Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallès Oriental. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de desembre del 2024

Riera de Gualba (671 m) A la recerca de les dones d’aigua, els bruixots i les bruixes del Gorg Negre

Dissabte 28 de desembre 2024

Darrera sortida del 2024

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Vallés Oriental. 

Temps aproximat: 3 h 30 m (7 km) 

Desnivell: 440 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 direcció Girona. Ens pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. 

Després seguirem i sortirem per la sortida 11 i anirem en direcció a Sant Celoni. Seguirem per la C-35 fins just abans d’arribar a la Batlloria, que girarem a l’esquerra en direcció a Gualba. 

Un cop a Gualba agafarem la pista en direcció a Riells. A uns tres quilòmetres del centre de Gualba, a la pista que va de Gualba a Riells del Montseny, en una corba, hi ha un corriol que baixa cap al mirador i on el camí és prou ample per aparcar-hi el cotxe. 

 

Itinerari: Seguirem la pista amunt fins arribar a l’alçada de la finca Can Prats, enmig d’un altiplà amb vistes a tota la vall de Gualba. Allà agafarem un camí que surt a l’esquerra, indicat amb un cartell de fusta i que passa per sota de la casa, seguint el camí fins el Suro Gros i més endavant fins el Salt de la Resclosa.





Des-de aquest salt començarem a pujar per un corriol, gaudint dels diferents estatges de la vegetació del Montseny. Passarem de les alzines als castanyers fins arribar al reialme ombrívol del faig.


Passarem per davant de les restes d'una casa que en diuen el Polvorí i tot seguit arribarem a una altre pista, amb pals elèctrics. La seguirem cap a la dreta i ens portarà a la Central nº 2 o de Dalt i el seu pantà. Conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l’habitatge de l’operari de manteniment, al davant, al costat d’una bassa de regulació de l’aigua que passa per la central.




Desfarem el camí enrere i anirem seguint una canonada de ferro que hi ha al terra del camí.

Seguint la canonada arribarem al Coll de Sesfigueres (598). Agafarem un corriol a la dreta que baixa i que els seus darrers 500 metres és amb força pendent. 

Baixant ens creuarem amb la canonada un parell de vegades i un cop a baix arribarem a la Central nº 3. 

A poca distància hi ha el Salt de Gualba, força espectacular encara que amb poca aigua. El que més greu sap és no poder-hi accedir a la base del Salt de Gualba doncs hi ha una tanca de fusta que impedeix el pas i més endavant el camí està tallat per una esllavissada. Al Mirador del Salt trobarem un cartell de “Prohibit el pas” al corriol que hi donava accés. Després de consultar amb el Parc, ens han informat que es va decidir tallar l’accés atesos els constants despreniments i perillositat que això afegia al camí. També es restringia l’entrada amb finalitats mediambientals per facilitat la supervivència d’espècies amenaçades com el tritó del Montseny. Així que no és possible arribar fins a la base de la cascada més famosa de la zona. Té una caiguda de 133 metres per un terreny esglaonat, que converteix la riera en una corrent d’escuma blanca.


D'allà al mirador del salt, seguirem uns metres pista avall fins arribar a un corriol que puja amunt pel mig del bosc que ens duu al cotxe. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/riera-de-gualba-a-la-recerca-de-les-dones-daigua-els-bruixots-i-les-bruixes-del-gorg-negre-196159039 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/676fed13d97f804c689af39d 

 

Observacions: Llegendes de fades d’aigua en un marc suggestiu i ombrívol tot remuntant la riera amb trams espectaculars i encaixonats, salvats per la força escruixidora de les aigües.

 

El camí (PR-C-211, el seguirem d’anada fins a la rodalia del Polvorí, indret on l’abandonarem i el retrobarem al tram final) està parcialment senyalitzat amb estaques verdes del Parc i senyals de pintura, primer blaves i després grogues i alguna que altre fita.

 

La major part del camí és de sauló, pel que cal anar amb compte a les baixades per evitar caigudes.

 

Aquests espais s’inclouen dins del Parc de Gualba, l’antic Parc mediambiental del RACC que va tancar les seves portes l’any 2013. Les prop de 50 ha que comprenia van ser cedides a l’ajuntament, entitat que va encarregar el 2014 a una empresa privada local la nova gestió de l’espai sota el nom de Parc Mediambiental de Gualba. Un debat a part seria si les hectàrees de l’antic parc del RACC cedides a l’ajuntament de Gualba i gestionades per una empresa privada amb seu a la població, és la forma més adequada de portar un espai natural protegit.

 

El Gorg Negre situat al nord de la riera de Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. Part de la seva fama és deguda a les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. També és un paratge d’interès natural i paisatgístic. L’accés no és fàcil. Nosaltres hi hem passat a prop però no hi hem anat. La gent de la zona l’associa amb les dones d’aigua. Conten que són bellíssimes donzelles, d’ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d’or o de tons de coure, que enlluernen i encisen sota els raigs de la lluna, perquè són éssers nocturns.


 

Van nues o amb tuls transparents. N’hi ha qui diu que tenen cua de peix, o ales de papallona. Són permanentment joves i, malgrat que no són immortals, bé que arriben a viure més de mil anys.

 

Explica la llegenda que l’hereu d’un mas del Montseny contemplava les aigües fosques del gorg quan, de sobte, hi va aparèixer una dona d’aigua. De seguida, els joves es van enamorar. La nimfa va accedir a casar-se amb el noi amb el requisit que mai no li recordés la seva condició de dona d’aigua.



Van tenir un fill i una filla, el mas va prosperar i van ser feliços. Una tarda però, la tempesta amenaçava arruïnar la collita, i la dona va ordenar segar el blat, encara que no estava ben madur. El marit, en tornar a casa i veure el desfici, va exclamar irat: “Dona d’aigua havies de ser!”. Al moment, la dona va desaparèixer. I tot i que cada matí els fills asseguraven que la mare els venia a pentinar, el marit no la va tornar a veure mai més. També s’explica que un pagès es va perdre pels boscos de Gualba i no es va saber res més d’ell fins al cap d’un mes. L’home va arribar al poble amb la roba feta miques i la cara ben cremada. Pel que es veu, les bruixes l’havien torturat per haver interromput una reunió. Un mes més tard, va poder escapar destrossant la seva cova, i això va desfermar la ira de les bruixes que llançaren un terrible malefici: “el bestiar moriria lentament i haurien de viure del que poguessin”.


 

Un altre llegenda diu que antigament en el terme de Gualba hi havia sovint fortes tempestes, que arrasaven els camps i capolaven els boscos, i portaven la ruïna a aquelles contrades. Tothom veia que els núvols de les tempestes es formaven damunt del gorg Negre i que poques hores abans, les aigües del gorg Negre rebullien i feien una remor estranya fins que se n'alçaven unes boires que formaven al cim un núvol negre. Ja de temps antic se sabia que al gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots i es creia que tota la malura de les tempestes la provocava aquella endimoniada trepa. Aleshores el rector de Gualba i tots els seus feligresos van anar en processó al gorg Negre, el rector va aspergir-hi aigua beneïda per obligar les bruixes i els bruixots a viure fermats al fons de l'aigua, i manà plantar una creu al cim de la muntanya on es formava el núvol. I sembla que des de llavors, el terme de Gualba s'ha vist sempre més lliure d'aquelles grans tempestats.

 

Dinarem al Restaurant El Rebost, c/. Sant Joan, 15 Sant Celoni, telèfon: 938 67 36 40, https://www.elrebostsantceloni.com/ 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

diumenge, 22 de desembre del 2024

El Castanyer del Drac i el Fitó des de Sant Bernat del Montseny (984 m)

Dissabte 21 de desembre de 2024

Matinal

Hora de sortida: Vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental. 

Temps aproximat: 2 h 15 min (4,6 km) 

Desnivell: 218 m (acumulat) 

Dificultat (1): Fàcil.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a Girona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. 

Després seguirem fins a la sortida 11-Sant Celoni/Montseny i anirem en direcció a Santa Maria i i Sant Esteve de Palautordera. Al costat del poble del Montseny, a la BV-5301, entre el punt quilomètric 20 i 21, veurem rètol per accedir a l'Hotel Husa Sant Bernat i Ermita de Sant Bernat. Aparcarem a la seva zona d’aparcament prevista pels excursionistes (està indicada). 

 

Itinerari: La ruta fa aquest recorregut: Sant Bernat – Castanyer del Drac o del Dinosaure – Pla del Bosc – Rieres del Cot Riudeteix – El Fitó – Roca escanyada. 

Farem una petita circular, sortint de l'aparcament, a prop de l'ermita de Sant Bernat. Passarem una cadena i caminarem per una pista. 

A la mateixa pista ampla, una mica més enllà al Pla del Bosc, trobarem el Castanyer Del Drac o del Dinosaure. És per aquest magnífic castanyer el nom de la ruta d'avui. Es pot ben bé reconèixer la figura d'un drac en el seu contorn, d'aquí que se l'anomeni Castanyer del Drac.

En breu (1 Km des de l'inici), deixarem la pista ampla per agafar un corriol a la dreta: rètol de fusta "Illes". Tota l'estona anirem trobant marques de color blau. 

El corriol és preciós, i va pujant suaument enmig del bosc, cap el Coll Sarrieres de Dalt. Gaudirem d’una bonica vista de la vall de Sant Marçal, tot seguit el corriol comença a baixar, fins a la Riera del Cot Riudeteix, que la creuarem. Seguirem trobant marques, ara de color fúcsia. 

Al costat del camí admirarem diversos castanyers centenaris, alguns de molt estètics i amb el tronc esberlat, deixant un bon espai a dins.



A la petita clariana que després trobarem seguirem recte (hi ha un rètol cap a Sant Marçal a l'esquerra, que obviarem), i en 20 metres trobarem la desviació, a la dreta, cap el cim del Fitó, de 878 metres d'altitud, on hi ha una senyera. Des del cim albirarem el Càmping Les Illes, als nostres peus, i davant nostre, majestuosa, la carena de Les Agudes.


Ja de tornada, desfarem els 20 metres cap a al petita clariana, i veurem el rètol de fusta en forma de fletxa, indicant "Sant Bernat". Aquest corriol està senyalitzat amb marques blaves i altres de color fúcsia, i passa al costat d'un castanyer centenari i un altre castanyer monumental.



El corriol és molt bonic, enmig del bosc, i ens duu cap a la riera Cot Riudeteix (riu de Teix – 805 m), que tornarem a creuar i començarem a pujar, fins la Roca Escanyada: es diu així perquè el camí passa incrustat entre roques (840 m). Després el corriol s'obre. 

Per últim, passarem per el costat d'una tartera, i de nou, ens endinsarem al bosc d'alzines i castanyers, on el sender va paral•lel a la pista que hem seguit a l'inici, però per sota, fins arribar a l'aparcament de Sant Bernat. 

Abans de marxar, visitem l'ermita de Sant Bernat. 

La capella neoromànica de Sant Bernat de Menthon és un monument del municipi de Montseny protegit com a bé cultural d'interès local, ubicat al costat de l'Hotel de Sant Bernat. Edifici d'una sola nau. La façana té una porta d'arc de mig punt, un ull de bou al damunt i un campanar d'espadanya amb dues obertures d'arc de mig punt per a les campanes. Corona el campanar un cos piramidal. Hi ha un pòrtic amb coberta recolzada a la façana i sobre columnes. Té un absis circular i a les parets laterals hi ha finestres petites perquè entri la llum. És un edifici de dimensions reduïdes. A dins de la capella hi ha la representació de Sant Delmir i de la Mare de Déu del Pilar en memòria del matrimoni que feren construir la capella, obra de l'arquitecte Josep Maria Ros i Vila, construïda vers 1952 per Delmir de Caralt i Puig.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castanyer-del-drac-i-el-fito-des-de-sant-bernat-del-montseny-195454175 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6766f698bf855f2ddb1deca2 

 

Observacions: Es tracta d'una petita ruta circular molt bonica que surt a prop de l'ermita de Sant Bernat per un corriol indicat cap a Sant Marçal / Les Illes. Un dels principals atractius d'aquesta ruta és el castanyer del Drac, que rep aquest nom perquè té forma de drac o de dinosaure. 

El camí cap al Fitó segueix senyalitzat pel pla del bosc i les rieres del Cot Riudeteix. 

Al cim del Fitó (878 m) podrem gaudir d´unes magnífiques vistes del càmping Les Illes i la carena de Les Agudes. 

Baixarem del cim i continuarem seguint el rètol que indica en direcció a l'ermita de Sant Bernat. 

Vàrem estar al Castanyer del Drac en la excursió que vàrem fer el 10 de novembre de 2022 de Sant Bernat a Sant Marçal, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2022/11/de-sant-bernat-sant-marcal-1124-m.html 

Dinarem a casa, però podem fer el vermut al bar de l’hotel.

diumenge, 14 de gener del 2024

SL-C 79: La vall d’Olzinelles (329 m)

Dissabte 13 de gener de 2024

Matinal – Primera sortida de l’any 2024

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca del Vallès Oriental. 

Temps aproximat: 4 h (11,1 km) 

Desnivell: 209 m (acumulat) 

Dificultat (1): Fàcil.


Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 en direcció a Girona. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem fins a la sortida 11 i anirem en direcció a Sant Celoni. Seguirem per la carretera BV-5112 sobre la Tordera, a l’entrada de Sant Celoni agafarem una pista sense asfaltar a l’esquerra i passarem per sota de l’AP-7. Continuarem uns metres a l’esquerra fins a Can Draper, on aparcarem. 

 

Itinerari: Iniciarem la caminada al costat mateix de Can Draper, una imponent casa pairal del 1860. Ens situarem davant d’un plafó del Parc Natural del Montnegre i el Corredor que informa sobre la ruta de la vall d’Olzinelles. Des del roure de Can Draper – un espectacular exemplar de prop de 20 metres d’alçada – el camí s’endinsa a la vall d’Olzinelles rumb al sud.



Pocs minuts després de començar a caminar ens podem desviar del sender per anar a visitar el pou de glaç de Can Draper. La construcció de pedra, de planta circular, està documentada des de l’any 1771 i es conserva molt bé.

Tornarem al sender per resseguir la vall amb la riera d’Olzinelles a la nostra esquerra. La riera neix sota el cim del Montllorer (558 m) i recull les aigües dels múltiples sots d’aquesta raconada del Montnegre humida i fresca. 

Quan portem caminats 2 km, creuarem la carretera que comunica Sant Celoni amb Olzinelles. Un fantàstic bosc de ribera format per pollancres, plataners, àlbers i verns ens acompanyarà durant una bona estona. Veurem unes curioses construccions que hi ha al curs de la riera: són unes antigues rescloses que permetien el desviament de l‘aigua cap als recs i les basses properes. 

Als 4 km tornarem a trobar la carretera d’Olzinelles. Al costat d’aquest punt hi ha una zona de descans a l’entorn del forn de la Pega i de l’alzina de la Pega, que els nostres tècnics aprofiten per mesurar, doncs podria ser una de les alzines més altes de Catalunya.




Hi ha uns quant arbres i arbredes singulars, el més destacable és l’Alzina de la Pega, també Alzina de la Font de la Pega o Alzina Grossa de Can Valls. És una alzina vera o alzina de fulla llarga (Quercus ilex subsp. ilex), una de les alzines més altes de Catalunya. Ens van sortir uns sorprenents 37 m d’alçària, caldrà que en fem més comprovacions; 3,98 de volt de canó (a 1,30 m de terra) i la amplada mitjana de capçada: 33 m. El desenvolupament d’aquesta capçada és comparable a la alzina o carrasca  de capçada més grossa que coneixem: la Carrasca de Culla (Alt Maestrat).

Com es veu a la foto, l’Alzina de la Pega és un exemplar de port i canó força esvelt, una mica diferent de la majoria de les alzines. L’Alzina dels Colls (Casserres, Berguedà, excursió de dissabte 1 de juliol de 2023) amb: alçària = 16,5 m, volt de canó = 3,80 i capçada 28,6, feia l’efecte de capçada més grossa, però el port n’és rabassut i, en definitiva, la projecció de la capçada és més petita que la de l’esvelta Alzina de la Pega.

ENLLAÇ: https://maifemcim.blogspot.com/2023/07/el-roseret-sant-sadurni-de-fonollet.html 

Més informació sobre l’Alzina i els altres arbres i llocs interesant de la zona:

- Ajuntament de Sant Celoni, >2004. "Inventari d'arbres monumentals" (56 arbres singulars de Sant Celoni, dels quals una trentena són de la vall d’Olzinelles i del Montnegre, fitxa 9: Alzina de la Pega):

http://www.santceloni.cat/ARXIUS/minisites/web_turisme/rutes_i_llocs/itinerariolzinelles/Textos_inventari.pdf

- També a Yumpu:

https://www.yumpu.com/es/document/read/16787566/inventari-arbres-monumentals-ajuntament-de-sant-celoni 

- Ajuntament de Sant Celoni. "Les quatre fonts d'Olzinelles": https://santceloni.cat/fitxa.php?id=7003

- Àudio: Punt 7 Ràdio, 2016-05-31. "Les 4 fonts d'Olzinelles" Passejades de Cantimplora. Àudio: 7:22:

https://santceloni.cat/ARXIUS/documents/departaments_i_ambits/radiosantceloni/UN_PASSEIG_DE_CANTIMPLORA/2016/160531_PASSEIG.mp3


L’itinerari continua amunt fins al sot de la font del Rector, un indret frondós sobre el qual hi ha la parròquia de Sant Esteve d’Olzinelles. Val la pena desviar-nos uns metres del sender per visitar l’església de Sant Pere, documentada des de l’any 1083. Malgrat l’antiguitat de l’edifici, les obres que li donaren l’aspecte actual són de la segona meitat del segle XVI.




El sender segueix fins a la carretera que creua la vall d’Olzinelles. La creuarem novament (portarem caminats uns 5,4 km) i seguint els senyals blancs i verds del sender local, travessarem la riera. Els arbres de ribera característics de la primera meitat del camí són substituïts per uns exemplars magnífics de sureres, acompanyats d’algun roure disseminat, durant la segona meitat de l’excursió. 

El camí creua el pont d’Aranyal, envoltat de plataners de grans dimensions i d’algun faig espars.






Ens endinsem al sot de les Mines i pujarem als Quatre Camins. Després d’un tram de lleuger descens continuarem ascendint fins a arribar al punt més alt del recorregut (329 m), on baixarem cap al sot de la Remor. Per aquí transcorre un torrent que desemboca a la riera d’Olzinelles poc abans de Can Draper. El camí descendeix fins a la part baixa de la vall d’Olzinelles i torna a Can Draper, havent completat una ruta circular que ens haurà ocupat una matinal tranquil·la.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sl-c-79-la-vall-dolzinelles-158129911 

 

Observacions: A l’extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental s’hi amaga la vall d’Olzinelles, una de les raconades més ben conservades i de més encant del sector de ponent del massís del Montnegre. Es tracta d’un indret esplèndid i ufanós, fins hi tot a l’hivern, ideal per a la pràctica d’un senderisme plàcid i contemplatiu, apte per a tots els públics.

 

Vàrem fer aquest recorregut el 23 de gener de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2016/01/la-vall-dolzinelles-320-m.html 

Tornarem a dinar a casa. Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.