GR-2: Sant Julià de Vilatorta - Font de la Riera (651 m)

Dijous 2 de juliol 2026

Matinal

Comarca: Osona. 

Desnivell acumulat: 117 m 

Distància a caminar: 5,6 km  

Temps aproximat: 2 h 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a ¾ de set del matí i anirem en direcció a Vic per la C-17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona. Després seguirem fins passar Vic i agafarem la C-25 (Eix Transversal). 

A escassos cinc quilòmetres de Vic, en direcció a Girona, arribarem a Sant Julià de Vilatorta. Un cop al nucli urbà de Sant Julià, cal seguir les indicacions de l’Espai Natural Guilleries-Savassona, ja que el centre d’informació del parc es troba situat al mateix Parc de les Set Fonts, a l’extrem sud de la població. Trobarem un gran aparcament situat al costat del parc de les Set Fonts i del Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta. Al marge de l'aparcament trobarem plafons informatius amb el plànol de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i les fites d'inici de diferents itineraris.

Itinerari: Al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta es troba l’inici i el final de la ruta. 

Al Parc trobarem el Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta amb informació general de l'Espai Natural i del municipi. També trobarem l'exposició 'Els usos de l'aigua', que descriu les diferents propietats i usos dels recursos hídrics d'una manera interactiva. Aborda temàtiques tals com l'aigua com a hàbitat per a la fauna i flora, com a recurs per als conreus i pastures o com a font d'energia entre altres. 

La fita d'inici de l'itinerari es troba al costat de l'aparcament del parc de les Set Fonts, indicant la pista de sortida.

Font d'en Pau. Aquest acollidor racó presidit per la font d'en Pau va ser condicionat en memòria d'un veí de Sant Julià de Vilatorta. Es troba prop del nostre recorregut, si volem, ens hi podem acostar.

Castell de Bellpuig. El castell o domus de Bellpuig es troba situat dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, més tard dit de Meda. També és conegut com a Casal de Bellpuig o Castell dels moros i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). 

El lloc ja està citat l'any 927 en un document on parla de la venda d'uns terrenys del castell de Sant Llorenç a la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. No hi ha gaires referències per a datar la construcció original, però l'aparell i estructura constructiva el situen entre els segles XI i XII, mentre que la volta i una reforma posterior dels murs s'haurien de datar als segles XII i XIII, amb diverses modificacions, reconstruccions i afegits més tardans. 

El castell es va situar al turó, fent un fossat artificial que el separava de la resta del cim. A la torre inicial, de planta rectangular, d'un sol àmbit i, coberta per una volta de canó, es van afegir, en diferents fases constructives, una possible torre adossada a la part nord del castell, que probablement tenia unes dimensions similars a les de la domus original, així com d'altres estructures i murs annexes actualment difícils de reconèixer, escampats al voltant del turó. 

El castell fou residència dels cavallers de Bellpuig que més tard es vincularen als Centelles pel casament d'Elisenda de Bellpuig amb un dels hereus de la família dels Centelles, Gilabert de Centelles, el qual es va convertir en el seu propietari. 

L'any 1303 Elisenda de Centelles va renovar el jurament i fidelitat al bisbe de Vic, segons el qual els Bellpuig tenien en feu el castell. 

Amb el temps, els Centelles van vendre els terrenys del castell però en no reservar-se el dret de pas el nou senyor els hi va negar l'accés aspecte que va portar als Centelles a enderrocar el castell perquè d'altres no se n'aprofitessin. Posteriorment un incendi l'any 1.472 va acabar de malmetre el castell que no es va refer mai més. 

En l'actualitat, la construcció del dipòsit d'aigües va acabar de desfer una part important de l'assentament.

Carena de Sant Julià. A la zona del castell comença l'anomenat camí de la Carena. De seguida que s'arriba al punt més elevat de la carena, l'imponent silueta del Montseny esdevé una presència ubiqua a l'horitzó. El terreny sobre el qual es camina està format per grans lloses de pedra, entre les que creixen alzines i plantes com la farigola, l'espígol o el crespinell. El camí passa pel damunt d'un túnel de l'Eix Transversal, on l'espai s'obre encara més i, a mà dreta, es descobreixen fantàstiques panoràmiques de la plana de Vic.

Quan portem caminats 1,9 km, seguirem la traça per la dreta. 

Font de la Riera. La font de la Riera reserva un paratge plenament de ribera, on destaquen els enormes plàtans i els altíssims verns, així com les mates de boix. Roures, pollancres i castanyers d'índies completen la rica representació d'arbres de la zona. La font brolla de la base d'un mur de pedra construït artesanalment i parcialment cobert de molsa. En un costat de l'esplanada de la font hi ha uns bancs de pedra que envolten una taula, també de pedra, marcada amb la data de l'any 1908, quan va ser traslladada a aquest indret. A l'altre costat de la font es poden veure les restes d'una vella bassa allargada, probablement utilitzada com a safareig de l'antiga casa de la Riera.

Passarem per un tram del Camí ral. Aquest sender correspon a l'antic camí ral i en diversos trams presenta encara l'enllosat que permetia el trànsit dels carros i el bestiar de ferradura. 

Enllaçarem amb el camí pel que hem vingut. 

El Parc de les Set Fonts agafa el seu nom de la històrica font de set brocs que el presideix. Les aigües de les Set Fonts han estat sempre un dels atractius del poble de Sant Julià de Vilatorta i d'antic se li reconeixen propietats medicinals. Antigament al seu voltant hi havien safareigs on les dones del poble rentaven la roba mentre conversaven. 

El parc de les Set Fonts va ser una de les importants obres d'urbanització de l'època de la República Catalana, conjuntament amb la planificació de la xarxa de clavegueram. El disseny del parc és obra de l'arquitecte Miquel Pallars, a qui es deu en gran part la fisonomia actual de Sant Julià de Vilatorta.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-2-sant-julia-de-vilatorta-font-de-la-riera-272151100 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a4628170ec34f2f9719097e

Observacions: És un itinerari fàcil que recorre la carena cap al sud tot resseguint les marques vermelles i blanques del GR-2. 

Una gran part d'aquest itinerari transcorre per la magnífica, i alhora perfectament assequible, carena que s'allarga cap al sud des de Sant Julià de Vilatorta. És un espai obert i airejat que, a més d'oferir bones vistes de la plana de Vic, reserva racons amagats de vegetació mediterrània ben diversa. La font de la Riera és el contrapunt perfecte a la carena, amb la seva personalitat ombrívola i humida, en una ubicació gairebé clandestina al fons de la riera de Sant Julià.

 

El patrimoni completa l'oferta d'aquesta excursió amb les notables restes del Casal de Bellpuig que senyoreja, des de les alçades, la població osonenca.

 

Vàrem passar per aquest castell en l’excursió al Puigsec del 10 de gener de 2024. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2024/02/sant-julia-de-vilatorta-puigsec-665-m.html

GR-178: Pantà de Sau - Pantà de Susqueda (550 m)

Dissabte 11 d’octubre de 2025

Matinal

Comarca: Osona. 

Desnivell acumulat: 244 m 

Distància a caminar: 6,6 km 

Temps aproximat: 2 h 30 min 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a les set del matí i anirem per la C-17 fins a les 4 carreteres de Tona on ens aturarem a fer el tallat. Després seguirem en direcció a Vic. Passat Vic, deixarem la C-17 i passarem per Sant Julià de Vilatorta per arribar a Vilanova de Sau i d’aquí a Sant Romà de Sau on aparcarem a la zona coneguda com les Cases dels Enginyers. 

 

Itinerari: Començarem a caminar des de la zona d’aparcament i en dirigirem a buscar el GR-178 que seguirem. Anirem seguint l’itinerari senyalitzat amb franges vermelles i blanques. Agafarem una pista asfaltada que baixa suaument fins arribar a un gran mirador sobre el pantà. 

A la dreta de la barana del mirador veurem unes escales amb un senyal del GR. Les haurem de baixar. Prop de 500 graons que a la tornada haurem de pujar...

Al final de les escales arribarem a una zona d’aparcament i a la carretera. Caminarem pel costat de la carretera tot travessant la pressa de Sau. Al final de la mateixa, girarem a la dreta i agafarem una pista en baixada que porta a la Central Hidroelèctrica.

Nosaltres seguirem i travessarem el riu Ter per un pont. Seguirem caminant per l’altra banda del riu i travessarem un altre pont sobre la riera Major. 

Seguirem fins a la cua del pantà Susqueda per una pista forestal. Podem caminar més o menys tram, per tornar enrere pel mateix camí i pujar els prop de 500 graons i arribar fins on tenim els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-178-panta-de-sau-panta-de-susqueda-235549335

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68ea332aac6a7e7d5729b76a

  

Observacions: El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau. Se situa al peu de la serralada de les Guilleries i s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, a la comarca d'Osona.

Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva i que tenen per funció la regulació del Ter per l'abastament d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona, a Girona i a la Costa Brava, la laminació d'avingudes per tal d'evitar inundacions, i la generació d'energia hidroelèctrica. Actualment, s'hi permet la pràctica d'esports nàutics.

GR-210: de Manlleu a la Gleva per la vora del Ter (Osona)

Dijous 4 de setembre de 2025

Matinal

Altitud màxima: 492 m 

Desnivell acumulat: 37 m 

Distància a caminar: 11,9 km  

Temps aproximat: 4 h 

Nivell de dificultat: Fàcil.

Programa: Sortirem a ¾ de set i anirem en direcció a Vic per la C-17. Abans d’arribar a Vic ens aturarem a fer el tallat a les 4 Carreteres de Tona. 

Després seguirem i passarem per Vic i Roda de Ter fins arribar a Manlleu. Un cop a Manlleu, aparcarem a les rodalies del Museu del Ter. 

 

Itinerari: Des del Museu del Ter començarem a caminar en direcció oest, riu amunt. Segons l’època de l’any podrem veure ocells migratoris com el bernat pescaire, l’agró blanc o el corb marí entre d’altres. Junt amb la fauna i flora del riu també trobarem elements patrimonials com el canal industrial, els safareigs i el pont de Can Moles, tots ells senyalitzats.

 

Passat el pont del tren gaudirem d’un vista sobre la resclosa del Canal industrial de Manlleu, que compta amb una rampa per a peixos. Durant la resta del recorregut descobrirem dues grans fàbriques de riu, el Dolcet i la colònia Rusiñol, on la petjada de l’artista modernista Santiago Rusiñol, d’origen manlleuenc, és ben present.

Deixant la colònia enrere el camí es fa més estret fins que arribem al pont de la Gleva i d’aquí al Santuari.

La Mare de Déu de la Gleva és un santuari de les Masies de Voltregà, dedicat a una imatge trobada cap al segle XIII. Catalogat com a bé cultural d'interès local, és el segon més important de Catalunya després del de Montserrat. 

Des d’aquí refarem el camí fins al punt d’inici. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-210-de-manlleu-a-la-gleva-per-la-vora-del-ter-230217135 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68b96f480f160722a6b4969a

 

Observacions: El recorregut és part del GR-210, al costat del riu Ter i per la façana fluvial de Manlleu, en un dels bressols de la industrialització a Catalunya gràcies a la força del Ter.

 

Passejada matinal a la vora del riu Ter, passarem pel costat d'antigues colònies tèxtils i dels canals utilitzats per fer l'energia durant el segle passat. Apta per tots els públics. Es recomana fer una visita a l'església de La Gleva. També val la pena de fer una visita, si tenim temps, al Museu del Ter, a l’antiga fàbrica de can Sanglas. 

La tradició popular ens parla que una pastoreta del Mas Codines va trobar la imatge de la Verge, mentre pasturava bestiar al Puig del Terrer i va veure com un dels bous començava a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure's. Allà van trobar dins d'un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva de tapes que li servia de sostre. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li va donar el nom. Portada a Sant Hipòlit, allà va ser dipositada en el temple parroquial, d'on diu la tradició que va desaparèixer miraculosament per tornar al lloc on va ser trobada. Això va ser interpretat com la voluntat de la Mare de Déu de romandre al puig del Terrer. Per aquesta raó el 1280 es decidí construir un oratori en aquell punt exacte. El 1327, es van començar les obres del que acabaria sent un gran santuari.

Morro de Porc – Sauva Negra - Castellcir (953 m)

Dissabte 31 de maig de 2025

Una balconada sobre l’Osona meridional

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca d’Osona. 

Temps aproximat: 6 h (14,7 km) 

Desnivell: 548 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic fins a la sortida 46 a l’alçada dels Hostalets de Balenyà. Des de la C-17 agafarem la sortida de Centelles nord i continuarem per la carretera C-1413b (direcció Sant Feliu de Codines) fins al principi del carrer del Pla de l’Alzina de Centelles, on aparcarem. 

 

Itinerari: Començarem a caminar agafant una pista que ens durà cap a l’evident paret de la serra de Ponent. Passarem de llarg Can Menescal i Can Manel. Tot just sota la paret la pista esdevé corriol i s’enfila muntanya amunt, camuflat entre alzines, roures i boix que dissimulen el fort pendent que anirem superant.

De tant en tant, algun tram de roca nua de vegetació ens farà adonar de la vertiginositat del camí.

En aquests punts s’han instal·lat cables fixes i esglaons metàl·lics, més necessaris per al descens que per l’ascens, especialment si ha plogut o està mullat. Aquesta zona es coneix com “l’Esgraonada” El camí arriba finalment a una ampla paret de roca; serem quasi dalt i seguirem cap a l’esquerra per anar a buscar el coll de pas, sota el Morro de Porc, que en pocs minuts assolirem (944 m) i gaudirem de la vista, doncs és un mirador excel·lent i altiu.

Baixarem del Morro i pujarem al Turó Rodó (954 m) cim sense cap interès i sense vistes. Tornarem enrere uns metres i continuarem pel camí en direcció nord, per anar a buscar una pista que ens duu al Corral de la Rovira (934 m). Passarem de llarg i ràpidament arribarem a un revolt de paella d’un altra pista, que seguirem amunt fins a una cruïlla de pistes de ciment, estarem al coll d’Arenes i el Coll de Prims (en aquest punt, si es vol es pot escurçar la excursió i deixar-la en la meitat). Creuarem una pista i continuarem recte avall per un tram de ciment. En un revolt, a la dreta, agafarem una pista que marxa recta i que ens endinsarà progressivament en una fageda residual anomenada la Sauva Negra (inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural, PEIN) amb una font que té el mateix nom (876 m). El corriol puja una mica i després d’un llarg flanqueig arribarem a la Casanova del Castell, una masia amb vistes al castell de Castellcir o de la Popa.

Sota de la casa surt un camí ample cap a l’esquerra, que flanquejant, ens durà cap a una esplanada amb una gran roca, la base del castell, on s’hi accedeix per una àmplia i senyorial escala, al costat oposat (834 m). Amb el nom de Castellcir apareix documentat des del segle XI, així com la dinastia homònima, que es mantindria al davant del castell fins al segle XIV. L’edifici va estar habitat fins a mitjans del segle passat i funcionava com a masoveria. Tornarem a l’inici de l’esplanada i agafarem un camí ample, inicialment de baixada. Sense deixar-lo pujarem al coll de Prims, al nostre davant, mirador dels dos castell: Castellcir a la nostra esquena i Centelles al sud.

Seguirem per aquesta pista transitable en direcció sud. Si anéssim en direcció contrària, aniríem novament cap al coll de Prims i just abans empalmaríem amb el corriol de pujada a Morro del Porc. Passarem pel collet Batai i anirem a buscar una pista en mal estat que surt a mà esquerra, quasi girant 180º en un lloc anomenat Pla Llestenc. Aquest camí ample aviat esdevé corriol. Seguint la cinglera arribaríem al castell. Nosaltres no hi arribarem, doncs queda molt poc del castell i la vista des de el camí que portem ja ens compensa.

El castell de Sant Martí de Centelles (837 m) és una mostra exemplar de fortificació medieval i moderna de Catalunya, amb una muralla d’uns 200 metres de llargada i una amplada de 80 metres en el tram més ample. Documentat des del segle IX, entre els segles IX i XV va ser la seu de la poderosa baronia dels Centelles. L’edificació ha estat present en bastants episodis bèl·lics de la història: la guerra Civil Catalana (1462-72), la guerra dels Segadors (1640-42), la guerra de Successió (1702-14), la guerra del Francès (1808-14) i les guerres carlines (segle XIX), que iniciarien el final del castell. La decadència del castell va començar al segle XVIII, amb la Guerra de Successió, però es va precipitar durant el segle XIX, perquè durant les guerres carlines s'hi va instal·lar un escamot que va fer volar les parets. Al final d'aquest segle els Centelles traslladaren les peces de valor que s'hi conservaven a altres casals de la família fins a restar el castell abandonat i espoliat. 

Nosaltres seguirem per la pista principal, en baixada i cap al pla. No hi arribarem ja que abans agafarem un corriol a mà esquerra, marcat amb un senyal groc, que ens durà fins a Centelles evitant la carretera. A mig camí, passada la granja de la Rovira de Baix, cal prestar atenció ja que el camí es difumina i en passar el filat elèctric cal deixar les marques grogues que marxen amunt, al Morro del Porc. Des de la Rovira hi ha dos camins més o menys paral·lels que arriben al tram inicial del nostre recorregut, just a la base de la paret de Morro de Porc. Finalment desfarem uns pocs centenars de metres i ja estarem als cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/morro-del-porc-sauva-negra-castellcir-216250915 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/683aef8b520d797389e728a6

 

 

Observacions: El Morro de Porc és un magnífic i vertiginós balcó sobre Centelles. No gaire lluny es troben els castells de Centelles i Castellcir, dues fortificacions de la nostra història que encara protagonitzen magnífiques fotografies.

Dinarem al restaurant de les 4 carreteres de Tona. Telèfon: 93 887 03 50.