Barranc de la Galera (740 m)

Dissabte 10 de gener de 2026

Primera sortida de l’any 2026

Comarca: Montsià. 

Desnivell acumulat: 432 m 

Distància a caminar: 8,5 km 

Temps aproximat: 4 h 

Nivell de dificultat: Mitjana.

Programa: Sortirem a les set i anirem per la AP-7 en direcció sud. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Mèdol. Després seguirem fins a la sortida 40 on anirem en direcció a l’Aldea i Tortosa i d’aquí a Mas de Barberans. 

Des de Mas de Barberans agafarem la carretera que va a La Sènia i una mica abans d’arribar al punt quilomètric 12, agafarem, a la dreta, una pista forestal en bon estat. La pista segueix el barranc de la Galera entre camps d’oliveres. Després de fer un tram de la pista, aparcarem on comença la traça adjunta.

 

Itinerari:

- Aparcament als Dos Barrancs.

- Pujada pel Coll de la Paulenca.

- Caseta de la Misèria.

- Canal de reg.

- Barranc de la Galera o de la Vall.

- Pista de Cassetes Velles.

- Aparcament dels Dos Barrancs. 

Començarem a caminar i arribarem al coll de la Paulenca (497 m) i després ens vindrà una baixada forta i amb terreny inestable, on caldrà anar amb compte amb les caigudes (en menys de 2 quilometres baixarem uns 300 metres de desnivell)

Després de la llarga baixada, travessarem el rierol, que segons el seu cabdal, ens caldrà buscar el millor lloc per passar sense mullar-nos. 

Arribarem a la Caseta de la Misèria (481 m). A partir d’aquí iniciarem la tornada. Caminarem per la pista, i a la nostra esquerra, a l’altre costat del barranc tindrem el canal de reg.

Entrarem en un paratge de gran bellesa, el congost de la Galera. Parets de poc més de 100 metres d’alçada es desplomen fins al rierol, amb un cabdal molt clar però irregular segons l’època de l’any.

Seguirem per la pista de Cassetes Velles i arribarem a l’aparcament on tenim els cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/barranc-de-la-galera-246639898 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6962b0ad7ce56f64f3140079

 

 

Observacions: El barranc de la Galera és un d’aquests espais d’interès natural que constitueix un corredor biològic que enllaça els Ports, on neix, amb el riu Ebre.

 

Si tenim sort podrem sorprendre a alguns del cabirols i cabres hispàniques que abunden per aquesta zona.

 

Mas de Barberans, al peu dels Ports de Beseit, pertany al Montsià, la comarca més meridional de Catalunya. Està situat al sector sud-oriental dels Ports de Beseit, en un terme molt accidentat pel Montcaro. El municipi comprèn el poble de Carrascal i part del pla de la Galera.

 

Mas de Barberans és un enclavament que mereix l'atenció dels excursionistes i dels amants de la natura perquè hi ha abundància de pinedes de diferents classes, boscos, fonts i barrancs. La fauna característica són la cabra hispànica, el porc senglar i l'àliga.

 

Els pocs habitants es dediquen a l'agricultura de secà amb cultius d'oliveres i garrofers i ofereixen les seves grans pastures per a la criança de bous i aus. En aquest poble amb l'església parroquial de Sant Marc hi ha carrers costeruts i sinuosos pels freqüents desnivells.

 

Mas de Barberans està ubicat en un punt elevat sobre una vall on un mar d'oliveres s'estén per aquest ampli paisatge de secà. Els molins de Mas de Barberans tenen fama de fer un oli exquisit.

 

Dinarem al restaurant L’Ardiaca, Ctra. de Tortosa a l’Aldea, km. 4, tel.: 977 44 56 98, Tortosa, web: https://www.lardiaca.eu/

Casetes Velles – Pi Gros (1.341 m)

Dissabte 21 d’octubre de 2017

Hora de sortida: Set del matí.

Ubicació: Comarca del Montsià.

Temps aproximat: 4 h 45 m (13,5 km)

Desnivell: 545 m

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-32 per enllaçar amb la AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol, on ens agruparem tots els cotxes.

Després seguirem per l’esmentada autopista fins a la sortida 40 en direcció a Tortosa.

A Mas de Barberans, s’hi arriba des de Tortosa, per la carretera que parteix de la Raval de Crist. Un cop a Mas de Barberans, cal prendre la TV-3421 en direcció al sud. A dos quilòmetres de la sortida del poble — anant cap a la Sénia — agafarem una bifurcació a la dreta cap al barranc de la Vall. Durant 16 km, una pista forestal s’enfila per la vall del Mas fins a la zona de Casetes Velles. Uns metres abans del Mas de Frare trobarem el Mas de l’Andresito i el coll d’Assucar, d’on parteix el recorregut.

La pista forestal es troba en bon estat i és apta per circular-hi amb un turisme, tot i que es recomanable anar-hi amb un vehicle tot terreny.

Itinerari: Casetes Velles – PR 82 – mas de Pataques – barranc del Retaule – faig Pare – font del Retaule – pi Gros – Casetes Velles.

Començarem a caminar resseguint el GR-7 i de seguida trobarem els plans de Casetes Velles. És una zona àrida, especialment a la solana. Hi ha alguns masos habitats amb cavalls i bous pasturant pels camps dels voltants.

Km 0,9: Després de creuar el portell de la Calça, el sender es bifurca. Agafarem el camí de la dreta en direcció al mas de Pataques.

Km 3,4: Abans d’arribar al faig Pare, a l’anomenada cruïlla de Pataques, deixarem una pista forestal a l’esquerra i seguirem els revolts que baixen cap a la vall.

Km 4: El faig Pare és un dels principals atractius de la fageda del retaule. No podem deixar de fer-nos una fotografia a tocar de l’impressionant entramat d’arrels. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/faigpare.html

Km 4,8: Els experts asseguren que el pi Gros és el pi negral més gran de Catalunya. Si volem abraçar el seu tronc haurem de fer una rotllana d’almenys quatre persones. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/pigrosretaule.html

Tornarem enrrere i continuarem per la pista. Als poc minuts girarem a l’esquerra en direcció a Fredes remuntarem i girarem a la dreta per agafar el camí de la Carrasca gran.

Saltarem la cadena qué està al principi i seguirem amunt. Passarem per davant de la Carrasca i la font on hi surt aigua, el camí puja una mica però el farem sense problemes. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/carrascagrossa.html

Després anirem planejant i passarem per davant del mas del Socarrat i farem una baixada i una pujada i un cop dalt ens trobarem el refugi del mas del Frare i d'aquí passarem per Casetes Velles i enllaçarem en la pista on havíem deixat els cotxes.

Observacions: Un bosc de fades als Ports. La ruta que uneix Casetes Velles i la fageda del Retaule, entre els municipis de Mas de Barberans i la Sénia, transcorre per un dels boscos més singulars del parc natural dels Ports.

El paisatge que envolta el Mas de Barberans, a la falda del massís del Port, canvia segons cap on mirem. A l’est, el poble és un balcó natural sobre la plana del Montsià, amb vista sobre els camps d’oliveres i el mar al fons. A l’interior, en canvi, s’alcen els cingles del barranc de la Galera i de la Vall, que a poca distància pugen fins a més de mil metres. I per arribar al punt de partida del nostre recorregut, precisament, cal resseguir amb cotxe la pista que s’endinsa per les parets imponents del barranc de la Vall fins a l’indret conegut com a 'Casetes Velles', en el que seria la prolongació de la carena del Caro — el punt més alt del massís — cap al sud-oest. 

Pocs mestres abans d’arribar als prats àrids de la solana de Casetes Velles, just al costat del Mas d’Andresito, trobarem les marques grogues i blanques del PR 82, el petit recorregut que porta fins a la fageda més meridional d’Europa — i un dels boscos més ben conservats del país — per un sender ombrívol i força planer.

Vorejarem una petita bassa natural, en direcció a la portella de Calça, i les clarianes desapareixen per donar pas a un bosc dens que s’esmuny per la base de roques amb formes montserratines. Aviat haurem de deixar el PR a la dreta i, per seguir endavant pel Mas de Pataques, el barranc del Retaule, on comença a canviar la textura del bosc: les arbredes de pi roig i carrasques deixen protagonisme al faig, un arbre cada cop més predominant.

A l’hivern l’indret pot ser fantasmagòric per la densitat de les boires, a la primavera hi esclata el verd i a la tardor el bosc es tenyeix amb tots els matisos del groc i el roig de les fulles a punt de caure. El camí desemboca a la pista forestal que baixa fins al faig Pare, un arbre de més de vint-i-cinc metres d’alçària i vint-i-vuit de capçada que destaca per l’entramat de les seves arrels.

Cap a la dreta surt una pista que en direcció al collet del Gravis s’encreua amb el PR82 i per la font de Pataques retorna de nou a Casetes Velles. Però si des del faig Pare estant volem allargar el recorregut, podem continuar baixant cap al fons del barranc fins a la font del Retaule.

De ben a prop, surt el sender que mena al pi Gros. Els experts asseguren que és el pi negre més gran de Catalunya, amb 33 metres d’alçària i gairebé 5 metres de perímetre. Sembla que va sobreviure de la tala perquè servia de fita en la partició de dues finques. Una foto al seu costat ens farà sentir petits, petits.

Des de Casetes Velles parteixen diverses rutes per la zona sud del massís del Port. L’itinerari que proposem és molt ombrívol. El tram de ruta que transcorre per la fageda del Retaule s’omple de verd a la primavera i l’estiu. El moment de màxima esplendor del paisatge, però, arriba al final del mes d’octubre, quan els faig canvien el color de les fulles. És recomanable portar cartografia de la zona i track de GPS, ja que el camí transcorre per un espai inhòspit i deshabitat, on és fàcil de prendre opcions equivocades.

Track: https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5560647

Dinarem al restaurant Mario, conegut, sobretot, per l'elaboració de l'anyell. A més, ofereix tota mena de carns a la brasa (conill, entrecots i costelles de xai). Bona varietat de vins, en especial atenció a les DO Terra Alta, Montsant i Priorat. Hi ha aparcament. Obre al migdia de dimarts a diumenge. Disposa d'un gran balcó exterior amb vista al pla de la Galera. Av. de Catalunya, 3, Mas de Barberans. 977 73 92 34.

  

Tornarem a casa als voltants de les nou del vespre.

El barranc de la Fou (1.200 m.)

Dissabte 14 d’abril de 2012

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca del Montsià.

Temps aproximat: 4 h. (12 km.)

Desnivell: 325 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada, per l’autopista C-32 direcció a Tarragona. Ens aturarem a fer el tallat en l’àrea de servei que hi ha després de Vilanova i la Geltrú (la del Garraf). Seguirem per enllaçar amb l’autopista AP-7. sortirem per la sortida 42 (Vinaròs – Alcanar – Ulldecona) fins a la Sénia.

Itinerari: Una vegada s'és a la Sénia i amb cotxe, preferiblement 4 x 4 (km 0), cal seguir cap al NO i, per la carretera CV-105, passar prop de la font de Sant Pere i arribar al pont de l'embassament d'Ulldecona, ja al Baix Maestrat. Es creua el pont (km 7,2) i es trenca a la dreta (N) per una pista de terra.

Al km 9,5, s'és a la confluència del barranc dels Mangraners amb el de la Fou. Després d'aquest punt, comença una forta pujada. Si es va amb un turisme, s’aconsella seguir fins on es pugui, doncs l’estat de la pista pot variar d’un any per l’altre.

Bifurcació al km 11,4: es continua per la dreta (NE) per seguir pel barranc de la Fou, que és d'una gran bellesa. Les roques calcàries prenen formes atrevides i capricioses i boscos frondosos d'alzines i de pi roig cobreixen cada pam de terra aprofitable. Una multitud de raconades amagades i de difícil accés permeten la subsistència d'una vida salvatge d'incalculable valor biològic.

El camí continua ascendint. Es deixa un trencall a la dreta - al costat hi ha una petita casa forestal - i es prossegueix amunt.

Al km 17,4, es troba la font del Teix, una de les surgències permanents del riu de la Sénia. A partir d'aquí, l'estat de la pista pot empitjorar i fer difícil la continuació en cotxe.

Al km 18, s'accedeix al racó de l'Avellaner, i, al km  20,6, el pas queda barrat per una porta. Aquest és el punt final del recorregut en 4 x 4.

Seguirem a peu (900 m.) i, 2 km més endavant, prendrem una desviació de la dreta que duu a l'espai natural del Retaule, on es pot contemplar una curiositat biològica d'interès extraordinari: la fageda (bosc de faigs, fagus silvatica, arbre eminentment centreeuropeu) situada més al sud dels Països Catalans. En una esplanada veurem el Faig Pare. El Faig Pare té una majestuosa arrel descoberta plena de formes capricioses que fa que sigui un dels arbres més bells del Parc Natural dels Ports. Declarat arbre monumental per l'ordre del DARP de 3 de desembre de 1992, està situat dintre de la reserva natural parcial de les Fagedes dels Ports. És un dels molts racons meravellosos i desconeguts que ens ofereix el Parc Natural. Se li calcula una edat aproximada de 250 anys. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/faigpare.html

Seguirem per la pista, fins arribar a un coll amb un desviament a l’esquerra (si seguíssim la pista, és una pista circular, i aniríem a parar més avall d’on tenim els 4x4. Seguin uns metres per la pista de l’esquerra, arribarem a una caseta blanca, tancada. Fi de l'itinerari. Tornarem pel mateix camí.

Observacions: Itinerari de muntanya de gran bellesa que recorre l'entorn del barranc de la Fou, dins del Parc Natural dels Ports, a l'inici del qual s'ha construït l'embassament d'Ulldecona. La ruta transita pel territori en què conflueixen el Montsià i el Baix Maestrat (País Valencià) i permet descobrir, amb un darrer trajecte a peu, la fageda del Retaule, la més meridional dels Països Catalans.

Al Parc Natural dels Ports conflueixen els trets propis d’una àrea de transició entre les muntanyes ibèriques i les serralades litorals catalanes. Els Ports presenten espectaculars estructures calcàries d’un especial interès paisatgístic. La gran extensió del massís, sense carreteres que el travessin ni pobles al seu interior, i el seu relleu agrest, ple de cingles, barrancs i boscos, han permès que siguin un dels principals reductes de fauna salvatge de muntanya del país. La cabra salvatge, la llúdriga i el gat fer són part dels mamífers protegits del massís; el llop és possible que ja hi hagi tornat. Històricament, els Ports de Besseit també són terra de resistències. Morella fou una de les capitals del carlisme, al segle XIX, amb el general Ramon Cabrera, conegut com el Tigre del Maestrat, com a figura cabdal. A la comarca encara hi són coneguts bandolers com Joan Baptista Pujol, àlies Panxampla, o la trepa dels Glebes, que tenien el seu cau a la cova del Vidre, al barranc de la Galera, ben a prop del barranc de la Fou.

Dinarem al Restaurant Les Moles, a la Carretera de la Sénia, Km. 2 d’Ulldecona. Tel. 977 57 32 24. web: www.lesmoles.com preu al voltant dels 45.- Euros. (tenen també un menú molt interessant i recomanable per 30.- Euros)

Arribant a Ulldecona, tot venint de la Sénia, ens trobarem envoltats de muntanyes de marbre rosat. La roca, a banda i banda, sembla arrencada a grans queixalades de les mandíbules d’un gegant. És la preuada pedra d’Ulldecona, que té l’honor d’haver-se utilitzat en la Pedrera i la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, així com en nombrosos edificis de tot el món. Al final d’una pujada, a mig revolt, trobarem el restaurant Les Moles, ubicat en la que fou la primera pedrera d’Ulldecona. L’explotació, ara abandonada, s’il·lumina de nit, com un jardí geològic. Aquí, l’any 1992 s’hi va obrir un servei de càtering que, per diverses circumstàncies, es va convertir en un restaurant. Regenten l’establiment Jeroni Castell, creador culinari autodidacta, i Carme Sauch, que és interiorista de professió. El pa, de diferents gustos, és artesanal. Tenen menú de tast.

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.

La Foradada (698 m.)

29 de novembre de 2008

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Montsià.

Temps aproximat: 4 h. 30 m. (11,8 km.)

Desnivell: 640 m.

Dificultat: Mitjana.

Itinerari: Amb automòbil ens hem de dirigir en direcció sud (València) al poble d'Amposta per la Nacional 340. Un cop passada la variant que deixa el poble a la nostre dreta, comptarem 2 quilòmetres fins arribar a una benzinera a la nostra mà dreta. Deixem l'esmentada benzinera i a uns 200 metres més endavant, trobarem un taller de reparació IVECO (Tallers Garcid), que també deixarem per fer uns 150 metres més de carretera, fins un trencant, també a mà dreta d'on surt una petita carretera asfaltada i amb pegots de quitrà, per on seguirem la nostre ruta. En aquest trencant hi ha un rètol que diu "Ligallo Forcheron" i també "Mas d'en Miralles" i es troba just on la Nacional 340, fa un lleuger gir a l'esquerra.

Seguim aquesta estreta carretera uns 500 metres. Aquí trobarem un trencant. Nosaltres seguirem per la carretera de la nostre esquerra per arribar tot seguit a una cruïlla. En aquesta hi ha indicadors, nosaltres seguim de front cap a el "Mas d'en Miralles", on hi arribarem en 1000 metres més d'aquesta carretera. Deixem el Mas a la nostra dreta així com una fabrica d'alimentació pràcticament enganxada al Mas.

A tocar de la fàbrica un altre trencant ens farà prendre la carretera de l'esquerra, també asfaltada, molt estreta (just hi passa un auto), per fer 800 metres més i deixar el vehicle en un petit aparcament a l'esquerra, just on l'asfalt es substituït per greda. En aquest indret, a la dreta i sota un xiprer, també es por deixar l’automòbil.

S'inicia la caminada. Cal anar camí amunt fins a trobar el GR-92, que se seguirà fins al final de l'itinerari (la Foradada).

El sender transcorre pel fil de la serra i, després de 30 minuts de caminar, ja es domina visualment el delta.

El sender continua i passa a la banda obaga. A 1 h 15 m. de camí hi ha l’àrea d'informació i Font d'en Burgar. (395 m) en un alzinar (km 3,25), on s'ha instal·lat un plafó interpretatiu de l'entorn i dels antics aprofitaments del bosc i es poden veure interessants restes de forns de calç. Trobem taules informatives de vegetació i bestiar de la zona. Girant a la dreta des de la font, el sender segueix serpentejant barranc amunt. Hi ha restes d'antics forns de calç. Tal com arribem a la font tenim dos camins, el de la dreta que segueix el GR. per el fons de la vall i el de l'esquerra que segueix les marques del PR., és més carenat i amb vistes al mar. Prenem aquest darrer camí, doncs està més ventilat i té millor vista. Anem per entre bosc, en suau

1 h. 35 minuts.- Sortim del bosc. Bones vistes del Delta de l'Ebre i de les viles de la comarca. El camí flanqueja i travessa un petit rierol eixut, per tal entrar en antics camps de conreu. Més amunt i en pujada, per carena, seguim el camí per entre garrics, molt curts d'alçada, barrejats, a primavera, per algun lliri de porrassa.

1 hora 45 minuts.- Coll (625m) Pal indicador, errat en els horaris d'ascensió al cim. Pugem fort per entre pedres i garrics fins al cim. El forat no es veu pas fins que hi estàs a sobre.



Després de 2 h i 10 min. s'és als plans del mas de Mata-redona (km 4,33), que s'han de travessar cap a l'esquerra per seguir després la sendera que, després de planejar una estona, arriba a una bifurcació amb un indicador: per l'esquerra, el camí previst i senyalitzat, és més curt però lleugerament més costerut; si se segueix per la dreta, caldrà virar a l'esquerra quan s'arribi a una petita carena i collet.

En 2 h i 20 min. s'és a la Foradada (km 5,6 - 698m) a cavall dels termes d'Alcanar, Freginals i Sant Carles de la Ràpita, mirador i amb un gran forat de 3 metres d'alt per 25 d'ample i una cova a la part dreta que travessa la serra del Montsià i permet gaudir del paisatge del delta de l'Ebre des de més de 700 m d'altitud. Cresta de pedra calcària d'uns 20 metres d'alçada Pel forat podem guaitar a 700 metres sota nostre tot el Delta de l'Ebre i els seus pobles. Diuen que en dies molt clars es pot veure l'illa de Mallorca. El cim no té pas cap estri ni marca, sí, que ho tenen les pedres que envolten el forat, que estan brutes amb diferents missatges fets amb pintures diverses.

El camí de retorn és el mateix, però com que és de baixada, es realitza més ràpidament que el d'anada.

Observacions: Ruta a un excel·lent mirador de la serra del Montsià situat a 700 m d'altitud, des d'on es pot gaudir de la bellesa del delta de l'Ebre.

La Foradada és un cim molt característic que es troba a la Serra del Montsià, a la comarca del mateix nom. Aquesta serra és una alineació muntanyosa al sud del Delta de l'Ebre, orientada de NE. a SO., paral·lela a la costa, formada por una base calcària, margues i dolomies i una cresta també calcària, origen del forat que dona nom al cim.

El cim més alt de la serra és La Torreta del Montsià amb 764 metres, però la Foradada té una situació més privilegiada degut a que es troba al seu extrem nord, té una considerable alçada i els seus vessants cauen bruscament quasi damunt del mar.

Recorregut: A més del que ja s'ha explicat al respecte el forat del cim, podem destacar en l'únic bosc que trobem en el camí, al voltant de la Font d'en Burga, el fet de que hi ha arbres com el teix, gaire bé extingit al nostre país, l'arç blanc o el perelloner. Aquest darrer arbre, el podrem veure al voltant del nostre camí i el reconeixerem per la seva llampant i grisenca escorça, la seva curta alçada i a primavera per les seves flors blanques.

Una mirada ràpida a ponent ens permetrà contemplar la pròpia serra del Montsià amb el cim de la Torreta com a punt més destacat de la serra.

A llevant, tenim el Delta de l'Ebre, sota mateix, als nostres peus. Distingim el riu, l'Illa de Buda, els pobles del Baix Ebre i gaire bé tots els del Montsià. Fantàstica vista del mar i en dies clars diuen que de l'Illa de Mallorca.

Si dirigim la mirada al Sud podrem apreciar, al fons, el mar mig tapat per totes les serres prelitorals com poden ser les de Molló o cingles de l'Arbolí. Davant distingim el poble i embassament de Siurana.

Cap a el Nord, podem distingir en primer pla tota la plana de Ulldecona i la serra de Godall, més enrere tots els ports de Tortosa Besseit.

El terreny no és gaire agradable, doncs està format per matollar mediterrani, molt pobre i a més, hi ha una gran absència de bosc degut als incendis que els anys 70 assolaren tota la costa i no s'han pogut recuperar per l'erosió a que està sotmesa la muntanya i al fort vent que bufa per les parts altes.

De totes maneres val la pena fer aquesta excursió per la seva senzillesa, comoditat i la impressionant vista que tindrem des del cim i el seu forat.

Dinarem al Restaurant Varadero. Avgda, Constitució, 1 de Sant Carles de la Ràpita. Tel.977-74-10-01. Tornarem a casa a quarts de set del vespre.

Tossal dels Tres Reis (1.356 m)

El cim més alt de la comarca del Montsià

Data: dissabte 11 de desembre de 2004.

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca del Montsià.

Temps aproximat: Unes tres hores.

Dificultat: Fàcil.

Desnivell: 156 m.


Programa: Marxarem el dissabte dia 11 de desembre a les set del matí direcció Tarragona per l’autopista. Passarem Tarragona i seguirem per l’autopista fins a la sortida d’Ulldecona on sortirem i agafarem la carretera direcció La Sénia i Fredes.


ITINERARI: Aquest recorregut discorre a través del massís dels Ports, que us captivarà pel seu relleu abrupte, per les vistes panoràmiques, pels rius i fonts d’aigua fresca, i per les obagues i els boscos ombrívols i tranquils, refugi d’una fauna privilegiada. Des de la Sénia anirem en direcció al poblet de Fredes per una carretera estreta, però ben asfaltada.

Sant Pere i el pantà d’Ulldecona

Seguint el curs del riu Sénia, al cap de pocs minuts, serem a la font de Sant Pere amb una zona de pícnic enmig d’una frondosa vegetació que contrasta amb els cims rocosos que l’envolten. Després d’una curta pujada apareix el pantà d’Ulldecona, on es poden practicar esports aquàtics; prop d’ell hi ha pintures rupestres d’interès.

El nostre camí, en passar el pont, seguirà recte per la carretera que penetra en el Maestrat, en la veïna província de Castelló, ja dins dels Ports.

Convent de Benifassà

Més endavant sobresurt l’edificació restaurada del monestir de Benifassà, important nucli medieval religiós i centre senyorial dels pobles castellonencs de la Tinença de Benifassà.

Prop d’ell prenem la desviació cap a la dreta que ens durà fins a Fredes. La pujada és espectacular, a baix hi veiem el convent, els pobles de Ballestar i la Pobla de Benifassà. Molt aviat ens trobarem envoltats de vessants coberts de pins, que deixen enrere la vegetació d’alzines més baixa.

Fredes

Una vegada a dalt, a 1.238 m, des del Cap de la Serra, prop de la urbanització Europa, se’ns ofereix una vista extraordinària. Darrere de la mateixa carena i a baix en un planell, s’aixeca el poblet muntanyenc de Fredes, en arribar-hi haurem recorregut uns 25 km des de la Sénia.

A partir d’aquí el nostre itinerari s’endinsa per una pista forestal que trobarem just a l’entrada del poble a mà esquerra. Aquesta pista, en bon estat, comunica Fredes amb Besseit i es pot circular amb cotxe. que haurem de recórrer durant 3 km., on el bosc de pi rojal es va fent més espès, és terreny de cabres salvatges i cal estar atent per veure-les. En aquest punt conegut com el pla Tombadors, la pista comença a davallar en direcció al Pinar Pla. En aquest petit coll del Pla de Tombadors deixarem el cotxe. Sortim del Pla de Tombadors per un camí transitable amb 4 x 4 en clara direcció Nord i deixem a la nostra dreta la pista de Besseit per la que em pujat i a la nostra esquerra un camí. Anem seguint el camí fins arribar al peu del Tossal dels Tres Reis, (30 min) vèrtex de Catalunya, Aragó i el País Valencià. En aquest lloc un ample camí fitat a banda i banda, surt a la dreta i ens du al cim del Tossal en cinc minuts. Per aquestes serres campaven antigament maquis i bandolers buscant el refugi de les muntanyes.

El cim del Tossal és ample i pla. Un pal indicador al bell mig ens informa que estem a la divisòria de Catalunya, l’Aragó i Valencia. El punt més alt del pal està ocupat per una senyera. Podem caminar per diferents camins si volem allargar una mica la caminada abans de tornar al cotxe.

Dinarem en algun restaurant de la zona.

Observacions: Aquí s’ajunten els territoris de Catalunya, Aragó i el País Valencià.

Arribarem a casa entre les sis i les set de la tarda.