sud (3.017 m). Aquí podeu veure la ressenya i més fotos: maifemcim.cat: Pic del Bessiberri Sud (3.017 m.)
Visitar els llacs dels Pirineus és conèixer
els racons més atractius i encantadors de la serralada. Als llacs de muntanya
es donen cita els millors elements de la natura: l'aigua, el bosc, les empremtes
geològiques, els animals salvatges, els reflexos de colors i les espècies
vegetals que habiten les seves ribes. Els llacs i les llacunes són fonamentals
en l'equilibri dels ecosistemes de les valls.
Els llacs estan situats als vessants de les muntanyes
a diferents alçades per reunir i regular l'aigua de la pluja i del desgel. En
principi, sembla que estan escampats per les muntanyes a l’atzar, però la
natura els ha col·locat al lloc adequat perquè cada un compleixi amb la seva
funció. De la seva correcta distribució i de l'aigua dels rius i els rierols de
muntanya depenen totes les espècies pirinenques.
Què més podem visitar?
Estany de Cavallers. A partir de Caldes de Boí, una carretera de
muntanya s'interna a la conca alta del riu Noguera de Tor i arriba fins a un
estacionament a l'alçada de l'embassament de Cavallers, situat a 1.782 metres
d'altitud. El panorama en aquest paratge és al·lucinant amb les siluetes
muntanyenques del massís dels Bessiberris reflectint-se a la superfície de llac
artificial i tota la vall de Boí allunyant-se cap a un horitzó que se
submergeix en la seva llunyania.
Vegetació: Avets, teixos, bedolls i faig.
Cartografia: Mapa Alpina 1:25.000 - Vall de Boí.
Ens endurem el dinar.
Soparem al restaurant El Caliu de Taüll, tel.:
973 69 62 12 / 650 65 22 56, c/. Feixanes, 11, https://www.elcaliutaull.com/
Programa
diumenge 6 d’agost: Esmorzarem
i marxarem de l’hotel i anirem en direcció a Pont de Suert i el Pont de
Montanyana, on girarem a l’esquerra, agafant la carretera en direcció al
Castell de Mur (1 h 30 min de trajecte)
Itinerari: 11:00 h.: Visita guiada a la Col·legiata de
Santa Maria de Mur i al castell.
El Castell de Mur és un exemple clar de castell militar de frontera. Al territori
que conforma actualment la comarca del Pallars Jussà, la xarxa defensiva creada
per Arnau Mir de Tost transcorre al nord de la serra del Montsec, des de Tolva,
a l’Aragó, fins a la Conca Dellà. És important destacar que bona part dels
elements arquitectònics militars que definien aquest sistema defensiu han
perviscut fins als nostres dies. En destaquen, òbviament, els grans castells de
frontera, Mur i Llordà, que conviuen històricament al segle XI. Constructivament
parlant pertanyen, com veurem a continuació, a dos realitats clarament diferenciades,
tant per la seva funció com per la seva aparença; tenen, no obstant això,
elements en comú, com ara la presència d’edificis religiosos que van contribuir
a consolidar la seva tasca feudalitzadora.
Els castells de Mur i de Llordà esdevenen, doncs, veritables eixos
vertebradors d’un eficaç sistema defensiu del qual participen castells menors,
com el de Guàrdia i el d’Orcau, i torres de guaita com les d’Alsamora i d’Estorm,
entre d’altres; tots són elements vitals per al control estratègic i efectiu
del territori de frontera.
Al castell de Mur s’hi
exposen magníficament els elements que conformen aquestes construccions. La torre
de planta circular apareix protegida per una muralla que s’adapta al terreny,
tot adoptant una morfologia singular d’angles arrodonits.
Aquest edifici es complementa amb una excel·lent canònica de la qual s’ha
conservat l’església, el claustre i gran part de les dependències que l’envoltaven.
La consagració de l’església l’any 1069, va ser promoguda per Ramon V de
Pallars i per la seva esposa Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, i va anar
acompanyada d’una substanciosa donació de béns i de terres. Aquests fets
palesen el gran interès de la parella per fer d’aquest edifici de culte la seu
religiosa del nou comtat pallarès i alhora, probablement, el seu panteó
familiar.
Precisament és la canònica de Santa Maria de Mur la que avui ens permet
gaudir d’una de les manifestacions més reeixides de la pintura romànica
lleidatana. La decoració de l’absis central, venuda al Museum of Fine Arts de
Boston al principi del segle XIX, pot contemplar-se actualment in situ gràcies
a l’aplicació de les tècniques més innovadores de reproducció gràfica, que han
permès recuperar notablement l’aspecte original de l’anterior església.
Per a més informació, podeu veure aquest vídeo de la col·lecció de "Romànic a la motxilla": Romànic a la Motxilla - Arnau Mir de Tost, el gran senyor de la guerra de la Catalunya medieval - YouTube
Observacions: Els/les que vulgueu fer aquesta visita, cal
que feu la reserva el més aviat possible. Preu de la visita: 7.- euros per
persona. La visita dura aproximadament una hora i mitja.
https://www.pallarsclick.com/ca/visita-al-castell-de-mur-i-canonica-de-santa-maria_a_65.html?gclid=Cj0KCQjwnrmlBhDHARIsADJ5b_m0zNDY3H1_ok5Aw2IuX-zgGvcEaWMnfXO1jCsqVAatb7GGGzU7FgsaAnM8EALw_wcB
Des de el Castell de Mur i si es disposa de més temps, es pot anar a veure El Ginebre del Tuberic (o Toveric) El Ginebre del Tuberic és un arbre monumental situat a 280 m (vessant SSW) de la muntanya de
les Mosques (1.031). Aquesta muntanya és l'extrem de ponent de la carena on hi
ha de la Casa Forta de Miravet (ruïnes), el Castell de Mur i la col·legiata de
Santa Maria de Mur i a la vegada és l'extrem nord de la serra d'Estorm.
El càdec o ginebre (Juniperus oxycedrus)
és un arbret o més freqüentment un arbust baix, típicament mediterrani, de
llocs assolellats i principalment de sòls calcaris, però aquí, de manera
excepcional, ha donat lloc a un exemplar de mides extraordinàries. Mesures del Ginebre:
alçària total = 6,5 m, volt de canó = 2,53, capçada mitjana = 9,1 m i és el 3r càdec de canó més gruixut
mesurat a Catalunya. Va ser declarat monumental el 1990. Informació detallada a
la fitxa: https://plantipodes-am.cat/fitxes/ginebretuberic.html
S’hi pot arribar, des del Castell de Mur, en 2 hores (anar
i tornar) per la ruta (vam fer l’anada al Ginebre i la tornada pel mateix
itinerari):
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/castell-de-mur-ginebre-del-tuberic-arbre-monumental-86183830/photo-55662555
Dinarem al Restaurant del Llac de l’Hotel
Terradets, https://www.hotelterradets.com/gastronomia
.
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
