Puig d’en Boronet (321 m)

Dijous 6 d’octubre de 2022

Matinal

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Garraf. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (7,1 km) 

Desnivell: 330 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Sitges, per la carretera de les costes del Garraf (C-31), fins al nucli de Vallcarca, al terme municipal de Sitges. 

En arribar a Vallcarca, hem de passar per un pas sota la via del tren fins a la porta de la fàbrica de ciment Uniland. Llavors hem d’anar cap a una esplanada prop del petit grup de cases velles que hi ha davant de la cimentera. 

Aquí comença un sender de pujada, amb les marques blanques i vermelles del GR-92.

 

Itinerari: Sortirem de Vallcarca. Cal seguir un sender de pujada, senyalitzat amb les marques blanques i vermelles del GR-92. 

Aquest camí, que s'endinsa en el bosc, ens portarà a l'ermita de la Trinitat (175 m) després de superar uns 160 metres de desnivell i uns 30 minuts de forta pujada. L’ermita de la Trinitat, penjada sobre l’intens blau del Mediterrani, és la més representativa del Garraf i lloc de peregrinació dels sitgetans. El 1375 ja hi havia ermitans. Quan feia mal temps, tocaven a tempesta per convidar a l’oració als fidels. Un ermità va ser mort per un llampec a la propera Penya del Llamp. També encenien fogueres que servien de far per als vaixells i donaven avís en cas d’albirar-se pirates. Els dies clars, des de la Trinitat es veuen les elevacions de Mallorca, Menorca o el Delta de l’Ebre.

Després de l’ermita seguirem el camí que surt de la banda superior de l’ermita seguint els senyals del GR-92 i passarem pel punt conegut com El Far (204 m) 

Immediatament, aquest sender desemboca en una pista asfaltada, que seguirem a la dreta en pujada fins arribar a una zona amb antenes de telecomunicacions. Continuarem per la pista ara sense asfaltar. 

A uns 20 minuts de la Trinitat, passarem pel costat del turó de la Penya del Llamp (248 m) amb una creu. 

El camí passa per una divisòria de vessants, excel·lent mirador d'aquest tram de costa mediterrània, des de Vallcarca fins a Cubelles, i del Parc Natural del Garraf, cap al Nord, així com els peatges dels túnels de Garraf. 

A uns 10 minuts de la Penya del Llamp deixarem el GR-92 que segueix per la nostra esquerra, per anar cap a Sitges, però nosaltres continuarem per la pista, cap a la dreta i passarem pel costat dret del Puig de Sant Isidre (275 m). a partir d’aquí el bosc es fa més frondós. 

Al cap d’una hora d’haver iniciat el trajecte arribarem a un collet, just sota el puig d’en Boronet. Continuarem per un sender marcat que surt a mà esquerra, i que puja fins al cim en deu minuts. 

Arribarem al Puig d'en Boronet (375 m), on trobarem la creu de Sant Isidre, construcció datada del 1955, molt estimada pels excursionistes sitgetans, que domina Sitges pel nord-est. A la part superior, hi ha diverses imatges de sants i l’escut de l’A.MUNT, agrupació pionera de l’excursionisme sitgetà. Una mica més avall trobarem una barraca de pedra seca i unes immillorables vistes de Sitges. 

Des del puig d’en Boronet surten diversos camins que ens portarien a Sitges. Nosaltres la tornada la farem pel mateix camí.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-den-boronet-115509687 

 

Observacions: La ruta proposada, entre boscos i camps de conreu, finalitza amb la pujada al Puig d’en Boronet, al Parc del Garraf. Allà s’alça la creu de Sant Isidre.

 

Les muntanyes del Garraf pertanyen a la porció més meridional de la Serralada Litoral i tenen un paisatge de relleus baixos i cims arrodonits, de valls profundes i escarpades, d’una vegetació de màquia, amb alzinars, pinedes, garrigues, margallons i, a molts indrets, únicament roca nua, gairebé tota calcària.

 

A les cingleres i barrancs del Garraf, creix una vegetació específica. Una d’aquestes espècies és el te de roca (Jasonica glutinosa), que proporciona una infusió molt apreciada, encara que diferent del típic te anglès. S’utilitza per alleujar els símptomes de la tos i dels refredats. La seva flor, d’un groc força lluminós, apareix a la tardor. Les roques del Garraf també acullen nombroses colònies de petites aus habituades a viure o menjar a cingleres i penya-segats. Els seus noms són tan vistosos com el pela-roques (Tichodroma muraria), la merla roquera (Monticola saxitalis), el roquerol (Ptynoprogne rupestris) o el pardal roquer (Petronia petronia)

 

Aquest itinerari, proper a les costes, a l’autopista del Garraf i a la fàbrica de ciment és, curiosament, un dels menys castigats pel foc. Per això, hi ha un dels espais de pinedes més grans del massís. Els pins són arbres que creixen de pressa en un clima calorós i eixut, amb un sòl poc profund, deixen passar molt la llum al sotabosc i creen la perillosament inflamable pinassa. El Pi Blanc (Pinus halapensis), és el més abundant de les serralades mediterrànies. És perenne, amb el tronc gris i tort, i les fulles primes, verdes i flexibles. Aquest pi és refugi d’esquirols i de picots verds. Antigament s’aprofitava la seva pega per evitar la ronya dels ramats.

 

Ja vàrem fer aquesta excursió, però sortint de Sitges, el 30 de març de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2016/03/les-coves-del-garraf-313-m.html 

Tornarem a casa als voltants de la una del migdia.

GR-92: Platges de Cubelles (4 m)

Dissabte 14 de desembre de 2019

Matinal

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 2 h

Desnivell: 10 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem fins a Cubelles per la C-32, parant-nos a fer el tallat a l’àrea de servei del Garraf.

Anirem fins a la plaça de l’estació de Cubelles on aparcarem.

Itinerari: Aquesta ruta comença a la plaça de l’estació de Cubelles. Creuarem la via del tren per un pas subterrani i agafarem l’Avinguda del Mediterrani. A la Plaça del Mar, on hi ha el monument a Charlie Rivel, anirem pel carrer Mallorca fins al carrer Bruch. Més endavant, els carrers Josep Tarradellas i Roses ens portaran al passeig Marítim.

A l’esquerra, la platja de Solimar de Vilanova. A la dreta, la platja Llarga de Cubelles, amb dos espigons artificials. Després de creuar el riu Foix, que desemboca al cap de Sant Pere, arribarem a la platja del Clot de Sant Pere, en el mateix passeig Marítim.

En aquest punt, el passeig no passa de la categoria de projecte, i les platges, plenes de pedres, no són les més òptimes per al bany. Darrera la central tèrmica i uns antiestètics descampats. Un gran espigó, freqüentat per pescadors, és el preludi de la veïna Cunit.

Com a curiositat, direm que aquest braç de roca és el punt més meridional de la comarca.

Per completar l’itinerari visitarem els carrers cèntrics de la vila i ens aturarem a fer el vermut en alguna terrassa.

Observacions: La vila de Cubelles ha tingut una vida entretinguda. Els seus orígens es troben en l’antic castell, esmentat l’any 1041 pel cavaller Gombau de Besora en el seu testament. El terme que es formà més tard va ser incorporat a la Corona de Catalunya i Aragó pel rei Jaume I l’any 1251. El municipi es crea per un privilegi d’Alfons III, al segle XIV. El 1611, Cubelles i Vilanova es separen. Quatre segles abans, la mateixa Vilanova s’havia format sota l’empara de Cubelles.

El casal dels marquesos d’Alfarràs va ser edificat l’any 1675 a sobre mateix de les restes de l’antic castell de Cubelles. És una edificació rectangular, de tres pisos, i està adossada a una torre semicircular.

Es té constància de l’existència d’una parròquia de Cubelles l’any 1154. L’actual parròquia de Santa Maria és una construcció barroca del segle XVII. El campanar, octogonal, és del 1765.

La Cubelles actual té dos trets característics: la construcció de segones residències i el record al millor pallasso de tots els temps: Charlie Rivel.

El torrent de Santa Maria separa, en la seva part més baixa, els termes de Vilanova i Cubelles. Més endavant hi ha la del Clot de Sant Pere. Entre les dues desemboca el riu Foix i, en paral·lel, se situa el passeig Marítim. Tot i que són més abundants a les zones rocoses, a la plana que envolta Cubelles també es poden observar algunes aus marines colonials. S’alimenten de peix. Bàsicament, l’espècie més abundant és el gavià argentat (Larus argentatus), gavina blanca per sota i grisa per sobre. Com totes les gavines, té un punt vermell al bec, que els polls piquen per demanar menjar. Davant l’estímul, els pares regurgiten l’aliment.

El març-abril de 2019 es va acabar d’enderrocar la icònica xemeneia de la central tèrmica de Foix, a Cubelles. Feia 175 m d’alçària.  A la part inferior hi ha ell Port de la Central o Dàrsena de Cubelles (https://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A0rsena_de_Cubelles) que era en realitat, d’on es captava l’aigua per refrigerar els sistemes de la fàbrica. Està protegit per un curiós espigó coronat amb dues fileres d’uns grans cons de formigó, com es pot apreciar a la foto.

Es tracta, sobretot de fer un passeig. 

Tornarem a dinar a casa.

Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.

Castell vell d’Olivella – Puig Molí (303 m)

Dimecres 19 de juny de 2019

Matinal fotogràfica

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 3 h (7 km)

Desnivell: 205 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Anirem per la C-32 fins a Sant Pere de Ribes, on agafarem la carretera BV-2111 en direcció a Olivella. Seguirem la carretera i passarem per les primeres urbanitzacions i agafarem el desviament al nucli antic d’Olivella.

Itinerari: Del poble a la fortalesa pel camí del safareig.

Seguirem el sender local SL-C 100 amb senyals blancs i verds. Trobarem balises.

1 - Nucli antic d’Olivella. Pedres mil·lenàries (195 m)

Entre camps de vinyes i envoltat de les arrodonides muntanyes del massís del Garraf, es troba el terme municipal d'Olivella, format per un seguit d'urbanitzacions, masies disseminades i el poble del mateix nom. És en aquest nucli on comença l'itinerari. Abans d'iniciar el recorregut, es pot fer una passejada pels seus carrers. S'hi pot visitar l'església, construïda l'any 1430 i reformada al 1607, i veure un seguit de cases rústiques, algunes molt pintoresques.

Suggeriment fotogràfic:

Per realitzar una bona foto de l’església d’Olivella es pot utilitzar un objectiu gran angular, asseure’s a terra i buscar un punt de vista diferent de l’habitual, com per exemple, emmarcant el temple entre les fulles dels arbres que l’envolten.

Entre aquestes construccions es troba el Centre d'Informació del parc, anomenat la Sala. El recorregut surt des de darrera de la Casa de la Vila, per un camí de terra marcat amb fites de fusta, amb senyals de color blanc i verd. És un recorregut circular, amb algunes fites i amb indicacions que cal seguir amb atenció.

2 – El safareig. El miracle de l’aigua (239 m)

Després de travessar la carretera, cal creuar una vinya i continuar amunt, en la mateixa direcció. El camí fa força pujada fins arribar a una zona més plana, des d'on les vistes al nucli antic d'Olivella i el paisatge que el rodeja són magnífiques, sobretot si el dia és clar. Cal continuar pujant entre boscos de pins i zones amb vegetació típica del massís, com el margalló, el llentiscle, el càrritx o la vidiella. Després d'un altre tram de pendent, al coll del Triador, des d'on es veu el castell Vell d'Olivella, encimbellat dalt d'un turó, s'inicia un tram de descens i, després de passar per un petit bosc de pins, finalment s'arriba al fondo de la Servera, on cal deixar la pista principal i agafar un camí més estret a la dreta. En uns deu minuts de caminada s'ateny el safareig.

Rodejat d'un parell de bancs de pedra, el safareig es feia servir antigament per rentar i com abeurador. Actualment, és un lloc excel·lent per descansar abans de seguir l'excursió.

Suggeriment fotogràfic:

Per aconseguir una imatge de la totalitat del safareig i no només d’un racó, val la pena buscar un punt de vista elevat. Això és possible enfilant-se en una pedra o aixecant els braços per obtenir un contrapicat.

3 – Castell Vell d’Olivella. Al cim del Puig Molí (303 m)

Des del safareig avancem pel camí en direcció al castell fins arribar al collet, on prendrem un corriol a l'esquerra. Després d’un tram d’uns 50 metres de recorregut amb força pendent, el primer que ens trobarem seran les restes de l’antiga església de Sant Pere. Es va construir al segle XIII en estil romànic i encara avui es poden veure detalls de l’absis i un fragment del peu de l’altar. Se sap que aquesta edificació era part de l’antic castell, que va funcionar com a església parroquial d’Olivella fins al segle XV i que la gent de tota la contrada hi venia a escoltar missa.

Més amunt es troba el castell, des d’on es tenen molt bones vistes del puig de la Mola, del castell d’Olèrdola i el Montmell. Si tenim un dia bo, cap al nord, podrem veure algunes agulles de Montserrat; i si és encara és millor, podrem albirar cims dels Pirineus. La fortalesa està documentada com el Castrum Olivella, construïda l’any 992 dalt del Puig Molí. Hauríem de viatjar a l’edat mitjana per veure el castell d’Olivella dempeus i ple d’activitat. El castrum Olivella, del segle x, va formar part del sistema de defensa durant la Reconquesta, quan els cristians tractaven de recuperar les terres que havien ocupat els musulmans anys enrere.

 4 – Barret del Rector. Formes capritxoses.

Després de visitar el castell, cal tornar a baixar pel mateix camí fins el safareig. D'aquí se segueix un tram de camí fins arribar a un singular conjunt de pedres anomenat al barret del Rector. La seva forma recorda els bonets que fa anys duien aquests eclesiàstics.

5 – Cova de Muntaner. Les entranyes del Garraf (159 m)

L'itinerari continua per la pista, que coincideix amb el PR-C 37 i paral·lel a la riera de Begues. Des de la mateixa pista es pot agafar un petit corriol que porta fins a la cova de Muntaner.

En poc més d'un minut s'arriba caminant a un mirador que permet contemplar aquesta impressionant cavitat. Cal tornar a la pista principal i seguir en direcció al mas de cal Muntaner. En aquest punt, però, també es pot seguir per un camí força embardissat que s’agafa des de l’extrem esquerre del mirador de la cova. Aquest camí baixa a la riera fins arribar a un magnífic bosc de pins, els Pivens, plantats ara fa més d’un segle pel propietari de can Duran com a regal a la Marcel·la, la seva promesa. Per sobre de can Duran tornarem a la pista i de seguida agafarem un corriol que passa per sobre un marge ben visible: el camí Blanc.

Arribarem a la carretera passant pel costat de la vinya i agafarem altra vegada un corriol que amb una curta, però forta, pujada ens tornarà per darrera de can Pau Olivella a l'inici de l'itinerari.

Suggeriment fotogràfic:

Emmarcant la cova i integrant-la en l’entorn aconseguirem una composició agradable i al mateix temps hi farem aparèixer elements, com els arbres, que permeten fer-se una idea clara de les proporcions de la cavitat.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-vell-dolivella-puig-moli-37792950

Observacions: No tan freqüentat com altres camins del parc, l'itinerari que porta al castell vell d'Olivella des del poble del mateix nom és una veritable descoberta pels amants de la muntanya i la fotografia. La ruta surt des del nucli antic d'Olivella, molt pintoresc, i s'endinsa en les muntanyes d'aquest vessant del massís del Garraf a través de senders on abunden els pins i els margallons. Aquesta ruta, que ofereix bones vistes del poble d'Olivella i els voltants, és especialment recomanable a la primavera per les flors que es poden veure, com la vidiella o els fruits de l'arboç. El safareig, les ruïnes del castell o la cova de Muntaner són alguns dels punts d'interès fotogràfic de l'itinerari.

En aquest itinerari recuperarem viaranys històrics del terme d'Olivella emprats per pujar al Castell, arribar als masos, per anar a la vinya, pasturar els ramats o netejar la roba quan els pous eren baixos. Tot plegat fent un tomb etnològic i paisatgístic pel parc del Garraf.

Aquest és un itinerari etnològic i paisatgístic pel terme municipal d'Olivella, que ens mostra un seguit d'elements patrimonials relacionats amb l'establiment en el territori, els usos i recursos d'aquest paisatge aspre i els seus valors naturals.

Una primera part, de pujada per estrets camins i corriols, uneix el poble amb els seus orígens mil·lenaris, el Castell Vell del qual se'n tenen referències de l'any 992, i passa prop d'elements tan singulars com l'era de Can Pau, el roure i la bassa del Pou dels Matxos, la Barraca del Borregaire, la Font del Rector i els seus arboços, l'església romànica de Sant Pere del Castell Vell (s. XIII). En tot el recorregut l'empremta de l'home es fa evident; el terreny afeixat posa de manifest antics conreus de vinya, olivera i cereals.

Sempre acompanyats d'un bosc invasor de pi blanc en diferents estadis de desenvolupament, o de garrigues i brolles de romaní a les parts de solell i pedregoses; de camps afeixats abandonats d'antigues oliveres i abans vinyes; tot plegat, esquitxat d'una petita palmera representativa del parc del Garraf: el margalló. Dalt el Castell, el relleu i el paisatge vegetal del Garraf es fa evident en plenitud. D’aquí dalt estant, si tenim sort o paciència, també podrem veure el vol d’un bonic rapinyaire en fràgil estat de conservació: l’àliga cuabarrada.

De baixada, ara per pistes més còmodes, voltarem el turó del Castell per anar a buscar la riera de Begues. Abans passarem pel mas abandonat de Vendrell i els seus camps de cirerers morts. La riera, seca, ens acosta a la cova de Can Muntaner i la seva humitat amagada permet desenvolupar bonics retalls d'alzinar contraposats a l'ambient eixut que hem trepitjat. Les avingudes ocasionals erosionen els còdols i pedres de la riera i quan l'aigua s'amaga al freàtic, abasteix el pou i la sínia de Can Duran. Per acabar, voltarem els plans de les feixes, a Can Muntaner i Can Duran per adonar-nos en encara avui, hi ha terres aptes i de rendiment pel conreu de la vinya. Al massís del Garraf hi viuen algunes espècies excepcionals, adaptades a les dures condicions de l’entorn (manca d’aigua, moltes hores de sol, poca vegetació...) Són característiques les tortugues mediterrànies, ocells com el falcó, l’àliga perdiguera o les merles i la salamandra o la serp de ferradura. També podem trobar escurçons amb els que cal anar amb compte... Per fotografiar aquets animals cal tenir molta sort i paciència, però sobretot cal retratar-los sense destorbar-los.

Vàrem fer aquesta sortia el 30 de novembre de 2016. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2016/12/sender-del-castell-vell-sl-c-100-298-m.html Tornarem a casa als voltants de la una de la tarda.

GR-92: Vilanova i la Geltrú – Sitges (38 m)

Dissabte 20 d’abril de 2019

Hora de sortida: Nou del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 3 h (8,5 km)

Desnivell: 50 m (acumulat)

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Sortirem esmorzats de casa, i anirem fins a Vilanova i la Geltrú, on aparcarem a la Platja del Far a la confluència de la Ronda Europa amb el Passeig Marítim.

Itinerari: Iniciarem l’itinerari a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú, que està situada a l’extrem sud-est de la població, al començament de la Ronda Europa.

00:00 h: Platja del Far (Pal indicador). Seguirem els senyals del sender de gran recorregut GR-92, que puja pel carrer de la Pujada del Far de Sant Cristòfol; a un costat hi ha la casa que ocupava l’encarregat del far i que avui és el Museu del Mar (obert de dimarts a diumenge i festius de 10 a 13:30 hores). Al cap d’un parell de minuts veurem a l’esquerra la capella dedicada a Sant Cristòfol, que ja apareix en documents de l’any 1372, i el 1505 s0’esmenta l’arranjament d’una torre de Sant Cristòfol, que hom creu que estava al costat de la capella. Afectada per la desamortització, fou comprada i restaurada, i l’any 1944 fou adquirida pel filòsof i literat Eugeni d’Ors, que hi va fer restaurar un habitatge adossat a la façana de migdia; allí va morir l’any 1954. Més endavant, el camí abandona l’asfalt i es converteix en corriol.

00:05 h: Deixarem un petit pont sobre la via del tren a l’esquerra (pal indicador). Seguirem caminant en paral·lel a la via. Ben aviat, després de passar una casa que rep el nom de Xalet de la Sal, deixarem la pista que s’inicia i girarem cap a la dreta tot seguint un corriol que voreja la costa, amb les marques vermelles i blanques del GR. A la dreta tindrem la platja dels Colls o de Solicrup, i més enllà la punta Llarga o dels Colls. El camí, més endavant, torna a anar pel costat de la via. A l’esquerra veurem la vella masia dels Colls, que ja surt esmentada l’any 1372 i que recentment ha estat reformada, i més enllà una urbanització. Ens trobarem a la zona dels Colls, i cal fer referència a dos apartats: en primer lloc, la gran quantitat de firmes que es van recollir i veus que s’aixecaren en contra d’aquesta urbanització que es volia construir en uns paratges encara verges d’edificacions costaneres, però, com podrem veure, no es va aconseguir res, i les cases avui són un fet; i en segon lloc (1), la utilització d’aquests abruptes paratges com a punt de contraban des d’èpoques força antigues.

00:25 h: Es deixa un camí a la dreta, i el GR s’enfila cap a un turó.

00:30 h: Cruïlla (pal indicador). Seguirem recte; a la dreta tindrem la cala dels Gegants. El sender puja cap al turó que tenim al davant, però també podem optar per seguir el corriol que va paral·lel a la via del tren. Una mica més endavant, passarem pel costat de la platja de l’Home Mort.

00:45 h: Punta de les Coves (26 m), amb un pal indicador. Aquest promontori rocós que s’endinsa al mar ha servit, des de molt temps enrere, com a punt de referència per als pescadors. Seguirem recte en direcció a Sitges, que ja veiem al davant. Al cap d’un minut, i abans d’iniciar una baixada, seguirem un corriol cap a la dreta i en pocs metres trobarem l’accés vertical de 20 metres de l’avenc del Gegant, protegit amb una tanca; l’altre accés, el més natural, és per la costa, però en l’actualitat està inundat. En aquesta cavitat s’han trobat unes de les restes humanes més antigues de Catalunya, una mandíbula de l’home de Neandertal que se situa entre uns 100.000 i 40.000 anys enrere. Això ens demostra que era una cavitat emprada com a hàbitat; sembla mentida que les construccions de ports i espigons hagin modificat tant la línia costanera, però en una vella filmació de principis del segle XX es pot comprovar com al davant mateix de la cova hi havia una platja on els estiuejants hi anaven a banyar-se i a prendre el sol. En aquesta zona, tal com indica el topònim, hi ha diverses coves que avui tenen accés pel mar. Cal fer esment que en unes excavacions realitzades a la cova Verda s’identificaren materials del neolític final (tercer mil·lenni abans de la nostra era), del bronze antic avançat (1.700 – 1.500 anys enrere de la nostra era) i del bronze mitjà (1.500 – 1.300 anys abans de la nostra era); restes òssies d’aquestes darreres etapes i diverses restes faunístiques. Seguirem el GR que es dirigeix a Sitges.

01:30 h: Seguirem caminant, ara per una llarga platja i arribarem al Cap de Grills, ja al terme de Sitges.

02:00 h: Tindrem a la nostra dreta la platja de les Anquines, que forma una petita badia.

Seguirem pel Passeig Marítim de Sitges.

Després anirem fins a l’estació de la RENFE per agafar un tren de tornada a Vilanova (es pot fer servir la T-10).

Un cop a Vilanova, anirem a dinar al restaurant i després a buscar els cotxes a la platja del Far (1,5 km – 20 min) 

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-92-vilanova-i-la-geltru-sitges-35498332

Observacions: Després d’un llarg hivern (que sembla que no ens vulgui abandonar...) i amb l’arribada de la primavera, del bon temps i de la Setmana Santa, el dissabte és un dia que m’agrada de sortir a caminar o a passejar. És un dia per no quedar-se a casa. Quin millor pla que sortir a caminar amb els companys i companyes, sentir l’escalfor del sol a la cara, la tranquil·litat de passejar sense preses, de fer fotos... i per rematar-ho, un vermutet i un dinaret en alguna terrassa al costat del mar!

(1) El contraban al segle XIX esdevenia un modus vivendi generalitzat en moltes poblacions; era una activitat molt important que va arribar a moure molts diners. Les abruptes costes del Garraf, que no s’escaparen dels corsaris algerians i turcs entre els segles XV i XVII, no s’ha mantingut al marge de les posteriors tècniques de contraban. El mes de març de l’any 2007 la premsa donava la notícia que a la zona costanera dels Colls a Vilanova, s’havia confiscat una partida de 2,5 tones d’haixix; d’aquesta manera, els traficants havien recuperat una antiga i coneguda ruta de contraban. Abans i ara la tècnica emprada és la mateixa: unes barques deixen a tocar de la costa uns paquets o fardells, que poden arribar a pesar de vint a trenta quilos, molt ben embolicats de manera que no s’enfonsin – quan no hi havia els moderns embolcalls es deixaven a la sorra. Aleshores uns traginers contractats es fiquen a l’aigua, és a dir, es mullen – d’aquí prové l’expressió “mullar-se” com a sinònim d’arriscar-se – i treuen els paquets de dins de l’aigua; òbviament aquests tenen un risc més gran de ser atrapats i detinguts, ja que la barca solament deixa els paquets i fuig ràpidament. A continuació apareixen uns vehicles on es carreguen els fardells i es procedeix al seu emmagatzematge o distribució. En aquest itinerari, que més aviat és una passejada, podrem gaudir de belles panoràmiques costaneres i passarem per l’esmentada zona dels Colls.

Dinarem al restaurant La Malaxica de Vilanova i la Geltrú a la Rambla de la Pau, 54, tel.: 93 782 29 62.

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

GR-92: Bruguers – La Morella – El Garraf (594 m)

Dissabte 3 de novembre de 2018

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Garraf.

Temps aproximat: 5 h 15 m (15,8 km)

Desnivell: + 500 m / – 725 m (acumulats)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Ens trobarem a l’hora esmentada, a fer el tallat al Bar Bosch de Sant Boi. Després anirem per la C-32 fins a Gavà on agafarem la carretera BV-2041, que ens portarà directament a Bruguers.

Itinerari: El recorregut comença a la localitat de Bruguers. L’ermita del mateix nom està situada tot just a l’inici del turó on hi ha les restes del castell d’Eramprunyà, que coronen el cim, a 235 metres d’altitud. La ubicació de la ermita, davant d’una esplanada i enfocada de cara al castell, és l’inici del camí que enfila cap amunt, cap a les restes del castell. Es tracta d’un camí que segueix per una zona amb grans pedres i on, a la dreta, hi ha algunes petites representacions dels Misteris de Glòria en ceràmica. Són els primers passos per entrar al Parc Natural del Garraf.

Tot just a l’esquerra hi ha un espectacular arc natural. El sender progressa per una zona frondosa amb molta vegetació mentre es presenta com un camí cargolat i ondulat. Els següents trams alternen les parts més tancades amb altres de més obertes i amb menys vegetació, de manera que són metres molt canviants i que, de tant en tant, regalen panoràmiques espectaculars de la plana del delta del Llobregat.

Castell d’Eramprunyà. Durant la pujada al castell d’Eramprunyà es travessa un pla amb pins i es deixen a la dreta els murs del castell. S’arriba a una bifurcació i se segueix fins a un revolt que dóna a la carretera de Begues, que puja fins al castell a la dreta. Des d’aquí hi ha una extraordinària panoràmica amb unes vistes espectaculars de la vall de Can Perer amb la Morella en un segon pla, anunciant el que vindrà uns quilòmetres després, i les Agulles tot just al davant. El sender baixa en un descens tímid fins al turó de la Desfeta, on la torre de vigilància d’incendis ocupa un lloc preferencial. El camí travessa els marges de la capçalera del talús, de manera que es pot superar el fondal que separa el castell de la Desfeta. Tot just deixant el camí a la dreta, la carretera de Begues puja lleugerament per continuar baixant després en un camí envoltat d’arboços.

Mig quilòmetre després, el sender es converteix en un petit corriol que inicialment es presenta amb abundant vegetació i des d’on es gaudeix d’unes grans vistes del castell d’Eramprunyà. Des d’aquí també es veu el corral de Passoles, mentre el camí segueix en direcció a les Agulles i baixa en un descens suau del corriol que després gira a la dreta.

La Clota: Tot seguit, superats els dos quilòmetres i mig de la ruta, el corriol segueix pel vessant esquerre del fons del Maset, que baixa de la Pleta, a tocar de les Agulles, per arribar a la collada de la Clota, que puja fins als 415 metres d’altitud.

La Clota és un coll obert al nord de les Agulles a on s’arriba després d’una cruïlla múltiple de camins i pistes forestals. En aquest punt s’agafa el tercer camí, per on el GR continua en una pujada que no és gaire pronunciada i que va pel costat d’una esplanada. El camí puja per l’esquerra, poc després passa pel mig d’un bosc i per uns marges mig derruïts i acaba sortint a una pista forestal, des d’on més enllà es veu la plana de Begues en una pujada plena de revolts.

El camí puja, passats els 4 quilòmetres de ruta, i arriba a una bifurcació que porta al cim de les Agulles, on ens hi acostarem, seguint alguns revolts i unes petites pujades i baixades. Tot just al davant es veu el cim de la Morella abans de començar a baixar un fort pendent que deixa a la banda esquerra tota la vall d’en Joan. El recorregut camina cap al coll Sostrell, ubicat entre la Morella i les Agulles, a 475 metres d’altitud, per una zona que puja amb força cap amunt. Es tracta d’un dels pendents de més envergadura de tota la jornada i, potser, l’esforç més intens al llarg del dia, pel vessant meridional de la Morella.

Morella: Un cop coronat, seguint pels vessants del turonet dels Costerets, el sender condueix pels rasclers típics de la regió. Aquí es busca un corriol que portarà a l’ascens dels metres finals de la Morella, a una altitud de 594 metres. Es tracta d’un dels cims més emblemàtics del Garraf i el més alt. Hi ha una creu i té una panoràmica que abasta de Barcelona a Vilanova i la Geltrú i de la Mediterrània a Montserrat.

El següent punt important en el GR és el corral de Campgràs, que s’ubica al peu del turó de l’Alzina Freda i que, tot i quedar una mica separat a la dreta del camí, es travessa en direcció sud. Després, queden a la dreta els turons de la Baena i del Rascler, amb el Pinxot al fons, que més enllà es transforma en Vallgrassa.

Tot just als 10 quilòmetres de sender, apareix la Pleta, que és el Centre d’Informació del Parc del Garraf. A partir d’aquest punt, i dins del parc natural, l’itinerari també està marcat com el camí de les Costes i passa pel costat de la pedrera. En paral·lel a la carretera, els últims quilòmetres del sender ja anuncien la vista del mar en direcció a Sitges per creuar poc després el torrent de Garraf per un pont, tot arribant cap a les cases del Poble del Garraf.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-92-bruguers-la-morella-el-garraf-30237076

Per tornar a Bruguers tenim tres opcions:

3. Haver deixat prèviament un cotxe al Garraf (17 km i 20 min per trajecte)
4. Agafar un taxi. Taxis Gavà: 93 664 77 77 (Vehicles de 7 i de 6 places)
5. Transport públic: tren del Garraf fins a Gavà i a Gavà agafar l’autobús que va a Begues i para a Bruguers. 

Observacions: Aquest cop caminarem en direcció al Garraf, entre Bruguers i el Garraf, buscant la costa. El GR-92 segueix el Parc Natural del Garraf en un recorregut amb impagables vistes mediterrànies.

Hi ha rutes senderistes que des dels primers metres passen per un seguit de llocs interessants que revelen l’encert de l’itinerari. El tram del GR-92 que uneix Bruguers, al Baix Llobregat, amb la zona costanera del Parc Natural del Garraf, n’és un bon exemple, ja que a cada pas, al llarg de poc més de 15 quilòmetres, es van descobrint nous al·licients que fan d’aquest sender una aposta segura per gaudir d’una jornada senderista.

Dinarem al restaurant L’Ermita de Bruguers, http://restaurantermitadebrugues.cat/ tel.: 93 662 26 82. Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.