Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ND-Mitjana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ND-Mitjana. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de setembre del 2026

Castell de Calders (513 m)

Dissabte 26 de setembre 2026

Comarca: Moianès. 

Desnivell acumulat: 390 m 

Distància a caminar: 13,2 km 

Temps aproximat: 5 h 

Nivell de dificultat: Mitjana.


Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i anirem per la C-16 fins a Sant Fruitós de Bages i d’aquí fins al poble de Calders. Un cop a Calders, anirem per la N-141-c fins al Mirador de Calders on aparcarem. 

 

Itinerari: 0,0 km: Mirador del meandre de Calders (502 m)


0,8 km: La Mola (475 m) 

3,9 km: Forat Micó (359 m)



4,9 km: Agafarem un desviament a la dreta. 

5,2 km: Resclosa i canal de la Colònia Jorba (366 m). Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.

5,8 km: Nou desviament a la dreta. 

5,9 km: Molí de Bellveí. Plataners i font de Bellveí (360 m). Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.

7,6 km: Font de l’Esquerda (379 m) 

8,5 km: Molí del Castell (390 m) 

9,2 km: Desviament a la dreta. Pujarem al castell. Pujar i baixar ens ocuparà uns 45 minuts. 

9,7 km: Castell de Calders (458 m). quan arribem al castell uns plafons ens aniran informant sobre el casal senyorial i la muralla tot donant la volta al turó. El cavaller nyerro, Miquel de Calders, baró de Segur, tenia relacions amb Rocaguinarda i alguna vegada s’havien deixat tropes l’un a l’altre. Sembla que era el senyor del castell de Calders, encara que més aviat residia a la Segarra. El rei Felip III tenia interès a castigar els nobles que afavorien els bandolers, sense excepcions, i el 27 de juliol de 1613 ho va manar al Consell d’Aragó. El duc d’Alburquerque, virrei de Catalunya, el perseguí i el 1616 va fer enderrocar el castell de Calders.




9,9 km: Església de Santa Maria (432 m). Ens queda anar a visitar aquesta església situada una mica més avall, visible des del castell. Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.


10,5 km: Font Bombal (407 m) 

11,4 km: Nou desviament a la dreta. 

11,6 km: Bauma del Cargolaire (492 m). Aquesta bauma va ser habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que havia vingut d’un poble del nord de Castelló. La va convertir en una balma obrada, de la qual actualment queden poques restes. Es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. La bauma forma part de la llarga cinglera de les roques dels Gitanos, on és freqüent trobar escaladors. Algunes de les vies d’escalada són el Meandre del cargolaire, els Sostres i la Balma Gran. Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.



Farem tot un tram en pujada per un lloc conegut com les Roques dels Gitanos. 

12,9 km : Ens desviarem a la dreta per refer el camí d’inici fins als cotxes. 

13,2 km: Final. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-calders-288137444

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6ab7af70e2ab172bb4afca68

 

 

Observacions: Calders va néixer al peu de l’antic camí Ral de Manresa a Vic, fet que li dona una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d’un mateix carrer. El nucli es va començar a formar al segle XVI, el XVII s’anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. El pas de traginers, viatgers i mercaderies era molt llaminer per les actuacions de lladres i bandolers. Al segle XVII, les quadrilles d’en Rocaguinarda, Trucafort, Tallaferro o Serrallonga eren conegudes (i sovint temudes) arreu. Calders oferia bones expectatives per a les seves actuacions.

 

Excursió del llibre “Els camins de l’Alba, 20 excursions per a totes les edats”, d’Editorial ALPINA, escrit per en Salvador Vilà amb l’ajut del nostre company Miquel Rius. A la guia la ruta segueix el sentit horari i comença i acaba al poble, nosaltres començarem i acabarem al Mirador del meandre de Calders.

 

On podem dinar: Al restaurant El Racó del Pou, Carrer Raval, 43, Calders, tel.: 93 830 92 51.

diumenge, 6 de setembre del 2026

GR-151: De Camprodon a Molló (1.348 m) - Camins del Bisbe i Abat Oliba - Ruta romànica pel Pirineu oriental

Dissabte 5 de setembre 2026

Comarca: Ripollès. 

Desnivell acumulat: 457 m 

Distància a caminar: 12,2 km 

Temps aproximat: 4 h 15 min 

Nivell de dificultat: Mitjana.


Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de set del matí i anirem en direcció a Vic per la C-17. Abans d’arribar a Vic, ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. 

Després seguirem fins a Ripoll i aquí ens desviarem a la dreta en direcció Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Un cop a Camprodon, entrant a la rotonda, anirem a la dreta a l’aparcament que hi ha al Camí del Camp de la Vila. 

Sortirem caminant de l’aparcament i anirem fins a la Plaça de la Vila. 

 

Itinerari: Iniciarem la ruta a l’aparcament. Passarem per la plaça de la Vila de Camprodon, enfilarem el carrer Sant Roc i deixarem a l’esquerra el pont Nou, un dels símbols principals de Camprodon.

Girarem a la dreta cap al carrer València i Freixenet, passarem per la plaça de Santa Maria, on hi ha l’església, i més endavant pel monestir de Sant Pere, una autèntica meravella del romànic.


Seguirem i deixarem a l’esquerra el cementiri i el camí desemboca a la carretera C-38 (2,8 km). 

La seguirem durant uns 200 metres fins a una deixalleria, on pujarem a l’esquerra per una pista cimentada fins a un encreuament de pistes i seguirem la de l’esquerra, en direcció a Freixenet de Dalt. A la finca de la Gironella (4 km) abandonarem la pista per agafar a mà dreta un preciós corriol emboscat. 

Caminarem una estona més i el sender torna a estar cimentat i arribarem al veïnat de Freixenet de Dalt (1.115 m). seguirem pujant per la pista fins a un nucli de cases i, poc després de portar caminats uns 7 km, retrobarem el camí de terra. A la llunyania distingirem el perfil retallat dels cims entre el Ripollès i la Garrotxa. 

Als 7,4 km arribarem a la part més alta de la ruta (1.348 m) i ja veurem, més avall, el poble de Molló. El darrer tram del camí, descendent, continua sent molt bonic.

Arribarem al Galceran (9,4 km – 1.250 m), el camí es desvia a la dreta per evitar el pas per la finca. Recuperarem la pista que ens acompanyarà fins a la plaça Major de Molló. 

No podem acabar aquesta excursió sense visitar la bonica església parroquial de Santa Cecília de Molló dels segles XI-XII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1979, amb el seu característic campanar de cinc pisos i la seva planta d’una sola nau.




Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-151-de-camprodon-a-mollo-camins-del-bisbe-i-abat-oliba-ruta-romanica-pel-pirineu-284220386 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a9bfba0acfdc826ef0c6566 


 

Observacions: El GR-151, també conegut com a Camí del Bisbe i Abat Oliba, és un sender de gran recorregut que al llarg de 267 quilòmetres dividits en disset etapes connecta algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. Transcorre entre Montserrat i els Pirineus i passa per algunes de les viles de Catalunya amb un patrimoni històric més ric. La ruta proposada uneix Camprodon i Molló en la comarca del Ripollès limita amb la comarca del Vallespir, a la Catalunya nord.

 

Amb maifemcim hem fet diferents trams del GR-151, aquí podeu veure les ressenyes i les fotos:

 

1.     Vic – Folgueroles. https://maifemcim.blogspot.com/2015/12/vic-folgueroles-600-m-camins-del-bisbe.html

2.     Folgueroles – Vilanova de Sau. https://maifemcim.blogspot.com/2016/11/camins-del-bisbe-i-abat-oliba-2-i-3.html

3.     Tavertet – L’Esquirol. https://maifemcim.blogspot.com/2017/05/gr-151-tavertet-lesquirol-1180-m-camins.html

4.     L’Esquirol – Sant Pere de Torelló. http://maifemcim.blogspot.com/2023/01/gr-151-camins-del-bisbe-i-abat-oliba-6.html

5.     Santa Maria de Besora – La Farga de Bebié. http://maifemcim.blogspot.com/2017/07/gr-151-santa-maria-de-besora-la-farga.html

6.     La Farga de Bebié – Ripoll. http://maifemcim.blogspot.com/2020/10/gr-151-la-farga-de-bebie-ripoll-781-m.html

7.     Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. http://maifemcim.blogspot.com/2020/10/gr-151-ripoll-sant-joan-de-les.html 

Del GR-151, en total, portem fets 95 km i 3.000 metres de desnivell positiu. 

Per tornar a Camprodon a recollir els cotxes tenim diferents opcions:

 

·         Deixar un cotxe al matí a Molló per desprès tornar amb els xofers fins a Camprodon a recollir la resta dels cotxes.

·         Amb taxi: TAXI BERINO c/. Major, 4 Llanars Tel. 616 09 99 11 i 629 74 10 37 https://www.taxiberino.com/ca/ tenen furgonetes de 8 places.

·         Amb autobús: Companyia TEISA camprodon@teisa-bus.com 972 74 71 81 / 900 730 620 web https://www.teisa-bus.com/ca/index.html Horaris de Molló a Camprodon: a les 13:40 amb arribada a les 13:50 i a les 17:40 amb arribada a les 17:50. 

 

On podem dinar: 

Dinarem al restaurant de l’Hotel Calitxó de Molló, telèfon 972 74 03 86, web: https://hotelcalitxo.com/

dilluns, 3 d’agost del 2026

Pui d’Urdosa i Cap de Baladredo (2.219 m) - Bony de la Socarrada i Torreta de l’Orri (2.439 m)

31 de juliol, 1 i 2 d’agost  2026

Sortida inici temporada 2026/27

Comarca: Pallars Sobirà. 

Desnivell acumulat: 605 m / 465 m 

Distància a caminar: 11,6 km / 7,8 km 

Temps aproximat: 5 h 15 min / 3 h 45 min 

Nivell de dificultat: Mitjana / Normal.


Com arribar al punt d’inici: Divendres 31 de juliol, anirem per la A-2 en direcció a Lleida, fins a la sortida 517 a l’alçada de Cervera on agafarem la C-14 i passarem per Agramunt i Artesa de Segre, on deixarem l’esmentada carretera i seguirem per la C-1412b, passarem pel port de Comiols, Isona, Tremp, La Pobla de Segur, Gerri de la Sal i Rialp. 

A Rialp, ens allotjarem a l’hotel Victor, https://hvictor.com/ Avinguda Flora Cadena, 35 – 37, tel: 973 620 379. 

Soparem al restaurant de l’hotel. 

 

Dissabte 1 d’agost: Pui d’Urdosa i Cap de Baladredo (2.219 m – 605 m de desnivell – 11,6 km – 5 h 15 min)

Itinerari: Sortirem de l’hotel a les set del matí i anirem amb els cotxes en direcció a Llavorsí. Abans d’arribar-hi, a l’alçada del km 140,9 de la carretera C-13, agafarem un desviament a la dreta i anirem per una pista fins a l’ermita de la Mare de Déu de Biuse (4,2 km des de el desviament).

La pista al començament és asfaltada i molt estreta, però de seguida és de terra i més ampla. Podríem dir que està en un estat mitjanament bo, apta per a qualsevol vehicle que no sigui gaire baix. Això sí, conduint amb molt de compte si no és un tot terreny.

De pujada als 3,6 km a la vora de la pista a Biuse hi trobarem el Clop de Bernat un arbre monumental dins del parc natural de l'Alt Pirineu. És el clop o pollancre (Populus nigra) més gros del Pallars, es troba mig penjat al marge que dona a la vall. Situat a la vora del camí que duu a l'ermita de Biuse. A prop de l'arbre hi ha una font que l'alimenta contínuament. Per a més informació aneu a:  https://plantipodes-am.cat/fitxes/clopbernat.html


Des de l’ermita de la Mare de Déu de Biuse (1.265 m) un lloc molt agradable i recomanable per fer-hi una aturada, la pista continua fins al coll de Baladredo, però una barrera tanca el pas als vehicles un parell de revolts abans de la font de la Pardina.

Aparcarem els cotxes i començarem a caminar i arribarem a la font de Pardines (1 km – 1.745 m). Damunt de l’abeurador hi ha una creu de ferro on podem llegir “A les víctimes de la batalla de Valadredo, 22 al 25 de juliol de 1938”. Un altre diu: “Monument ofert pels supervivents de les brigades mixtes 133-143”.


Seguirem caminant per la pista, en pujada, fent algunes giragonses. 

Arribarem al coll de Baladredo (3,5 km -1.983 m). a la dreta tenim el camí que puja al cap de Baladredo, que farem al baixar.

Des del coll seguirem un camí, a trams una mica pedregós, que s'enfila amb fort pendent fins a trobar la carena on trobarem un pal que ens indica que estem en un parc natural. Aquí girarem a l'esquerra i, també carenejant, arribarem a la base del cim, format per una llosa imponent. Per arribar al vèrtex cal fer una senzilla grimpada, que vista des de baix impressiona, però que té bons agafadors i no és difícil ni gaire aèria. 

Cim del Pui d’Urdosa (4,7 km – 2.219 m)



Tornarem pel mateix camí i un cop al coll de Baladredo, agafarem el desviament a l’esquerra per anar al cim del Cap de Baladredo (6,4 km – 2.013 m) i fer d’aquesta manera, dos cims el mateix dia.

Un cop feta la foto de cim, tornarem enrere i refarem el camí de pujada fins als cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pui-durdosa-i-cap-de-baladredo-277538100 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a6dd63bb748af64ac3b8255 

 

Observacions: Des del cim es pot gaudir d'un extensíssim panorama de 360º: Girant en el sentit de les agulles del rellotge, començant pel sud, el pic de l'Orri, el Montsent de Pallars, el Peguera, el Sotllo, la pica d'Estats, el Monteixo, el grup de cims de Lavans i Medacorba, Comapedrosa... És a dir, en un dia clar és un cim panoràmic de primer ordre, que recentment ha estat incorporat a la llista dels 100 Cims de la FEEC.

 

L'accés al Pui d'Urdosa és fàcil gairebé tota l'estona, perquè comença seguint una pista, ben ombrejada, fins al coll de Baladredo. Des d'allà seguirem un camí i arribarem a la base del cim, format per una llosa imponent. Per arribar al vèrtex cal fer una senzilla grimpada, que no és difícil ni gaire aèria.

 

El Pui d'Urdosa és un cim estratègicament enclavat entre les valls de la Noguera Pallaresa, d'Àneu, de Cardós i Ferrera i la coma de Burg, per la qual cosa és visible des de Llavorsí, Sant Pere de Burgal, o Farrera, entre altres indrets de l'entorn.


26/08/2026: Llavorsí rep 18.400 euros per consolidar el patrimoni bèl·lic i memorial de la Vall de Baladredo.  L'ajut de l’Institut d’Estudis Ilerdencs permetrà el manteniment i restauració d'aquest testimoni de la memòria històrica del municipi.

 

On podem dinar: Dinarem a Llavorsí a l’Hostal Noguera, tel.:  973 62 20 12, web: https://hostalnoguera.info/ 

Soparem al restaurant de l’hotel.

 

Diumenge 2 d’agost: Bony de la Socarrada i Torreta de l’Orri (2.439 m – 465 m de desnivell – 7,8 km – 3 h 45 min) 

Itinerari: Sortirem d’hora de l’hotel ja amb l’equipatge. Anirem amb els cotxes fins a l’aparcament superior de l'estació d’esquí de Port Ainé, a 1.966 metres d'alçada. 

En primer lloc ens acostarem fins a la zona on hi ha els remuntadors per a principiants. 

Aquí girarem cap a l'esquerra per anar a buscar la pista negra de Barranc de Coma del Forn i que va remuntant el Barranc de la Coma del Forn.

En un primer moment anirem entre arbres, però de seguida s'acaben i començarem a remuntar el barranc.

A poc a poc, el barranc es va tancant i guanyant en verticalitat, però es pot progressar molt fàcilment. 

Al cap de poca estona ja veurem com el barranc es va obrint mentre comencen a escassejar els arbres, senyal que estem arribant al final de la pujada. 

Ja a dalt del tot arribarem al Coll de la Portella, a 2.261 metres. 

En aquest punt ens acostarem fins al Bony de la Socarrada, que el tindrem al costat.

Després de girar a l'esquerra travessant una tanca, anirem pujant per un suau llom fins arribar a la fita cimera del Bony de la Socarrada situada a 2.275 metres d'alçada.

Des d'aquest punt, a la llunyania, podrem observar el massís de la Pica d'Estats. 

Ara toca desfer els passos i tornar a les pistes de Port Ainé. 

Avançant per la pista, que és la Carretera de Sant Joan de l'Erm a la Torreta de l'Orri, es pot avançar sense problemes ja que el desnivell és molt suau.

Al cap d'una estona ens desviarem per un corriol més directe i deixarem la pista. 

Aquest corriol es perd per moments, però és tan senzill com anar en direcció cap al cim, que és visible en tot moment. 

Just quan arribem a l'alçada dels penya-segats de la cara sud de la Torreta de l'Orri és quan es torna a posar la cosa vertical. 

Un cop a l'alçada dels remuntadors ja podrem veure el centre de comunicacions que hi ha al cim. 

Després d'avançar uns metres ja finalment estarem al cim de la Torreta de l'Orri i els seus 2.438 metres d'alçada.


Ara toca començar el camí de tornada, i per això començarem per anar a buscar la pista verda de Pic de l'Orri-Bellavista. 

De seguida l'abandonarem per agafar la pista blava Pic de l'Orri-l'Olla, però aquesta també l'abandonarem i farem un tram camp a través d'una altra pista blava, la pista La Rabasta. 

Només cal fer un gir a la dreta i la pista guanya en verticalitat. Ara és tan senzill com anar seguint la pista. 

Al cap de poca estona arribarem a la zona dels Clots, a la cota 2.090, lloc on arriba un telecadira i hi ha un bar. 

Aquí agafarem la pista vermella Baixant de Port-Ainé, que després d'una curta pala molt vertical, es converteix en pista verda. 

Un cop la pista perd verticalitat ja podrem augmentar novament el ritme, just quan enllaça amb la pista verda Passeig Port-Ainé. 

Després d'avançar uns metres ja podrem veure la zona de debutants, per això ja falta poc per finalitzar. 

Un cop arribem a la zona de l'hotel, anirem fins als cotxes, i donarem per finalitzada l'excursió. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/bony-de-socarrada-i-torreta-de-lorri-277538881 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a6f0b0e64ea7178d075a577 

 

Observacions: La Torreta de l'Orri, amb 2.438 metres d'alçada, és el punt més alt de l'estació d'esquí de Port Ainé i ens ofereix unes impressionants vistes de la Pica d'Estats. La Torreta de l’Orri és el lloc on cauen més llamps de tot Catalunya. Està a la llista dels 100 cims de la FEEC. 

Finalitzarem la sortida d’inici de temporada havent fet 4 cims, dos d'ells de la llista dels 100 cims de la FEEC, amb un toital d'uns 20 km caminats i uns 1.100 metres de desnivell positiu, gens malament per començar-la!

En tornar de Port-Ainé, a 6,2 km (Planell del Roi), a la dreta es pot deixar el cotxe i a l'esquerra comença un sender amb el terra uns mica irregular de uns 770 m que porta fins al Til·ler dels Reguerals, un arbre monumental situat a les immediacions del límit del parc natural de l'Alt Pirineu. Aquest til·ler o tell (Tilia platyphyllos)  creix en una tartera, on és difícil aguantar-se-hi bé, en una zona poc habitual per a aquesta espècie. el tronc és espectacular, i es tracta del til·ler de tronc més gros de Catalunya. S'hi pot arribar des del Planell del Roi per l'itinerari senyalitzat que van recuperar els voluntaris l'any 2017. Per a més informació, aneu a: https://plantipodes-am.cat/fitxes/tilerdelsreguerals.html


On podem dinar: Dinarem al restaurant La Riba, Avd. Catalunya, 7 La Pobla de Segur, tel.: 973 66 00 65.