Les Olles de Bot (o Baubo) (445 m)

Dissabte 12 de setembre de 2025

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Terra Alta. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (13,3 km) 

Desnivell: 216 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista AP-7 o la C-32. Pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Mèdol. Després seguirem i agafarem la sortida 34 en direcció a Reus (T-11). A Reus, seguirem direcció Falset / Alcanyís i seguirem per la N-420, passant per Mora d’Ebre, Gandesa i Bot, fins arribar a l’antiga estació de tren situada als afores del poble d’Horta de Sant Joan, on aparcarem, just per on passa la Via Verda (unes 2 h 30 min de cotxe sense parades) 

 

Itinerari: És una veritable pena que la estació estigui tan deteriorada i en ruïnes, plena de runes i porqueria per dins, amb perill que passi alguna cosa a qualsevol persona que hi entri. Malgrat això, sembla que ara estan fent algun tipus de restauració. A l'exterior, però, hi ha un parc infantil i una petita zona de pícnic amb tres taules i papereres. 

Començarem a caminar per la Via Verda, (és recomanable portar el frontal per passar pels túnels encara que tenen petites llums que s'encenen al passar, però sempre és millor anar ben enllumenats). Agafarem la pista que surt a l’esquerra de l’estació.

Seguirem i més endavant passarem per uns antics safareigs públics, que es conserven amb força gripaus i granotes i una vegetació aqüífera sorprenent.

Caminarem per una pista asfaltada. Passarem per la Torre del Prior. La torre de caràcter defensiu, antigament presidia l'explotació agrícola dels templers. Està emplaçada en un indret estratègic del barranc de l'hort del Frare amb diverses fonts, sèquies, mines i sistemes arcaics de reg que remunten a l'època medieval. Per la seva sobrietat i alhora bellesa constructiva, s'ha datat la torre d'època templera, amb modificacions posteriors.

Tres quilòmetres més endavant trobarem el trencall, a la dreta, cap a les Olles d'Horta de Sant Joan, també anomenades Olles de Bot o de Baubo. Només agafar-lo ja podrem observar el riu Canaletes, que encara que porti poca aigua es poden apreciar els seus petits gorgs. 

El riu fa meravelles amb les roques erosionant-les i formant aquests impressionants gorgs, una delícia per als sentits, sobre tot si estan força plens d’aigua. Un bon lloc per gaudir del bany a l´estiu.

Tornarem seguint un camí que passa pel costat del riu i que ens permet de gaudir de boniques vistes dels gorgs del riu Canaletes. El camí enllaça amb la pista per la que hem vingut i uns metres més endavant, arribarem al desviament que agafarem a la dreta, ara per una pista de terra que més endavant fa pujada. 

A l'alçada del km 8,3, hem de seguir la traça a la dreta i oblidar les altres desviacions, doncs es corresponen a equivocacions per localitzar el camí. La traça a partir d'aquest punt i per enllaçar amb la via de verda, inicia una baixada bosc a través, i al principi, sense un camí definit, tot travessant una zona de matolls. 

Sortirem a la Via Verda que agafarem a l’esquerra. Avançarem i passarem per quatre túnels. Tindrem a l’esquerra la vista de la bonica muntanya que té al cim l’ermita de Santa Bàrbara.

Després d'arribar al quilòmetre vuit, ens queda travessar el quart túnel. Just després de creuar-lo, als pocs metres, arribarem de l'antiga estació on tenim els cotxes.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-olles-de-bot-o-de-baubo-i-la-via-verda-231596775 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/68c557514943eb19d86cb9bc 

 

Observacions: Les Olles de Bot, que en realitat pertanyen al terme municipal d'Horta de Sant Joan, són unes piscines naturals creades pel curs del riu Canaletes.

 

El 1997 el nucli antic d’Horta de Sant Joan va ser declarat bé cultural d'interès nacional. La localitat és coneguda entre altres llocs d’interès, pel Centre Picasso.

 

A causa de la seva ubicació en un petit turó amb una deu natural prop del cim, Horta ha estat habitada durant segles. Això va representar també un gran avantatge durant l’època medieval en no veure's obligats a treure aigua dels rius fora de la ciutat. Els primers habitants van ser els ibers, que van viure a la zona fins a l'arribada dels romans. Al segle VIII, Horta, estava sota domini musulmà, sent posteriorment reconquerida pels cristians al segle XII. Encara hi ha oliveres, que van ser plantades pels musulmans durant el seu domini de quatre segles.

 

Horta de Sant Joan és el bressol de Manuel Pallares, amic i company de Pablo Picasso. Picasso va passar algun temps a Horta durant la seva joventut (1897-1898). Se'l cita dient: "Tot el que sé ho vaig aprendre a Horta". Picasso va tornar més endavant a desenvolupar el seu protocubisme (1909). Durant les dues visites va realitzar nombroses pintures i dibuixos. Hi ha un Centre Picasso que organitza exposicions, simposis i publicacions sobre l'artista. També hi ha un Ecomuseu del Parc Natural dels Ports i un centre de visitants amb mapes i informació. 

Dinarem al restaurant Can Parrado c/. Dedicat al Medi Natural, 7 Horta de Sant Joan Tel. 977 43 56 28.

Puig Cavaller (707 m.) Ruta de la Pau - Serra de Pàndols (705 m.)

Dissabte 7 de febrer de 2015

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de la Terra Alta.

Temps aproximat:  3 h. 30 m. + 2 h. (6 km. + 4 km.)

Desnivell: 340 m. + 200 m.

Dificultat: Mitjana (per l’acumulació de les dues)

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista C-32 en direcció al sud, ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol. Seguirem el trajecte i enllaçarem amb l’autopista AP-7, fins a la sortida 34, que anirem direcció Reus / Aeroport per la T-11. Agafarem la N-420 que passa per les Borges del Camp, Falset, Mora la Nova, Mora d’Ebre, Corbera d’Ebre i Gandesa.

Itinerari: La sortida consta de dues parts.

Vistes cap a una batalla. Ascensió al Puig Cavaller. La primera serà l’ascensió al Puig de Cavaller. Aquesta excursió s’inicia a Gandesa, capital de la Terra Alta i arriba fins al cim del proper puig Cavaller tot ascendint per un bonic bosc. En total, es recorren 6 quilòmetres, amb un temps de tres hores. Des de dalt del cim podrem gaudir d’una espectacular panoràmica de la zona del Port i dels cingles de la serra de Pàndols, fites geogràfiques tristament famoses perquè per aquí va discórrer la Batalla de l’Ebre, un dels episodis més dramàtics de la Guerra Civil.

Ja dins de Gandesa, anirem al carrer del Calvari fins arribar a la pista TV-3531 que va a la localitat de Bot. 

Cal cercar les marques blanques i grogues del sender PR C-27, que no deixarem fins al cim.

Pocs metres després cal desviar-nos i agafar una altra pista en direcció sud.

S’arriba molt a prop de Lo Calvari, on es veuen les creus.

Al cap de 10 minuts girarem a la dreta.

Poc després cal tornar-se a desviar, ara cap a l’esquerra, agafant una pista.

Es segueix fins arribar a la font de l'Heura, on es continua per un camí que es veu a mà esquerra i que entra al bosc.

Després de 35 minuts es passa a prop d'una antena; s'ha de prendre la pista de la dreta que hi porta.

Es voreja l'estructura per l'esquerra fins que es veu la roca del puig al davant, llavors cal arribar a la base del puig i buscar les marques del sender.

El camí, en una forta pujada, voreja el rocam fins que entra a l'altre vessant del massís.

Se segueix pujant fins que, al cap d'una hora i 30 minuts d'haver sortit, s'arriba al cim del puig Cavaller.

El camí de tornada a Gandesa és el mateix que per a l'anada.

La ruta de la pau (Serra de Pàndols) Segona part de la sortida: Agafarem els cotxes i anirem per la carretera C-235, en direcció a El Pinell del Brai.

Poc després de sortir del poble, a ma dreta, hi ha l’àrea recreativa de La Fonteta.

Aquí comença una petita carretera asfaltada que porta al balneari de la Font Calda i a la Cota 705.

La seguirem durant un parell de quilòmetres, fins que trobarem una bifurcació. Cap a la dreta porta al balneari i cap a l’esquerra a la Cota 705 i a l’ermita de Santa Magdalena.

A partir d’aquest punt la pista és de terra. El camí principal porta directament a la Cota 705 on hi ha el Monument de la Pau de la Lleva del Biberó.

La serra de Pàndols és plena de camins, senders i tallafocs. La caminada que proposem segueix part de la Ruta de la Pau, però també es desvia per altres senders per poder visitar elements d’interès propers.

L’itinerari comença a la Cota 705, on hi ha el monument de la Pau de la Lleva del Biberó.

Seguirem la pista forestal, en direcció a Gandesa, durant un centenar de metres, tot de baixada.

Quan la pista es torni planera, a ma dreta, trobarem les marques vermelles i blanques del GR-7.1. Hi ha un pal de senyalitzacions que també indica l’inici d’aquest sender.

Aquest corriol porta, en mig quilòmetre, a l’ermita de Santa Magdalena.

L’itinerari segueix a l’altra banda de l’ermita. Prendrem la pista cimentada que uneix Santa Magdalena amb el camí principal.

Un cop al camí anirem cap a la dreta, durant pocs metres, fins que coincidim amb un gran tallafocs. A ma dreta del camí hi ha una pista que recorre part d’aquest tallafocs i arriba a unes torres de telecomunicacions.

A tocar d’aquestes torres hi ha la Cota 666, amb una esplèndida vista sobre Gandesa i Corbera d’Ebre.

Farem i refarem aquesta pista, perquè s’ha de tornar al camí principal.

El seguirem baixant durant escassos metres, fins al següent revolt. A ma esquerra del revolt hi ha una altra pista forestal secundària. La prendrem i, en poc més d’un quilòmetre, arribarem a la Faixa Vedada, un altre mirador natural, aquest cop sobre l’Horta de Sant Joan i el Port.

Aquest camí també el refarem en part fins que trobem, a ma dreta, les marques del GR-7-1. El sender ens portarà de nou al camí principal, al primer pal de senyalitzacions que hem trobat.

Una darrera pujada ens acostarà de retorn a la Cota 705.

Observacions: La silueta blanca d’un colom és la senyal que identifica els senders que formen part de La Ruta de la Pau. L’itinerari complet és circular i fa 74 quilòmetres. Existeix una guia d’aquesta volta.

En el recorregut que proposem es poden veure restes d’antigues trinxeres i clots de tiradors. Són a dins dels boscos, a tocar del camí. Només cal estar una mica al cas per trobar-los i posar-hi una mica d’imaginació, ja que els antics relleus estan coberts de vegetació i terra.

Si queda temps, podem fer una volta per Gandesa. Cal començar per l’església arxiprestal de l’Assumpció, amb ornamentació d’inspiració moresca, es va ampliar als segles XVII i XVIII, i va quedar com un edifici barroc i neoclàssic, del qual destaca la portalada romànica de l’Escola de Lleida.

També paga la pena visitar l’edifici conegut com la Presó, que va tenir aquesta funció fins no fa gaires anys. Construït als segles XIII i XIV i reformat al XVIII, va ser palau dels preceptors santjoanistes.

Després ens podem dirigir a l’antiga Casa de la Vila, un edifici senyorial del segle XV, magnífic exemple del gòtic civil català.

Són igualment interessants la casa pairal dels barons de Purroi, de caire neoclàssic, i la Cooperativa Agrícola de Gandesa (del 1919), de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, d’estètica modernista.

Per aquestes terres queda una profunda petjada d ela Guerra Civil. No en va hi va tenir lloc la celebèrrima Batalla de l’Ebre. A banda d’observar els paratges per on va discórrer, a Gandesa tenim el Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (Avd. Catalunya, 7-9), amb una exposició permanent de material bèl·lic, fotografies i plànols, entre d’altres. També es guarda documentació i sovint s’hi fan exposicions i conferències sobre el tema. Està obert els dissabtes de 17 a 21 h. (Tel. 977 42 07 60)

Dinarem al restaurant Ginebrals de Gandesa, tel. 977 42 16 58, Ctra. de Vilalba, 19. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Sant Salvador i Santa Bàrbara d’Horta (749 m.)

Dissabte 3 de març de 2012

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de la Terra Alta.

Temps aproximat: 4 h.

Desnivell: 300 m.

Dificultat: Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada. Agafarem l’autopista AP-7 o la C-32. Pararem a fer el tallat en una àrea de servei. Agafarem la sortida 34 en direcció a Reus (T-11). A Reus, seguirem direcció Falset / Alcanyís i seguirem per la N-420, passant per Mora d’Ebre i Gandesa fins arribar a Horta de Sant Joan.


Itinerari: Es proposa sortir des del Centre Picasso, on es pot arribar des de la plaça de l'Església pel carrer Baix. S'agafa el carrer de l'Hospital en direcció est fins a trobar la pista asfaltada que es dirigeix cap a la muntanya de Santa Bàrbara. Es continua la pista passant pel costat d'una bassa.

Al cap d'un quart d'hora cal deixar una desviació a mà esquerra.


Comença la pujada cap a la muntanya fins que s'arriba al convent de Sant Salvador, prop de la mitja hora de camí. La primera construcció coneguda d'aquest edifici va ser impulsada per l'orde del Temple, que tenia a Horta la seu de la Comanda del mateix nom; data del segle XIII.

Posteriorment, en temps dels hospitalers, fou reformada i ampliada. Cal destacar el convent adjunt, anomenat dels Àngels, i els seus claustres, bastits durant el segle XVI.

Sortirem del convent tot deixant-lo a la dreta, per un camí ample i planer (indicat al cim) que transcorre per la cara nord de la muntanya de Santa Bàrbara, tot resseguint els alts esperons i ben arran de la paret de conglomerat, tot delectant-nos amb les belles raconades que ens va oferint. El camí primer és pla fins que després comença a pujar.

Sota el primer esperó hi trobarem la capella de Sant Pau, on segons la tradició és retirava a pregar Sant Salvador i on tenia aparicions de la Verge Maria, acompanyada de Sant Pau.

Més endavant, passarem pel costat de la cova de Sant Salvador, amb una imatge del sant amb unes espelmes, on la llegenda ens conta que va fer brollar l'aigua de la petita font, donant tres cops de bordó.

Ara el sender, s'estreny i comença a enfilar-se costa amunt resseguit per marges fins arribar a una collada on girarem cap a la vessant sud i trobem tot seguit l'ermita enrunada de Sant Antoni.

Mes endavant entreveurem les restes d'una fortificació de la guerra civil que aprofita una esquerda de la muntanya i tot continuant el camí arribarem a un pla amb grans xiprers arrenglerats. Ara queda l'últim tram de pujada que ens portarà fins a l'avantcim, on trobarem les runes de la capella de Santa Bàrbara, i des d'on gaudirem d'una panoràmica extraordinària.

Si volem arribar al cim que assenyala una creu de ferro, caldrà encarar l’aresta, la qual passarem com si fóssim muntats a cavall, per arribar al cim (una curta cresta aèria i exposada), la vista és gairebé la mateixa, però més complerta.

Per tal de fer el descens, baixarem fins al pla on trobem els xiprers arrenglerats, i girarem a la dreta seguint el pla per tal de trobar un corriol poc definit, que baixa amb rapidesa tot passant per les ermites de Sant Pau i de Sant Onofre i que va a parar darrera mateix del convent.

Des de el convent, cal tornar a Horta de Sant Joan pel mateix camí que s'ha vingut. Fi de l'itinerari.

A Horta de Sant Joan no es pot deixar de veure el seu recinte vell, el Centre Picasso ni l’Ecomuseu dels Ports, instal·lats, aquests dos, a l'edifici de l'antic Hospital d'Horta.

Observacions: Curta excursió de gran bellesa fins al santuari de Sant Salvador d'Horta, al peu de l'esvelta muntanya de Santa Bàrbara. Des d'allà es pot admirar part de la plana de la Terra Alta i les espectaculars muntanyes del Parc Natural dels Ports, entre les quals destaquen les vertiginoses parets de més de 300 m d'altitud de les roques de Benet.

El patrimoni arquitectònic d’Horta va ser declarat conjunt històric i artístic nacional. La plaça de l’església forma un conjunt arquitectònic espectacular, amb l’ajuntament renaixentista, l’antiga presó als baixos, del segle XIV, d’estil gòtic. L’antic hospital acull actualment el Centre Picasso (obert els dissabtes de 17 a 20 h.) i l’Ecomuseu dels Ports (obert els dissabtes de 17 a 19,30 h.). Els sinuosos carrers i carrerons de la població ens transporten temps enrere, a l’edat mitjana.

“Tot el que sé ho he après a Horta de Sant Joan”, va confessar Picasso. I, certament les seves dues estades a Horta, a casa del seu amic Manuel Pallarés (1898 i 1909), van marcar fonamentalment l’evolució del seu estil. Aquí, envoltat pel paisatge agrest dels Ports, Santa Bàrbara i la bellesa dels carrers, les places, les cases d’aquesta població, aturada en el temps, va revolucionar l’art contemporani iniciant-se en el cubisme.

A Horta de Sant Joan no es pot deixar de visitar de cap manera Lo Parot, una magnífica olivera bimil·lenària situada als afores de la localitat. Lo Parot, declarat arbre monumental de Catalunya l’any 1990, és un tros d’història vivent que ha contemplat aquesta terra al llarg de dos mil anys. És la icona de l’oli d’oliva extra verge que aquí s’extreu des de temps immemorials, ara protegit per la denominació d’origen Oli de Terra Alta, obtingut d’oliveres de les varietats empeltre, morruda, farga i arbequina, recollides directament de l’arbre. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/loparot.html 

Es recomana llegir el llibre de Josep Mª. Espinàs A peu per la Terra Alta d’edicions La Campana. Concretament de les pàgines 123 i fins a la 140 parla d’Horta i de Santa Bàrbara.

Dinarem al Restaurant Mas del Cigarrer. Ctra. De Bot a Horta, Km. 8,4. Tel. 977 43 51 53. Cuina tradicional. Preu mig: 20.- Euros. www.masdelcigarrer.net

Ja fa uns quants anys, l’Elias i la Núria van decidir deixar Barcelona per instal·lar-se en aquest racó de la Terra Alta que tant va enamorar Picasso durant la seva joventut. Ell arrossegava la seva experiència darrere dels fogons dels hotels Hilton i Juan Carlos I, entre d’altres i juntament amb la seva parella va arranjar aquesta masia situada a tocar de la comarca del Matarranya (Terol) per dedicar-la al turisme rural. L’aposta de Mas del Cigarrer és la d’una cuina tradicional basada en la qualitat de la matèria primera que en bona part subministra el seu hort. S’hi programen estades amb cursos de cuina.

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Tosseta Rasa (1.217 m.)

Cim més alt de la comarca de la Terra Alta.

Data: dissabte 29 de gener de 2005.

Hora de sortida: 7 del matí.

Programa: El dissabte dia 29 de gener a les set del matí sortirem. Agafarem l’autopista direcció Tarragona. Pararem en alguna àrea de servei a fer el tallat. Seguirem per l’autopista fins a la sortida de Tortosa. D’aquí anirem al veïna població de Roquetes.
Ubicació: Comarca de la Terra Alta.

Temps aproximat: 4 h.

Dificultat: Normal.

Desnivell: 107 m.


ITINERARI: El cim de la Tosseta Rasa està situat al sud de la Terra Alta i fronterer amb el Baix Ebre.

Novament serem als Ports de Besseit. Podrem tornar a caminar per aquest gran massís, sempre sorprenent i acollidor. El cim resta tal com indica el seu nom, sense vegetació, tret d’algun matoll. Tot i no ésser un cim massa conegut, té una gran vista. Tot una meravellosa talaia del massís del Port.

Des de la vila de Roquetes agafem la carretera T-342 fins al desviament del Caro, on deixem el trencall que du als Reguers i a l’Alfara de Carles. Nosaltres seguirem per la “carretera del Port” (tal com se l’anomena en aquestes contrades). La carretera ens permet tenir un primer contacte amb el massís i gaudir d’esplèndides vistes. En un dels molts revolts, ens fixarem en un monument al salvatge, convertit en reclam publicitari de la zona. Arribem al veïnat del Mascar, on hi ha el refugi del Caro, propietat de la U.E.C. Aquí deixarem el cotxe.

Sortim del refugi i seguim el GR-7 en direcció al coll de Carabasses i al refugi de les Clotes. Deixem el Caro a la nostra esquerra i comencem a caminar per entremig d’un bonic bosc ple de grèvol. Una forta davallada del camí ens du fins l’ample pista de la urbanització del Mascar. Seguim les marques del GR a la nostra dreta. La pista va paral·lela al barranc de la Vall de la Figuera.

Més endavant el GR deixa la pista i s’enfila a mà esquerra vers el coll de Llinars. El corriol és cada cop més costerut i restem envoltats d’alzines i garric. Trobem un rètol: “Perill abelles”; portem 1 h. Des de el refugi del Caro i a la nostra esquerra podem veure una balma. Després d’una forta pujada arribem al coll de Llinars, des de on tenim una bona vista dels voltants. Destaca al Nord la Tosseta Rasa; molt propera tenim la Roca del Campanari (1.115 m.), i darrere nostre l’omnipresent Caro.

El corriol fa una forta davallada i arribem als Plans de Llinars. Seguim el marcat camí (GR), creuem una pista i ens dirigim vers el proper mas de Soldevila. Hem d’anar amb compte en aquest paratge ja que hi poden haver braus (bous en aquestes contrades) pasturant; seria una bona idea preguntar als guardes del refugi del Caro al respecte. Aquest indret es molt bonic. Deixem el GR i per la dreta de la casa seguirem direcció Nord est vers el petit llom que tenim al nostre davant. Anem cercant el millor pas entremig de la vegetació fins a trobar un camí ample que ens apropa al cim de la Tosseta. Deixem el camí i ens enfilem per la carena Nord Oest del cim fins arribar al punt culminant.

La Tosseta Rasa és un mirador excepcional de les valls, barranc si cims dels voltants. Acompanyats per un solitari vèrtex, on hi ha mig esborrat el nom del cim, podem gaudir de l’immens panorama que tenim davant nostre. Baixarem pel mateix camí que a la pujada.

Observacions: Aquest és un cim poc visitat, ja que en la majoria de mapes esta sense cota d’altitud, i això fa que quedi oblidat darrere altres cims propers.

Dinarem en algun restaurant a Roquetes o a Tortosa.

Arribarem a casa a les sis de la tarda.