GR-151: De Camprodon a Molló (1.348 m) - Camins del Bisbe i Abat Oliba - Ruta romànica pel Pirineu oriental

Dissabte 5 de setembre 2026

Comarca: Ripollès. 

Desnivell acumulat: 457 m 

Distància a caminar: 12,2 km 

Temps aproximat: 4 h 15 min 

Nivell de dificultat: Mitjana.

Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de set del matí i anirem en direcció a Vic per la C-17. Abans d’arribar a Vic, ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. 

Després seguirem fins a Ripoll i aquí ens desviarem a la dreta en direcció Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Un cop a Camprodon, entrant a la rotonda, anirem a la dreta a l’aparcament que hi ha al Camí del Camp de la Vila. 

Sortirem caminant de l’aparcament i anirem fins a la Plaça de la Vila. 

 

Itinerari: Iniciarem la ruta a l’aparcament. Passarem per la plaça de la Vila de Camprodon, enfilarem el carrer Sant Roc i deixarem a l’esquerra el pont Nou, un dels símbols principals de Camprodon.

Girarem a la dreta cap al carrer València i Freixenet, passarem per la plaça de Santa Maria, on hi ha l’església, i més endavant pel monestir de Sant Pere, una autèntica meravella del romànic.

Seguirem i deixarem a l’esquerra el cementiri i el camí desemboca a la carretera C-38 (2,8 km). 

La seguirem durant uns 200 metres fins a una deixalleria, on pujarem a l’esquerra per una pista cimentada fins a un encreuament de pistes i seguirem la de l’esquerra, en direcció a Freixenet de Dalt. A la finca de la Gironella (4 km) abandonarem la pista per agafar a mà dreta un preciós corriol emboscat. 

Caminarem una estona més i el sender torna a estar cimentat i arribarem al veïnat de Freixenet de Dalt (1.115 m). seguirem pujant per la pista fins a un nucli de cases i, poc després de portar caminats uns 7 km, retrobarem el camí de terra. A la llunyania distingirem el perfil retallat dels cims entre el Ripollès i la Garrotxa. 

Als 7,4 km arribarem a la part més alta de la ruta (1.348 m) i ja veurem, més avall, el poble de Molló. El darrer tram del camí, descendent, continua sent molt bonic.

Arribarem al Galceran (9,4 km – 1.250 m), el camí es desvia a la dreta per evitar el pas per la finca. Recuperarem la pista que ens acompanyarà fins a la plaça Major de Molló. 

No podem acabar aquesta excursió sense visitar la bonica església parroquial de Santa Cecília de Molló dels segles XI-XII, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1979, amb el seu característic campanar de cinc pisos i la seva planta d’una sola nau.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-151-de-camprodon-a-mollo-camins-del-bisbe-i-abat-oliba-ruta-romanica-pel-pirineu-284220386 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a9bfba0acfdc826ef0c6566 

 

Observacions: El GR-151, també conegut com a Camí del Bisbe i Abat Oliba, és un sender de gran recorregut que al llarg de 267 quilòmetres dividits en disset etapes connecta algunes de les obres més emblemàtiques de l’art romànic català. Transcorre entre Montserrat i els Pirineus i passa per algunes de les viles de Catalunya amb un patrimoni històric més ric. La ruta proposada uneix Camprodon i Molló en la comarca del Ripollès limita amb la comarca del Vallespir, a la Catalunya nord.

 

Amb maifemcim hem fet diferents trams del GR-151, aquí podeu veure les ressenyes i les fotos:

 

1.     Vic – Folgueroles. https://maifemcim.blogspot.com/2015/12/vic-folgueroles-600-m-camins-del-bisbe.html

2.     Folgueroles – Vilanova de Sau. https://maifemcim.blogspot.com/2016/11/camins-del-bisbe-i-abat-oliba-2-i-3.html

3.     Tavertet – L’Esquirol. https://maifemcim.blogspot.com/2017/05/gr-151-tavertet-lesquirol-1180-m-camins.html

4.     L’Esquirol – Sant Pere de Torelló. http://maifemcim.blogspot.com/2023/01/gr-151-camins-del-bisbe-i-abat-oliba-6.html

5.     Santa Maria de Besora – La Farga de Bebié. http://maifemcim.blogspot.com/2017/07/gr-151-santa-maria-de-besora-la-farga.html

6.     La Farga de Bebié – Ripoll. http://maifemcim.blogspot.com/2020/10/gr-151-la-farga-de-bebie-ripoll-781-m.html

7.     Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. http://maifemcim.blogspot.com/2020/10/gr-151-ripoll-sant-joan-de-les.html 

Del GR-151, en total, portem fets 95 km i 3.000 metres de desnivell positiu. 

Per tornar a Camprodon a recollir els cotxes tenim diferents opcions:

 

·         Deixar un cotxe al matí a Molló per desprès tornar amb els xofers fins a Camprodon a recollir la resta dels cotxes.

·         Amb taxi: TAXI BERINO c/. Major, 4 Llanars Tel. 616 09 99 11 i 629 74 10 37 https://www.taxiberino.com/ca/ tenen furgonetes de 8 places.

·         Amb autobús: Companyia TEISA camprodon@teisa-bus.com 972 74 71 81 / 900 730 620 web https://www.teisa-bus.com/ca/index.html Horaris de Molló a Camprodon: a les 13:40 amb arribada a les 13:50 i a les 17:40 amb arribada a les 17:50. 

 

On podem dinar: 

Dinarem al restaurant de l’Hotel Calitxó de Molló, telèfon 972 74 03 86, web: https://hotelcalitxo.com/

Pic Roca Colom (2.508 m)

Dissabte 21 de juny de 2025

Hora de sortida: Sis del matí. 

Ubicació: Comarques del Ripollès i del Vallespir. 

Temps aproximat: 5 h (11,4 km) 

Desnivell: 450 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Anirem per la C-17 en direcció a Vic i farem el tallat a les 4 Carreteres de Tona. Després seguirem fins a Ripoll i ens desviarem per la C-151 fins a Camprodon. De Camprodon a Setcases i d’aquí a Vallter 2.000. 

 

Itinerari: Deixarem els cotxes al pàrquing superior de l'estació d'esquí i ens dirigirem cap a l'últim edifici (una caseta de color verd) on comença el sender, senyalitzat amb les marques vermelles i blanques del GR-11.6, que paral·lel al torrent s'enfila cap a la Portella de Mentet. Iniciarem la pujada per un camí ben marcat i en suau pendent. 

Just en el moment en què creuem el torrent, ens desviarem pel camí de la dreta, deixant el que s'enfila cap a la Portella de Mentet. El camí traça una diagonal fins a sortir a uns amplis prats, el Pla de Coma Ermada.

El camí creua tots els prats en direcció a la Portella de Morens deixant a la dreta el Pic de Coma Ermada. Tenim dues opcions per arribar a la Roca Colom: la primera és continuar pel corriol deixant les elevacions del Coma Ermada, el Pic de la Llosa i el Pic de Roques Blanques a la dreta fins arribar a la Portella de Callau des d'on pujarem a la Roca Colom; la segona consisteix a sortir-nos del sender i ascendir aquestes tres elevacions seguint el cordal. Nosaltres farem la primera opció. 

Creuarem tota la Portella de Morenç, seguint el ben marcat corriol, deixant a la nostra esquerra el torrent de Coma Ermada que baixa cap a la part francesa i els Rocs Blancs (no confondre amb el Pic de Roques Blanques). Creuarem un torrent i vorejarem el Pic de Roques Blanques per l'esquerra per apropar-nos a la Portella del Callau, des d'on iniciarem l'ascens a la Roca Colom. 

Des del coll iniciarem la pujada fins al cim. És, potser, la part més dura de l'excursió, ja que hi ha algun punt una mica pendent, però que tampoc no presenta gaire dificultat. Gairebé sense assabentar-nos, ens plantarem al cim de la Roca Colom, a 2.508 metres d'alçada. Les vistes són extraordinàries. Davant nostre s'alça el Costabona i una mica més a l'esquerra, seguint la carena, el Roc de la Mort de l'Escolà, i els Plans de Campmagre.

Tornarem pel mateix camí. Un cop al Pla de Coma Ermada, només ens quedarà baixar pel GR. Al tram fins a creuar el Torrent de la Portella, convé baixar-lo a poc a poc. El terreny està força descompost, i encara que a la pujada amb prou feines ho notem, baixant podem relliscar.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-roca-colom-100-cims-219035302

 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6856a50807ab4e7bbc3798e6

 

 

Observacions: Fàcil ascensió a la Roca Colom, una elevació situada a la part més oriental de l'estació d'esquí de Vallter 2000, a tocar del Costabona. L´excursió no té cap dificultat i és apta per a tothom. No cal superar un gran desnivell i la distància tampoc no és gaire llarga. Això sí, és convenient assegurar-nos de consultar la meteorologia i en cas de boira fer mitja volta.

 

Ruta tècnicament molt fàcil i amb unes vistes magnífiques sobre Vallter. (Gra de fajol, Bastiments i Pic de la Dona)

 

Aquest cim està a la llista dels 100 cims de la FEEC. 

Ens endurem el dinar.

Castell de Milany (1.528 m)

Dijous 19 de juny de 2025

Matinal

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca del Ripollès. 

Temps aproximat: 3 h 15 min (7,7 km) 

Desnivell: 400 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Abans d’arribar-hi, ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreteres de Tona. 

Després seguirem en direcció a Vic i Ripoll. Un cop a Ripoll anirem fins a Vallfogona de Ripollès i pujarem amb els cotxes per la pista, que travessant la riera de Vallfogona, passa per la font de la Tosca i puja a Can Corts. Passada aquesta casa aparcarem. 

 

Itinerari: (anada i tornada): Pista de Can Corts i GR-151-1 (1.115 m) –Torrent de Cal Cuc (1.250 m) – Font de l’Abeurada (1.395 m) – Coll de Milany (1.480 m) – Castell de Milany (1.529 m) 

Iniciarem la ruta a peu en direcció sud i seguint en tot moment els senyals del GR-151-1. Pel mig de bosc d’esplendorosos faigs farem camí fins anar a creuar el Torrent de Cal Cuc. En aquest punt deixarem la pista i remuntarem un camí que surt a l’esquerra i que segueix el torrent pel seu marge esquerra (dreta pujant) a través d’un corriol que va tallant trossos d’antigues pistes. Passarem per l’encisador indret de la Font de l’Abeurada. El paisatge s’anirà obrint i ja veurem la carena de la serra amb les ruïnes del seu castell al capdamunt.

Una vegada al Coll de Milany ens atansarem a la banda osonenca del Bisaura, amb la serres de Bufadors i de Bellmunt com a rerefons.

Pujarem pel costat d’un filat a les ruïnes del Castell. Els arbres li donen una majestuositat a les ruïnes descobertes per una excavació arqueològica (encara per completar). El castell de Milany és el castell català bastit a major alçada. Es conserven les restes de la torre de l'homenatge i d'una sala rectangular contigua, que podria ser la capella del castell. També es conserva una cisterna. Dels murs visibles de la torre, un tram de la paret s'aprecia un fragment de carreus disposats en d'opus spicatum. La primera referència és de l'any 962. El castell era el centre de la baronia de Milany. Segurament, va patir els efectes dels terratrèmols del segle XV, cosa que explicaria que fos pres fàcilment pels remences l'any 1462. Sembla que fou abandonat en finalitzar aquesta guerra. Sembla que el castell s'organitzava al voltant d'un gran edifici central, una mena de torre gairebé quadrada i de grans dimensions, possiblement bastida durant la reforma de finals del segle XIII. Fins a finals dels anys 60 del segle passat, encara es podien veure les restes d'una cambra coberta amb volta apuntada. Avui l'estructura es troba molt malmesa. En aquest recinte també existia l'església de Sant Pere de Milany, avui desapareguda.

Durant la campanya realitzada l'any 2013 es va excavar parcialment una sala de planta rectangular que possiblement anava coberta amb una volta de canó, que podria correspondre a aquesta església, que seria la capella del castell. 

Tornàrem pel mateix camí.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-151-1-castell-de-milany-100-cims-218739912 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/685434aa307e8e19dae9232b

 

 

Observacions: La Serra de Milany es situa entre el Ripollès i el nord d’Osona i forma part de la sub-comarca del Bisaura. Conforma juntament amb el sector de Bellmunt-Puigsacalm un entramat orogràfic abrupte i sinuós amb boscos densos i frondosos. Les fagedes de Milany a la tardor i les ruïnes del seu Castell són el motiu d’aquesta excursió que farem des del petit i encantador poble de Vallfogona de Ripollès. Vallfogona queda fora de les rutes habituals i conserva un ambient ben rústic, paga la pena aturar-s’hi i recórrer el seu casc urbà, davallar al pont medieval de la Riera de Vallfogona o passejar per l’entorn peculiar de la Font de la Tosca.

 

El cim del castell de Milany està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Vàrem estar al Castell de Milany el 19 de novembre de 2020 en la travessa de Vidrà a Sant Joan de les Abadesses. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2020/11/gr-3-vidra-vallfogona-del-ripolles-sant.html

 

La llegenda del Cavaller de Milany.

 

S’explica que fa molts anys l’amo del castell, situat a dalt de l’actual serra de Milany, de tan atret com se sentia pel poder i el territori que abassegava, es resistia a abandonar aquesta vida. Per aquest motiu, demanà als poders ocults que li fos conservada la vida tants anys com ell volgués.

 

L’estrany pacte fou concedit, però ell podria desfer-lo el dia que volgués cremar una soca de roure, tal com se li havia dit que fes (i que es preocupà d’amagar molt bé), i que era la representació d’ell mateix.

 

Els anys anaren passant. Els seus contemporanis anaren morint menys ell, el poderós amo del Castell que, si bé no veia arribar l’hora de la mort, sí que anava envellint amb els anys i es trobava fatigat i decrèpit. Amb tot, s’aferrava a la vida amb totes les seves forces i es resistia a cremar la tan ben guardada soca.

 

Amb el temps, les idees, les formes de vida, els costums i la llengua va anar canviant i ell no. Es notava desplaçat davant d’una societat que evolucionava; veia com els seus antics vassalls ara es convertien en persones lliures.

 

Finalment, cansat pel pes dels anys i de la seva incapacitat per adaptar-se als nous temps, va fer dur davant seu la soca de l’amagatall que ningú no havia descobert i la va fer cremar. I mentre la soca de roure es consumia, també ho feia la vida d’aquell home ambiciós que, per voler viure més anys que ningú, va passar la majoria d’aquests vivint en solitud i amargor.

 

Es diu que després de la seva mort la fortalesa fou batejada amb el nom de “Milany”, ja que segons es creu, foren prop de mil anys els que visqué el senyor del castell.

 

Aquesta és una de les moltes llegendes, més o menys similars que s’expliquen. 

Tornarem a dinar a casa.

De Sant Joan de les Abadesses a Sant Pau de Segúries pel camí vora el Ter (884 m)

Dissabte 7 de desembre de 2024

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca del Ripollès. 

Temps aproximat: 3 h 30 min (10,9 km) 

Desnivell: 242 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, i per la AP-7 i després la C-17 anirem en direcció a Vic, parant-nos abans a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat i el ja mig oblidat “xuxet”. Després seguirem fins a Ripoll, on ens desviarem a la dreta i anirem fins a Sant Joan de les Abadesses. Aparcarem prop del monestir. 

 

Itinerari: Començarem a caminar davant del monestir de Sant Joan de les Abadesses, on trobarem el senyal  d’Itinerànnia R24, anirem pel carrer Pere Rovira, creuarem la carretera i trobarem l’església romànica de Sant Pol. Malgrat ser coneguda amb aquest nom, l'església està dedicada a Sant Joan i Sant Pau. Construïda al segle XII, constava d'una sola nau, amb tres absis i la torre del campanar; al segle XVIII se li afegiren les naus laterals. Aquesta església va funcionar com a parròquia de la vila fins el 1851, any en què l'església del monestir es convertí en parroquial. Durant la guerra civil es destruïren les parets laterals i anys després, es restaurà la façana i la capçalera, quedant en l'estat que podem observar avui. Cal destacar-ne el timpà esculpit amb la imatge de Crist acompanyat de Sant Pere i Sant Pau. 

Baixarem i al final del carrer trobarem el Pont Vell d’arquitectura gòtica. El creuarem i seguirem pel passeig de l’Estació, girarem al carrer Sant Amand i al final agafarem les escales que ens portaran fins l’encreuament R21 on trobarem l'alberg i l'antiga estació de tren.

Agafarem la via verda, creuarem la carretera d’Ogassa i continuarem per la via verda, farem una baixada pronunciada i arribarem al costat del molí de Malatosca.

Creuarem la riera per un pont i farem una pujada per la pista que creua les planes del Coll, aquesta pista encimentada ens portarà fins al Mas la Batllia, des d’aquí cal anar a buscar la palanca del Safareig. 

Seguirem les marques grogues, anirem a la dreta direcció al riu, farem una curta baixada amb una corba pronunciada i creuarem la palanca o pont tibetà, amb compte de passar-hi d’un en un.

Enfilarem ara el camí, a dalt trobarem l’encreuament R232 Pont del Pagès i anirem a l’esquerra passant per la colònia Llaudet. Caminarem pel costat de la carretera. Un cop passada la colònia seguirem la via verda del Ter, a la rotonda anirem a l’esquerra fins al pont del Reixac, encreuament R233 Pont del Reixac B. 

Anirem avall cap la dreta direcció Sant Pau, sempre seguint les marques grogues que en tot aquest tram el camí també coincideix amb el GR-1 i el GR-151. Seguirem per la pista, passarem pel costat d’una central hidroelèctrica i pujarem per creuar el Torrent del Coll de Pal. Des del mas el Grau resseguirem el canal i passarem per Mas el Marquès. Seguirem per la pista principal i entrarem en una zona de grans planes agrícoles i de pastura.

Arribarem al pont de la Perella, un dels ponts més alts del Ripollès, construït a començaments del segle XX per accedir a les properes mines de petroli. Des d'aquest punt podríem arribar fins a l'església de Santa Magdalena de Perella, seguint les marques del PR. 

La excursió continua, creuarem el pont i agafarem la via verda fins poc abans del pont de la Folcrà. Deixarem la via verda i creuarem, a la dreta, per un prat fins arribar a la carretera que travessarem amb m olt de compte, doncs els vehicles circulen a força velocitat.

Anirem per una pista en pujada, fins a arribar al torrent de la font de la Puda. Si volem arribar-nos fins aquesta font sulfurosa cal seguir torrent amunt per dins de la llera (uns 15 minuts entre anar i tornar).

Seguirem per una pista, ara per una castanyeda, fins a trobar un altre rec i continuarem per un corriol en baixada. Aquest camí creua una zona de pastures on hi trobarem dues portes. Al final trobarem la pista i la seguirem fins que trobem el pont que creua el Ter, no el creuarem, seguirem les marques i trobarem el senyal R66 Estació meteorològica. Seguirem per la carretera fins la plaça de la Generalitat de Sant Pau de Seguries, on trobarem el senyal SPS1 i una zona d’aparcament on tenim els cotxes. Fi de l’itinerari.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sant-joan-de-les-abadesses-a-sant-pau-de-seguries-pel-cami-vora-el-ter-194263376 

 

Observacions: Itinerari d'alt interès paisatgístic que ressegueix la vall del Ter per antics camins d'obaga i de solana. Durant el recorregut el camí s'endinsa per boscos ombrívols, passa a prop de grans cases pairals i creua fèrtils planes agrícoles i ramaderes.

 

En aquesta excursió, seguirem la ruta nº. 10 d’Itinerannia. Aquesta excursió enllaça amb la que vàrem fer el 27 d’octubre de 2020 de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2020/10/gr-151-ripoll-sant-joan-de-les.html i és similar, en sentit contrari, tot i que no seguirem exactament el mateix camí, a la que vàrem fer el 3 de desembre de 2016 de Sant Pau de Segúries fins a Sant Joan de les Abadesses, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2016/12/gr-1-sant-pau-de-seguries-sant-joan-de.html

 

El Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, del s. XIV, acull el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau. A través del centre es pot conèixer un símbol mític de Catalunya, el Comte Arnau. El Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau vol donar les claus per a entendre l'origen i l'evolució de figura del Comte Arnau des d'una perspectiva que abasta el folklore, la història, la música i la literatura. A través d'audiovisuals, interactius, escenografies, plafons retro il·luminats... es dóna a conèixer la cançó, la llegenda i com, el Comte Arnau, ha esdevingut un Mite que perdura en el temps. "El comte Arnau continua cavalcant amb força" Per més informació: Pl. de l'Abadia, 9 Tel. 972 72 05 99 / 972 70 45 56.

 

Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Fundat també per Guifré el Pelós a finals del segle IX per tal de repoblar la vall, el deixà sota la responsabilitat de la seva filla, l'abadessa Emma, i una comunitat de monges. L'any 1017, l'abadessa Ingilberga i les monges foren expulsades per tenir una suposada conducta moral inadequada i foren titllades de "meretrius de Venus". Però, darrera d'aquesta denúncia hi havia motius polítics: Bernat Tallaferro, comte de Besalú, volia apropiar-se del monestir i les seves terres per crear el bisbat de Besalú, i per tant, juntament amb l'abat Oliba, tots dos germanastres d'Ingilberga, es presentaren a Roma per acusar les religioses. Amb aquest fet històric s'hi relacionarà, segles més tard, la llegenda del comte Arnau. Al segle XII s'instal·là al monestir una comunitat augustiniana. L'any 1150 es consagrà l'església, l'actual edifici, amb planta de creu  llatina, d'una sola nau, curta i alta; la capçalera, formada per cinc absis, destaca per la seva decoració amb capitells, motllures i arcuacions cegues. En canvi, la nau i el transsepte es caracteritzen per la seva sobrietat. Aquest tipus de planta arquitectònica és pot freqüent a Catalunya i cal relacionar-lo amb el romànic francès i les grans esglésies de peregrinació. Originalment l'església disposava d'una girola i d'una cúpula, però l'any 1428 foren destruïdes per un terratrèmol; llavors s'alçaren els quatre pilars que veiem avui i s'allargà la volta del sostre.

 

A l'absis central, hi podem observar un davallament de la creu, de l'any 1251, format per set figures que deixen entreveure els primers traços gòtics en el tractament dels rostres, malgrat que els cossos són plenament romànics. Rep el nom de Santíssim Misteri, perquè durant set segles conservà a l'interior del front de Crist una sagrada forma en perfecte estat. Cal destacar el claustre gòtic de planta en forma de trapezi i els retaules gòtics de Santa Maria la Blanca i Sant Agustí. El museu del monestir conserva un conjunt de peces romàniques com unes creus de cristall de roca, diversos teixits, arquetes, etc. El monestir es trobava dins el clos monàstic. Avui dia, en coneixem els límits i podem contemplar alguns dels edificis que l'integraven com el Palau de l'Abadia i la capella de Sant Miquel de la Infermeria, just al costat. Les places que s'estenen davant del monestir, i l'espai existent entre el carrer Abat Isalguer i el carrer de sant Miquel també en formaven part.

 

Per tornar, haurem deixat al matí alguns cotxes a Sant Pau de Segúries.

 

Dinarem al Restaurant Mas Les Feixes, Carretera d'Olot km.9,5 a 800 mts. de Sant Joan de les Abadesses. Tel. 647 65 54 30, web: http://www.maslesfeixes.com/ca/

Vilallonga – Abella – La Roca (1.314 m)

Dissabte 9 de novembre de 2024

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Ripollès. 

Temps aproximat: 4 h (10,3 km) 

Desnivell: 381 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem fins a les 4 carreteres de Tona, on ens aturarem per fer el tallat. Després seguirem en direcció a Vic, Ripoll, Camprodon i Vilallonga de Ter on aparcarem. 

 

Itinerari: Començarem a caminar a l’aparcament i anirem a la Plaça de l’Ajuntament de Vilallonga. S’ha de prendre el carrer que porta a la carretera de Setcases. Travessarem la carretera i passarem el pont del Ter (1.050 m) 

En l’encreuament que hi ha després, agafarem direcció Abella, seguint el camí formigonat que puja lleugerament. Pocs metre amunt, en el segon desviament a l’esquerra, deixarem el camí de formigó que a partir de llavors és privat, i agafarem a l’esquerra un camí que gira. Seguirem pujant de forma suau. Bones vistes sobre Vilallonga i sobre Llanars.

Arribarem a Can Batlló nou (1.205 m). Abans d’arribar a la casa el camí creua altres dos camins. Un baixa de la Collada Verda; no l’hem d’agafar. L’altre baixa a l’esquerra; va a La Roca. El que surt enfront va a Abella; és el que cal prendre. És el PR-189 que ve del Coll del Pal, passant per Abella i La Roca i acaba a Camprodon. 

Arribarem a Abella (1.210 m). Cal veure l’església romànica del poble (Sant Llúcia d’Abella). Senzilla, petits, però interessant. L’església és d’estil romànic tot i que ha sofert moltes transformacions. A l’entrada, hi ha un cartell que explica que inicialment s’anomenava de Sant Nazari i Santa Llúcia. L’edifici actual és d’una sola nau sense absis i amb campanar d’espadanya.

Baixarem pels carrers i sortirem del poble.

Arribarem a un encreuament (1.205 m) Agafarem el camí que baixa a la dreta, direcció a La Roca. Arribarem a la carretera que ve d’Abella. Poc després arribarem a La Roca. 

La Roca (1.070 m) Podem aprofitar per visitar el poble, la seva configuració com a castell, l’església encastada dins la roca, el mirador i els petits carrers que configuren el poble.

Sortirem altra vegada a la carretera en direcció a Abella, passant per davant del restaurant Can Pei. Trepitjarem el meridià verd. Hem de fer uns 500 metres de carretera. 

Agafarem un desviament del camí (1.075 m) S’ha d’estar al cas en no perdre aquest trencant, doncs el camí podria portar-nos altra cop fins Abella. El camí surt a la dreta, en un pal indicador. És un bonic camí que ens portarà fins a Vilallonga.

Passarem per la Font Blanca (1.045 m) Hem de continuar creuant el riu pel pont, travessar la carretera i pujar a la plaça de l’Ajuntament i l’aparcament d’on hem sortit (1.100 m) 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilallonga-abella-la-roca-191260555

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/672f5bd28882925c57172522 

 

Observacions: Bonica circular des de Vilallonga de Ter, en què, després de fer un tomb pel poble, enfilarem una pista dreta que ens portarà cap al veïnat d'Abella. La vista des del tram planer és molt bonica sobre el poble i les muntanyes de Vallter. A Abella destaca l'església de Santa Llúcia. Després, deixarem el camí asfaltat i creurem el riu per endinsar-nos en una fantàstica fageda, on podrem veure també algun salt d'aigua. El camí es converteix en un corriol ben bonic que desemboca en una pista, a més alçada. La pista, un cop aconseguit el punt més alt de l'excursió, baixarà molt decidida fins a la Roca.

 

La tornada a Vilallonga la farem per un corriol que ens retorna, amb alguna font i taula de pícnic, cap al punt de sortida. Uns 10 km. ben recomanables!

 

Aquest itinerari circular permet conèixer dos pobles del municipi de Vilallonga. Primer arriba a Abella, on cal veure l’església romànica. Després passa per La Roca que cal visitar de dalt a baix.

 

El recorregut és sense cap dificultat i permet ser fet per tothom. És una bona passejada per un entorn que val la pena. A la tornada de La Roca el camí és d’una gran bellesa, finalitzant amb la Font Blanca.

Dinarem al Restaurant La Cabanya, Carrer del Rec, 3, Setcases, tel. 972 13 60 65, https://lacabanya.net/restaurant/