Mola de Genessies – 100 cims (710 m)

Dijous 13 d’octubre de 2022

Matinal

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarques dels Baix Camp i de la Ribera d’Ebre. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (5,5 km) 

Desnivell: 260 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-32 i la AP-7 en direcció a Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Mèdol. 

Després seguirem per l’AP-7 fins a la sortida 35 on seguirem per la A-7 fins a l’alçada de Miami Platja on agafarem la C-44, passarem per Vandellòs. Més endavant, agafarem un desviament a l’esquerra fins al Mas de Genessies. El punt d’inici es al Mas de Genessies, s’arriba recorrent uns 2,4 km. de la carretera que va a Gavadà i se surt en el km 13,5 (aprox) de la C-44. 

 

Itinerari: Farem l’aproximació partint des d’aquest mas, a tocar del camí de Gavadà, una espectacular pista de muntanya asfaltada que enllaça Vandellòs i l’Ametlla de Mar.

 

El mas no està gaire ben conservat, però la potència de corrals, pallissa i altres estructures deixa bastant clar que va ser un dels més importants de la zona. Se’n tenen noticies des del segle XV i encara es poden veure les restes d’un mur de maçoneria pertanyent a l’antiga torre de defensa, del segle XV.

 

Sortint del mas hi ha un sender marcat que porta a la mola del coll de Rourar, al sud. Hi accedirem per l’antiga portella de Genessies, tot i que en doblar el llom pel nord haurem de vigilar de no perdre el camí. De tornada podem baixar pel Rourar i barranc Fondo, on el camí és més transitat i no té pèrdua.

 

L’ascens definitiu es fa per un grau sense gaire dificultat al vessant oest, deixant Tivissa a l’esquena. La vista del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre paga l’esforç amb escreix. A l’est i al nord, les platges de la Costa Daurada fins a Altafulla. Al nord, Llaberia, Montsant i el Pirineu. Al sud, els Ports i la gran planúria del Delta. I als peus, l’espectacular cingle de Jovara.

 

La baixada la farem retrocedint la part final de la pujada i després agafant un camí que surt a la dreta i que està molt poc marcat i pel que hi passa molt poca gent. En algun moment podem tenir dubte de si anem en la direcció correcta, doncs com ja s’ha dit està molt poc o gens definit. Es recomana seguir la traça i al cap d’una estona de baixada en diagonal a la dreta, d’alguna relliscada i de moltes esgarrinxades en els matolls, anirem sortint a un camí més marcat.

 

La ruta fa la volta en el sentit de les agulles del rellotge. Passarem per la Portella d’en Gardell i seguint el camí enllaçarem amb el tram de pujada i tornarem al cotxe. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mola-de-genessies-116181487 

 

Observacions: Les muntanyes de Tarragona són una inesgotable font d'excursions. Aquesta vegada anirem a les muntanyes de Vandellòs per fer un bonic i interessant recorregut circular de mitja jornada en què pujarem a la Mola de Genessies (una impressionant terrassa rocosa que forma part del llistat ampliat dels Cent Cims). Al límit entre el terme de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i el de Tivissa s’alça la mola de Genessies, una roca calcària molt temptadora, des de la qual gaudirem d’una de les millors vistes del Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre.

 

La ruta és variada, ens mourem per senders solitaris que de vegades s'han de buscar. I hi ha bones vistes. Una excursió que físicament no és massa exigent i que, sense ser trivial, es fa bastant bé.

 

A voltes ens preguntem: per què ens agrada tant pujar? Què mou els nostres passos sempre amunt? La mola de Genessies no és un repte, ni de bon tros, de l’altura  del Broad Peak, a la frontera entre la Xina i el Pakistan. Però com és tret comú en aquest tipus de formacions rocoses, la forma en que emergeix del paisatge desafia els instints. La de Genessies, de fet, provoca aquesta atracció des de fa milers d’anys: al cim d’aquest pa de roca calcària encara s’aprecien les restes d’una dotzena d’edificis, un antic poblat ibèric. La mola de Genessies (710 m) ocupa un punt central a les muntanyes de Vandellòs i Tivissa, un espai que té l’atractiu de ser accessible, però al mateix temps allunyat de qualsevol forma de civilització.

 

Els pantalons llargs són recomanables, ja que es transita per zones d’argelaga.

A la tornada, i just abans d'entrar a Vandellòs, ens desviem a l'esquerra a veure l'Alzina de la Viuda, un Arbre Monumental catalogat. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/alzinaviuda.html

Tornarem a casa als voltants de 2/4 de tres de la tarda.

De Rasquera fins al coll de Pins i l’observatori de Líster (503 m)

Dissabte 5 de febrer de 2022

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (5,8 km) 

Desnivell: 300 m (acumulat) 

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Tarragona, per l’autopista C-32 o la AP-7. Ens aturarem a fer un tallat a l’àrea de servei del Mèdol. Després seguirem fins a la sortida 35 Salou / Reus i anirem per la A-7 fins a la sortida C-44 on anirem en direcció a Vandellòs, Tivissa i Rasquera.

 

Itinerari: L’excursió comença i acaba al poble de Rasquera. Anirem fins a la seva església i agafant un carrer a la dreta de la façana, anirem pujant per carrers i carrerons fins arribar a la carretera que seguirem, a la dreta, fins al coll de Rasqueres. 

Nosaltres hem seguit aquest recorregut, però existeix l’alternativa de pujar fins al coll per un camí de muntanya (veure mapa). Al costat mateix de l’església surt el camí de Peçols, l’antic camí ral entre Rasquera i Tivenys. S’arriba al cementiri i es continua amunt. Cal anar amb compte de no perdre el camí en una zona molt erosionada, on s’han obert altres senders. S’ha de procurar anar  a l’esquerra i sortir a trobar el camí carreter que porta directament al coll de Rasqueres. Al coll es troba la carretera que puja a Cardó.

Tant si es puja pel camí com per la carretera, un cop al coll es troba a la nostra esquerra i ben senyalitzat, el camí de ferradura del coll de Pins, que hi puja directe. En arribar-hi, es continua a l’esquerra, seguint el camí carener que puja a la punta del coll de Pins, on es troba l’observatori. 

Hi trobarem un vèrtex geodèsic i les restes de l'observatori en forma de trinxera. Podem gaudir des d'aquest punt de vistes a la vall de l'Ebre i la Ribera d'Ebre per un costat i a la serra de Cardó per l'altra.

Començarem a davallar per la part oposada d'on hem arribat, per un tram amb una mica de pujada, fins que comença a planejar i enfilar-se per la suau cresta del Tossalel del Cànter, des d'on seguirem gaudint de vistes. Tot aquest tram de baixada és força pendent i amb pedres, cal anar-hi amb compte.

Seguirem baixant, i arribarem al mirador de les Negraletes, un mirador amb més panells informatius. Tindrem bones vistes a Rasquera i a les serralades del fons. Seguirem baixant fins a l'ermita de Sant Domingo, on trobarem una àrea d'esbarjo. Hi ha bancs per poder menjar, i una zona amb graelles on poder cuinar a la brasa. Passarem vora una bassa, i arribarem al Sagrat Cor, amb un mirador que domina tot Rasquera. Ja només ens queda baixar les escales i arribar de nou a la població.

El bon sabor del paisatge val la pena completar-lo amb els famosos pastissets que aquí s’elaboren. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-del-observatori-de-lister-coll-de-pins-48140204 

 

Observacions: No és la sang o l’horror. No són les bombes llançades pels avions alemanys. Tampoc els enfrontaments fratricides, cos a cos, cantant el Virolai. La punta del coll de Pins no destaca per això i, en canvi, és un dels escenaris vinculats a la batalla de l’Ebre més singulars.

 

A l’extrem nord de la serra, quan aquesta descendeix cap a les amables planes de la cubeta de Móra d’Ebre, l’exèrcit republicà hi va triar una esvelta punta des d’on poder observar, amb una certa seguretat, el desenvolupament de l’ofensiva a l’altra banda de l’Ebre. Davant la superioritat aèria de l’exèrcit feixista, però, van prendre la precaució d’excavar a la roca un petit refugi, sota mateix del cim. En forats d’aquesta mateixa mena, allà al davant, a Pàndols i Cavalls s’entaforaven joves de divuit, dinou, vint anys... mentre fora es desfermava un infern que dia a dia anava engolint-los.

 

Aquest és l’anomenat observatori Líster, pel tinent coronel Enrique Líster, i destaca per la seva capacitat d’evocar la tragèdia, alhora que, paradoxalment, amorosir-la. La vista és extraordinària i l’encantador descens per la cresta de la Talaia deixa bon gust de boca, malgrat els terribles episodis amb què ha quedat connectada la muntanya.

 

Al llarg de tot el recorregut trobarem panells informatius de l'Espai de Memòria Històrica.

 

Teresa Rebull i la serra de Pàndols: 

Sens dubte, la que més ha recordat en les seves cançons aquell trist episodi, val la pena d’escoltar-ho: 

https://www.youtube.com/watch?v=rErZK261Weo 

https://www.youtube.com/watch?v=4jSWSynm_Ws

 

Dinarem al restaurant La Creu, Avinguda de les Comarques Catalanes, 75 – Mora d’Ebre, tel.: 977 40 07 07. 

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

Creu de Santos (942 m)

Dissabte 8 de maig de 2021

Sostre comarcal

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre. 

Temps aproximat: 6 h (10,8 km) 

Desnivell: 770 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-32 fins a enllaçar amb la AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol. Després seguirem fins a la sortida 38 i seguirem en direcció a Vandellòs, Tivissa i Rasquera on hi arribarem per la C-12. 

Des de Rasquera cal continuar durant 9,3 km per la TV-3021 fins arribar al balneari de Cardó, inici i final d’aquesta ruta. 

 

Itinerari: Balneari de Cardó – ermita de la Santíssima Trinitat – ermita de Sant Àngel – portell de Cosp – Cova Lluminosa - refugi i font del Teix – portell de Cardó – la Creu de Santos – ermita de Sant Simeó – balneari de Cardó. 

Començarem a caminar des de el Balneari. Al km 9,1 de la TV-3021, trobarem el camí ramader del Racó del Mas. Tot seguit hi ha restes de l’ermita de la Santíssima Trinitat.

Més endavant trobarem l’ermita enrunada de Sant Àngel.

Arribarem al portell de Cosp, a 637 m. Aquí agafarem un camí que surt a la dreta i que ens portarà fins a la Cova Lluminosa, un lloc que val la pena d’anar a veure. Després tornarem pel mateix camí fins al portell i ens espera una baixada pronunciada per després tornar a pujar.

Aquí hi ha la font del Teix. Just abans haurem passat pel costat del refugi del mateix nom.

Després d’un pal indicador, el camí és una mica confós. Desapareixen els punts taronges i cal seguir les marques grogues bastant descolorides. Superada l’Escaleta començarem a carenejar.

Trobarem una placa de la UEC clavada a una roca. El camí de la dreta davalla cap al balneari passant per l’ermita de Sant Roc en 60 minuts. Nosaltres seguirem rectes cap a la Creu de Santos. 

Hem deixat enrere el portell de Cardó. Agafarem la bifurcació a l’esquerra per anar a la Creu de Santos o Xàquera. Amb 942 metres és el punt més alt d’aquesta serra i sostre comarcal. Després tornarem fins al portell de Cardó i seguirem el camí que portàvem, a l’esquerra.

El camí baixa pel barranc de la Columna. És un camí bastant brut i ple de matolls, que denota que hi passa poca gent. 

Sortirem a una pista més ample i, a la dreta, veurem l’ermita de Sant Simeó, anomenada també de la Columna pel seu emplaçament sobre una roca. De seguida arribarem al balneari de Cardó.

Balneari de Cardó. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-de-santos-72658079# 

 

Observacions: Eremites i aigües minerals a la serra de Cardó. Les muntanyes de la serra de Cardó, en el límit entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, són un perfecte mirador del Delta i van ser terreny de repòs per a la comunitat carmelita.

 

La serra de Cardó s’estén entre els municipis de Rasquera i Benifallet, i els contraforts occidentals davallen fina a l’Ebre. Terreny abrupte constituït per roca calcària, el punt més alt no sobrepassa el miler de metres. Solcat per nombrosos barrancs, la vegetació està formada per llentiscle, romaní, bruc, alzines, pinedes i alguns roures que han sobre viscut a més d’un incendi. Situat dalt d’un espadat rocós conegut com el Salt del Frare, que s’enlaira al costat del barranc de Sallent, es troba l’antic balneari de Cardó. El seu origen es remunta a la primeria del segle XVII, quan en aquest indret s’instal·là una comunitat carmelita. Allunyat de qualsevol nucli habitat, l’entorn invita a la reflexió. Després de la desamortització, el balneari va estar en funcionament fins al 1965, amb el parèntesi de la Guerra Civil, quan va servir d’hospital a l’exèrcit republicà. Actualment espera que algun grup inversor converteixi les seves instal·lacions en un establiment de luxe. El lloc s’ho mereix i l’aigua de la font és molt rica en sals minerals.

 

Des de aquest punt podem iniciar diversos itineraris que ens faran descobrir la serralada de Cardó, unes muntanyes plenes d’ermitatges que suposadament utilitzaven els monjos per aïllar-se. Un d’aquests itineraris – el que proposem en aquesta ressenya – passa per l’ermita de la Santíssima Trinitat i la de Sant Àngel per enfilar-se fins al portell de Cosp. Després de passar per la font del Teix, amb un magnífic exemplar d’aquest arbre, (Més informació: https://plantipodes-am.cat/interes/teixfontteix.pdf ) ens arribarem fins a la Creu de Santos, que amb 942 m és el punt més elevat d’aquesta serralada. Pel barranc de la Columna caminarem a prop de les ermites de Sant Nofre i Sant Simeó abans de retornar al balneari de Cardó.

 

Vàrem pujar al cim de la Creu de Santos el 18 de desembre de 2004, aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/12/creu-de-santos.html

 

Una part de l’itinerari (fins passada la font del Teix) està marcat amb punts de pintura taronja, després cal seguir marques de pintura groga un xic descolorides.

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Mont-redon (860 m.)

Dissabte 15 de març de 2014

Circular per Pratdip

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre.

Temps aproximat: 6 h. 30 m. (13 Km.)

Desnivell: 800 m.

Dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem cada un del seu lloc a l’hora necessària per estar a 2/4 de nou a Pratdip  (des de Barcelona són unes 2 h sense parades). Per arribar a Pratdip, caldrà que agafem l’AP-7 fins a Vila-seca i des d’allí es pot enllaçar amb l’A-7 fins a la sortida de l’Hospitalet de l’Infant; on trobarem una rotonda i girarem cap a la dreta en direcció Móra (C-44). Després d’un parell de quilòmetres ens desviarem a la dreta per la T-318 direcció Reus / Mont-roig del Camp / Pratdip. Un cop en aquesta carretera i després d’uns 2 o 3 km girarem a l’esquerra en direcció Pratdip (T-310). Aquesta carretera ens durà al poble (5 km).

Itinerari: Sortirem del poble de Pratdip (240 m) que es troba al Baix Camp i farem una ruta circular pel racó de la Dòvia tot passant pel cim del Mont-redon (859 m), pujarem per les Crestes de la Seda i baixarem pel portell del Carreter i els grauets de l’Estudiant. La vall de la Dòvia i el Racó que du el seu nom, junt amb les cingleres que la clouen, formen en si mateixes un espai natural singular amb una diversitat de paisatges. Les Crestes de la Seda tanquen el vessant nord, i s'enfilen amb decisió fins a culminar al cim del Mont-redon, cim que domina tot el terme i, donat el seu caràcter esquerp, atreu totes les mirades. Es tracta d’una excursió preciosa i completa i per una serra poc freqüentada. La ruta està senyalitzada, però cal anar alerta amb el vent, quan en fa, hi bufa de valent. La ruta és en la seva major part senderista , però la pujada per les Crestes de la Seda i les baixades pel Portell del Carreter i els grauets de l’Estudiant tenen un aire alpinista pel seu pendent acusat.

Cim del Mont-redon

L'itinerari comença a Pratdip (222 m). Des de l'entrada E de la població, davant del poliesportiu, aparcarem i començarem a caminar uns metres per la carretera en direcció a Santa Marina fins arribar a un pal indicador.  S'agafa la pista cimentada que dur a Colldejou que immediatament gira a l'esquerra (NO). Tot pujant, es deixen diversos accessos a les cases del voltant. S'abandona la pista principal i el GR 192 a mà dreta (senyal indicador) i es continua a l'esquerra (N) per una pista també cimentada que remunta decididament. Se seguiran els senyals blancs i grocs del sender de petit recorregut PR C-96 durant uns metres fins a la desviació al Mont-redon (senyal indicador).

Una mica abans de la casa on mor la pista, es pren a l'esquerra (N) un camí de bast, que conserva algun tros empedrat i que s'enfila entre marges. El sender desemboca a la pista del coll de Llena al pla dels Marinons, o camí de la Carabassa, que se segueix recte (N). Poc més enllà, la pista gira a l'E i s'accedeix a l'alçada d'un magnífic camp d'ametllers, que queda a la dreta.

Es deixa la pista per trencar pel corriol que se'n va a l'esquerra (N) seguint la indicació de Mont-redon i les marques de pintura blaves que acompanyaran l'itinerari (senyal indicador). El camí es dirigeix al N travessant un tram de vegetació arbustiva de garrigues i brolles de romaní. Aquestes formacions vegetals ocupen una gran extensió, especialment al sector meridional de la serra, molt afavorides per la repetició dels incendis forestals. La ruta s'encamina a les crestes de la Seda, que es desprenen del Mont-redon, no visible encara, abordant-les pel seu vessant O. A poc a poc, el camí se situa al fil de la cresta i guanya ràpidament alçada.

A la Cresta de la Seda , molt interessant des d’una òptica excursionista,  trobarem alguns passos que superarem amb l’ajuda de les mans i que són molt més senzills del que ens podem imaginar observant-la en la llunyania.

Es deixa a l'esquerra un trencall que va a l'avenc de l'Estel i es continua endavant (N) passant pel costat de l'anomenat pi de la Seda. Més amunt, una paret barra l'itinerari. El pas es pot franquejar directament per la variant dita dels Siscus, equipada amb una cadena, o bé més fàcilment per l'esquerra. S'arriba així a un collet.

Més endavant trobarem una bifurcació on prendrem el sender de la dreta i seguirem les indicacions al cim del Mont-redon.

Cim del Mont-redon (859 m),. Magnífica vista sobre l'entorn, on destaca la Miranda de Llaberia (N) i l'edifici del radar meteorològic. Més enllà, a la seva dreta, separada pel coll de Guix, es veu la mola de Colldejou, on sobresurt la torre de defensa i, encara més lluny, els molins del parc eòlic d'Argentera. Més a la dreta (E), a l'altra banda del vessant, sobresurt l'altiva agulla del Cavall Bernat,  unida a la carena principal pel portell de la Roca Mitjanera; a continuació, les valls i els frondosos boscos de llevant, la plana del Baix Camp i el Tarragonès, amb Reus i Tarragona, i al fons, i tancant l'horitzó, la costa i el mar. 

La baixada la farem continuant uns 100 m recte i després per una ampla canal situada a la dreta. Un cop baix prendrem un sender que ens durà al coll del Mont-redon, el Pla de les Saleres i el Portell de Madrocs.

Des del Portell de Madrocs seguirem les indicacions cap al collet dels Colivassos mentre anirem gaudint de les esplèndides vistes del Racó de la Dòvia.

Un cop al collet dels Colivassos seguirem les indicacions cap al Coll de la Bassa de les Fonts. Arribats a aquest punt prendrem un sender carener que ens durà fins al Portell del Carreter, que és pas de forta baixada, no és un grau difícil, però cal amb compte.

Baixarem aquest grau força dret en algun punt amb l’ajuda de les mans i després planejarem una estona pel camí de la Forestal observant a l’altre costat les alteroses cingleres del Mont-redon i gaudint tota l’estona d’una excel·lent panoràmica. Caminarem en direcció als grauets de l’Estudiant.

Tornarem a baixar decididament durant una curta estona per aquest grau, per tornar després a anar de pla fins als Solans. Des d’aquí tenim una excel·lent vista del poble de Pratdip, el puig de la Cabrafiga, la mar i la serra de Güena. Dels Solans podem prendre a la dreta un viarany que baixa directament al poble de Pratdip o bé seguir recte i baixar més suaument pel Maset de l’Estudiant fins a la pista del Racó de la Dòvia que prendrem a la dreta per arribar al poble.

Crestes de la Seda 

Observacions: El recorregut és molt interessant, ple d'atractius diversos -paisatgístics, esportius i naturals-, i ens durà pel moll de l'os de la serra de Llaberia, un espai de gran interès, mostra dels sistemes naturals de transició entre els massissos de Prades, situat al N, i el de Cardó, més al S. Acull una notable representació dels paisatges de les muntanyes calcàries del S del Principat, amb algunes raconades característiques on el relleu ofereix formes singulars.

L’entorn de Pratdip està carregat de màgia i misticisme, aquest fet fou immortalitzat en l’obra de Joan Perucho Les històries Naturals. Era el lloc d’habitatge natural dels dips, éssers mitològics vampírics els quals es creu que donen nom al poble a més de figurar al seu escut i protegir el poble des del seu monument situat a l’entrada. També es trobaven representats al retaule de Santa Marina de 1730, cremat durant la Guerra Civil, i en el retaule de 1602 (a l’església parroquial). Aquests vampirs no eren humans sinó animals. Es tracta d'unes bèsties en forma de llop de tres potes que vivien al voltant del poble. Seguien els traginers de nit i feien estralls en el bestiar. Quan mataven es limitaven a beure la sang de les víctimes. Mai se'n va atrapar ni matar cap, però en algun moment del segle XIX van desaparèixer per sempre.

Detall del retaule de 1602

Qui vulgui venir, cal que m’ho faci saber abans del 14 de març per poder fer les reserves del restaurant. (si us voleu quedar a dinar). Dinarem en un bar- restaurant a Pratdip (preu aprox. per persona: 15.- Euros).

Tornarem a casa a les 7 de tarda aproximadament.

Pratdip i al fons el Mont-redon.

Lo Tormo (523 m.)

Dissabte 18 de maig de 2013

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre.

Temps aproximat: 4 h. (6,1 Km.)

Desnivell: 421 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista AP-7, (ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Penedès) sortirem de l'autopista a Torredembarra, pagarem i tornarem a entrar (l'entrada és just davant de la sortida) i sortirem a Vila-seca/Salou (el tram entre Torredembarra i Vila-seca et surt de franc (- 2,95 €), i després ja podem agafar l'A-7, que va paral·lela a l'AP-7 fins l'Hospitalet de l'Infant, que és com una autopista, dos carrils, velocitat màxima 120 km/h i en bon estat i deixes de pagar 2,65 € més (el tram de l'AP-7 només és gratuït si s’entra i es surt en alguna de les sortides entre Torredembarra i Vila-seca) seguirem fins a l’Hospitalet de l’Infant, on la deixarem.

Anirem direcció Vandellòs, Tivissa, Mora la Nova, Garcia, Vinebre i La Torre de l’Espanyol. 

Itinerari: Començarem a caminar a La Torre de l'Espanyol (carrer Balmes), situat al cantó SE de la població. Lloc d’aparcament a l’entrada del poble, al costat d’una plaça.

Seguirem el carrer Balmes fins al final (indicadors de Lo Tormo). Prenem el camí que surt del poble (hi ha indicador), que és asfaltat. El camí planeja fins que fa un revolt i comença a pujar entre camps d'olivera, majoritàriament. Deixarem una mica més amunt, una bassa a la dreta. La pujada es fa més suau i entrarem en una petita vall on hi ha una caseta i marges. Revoltarem aquesta clotada i al seu damunt trobarem una bifurcació. Prendrem la pista de l'esquerra.

30 min. Les Mines. Antiga captació d'aigua. A la dreta tenim un sender amb una fita molt grossa que és per on farem la pujada. El sender puja per un terreny rocós, fa una ziga-zaga i es decanta cap a l'esquerra. Passarem un petit portell rocós i entrarem en una petita vall. Al davant tindrem el roc del Tormo. La vegetació està formada per llentiscle, garric, cirerer d'arboç, romaní, farigola... Si ens hi fixem veurem que en tota aquesta vall hi ha marges. Després de pujar una estona, planejarem cap a l'altra banda. Trobarem un recer en un dels marges i ens tornarem a enfilar cap a un penyal característic, en una carena, on girarem a la dreta per fer la darrera pujada fins a la carena. Pujarem per una obaga molt ombrívola i amb molt d'arboç. La pujada és força dreta.

1 h.. Carena. Anem cap a la dreta fent una petita baixada i per pujar per la roca fins al cim. Molt bon panorama (l'únic que l'espatlla és la visió de la central d'Ascó); dominem bona part de la comarca, el riu Ebre, el massís dels Ports. Seguirem un corriol que puja per la carena fins a la cresta rocosa que forma el cim.

1 h. 15 min. Lo Tormo. La vista s'amplia cap a la Mola de Colldejou, Llaberia, Vandellòs i Montsant. El cim queda tallat cap a l'est.

Després tirarem uns metres enrere i baixarem per un pendent rocós fins a situar-nos a l'alçada de la cresta, per arribar-hi tot planejant. Un cop hi som és millor seguir el fil de la carena (hi ha fites i alguna traça de camí). La carena va pujant.

2 h 15 min. Lo Piló. Malgrat que és el punt culminant de la carena, hi ha més vegetació i no té cap caràcter de cim. A partir d'aquí, la carena comença a baixar; hi ha més pins.

2 h 30 min. Collet. Trobem un sender molt ben traçat i que baixa molt suaument (fa algunes llaçades per perdre alçada) per dins el bosc. Passem un petit collet i trobem l'aljub.

3 h. Aljub del Carranco. Ens queda a la dreta. Construcció molt interessant. Servia per guardar l'aigua. En una paret hi ha la data de 1935 que, segurament, deu ser la data en que es va fer una reconstrucció. El camí baixa més decidit.

3 h. 15 m. Trobarem marges i un sender que se'ns uneix per l'esquerra. Planejarem i tornarem a baixar. Trobarem un tram descarnat i arribarem a un coll.

3 h 25 min. Coll. Deixarem un sender que baixa cap a la dreta. Al davant tenim unes oliveres abandonades. Tirarem cap a l'esquerra i arribarem a un camp. El camí ens fa baixar i travessar un camp.

3 h 35 min. Les Mines. Retrobarem el camí de pujada.

4 h. La Torre de l'Espanyol.

Observacions: Serra de moderada altitud situada al sud de la Torre de l'Espanyol i des d'on es domina una extensa panoràmica de la Ribera d'Ebre i de les muntanyes que l'envolten.

L'itinerari de pujada, que és relativament forta, té alguns indicadors de Turisme de Catalunya i senyals de pintura de color blanc i groc. En el descens de lo Tormo no hi ha camí marcat; cal seguir la carena rocosa, on hi ha algunes fites, fins al coll on trobem un sender molt marcat.

Dinarem al Restaurant Lo Molí, c/. Montsant, 1 de La Torre de l’Espanyol. Tel. 977 40 59 58. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.