15 anys de maifemcim

 

Normativa COVID per a les sortides

Introducció: 

Malauradament, la nova situació generada el COVID-19, ens obliga a canviar alguns dels nostres costums i maneres de fer.

Això ens passa quan sortim al carrer, en les nostres relacions socials i familiars, i també fins hi tot, dins de casa nostra.

Com no pot ser d’altra manera, també ens afecta en les nostres sortides de maifemcim i en la nostra relació.

La lectura atenta, i el compliment de totes aquestes normes i recomanacions, juntament amb la nostra responsabilitat, personal i col·lectiva, farà que puguem seguir fent sortides a la muntanya i a la natura.

Les nostres sortides no seran ben bé iguals que abans, però s’hi assemblaran molt, i, el que és més important: en tenim moltes ganes! 

Segur que podem comptar amb la total col·laboració i responsabilitat de tothom.

Abans de sortir:

Qui pot venir a la sortida?: Tothom que no tingui símptomes de la Covid-19.

Per tant, si teniu algun d’aquets símptomes, quedeu-vos a casa:

o   Febre a partir de 36,9º.

o   Tos.

o   Sensació de manca d’aire (d’ofec)

o   Disminució o pèrdua de l’olfacte.

o   Disminució o pèrdua del gust.

o   Esgarrifances.

o   Mal de coll.

o   Dolors musculars.

o   Mal de cap.

o   Debilitat general.

o   Diarrea.

o   Vòmits.

o  Si conviviu o heu estat al costat d’algú que tingui aquets símptomes o estigui passant un procés de COVID-19, encara que sigui lleu.

Encara que us hagueu apuntat a la sortida, si a darrera hora noteu algun d’aquests símptomes, poseu un WhatsApp i dieu que no veniu.

Porteu a la motxilla un pot de gel hidroalcohòlic.

Per responsabilitat, solidaritat, amistat i companyonia, es prega sigueu molt estrictes amb aquests aspectes.

El trajecte fins al punt de sortida:

Farem al trajecte cada un amb el seu vehicle. Evidentment, ens referim a unitats familiars. Les companyes o companys que vinguin sols aniran amb cotxe compartit.

Durant l’excursió:

Portar a ma una mascareta o un “buff”, per si en algun moment es creu necessari d’utilitzar.

Si caminem per pistes amples, podem caminar un al costat de l’altre, mantenint sempre una distància. Si en algun punt del tram ens creuem amb altres persones, o ens avancen, ens situarem a la dreta del camí i deixarem que passin.

Si el camí és estret, anirem en filera, mantenint sempre una certa distància.

Si anem a un restaurant a dinar, mirarem si el restaurant té taules a l’aire lliure i si fa fred, dinarem a dins, però amb les degudes mesures de seguretat: carnet COVID, gel, no treure la mascareta fins que comencem a dinar i tornar-la a posar al finalitzar, etc.

Si durant els dies següents a la sortida, algú/na dels/les assistents té algun dels símptomes indicats al principi, informarà URGENTMENT a la resta del grup.

Nota:

Aquestes normes poden tenir modificacions, en funció de com evolucioni la situació.

Com seguirem

Avui fa 81 dies que estem confinats (83 els d’Igualada) i això encara no s’ha acabat.

Aquests dies, lluny del nostre "hàbitat natural" hem comprès que un/a muntanyenc/a no és només aquell/a que va a la muntanya. Un muntanyenc/a troba la força en els seus innombrables records, entrena per mantenir-se en forma per quan tornem a sortir, es forma per adquirir nous coneixements i depurar la seva tècnica, s'inspira amb cada frase i somia amb cada fotografia ...Aquests dies hem descobert que aquesta comunitat del maifemcim està més unida que mai.

El 20 de març en un full informatiu que us vaig enviar, us dibuixava 3 possibles escenaris de futur, per poder tornar a fer una sortida de maifemcim:

1-Escenari optimista: el 2 de maig.

2-Escenari prudent: 16 de maig.

3-Escenari pessimista: 6 de juny....

Com podeu veure no s'ha complert ni el més pessimista....

Podem sortir unes hores a caminar, prop de casa i poca cosa més.

Dels “encuentros en la tercera fase” de moment, millor no en parlem.

En qualsevol cas, entre tant, ningú ens priva d’organitzar-nos en grups per regions sanitàries i fer “sortidetes” a nivell individual (no serien sortides de maifemcim)

Aneu a la nostra pàgina web i veureu que, teniu moltes ressenyes de sortides a fer, dins de la vostra regió sanitària, i m’hi jugo el que vulgueu que totes no les heu fet. Ara és el moment!

Al llarg d’aquets mesos hem fet:

Maifemcimchallenge: el repte de fer-nos una foto amb un cartell groc (ensenyar el cartell), amb el lema: Jo em quedo a casa i somio amb les muntanyes.

Un vermut.

Pujar i baixar escales (la sortida amb més assistents (35)

Ens hem ensenyat fotos de joves, fent muntanya.

Hem conegut rutes per la Cerdanya.

Hem fotografiat els veïns des de les nostres finestres indiscretes.

Hem après a cuinar uns plats brutals!

Hem fet una gran llista de llibres per llegir i hem recuperat incunables de muntanyisme.

Hem vist fotos nostres de petits i ens hem explicat quina muntanya ens agrada més.

Hem recordat sortides memorables del maifemcim.

Hem aprés a guardar les nostres traces, com cal, al Wikiloc.

Hem descobert el ioga (el seguirem practicant)

Hem aprés noms de flors de colors meravellosos, en les que ens fixarem més a partir d’ara, i hem admirat arbres monumentals, tot un patrimoni natural del nostre país.

Hem aprés que per anar a la muntanya, primer hem d’estar en forma, i que hem de fer per estar-hi, de la mà de l’Esteve Camps.

Hem buscat tresors amagats en muntanyes de somni.

Hem viatjat per tot el món (alguns de gorra en un veler....)

Hem escoltat embadalits al Sergi Mingote, i a hores d’ara ja tenim el seu llibre mig llegit.

Hem vist i hem entès, perquè l’Enric i el Jaume Balaguer són monàrquics.

Hem treballat en equip per “escapar-nos” de l’habitació on estem tancats i al sortir ens trobarem al mig de la Patagònia.

Us volia dir quelcom.

Si la bondat no estigués tan desacreditada, començaria dient que fulanet o fulaneta és una persona bona.

Però en els temps que corren hi ha el risc que es confongui amb una mena de candidesa, innocència o fins hi tot ingenuïtat.

Així que començaré de nou: és un muntanyenc o una muntanyenca. I això significa compromís, honestedat i companyonia.

Entenc que hi pot haver qui aixequi la ma per protestar, però abans que les samarretes tècniques, els altímetres, els GPS etc. inundessin les alçades, hi havia valors que estaven estretament lligats a les muntanyes.

No eren principis exclusius de la gent que fem muntanya, per descomptat, però la passió per pujar un cim solitari, per olorar el fred d’una glacera, la rosada de la matinada, ajuden a desenvolupar el saludable hàbit de saber-se insignificant.

La gent que pugem muntanyes sempre tenim un somriure fàcil, fem aquella ganyota tímida i entenem les encaixades com un pont i no com una formalitat.

Pugem junts, convivim junts, ens ajudem els uns als altres. La gent que vivim la muntanya som uns bonassos, però estrictes com una monja amb son.

Som gent que diem que si poguéssim, ens agradaria passar mig any a la muntanya.

Quan ens ho imaginem, fem càlculs, fem plans, mirem el calendari, l’agenda. Se’ns il·luminen els ulls i posem cara d’infants.

Ja no som muntanyencs com els d’abans, de mans calloses, veu greu i mirada aspra. Som aquella bona gent que et creues pel camí i t’ajuden per que si, perquè ajudar-se és el més normal.

Ho he dit al principi, som gent que ens agrada i estimem la muntanya i la natura.

I el que encara no havia dit: Aquest 6 de desembre fem 20 anys!

11 de desembre, dia internacional de les muntanyes

Saber fer mitja volta

Caminem, cap aquí, cap allà, fem passes petites i passes grans, trepitgem camins que ens porten cap aquí i cap allà, ens endinsem en el desconegut amb el desig permanent d’una doble excursió: la d’anada i la de tornada.

Crec que cada vegada que sortim a la muntanya som més conscients de la segona excursió. Com diu una coneguda muntanyenca a la seva parella, que l’acompanya en les seves escalades i ascensions: “a dalt al cim només et puc fer un petó, per tal que un cop a casa, pugui fer-te el que falta”.

Moltes vegades, en determinades situacions, podem tendir a oblidar on és el veritable cim que hem anat a pujar.

Doncs bé, la realitat s’encarrega de recordar-nos constantment que, els humans, per raons inexplicables, canviem d’actitud quan es tracta d’assolir un objectiu que ens representi un repte. Amb això no vull pas criticar la necessària assumpció de riscos que el medi natural en general i les muntanyes en particular, ens obliguen a acceptar. Més aviat, el que vull assenyalar és la facilitat amb que, en determinades situacions, assumim riscos irracionals, innecessaris, per tal de tirar endavant amb allò que volem aconseguir.

Que aixequi la mà qui estigui lliure de culpa!

Amb la sort que tenim d’anar a la muntanya sempre en grup, ben acompanyats, i que forma part del nostre ADN les diverses “encigalades” (mot que utilitzo per referir-me als errors que sovint tenim, alhora de triar el camí correcte), hauríem d’anar aprenent, mica en mica,, el valor de una retirada a temps.

Prenguem la decisió que prenguem, no serem ni millors ni pitjors muntanyencs. Això si, millor prendre sempre la decisió correcta.

I aquesta dificultat que envolta el fet d’esbrinar el moment, la situació, el motiu real, pel qual decidim fer mitja volta, el que converteix una simple presa de decisions en un art.

Saber fins on es pot estirar la corda de les nostres capacitats i la dels nostres companys i companyes d’aventures, pot no resultar fàcil. És per aquesta raó que penso que no cal tibar la corda fins a límits en que aquesta hagi de demostrar la seva resistència, i que es millor pensar sempre que la presa d’una bona decisió avui, serà el passaport per l’activitat que farem demà, i d’allò tant clàssic, per tantes vegades dit – i poques vegades cregut – de que “la muntanya no es mourà de lloc”

Informació climatològica

Informació climatològica:

• Butlletí meteorològic de Catalunya: http://www.meteo.cat/ Tel. 93 567 60 90
• Butlletí d’allaus: www.igc.cat/web/ca/allaus_butlleti.php Tel. 93 553 84 30
• Val d’Aran: www.lauegi.conselharan.org
• Espanya: www.aemet.es Tel. 902 531 111
• Europa: www.lawinen.org / www.avalanches.org
•    Meteoblue: https://www.meteoblue.com/es/tiempo/pronostico/semana/sant-boi-de-llobregat_espa%c3%b1a_3110834

Una bonica història de muntanya...

Fa un parell de diumenges, vam quedar amb el Joan Estrada per anar a fer alguna canal per Montserrat, feia dies que no sortíem junts i a tots dos ens venia de gust.

Puntual com sempre a dos quarts de vuit em va passar a buscar per casa i com en d'altres ocasions vam decidir sobre la marxa on anàvem. Aquesta vegada la proposta la vaig fer jo: em venia de gust anar a fer la Canal dels Micos per pujar als Ecos. Per a mi és un lloc que em porta molts records i que feia molts anys que no mi enfilava.

Vam deixar el cotxe a Sta. Cecilia i anant xerrant ens vam equivocar de camí i vam haver de retrocedir uns 10'. Al final comencem a pujar per la Canal de la Llum per un  bonic camí i quan gairebé arribàvem al coll del Migdia ens va atrapar un altre excursionista, li vam preguntar cap on anava i ens diu que anava cap el Montgrós, tot i que l'idea inicial era anar a la Canal dels Micos però que li ha fallat el seu company i sol no s'hi atreveix. Li oferim de venir amb nosaltres i no s'ho pensa dues vegades.

El dia es emboirat i.  Poc abans d'arribar a la canal dels micos, trobem una parella que estan esmorzant, els saludem i tots tres ens comencem a enfilar per aquella estreta canal amb els dos arbres encaixonats al mig que li barren el pas i que alhora ens ajuden a superar els passos més difícils. Cada vegada que pujo per aquí, em sembla més difícil, serà l'edat...

En poc més de mitja hora i després de superar el darrer tram equipat amb una corda, som a dalt del cim dels ecos, la boira és força espessa i no es veu res de res. Ens quedem a esmorzar al collet de sota l'Eco superior i en aquell moment arriben la parella que havíem trobat més avall, els veiem una mica perduts i ens diuen que és la primera vegada que pugen per allà, els indiquem on es el cim del dels Ecos i amb 5' tornen a ser amb nosaltres i ens pregunten: i ara per on es pot baixar? Els hi diem que nosaltres baixarem per la part contraria, per la cadena...els hi diem que si no s'ho coneixen i volen venir amb nosaltres...ja som cinc. Acabem d'esmorzar, donem la volta a l'agulla  fins a trobar la canal que està equipada amb una cadena. El terreny està relliscós i mig enfangat per la humitat i un cop arribem a la cadena, decidim de desfer el camí i tornar a baixar per la canal dels micos per lo perillós que ens sembla baixar per la cadena (és un pas molt vertical) i una relliscada pot acabar amb una forta patacada.

Retrocedim doncs fins el collet del Ecos i comencem a davallar per anar a trobar els micos. La noia estava patint de pensar que tenia que baixar pels micos, deia que ho veia molt perillós, que si de pujada era difícil de baixada encara ho seia més. Amb aquestes que veiem entre la boira que estaven pujant dos nois amb cordes i material d'escalada.

Parlem amb ells, ens diuen que volien escalar per la zona però que amb aquella humitat desistien de qualsevol intent i se'ns ofereixen per que anem amb ells i ens muntaran un ràpel per baixar per la canal de la cadena.

Doncs apa, ja ens tens a tos set amunt una altre vegada, cap el collet dels ecos i tornant a buscar la canal de la cadena, muntem el ràpel, ells porten dos arnesos i els anem recuperant amb la mateixa corda fins que aconseguim baixar tots set i ja pel camí normal anem a buscar el camí que baixa del Montgrós i cap a Sta. Cecilia on tenim tots el cotxe.

Vaig arribar a casa i el primer que li vaig dir a la Carme: Crec que és un dels dies que millor m'ho he passat a la muntanya!

Perdoneu pel rollo però he volgut compartir amb vosaltres aquesta experiència.

Salut i muntanyes!

Enric.

Consideracions generals

El/la que participa de les sortides i activitats de maifemcim.cat ho fa de manera voluntària i lliurement, reconeix que en cada excursió, ha estat prèviament i degudament informat sobre el seu recorregut, dificultat i material necessari per al seu bon desenvolupament, essent conscient i acceptant expressament que assumeix totes les responsabilitats derivades d’aquesta decisió.

Per tant, s’entén que és conscient dels riscs que pot córrer, com poden ser, entre altres: forces de la naturalesa, malaltia, accident, etc. El/la que participa de les sortides i activitats de maifemcim.cat, sap que no tindrà accés en alguns casos, per no poder-ho garantir, a una ràpida evacuació o assistència mèdica adequada.

Qui participa a les sortides i activitats de maifemcim.cat, és conscient de l’esforç que pot suposar una excursió o ascensió, ja que es realitza en la seva major part per camins de muntanya de diferent dificultat, on el cansament i el desànim físic poden fer-se presents. S’entén que qui participa del maifemcim.cat, està disposat/ada a assumir-los com a part integrant de l’excursió, donant per fet que té les condicions físiques i la preparació necessària per participar-hi. Qui participa del maifemcim.cat, accepta el fet d’haver de col·laborar en determinades tasques pròpies d’una excursió d’aquestes característiques, com pot ser, per exemple: netejar els camins d’obstacles i enderrocaments, treure vehicles del fang o la neu, participar en el muntatge i desmuntatge de campaments i altres tasques quotidianes i domèstiques pròpies d’una estada en un refugi i d’una excursió participativa i activa.

La bona convivència, les actituds positives, bona tolerància entre els components del grup i davant dels contratemps i dificultats que puguin presentar-se, són molt importants per a la bona marxa i èxit de l’excursió.

El/la que participa de les sortides i activitats de maifemcim.cat, és conscient i assumeix que en aquest tipus d’excursions es puguin donar circumstàncies que suposin variacions en els itineraris, en les activitats, retards, etc. en qualsevol moment i lloc.

Atès tot allò exposat anteriorment, el/la que participa de les sortides i activitats de maifemcim.cat,  assumeix personalment i accepta voluntàriament tots els riscos possibles i circumstàncies adverses que es puguin produir en el transcurs de l’excursió per qualsevol fet o circumstància, pròpia o aliena, inclòs l’accident amb seqüeles o defunció, per la qual cosa eximeix expressament als convocants de tota responsabilitat.

El gaudi i l’emoció d’una sortida a la muntanya, deriva en part, dels riscos, dificultats i adversitats inherents a aquesta activitat.

Cims grans i petits, una manera diferent de veure el món

Des de l'estiu de l'any 1.958, que de la ma dels meus pares vaig anar de Bagà fins al Refugi de Rebost, fins ara he dedicat tant temps com he pogut a la muntanya, i això m'ha permès gaudir de moments irrepetibles en cims i valls. Alguns dels cims els he pujat diferents cops i he de reconèixer que cada cop he trobat quelcom de diferent, això és el que fa gran aquest esport. Els companys, el temps, l'estat d'ànim,... fan de cada cim (alt o baix) un record especial en la nostra vida. Durant tot aquest temps, he pujat tota mena de cims, alts i baixos, fàcils i complicats, i de tots ells en guardo un bon record. Tots els cims han estat pujats amb ganes i il·lusió, si afegim respecte a la natura, prudència, saber quan hem de dir prou,....... els cims seran al nostre abast durant molt i molt de temps. Recordo amb un afecte especial la primera pujada a la Pica d'Estats, el Mulleres, Pedraforca, el Puigmal, l’Aneto, la travessa de Núria a Setcases, la travessa del Circ dels Estanys de la Pera, les hivernals a Núria, el Cim del Tempestats, el Perdiguero, .................

Espero poder seguir molts anys trepitjant els cims de les muntanyes i gaudint de la companyia dels amics i amigues.

Josep Parés

Per que pugem muntanyes?

El muntanyisme en la seva essència més clàssica és un esport dur, exigent i fins hi tot cruel a vegades. És un esport en el que no competeixes contra ningú, només contra tu mateix, no hi ha ni primer, ni segon, ni tercer; ni medalles d’or ni d’argent; ni vencedors ni vençuts. Si, ja sé que algú dirà que és la seva lluita contra la muntanya, per a mi un error total de conceptes. No podem desafiar ni competir mai contra la muntanya, sempre perdrem. Hem de conèixer en tot moment quin és el nostre límit. Hem de tenir clar quan estem pujant una muntanya, sigui de la dificultat que sigui, que després resta el més dur i perillós, que és tornar a baixar. Cal reservar forces pel retorn a la vall. De fet, és en els descensos quan hi ha la majoria d’accidents; l’esgotament, la relaxació després d’haver assolit el cim, fa que es cometin errors que a vegades es paguen cars. I per què pugem muntanyes? Bàsicament per una raó: per que ens agrada. I què és el que ens agrada? Doncs l’amistat i complicitat dels companys, compartir experiències, sensacions i emocions, l’esperit de superació, la lluita de tu contra tu mateix, la natura en el seu estat més pur i salvatge, contemplar els isards als Pirineus o les cabres hispàniques a Montserrat, arribar al cim i observar en silenci les valls, els estanys, els altres cims, abraçar-te amb els companys i plorar plegats d’emoció quan l’objectiu és difícil i al final s’assoleix. Passar una nit d’hivern dalt d’un cim del Pirineus és quelcom indescriptible, s’ha de viure. El moment en que tots els cims, coberts d’un bon gruix de neu, es van tornant vermellosos i més vermellosos. El sol a l’horitzó ja està a la mateixa alçada nostra i de mica en mica la nit i el silenci absolut s’obren pas. Obrim la cremallera de la tenda i sense sortir del sac de dormir traiem el cap, la nit ha caigut, negra i fosca com mai, no hi ha cap tipus de contaminació lumínica i comencen a sortir estels, i més, i més i més. Estem sota una bòveda immensa amb milions d’estels damunt nostre, la sensació és única. I a la matinada, a llevant, el cel es comença a posar vermell altre vegada, i els primers rajos de sol tornen a donar color a tots els cims, són uns instants, però quins instants més màgics! I acabaré aquest petit escrit amb una frase del Walter Bonatti (alpinista d’èlit) que sempre m’agrada’t i amb la que em sento molt identificat: “La muntanya m’ha ensenyat a no fer trampa, a ser honest amb mi mateix i amb el que faig... És una escola dura, de vegades cruel i tot, però sincera com no ho és sempre l’activitat quotidiana.”

Enric Casellas

Fa 10 anys que va començar una bonica història d’amistat

10 anys !!! Déu n’hi do !!!
Les meves muntanyes.

He passat varies temporades en el paradís. Amb els ulls a l’aguait, els muscles tensos, el gust del rodamón en el cor, he recorregut els cims sempre amb el mateix plaer renovat.

Tinc la muntanya a la sang. Uns dies sense veure-la o sense caminar i ja sento que em manca quelcom. Somnio davant dels mapes, de les fotos. I aviat em veig obligat a sortir de nou. La temptació és massa forta, els cims estan aquí.

Sovint, al començar una ascensió, em dic: "Què be que em sento!" I al finalitzar-la, penso ja en la següent i en els plaers diversos, variats, profunds que m’aportarà.

Escric aquestes ratlles amb aquesta perspectiva apassionada, fins hi tot passional. Els que les llegiu, m’agradaria que sapigueu entreveure el mateix impuls que m’ha dut tantes vegades cap al cim.

Soc, per tant, un excursionista de base, d’ulls curiosos. Voldria fer-vos compartir aquesta curiositat i aquesta emoció davant l’espectacle senzill i meravellós de les nostres muntanyes. He descobert la muntanya molt més amb el peu que amb la ma.

Les papallones d’Ull de Ter i la flor de neu del pla del mateix nom al Catllaràs, m’han emocionat.

Hauríem de gaudir d’aquestes emocions senzilles i profundes. Una matinada lluminosa al Pla de Boet, la por per una tempesta sobre una prima aresta com un fil, en això consisteix la sal de la vida.

La llarga marxa, que exigeix un llarg alè i paciència, ens condueix tot sovint vers el plaer del descobriment i la satisfacció dels muscles i dels ulls.

Malgrat tot, no penseu que tot es plaer. A voltes, l’accident, l’incident, la manca de destresa, el temps o una equivocació impedeixen d’acabar una ascensió (jo vaig fer quatre intents abans de fer el cim del nostre Pedraforca).

Però també he conegut la meravella dels matins clars en els cims de l’Aneto, del volcà Ulan Batur, al cim del Sinaí o del Puig Estela.

I sempre he pensat en la immensa sort que tenim, amics, per estar-nos permès el plaer de pujar. I de descobrir.

Que vulguin els deus de la muntanya seguir afavorint-nos per molt de temps. Perquè si bé la muntanya ens dona consciència de la nostra força (relativa), força que ens permet arribar al cim, ens dona també consciència de la nostra debilitat i de la nostra fragilitat. Que petits som damunt d’una gelera!.

Que el nostre efímer pas per la terra segueixi amb l’alegria dels matins que ens arrosseguen cap el Mulieres o el cim del Canigó. Com més alt arribem en una muntanya, més fort bufarà el vent.

Amics que estimeu la muntanya, val la pena. És la font dels nostres rius i de les nostres alegries i de plaers intensos i profunds. Un paisatge no és només allò que és veu amb els ulls. Quan la muntanya ens ha robat el cor, tot prové d’ella i tot ens du cap a ella.

La muntanya es un somni, una pregaria. I també una realitat, a vegades dura i aspra, amarga, desagradable, esgotadora. Però la major part de les vegades significa la realització dels nostres vells fantasmes, la realització del jo profund, la plenitud guanyada amb el simple esforç, directe, físic. Les nits molt fredes són l’anunci de belles diades. Hom se’n va. És l’hora en que encenem la llanterna…. I el somni ha fet presa en nosaltres. Encara que les muntanyes ens transcendeixin, també ens permeten transcendir-nos. Quan siguem vells, i la nostàlgia de lo més bonic ens emocioni, sempre quedarà el record de les nostres excursions. A vegades, des de l’alçada dels cims, ens inclinem sobre la profunditat de nosaltres mateixos i de la vida, d’aquesta vida que es tan bella.

Per a nosaltres, la muntanya és com la nostra segona casa. Ella ens uneix a tots aquells que hem comprés com és de generosa la naturalesa donant-nos unes cames. Unes cames que ens proporcionen tantes satisfaccions i també, per que no dir-ho, algunes penes.

Sense elles els nostres dies no tindrien sentit. Es per això que les utilitzem tan sovint com ens és possible, per pujar molt amunt, per anar molt lluny o simplement per passejar prop de la nostra casa. Diuen que la felicitat es troba en els prats, en els que el caminant es sent lliure.

A l’igual que vosaltres, jo camino per totes les latituds i pels quatre racons del món a la recerca d’una certa alçada dels meus ulls. Les nostres sensacions son difícils de comprendre per aquelles persones que no es senten lliures. Potser no ho sabíeu, però formem part de la comunitat dels homes i dones lliures.

Feia mesos que en parlàvem. Ja hi som. Avui dijous 6 de desembre de 2007, fem 10 anys.

Déu anys que Déu n’hi do. A poc a poc, el temps com vola. Com corren els nostres pensaments, entre el mar i la carena.

Tenim molts anys d’amistat, per tots nosaltres compartida, els nostres cors són la remor de cada dia de la vida.

Déu anys que Déu n’hi do, a poc a poc el temps com vola.

Tot va començar d’una manera ben simple, ben espontània. Pel desig d’uns companys de feina, obligats a separar-se per raons empresarials, però que volien mantenir el contacte i – pel damunt de tot – seguir compartint moments. Molts d’ells, mai abans s’havien plantejat de fer muntanya, però va semblar una bona excusa per seguir veient-se, ni que fos de tant en tant.

Així va néixer, avui fa déu anys, el que després, fins hi tot tindria nom: maifemcim (primer .org i desprès .cat), amb una sortida al Matagalls, com avui.

En aquests déu anys, han anat passant moltes persones (en total, 76 si no hem descompto), alguns dels “fundadors” han deixat de venir i nous companys i companyes us heu afegit a la nostra proposta de caminar per la natura, tot compartint una bona estona amb les companyes i companys, i, si pot ser, fent cim i compartint una bona taula.

En total, unes 200 sortides (més o menys).

Anem a encetar l’any del 10é. aniversari, amb la voluntat de que puguem fer els 20, els 30 anys... qui sap. Com sempre, tot depèn de nosaltres.

Moltes gràcies a tots els que heu passat pel maifemcim, i en especial als que ara hi sou. Moltes gràcies per la vostra amistat, pel vostre escalf. Moltes gràcies per ser com sou.

I això es gairebé tot. Desprès dels nostres passeigs, a vegades llargs, volia dir-vos tot això. Sé que vibrem amb les mateixes emocions. Tant de bo ens duri. Encara conservo amb mi els moments màgics d’aquells dies, els visc encara i somnio amb ells. Som els senyors de camins estrellats, de nits de lluna plena i ciutadans dels cims.

Per molts anys a totes i tots!!!

Temps i criteris per fixar els nivells de dificultat

Els temps estan sempre calculats des de el lloc a on es comença a caminar i fins al lloc a on s'acaba la sortida. Inclouen el temps total, amb descansos, temps dels apats, temps al cim, etc., tot inclòs. Estan calculats a un pas normal de gent que fa muntanya, però sense ser uns fora de serie.

Nivells de dificultat:

· Fàcil: Passeig. Màxim de dues hores i desnivell màxim de 200 m.
· Normal: Entre dues i quatre hores i desnivell màxim de 500 m.
· Mitjana: Entre quatre i sis hores o desnivell entre 500 i 800 m.
· Difícil: Entre sis i deu hores o desnivell entre 800 i 1.000 m. o alçada entre 2.600 i 2.900 m.
· Molt difícil: Més de deu hores o desnivell superior als 1.000 m o alçada superior als 2.900 m.

Qué és i qui som "maifemcim.cat"

Una pàgina Web? el que en diuen un Blog?. Quina és la diferència entre una Web, un blog, un weblog, etc.?

Massa no ho sé, de fet, com a norma podem dir, i també trobaríem excepcions, que les pàgines Web son per entitats i empreses i un blog (o webblog, que crec que és el mateix però dit diferent, per liar-la una mica...) son per persones humanes. Sembla també que en la seva majoria, les primeres estan fetes amb més mitjans tècnics, més pressupost, més disseny, més "virgueries" i els blogs son com més d'estar per casa, tot i que conec exemples en un cas i en l'altre de Webs ben "cutres" i de blogs molt "currats".

Anem a lo nostre.

Com neix www.maifemcim.cat?

Primer vàrem tenir el nom (maifemcim), un nom una mica atípic per un grup de gent que fa muntanya i que li agrada fer cim, potser, més que atípic, podríem dir irònic, doncs el que volem dir amb el nostre nom, és que, si que ens agrada pujar als cims, però que som humans i si algun dia no hi arribem per mal temps, per cansament o pel que sigui, doncs que no passa res. Volem dir que ens ho passem igual de bé fent un 3.000 com fent una matinal a Sant Ramon a esmorzar. Volem dir, que fins hi tot podem fer sortides que no comportin pujar cap cim i que siguin una simple passejada. De fet, el que ens agrada és una suma de: fer com més cims millor, gaudir de la natura i del paisatge, gaudir dels amics i amigues i de llur conversa i companyia, i també, siguem sincers, gaudir d'un bon dinar. Per tant, com podeu veure, fer una sortida, per nosaltres comporta un munt de satisfaccions.

Després va venir el .cat, com a reivindicació de la campanya .cat pel dret a identificar-nos a la xarxa com el que som, catalans. Si recordeu en els fulls de les sortides, al peu, dèiem: maifemcim.cat no té pàgina Web.

Ara fa un any, per Sant Jordi, vàrem aconseguir la llarga reivindicació, ja teníem el .cat . Aleshores semblava una mica incongruent no donar-nos d'alta, de fet era una manera més de donar suport. Vaig inscriure el domini www.maifemcim.cat el primer dia, i sapigueu que és un dels primers dominis inscrits amb el .cat dels del grup dels particulars, (primer s'hi varen inscriure institucions i demés).

El tercer pas era inevitable, si tenim un domini, potser que fem quelcom... i amb l'ajuda d'un company de feina, ha anat naixent aquest blog que després hem redireccionat a l'adreça de pàgina Web www.maifemcim.cat

Com veureu és un Web senzill, sense pretensions. A partir d'ara, a www.maifemcim.cat i trobareu:

- A la pàgina principal la propera sortida a fer.

- A la dreta, en primer lloc el nostre canal de vídeos de les sortides.

- Després trobareu l'apartat de "Comarques", aquí trobareu endreçat per comarques, totes les sortides que hem anat fent. També hi trobareu, en aquest apartat, 1-Notícies i 2-Informació.

- A 1-Notícies aniré posant informacions que em semblin interessants.

- Al 2-Informació, hi teniu adreces de botigues d'esport de muntanya i també la llista complerta de material a dur.

- En l'apartat de "Sortides" trobareu un desplegable amb les mateixes sortides de les Comarques, però endreçades per dates.

- En l'apartat "Properes sortides", com el seu nom indica, les properes sortides a fer, això si, susceptibles de variacions de darrera hora.

- I en el darrer apartat, "Enllaços", tot un seguit de links a pàgines Web dedicades a la muntanya.

En fi, espero que, dins de la senzillesa i la modèstia, us agradi. Podeu difondre l'adreça a tots aquells que vulgueu i que penseu que els hi pot agradar.

Josep Parés (3/06/2007)

Botigues de material de muntanya especialitzades

• VÈRTIC - c/. Rocafort, 135 BARCELONA Tel.: 93 511 66 76
  (amb botigues també a Sabadell i Manresa)

• BARRABÉS - Botigues a Benasc i Osca i a Barcelona. c/. Llúria, 77