Dijous 23 d’octubre de 2025
Comarca: Baix
Empordà.
Desnivell acumulat:
477 m
Distància a caminar:
15,4 km
Temps aproximat: 5
h 15 min
Nivell de dificultat:
Mitjana.
Programa: Sortirem a les set del matí i anirem per la AP-7 en direcció a Girona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny.
Després seguirem fins a la sortida de Vidreres i agafarem la C-35. Passarem per Llagostera, Platja d’Aro i Palamós. Passat Palamós ens desviarem a l’esquerra per la C-66.
Per arribar al punt de sortida a Santa Coloma de Fitor, ens desviarem a l’esquerra passat San Joan de Palamós, passarem per Vall-llobrega i seguirem fins al principi de la traça. Primer és una carretera asfaltada estreta que després es converteix en pista forestal en no gaire bon estat. Fins al principi de la traça es pot arribar amb turisme.
Itinerari: Seguirem la traça i anirem trobant tots els punts d’interès.
Primer passarem per Can Plaja (masia en actiu) i amb el Forn de Rajols ben conservat. A la rajoleria de can Plaja s'hi pot accedir tant pel forat a la part de sota com per un camí que la rodeja a la part superior.
Després de caminar una bona estona, trobarem el dolmen de la Roca de l’Aglà.
Més endavant arribarem al dolmen de la Serra Mitjana. Tots els dòlmens estan indicats amb senyals verdes en estaques de fusta de l’Espai Natural de les Gavarres.
Seguirem i arribarem al dolmen de les Maries.
Després vindrà el dolmen dels Tres Caires. Es tracta d’una probable galeria feta de lloses de pissarra. De túmul artificial de tendència circular i restes visibles del peristàltic (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud. El monument visible amida interiorment 2.20 m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1 m d’alçada màxima. Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.
Seguirem el nostre recorregut i arribarem a la Pedra Dreta de les Tres Finques (possible llosa de dolmen desaparegut). Ens trobarem davant d’una llosa de grans dimensions (1.54 m d’ample, 1.70 m d’alçada aproximada i 50 cm de gruix) i de morfologia arrodonida que es troba disposada de forma totalment vertical. La llosa es troba alineada en direcció sudoest-nordest. Durant els treballs d'excavació del 2011 es confirmà la intencionalitat antròpica de la seva disposició, però desconeixem la seva funcionalitat precisa, tot i que podria formar part de la capçalera d'una sepulcre similar al Dolmen dels Tres Peus. Gràcies als sondejos realitzats a l’any 2011 es va documentar un nivell format per una gran acumulació de pedres de petites i mitjanes dimensions encaixades entre elles i que podrien formar part del túmul. Aquesta acumulació descansa sobre la roca natural. Es important remarcar que de forma immediata a la llosa s’hi documenta una fita actual com a indicador de separació de tres finques, d'aquí el seu nom. Actualment, es conserva una única llosa de grans dimensions disposada de forma completament vertical. Hi ha una gran concentració de pedres de petites i mitjanes dimensions que formarien part del túmul.
Seguirem i arribarem al dolmen de la Serra d’en Cals, més senzill que els anteriors. Però estarem a punt d’arribar a la joia del recorregut:
Dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor). El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és poder el més conegut d'aquesta part de les Gavarres, degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent. El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb una paret seca.
Seguint la nostra ruta, pujarem al punt més alt, el Puig de Cals (316 m), amb bones vistes i amb les restes, difícils de veure, de l’antic poblat medieval.
Baixant del cim arribarem al Mas Cals (ara dedicat a Turisme Rural) amb les restes del seu gran Pou de Glaç. El Mas Cals s'identifica amb l'antic lloc de Calvos, que apareix entre els Villarunculi associats a la vila de Fitor en la consagració de la seva església de Santa Coloma de Fitor l'any 949 , acompanyant altres establiments no localitzats. Es una dels assentaments medievals mes importants de la zona, i hem de presumir la seva existència ja en època romana. Aquesta masia, actualment restaurada i dedicada al turisme rural, ha estat durant anys un dels referents del Camí Ral que hi passa just a davant. Durant segles ha donat repòs i avituallament als viatgers que feien anar aquesta via de comunicacions tant important. L’edifici, enmig d’una plana, respon a la necessitat d’explotar les valls internes de les Gavarres i els preuats productes dels seus boscos.
El Pou de glaç del mas Cals és una gran estructura poligonal excavada a la roca i rematada amb una volta de pedra, fet que ens indica que es un dels Pous de Glaç mes antics de les Gavarres. Aquest pou, que ara veieu obert a banda i banda i amb una entrada cap al Oest, servia per fabricar gel i en el passat hauria estat tancat per conservar el fred. El negoci del gel va ser molt important a Catalunya, fins que al principi del segle XX es va imposar la indústria del gel. A les Gavarres la producció de gel va ser, junt amb la del suro i el carbó, una activitat important.
I a banda, a més a més d’algunes grans vistes del Montgrí i fins i tot Les Medes, passarem també per l’església de Santa Coloma de Fitor (amb el seu conegut tros d’absis fet amb Opus Spicatum). És una de les joies del massís de les Gavarres. Es tracta d'una església romànica, que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element més singular i característic de l'edifici és el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís. És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta apiramidada de quatre vessants.
Seguirem i passarem prop de la masia de Can Puig (en runes) amb la seva bassa.
En el tram final passarem per un tros del Camí Ral o antic camí de traginers (amb les impressionants roderes). El Camí Ral o Camí Reial, es el nom que en època medieval se l’hi dona als antics camins públics. Molts d’aquests camins ja existeixen des de la prehistòria, i els pobles del mediterrani els feren servir i els ampliaren en totes les èpoques. Així en època romana la Via Augusta dels romans, nom que se l’hi donà al camí que unia Roma amb Cadis pel seu pas per la península Ibèrica, fou un dels eixos vertebradors de l’Imperi. Les roderes que teniu al davant, marques de carros i tartanes, són les petjades del trànsit i el comerç que des de fa segles passa pel Camí Ral que va de Palamós a la Bisbal i Girona.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/ruta-dels-dolmens-de-fitor-237353469
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/68fa612ea605ca131af75b2f
Observacions: En menys de 16 quilòmetres de ruta circular podrem visitar un seguit de monuments megalítics al cor de les Gavarres, a Fitor/Fonteta.
Dinarem al restaurant Mont-ras, a Mont-ras, telèfon:
972 30 49 30, c/. Torres Jonama, 19.
