Castell de Calders (513 m)

Dissabte 26 de setembre 2026

Comarca: Moianès. 

Desnivell acumulat: 390 m 

Distància a caminar: 13,2 km 

Temps aproximat: 5 h 

Nivell de dificultat: Mitjana.

Com arribar al punt d’inici: Sortirem a 2/4 de vuit del matí i anirem per la C-16 fins a Sant Fruitós de Bages i d’aquí fins al poble de Calders. Un cop a Calders, anirem per la N-141-c fins al Mirador de Calders on aparcarem. 

 

Itinerari: 0,0 km: Mirador del meandre de Calders (502 m)

0,8 km: La Mola (475 m) 

3,9 km: Forat Micó (359 m)

4,9 km: Agafarem un desviament a la dreta. 

5,2 km: Resclosa i canal de la Colònia Jorba (366 m). Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.

5,8 km: Nou desviament a la dreta. 

5,9 km: Molí de Bellveí. Plataners i font de Bellveí (360 m). Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.

7,6 km: Font de l’Esquerda (379 m) 

8,5 km: Molí del Castell (390 m) 

9,2 km: Desviament a la dreta. Pujarem al castell. Pujar i baixar ens ocuparà uns 45 minuts. 

9,7 km: Castell de Calders (458 m). quan arribem al castell uns plafons ens aniran informant sobre el casal senyorial i la muralla tot donant la volta al turó. El cavaller nyerro, Miquel de Calders, baró de Segur, tenia relacions amb Rocaguinarda i alguna vegada s’havien deixat tropes l’un a l’altre. Sembla que era el senyor del castell de Calders, encara que més aviat residia a la Segarra. El rei Felip III tenia interès a castigar els nobles que afavorien els bandolers, sense excepcions, i el 27 de juliol de 1613 ho va manar al Consell d’Aragó. El duc d’Alburquerque, virrei de Catalunya, el perseguí i el 1616 va fer enderrocar el castell de Calders.

9,9 km: Església de Santa Maria (432 m). Ens queda anar a visitar aquesta església situada una mica més avall, visible des del castell. Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.

10,5 km: Font Bombal (407 m) 

11,4 km: Nou desviament a la dreta. 

11,6 km: Bauma del Cargolaire (492 m). Aquesta bauma va ser habitada per Miquel Muro, el Cargolaire, que havia vingut d’un poble del nord de Castelló. La va convertir en una balma obrada, de la qual actualment queden poques restes. Es dedicava a buscar cargols que després venia als mercats propers. Va viure uns vint anys a la cova, fins que va morir. La bauma forma part de la llarga cinglera de les roques dels Gitanos, on és freqüent trobar escaladors. Algunes de les vies d’escalada són el Meandre del cargolaire, els Sostres i la Balma Gran. Tornarem enrere fins al desviament i seguirem per la dreta.

Farem tot un tram en pujada per un lloc conegut com les Roques dels Gitanos. 

12,9 km : Ens desviarem a la dreta per refer el camí d’inici fins als cotxes. 

13,2 km: Final. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-calders-288137444

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6ab7af70e2ab172bb4afca68

 

 

Observacions: Calders va néixer al peu de l’antic camí Ral de Manresa a Vic, fet que li dona una morfologia allargassada peculiar: un seguit de cases arrenglerades al llarg d’un mateix carrer. El nucli es va començar a formar al segle XVI, el XVII s’anà desenvolupant i quedava plenament configurat al segle XVIII. El pas de traginers, viatgers i mercaderies era molt llaminer per les actuacions de lladres i bandolers. Al segle XVII, les quadrilles d’en Rocaguinarda, Trucafort, Tallaferro o Serrallonga eren conegudes (i sovint temudes) arreu. Calders oferia bones expectatives per a les seves actuacions.

 

Excursió del llibre “Els camins de l’Alba, 20 excursions per a totes les edats”, d’Editorial ALPINA, escrit per en Salvador Vilà amb l’ajut del nostre company Miquel Rius. A la guia la ruta segueix el sentit horari i comença i acaba al poble, nosaltres començarem i acabarem al Mirador del meandre de Calders.

 

On podem dinar: Al restaurant El Racó del Pou, Carrer Raval, 43, Calders, tel.: 93 830 92 51.

Les coves del Toll - Collsuspina (924 m)

Dissabte 30 de març de 2024

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarques d’Osona i del Moianès. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (11,8 km) 

Desnivell: 177 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 fins a les 4 carreteres de Tona, on ens pararem a fer el tallat. Desprès seguirem fins a Collsuspina, on aparcarem a una zona d’aparcament que hi ha al final del carrer Major. 

 

Itinerari: Punts de pas: Cova Morta – Gorg de les Olletes - Cova del Toll – Bauma de les Comes – Gorg de l’Ubart – Collsuspina. 

Sortirem del poble per una pista asfaltada, durant un bon tram. En tot moment seguirem la traça per endinsar-nos en una zona de conreus. 

El camí segueix al costat del Torrent de l’Espina fins arribar als Plans de l’Espinoi. Passarem per sota de la masia de Pujantic (o Puigantic) i arribarem al Centre de recepció de les Coves del Toll, ja al municipi de Moià (comarca del Moianès)

Per visitar la cova del Toll, s’ha de fer reserva prèvia: https://covesdeltoll.com/ Telèfons: 93 820 91 34 (De dilluns a divendres de 9h a 16h) 93 830 01 43 (Caps de setmana) 

Podrem visitar el parc temàtic, amb cabanes que imiten les que feien servir els primers habitants de la zona al període neolític.

Visitarem Les Covetes i el Torrent del Mal, la Cova Morta i la del Toll (sols es pot visitar amb reserva prèvia i guiada)

Tornarem ala zona de recepció i seguirem el camí, ja de tornada, seguint el Torrent del Gomar, passarem per la Bauma de les Comes i prop del Pedrós, per arribar finalment a Collsuspina.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/coves-del-toll-collsuspina-165610776 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/660805f0078a2b449328b0dc

 

Observacions: Es recomana dur el frontal.

 

Dinarem al restaurant de les 4 carreters de Tona, tels: 93 887 03 50 – 93 887 04 00. 

Tornarem a casa als voltants de quarts de cinc de la tarda.

Puig de la Caritat (1.013 m)

Dissabte 7 de març de 2020

Hora de sortida: Vuit del matí.

Ubicació: Comarca del Moianès.

Temps aproximat: 3 h (8,4 km)

Desnivell: 220 m (acumulat)

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i agafarem la C-16 (Autopista Terrassa / Manresa) fins a la sortida 57-A on agafarem la C-25 (Eix Transversal) que seguirem en direcció Vic / Girona. Passarem per Santa Maria d’Oló, fins a la sortida 164, que anirem en direcció a Moià per la C-59. Abans d’arribar a Moià, arribarem al poble de L’Estany.

Aparcarem prop de la plaça del Monestir. Farem el tallat al bar El Monestir, carrer Dr. Vilardell, 16, del poble.

Itinerari: L'itinerari s'inicia anant a buscar el camí del Collet de Sant Pere, als afores del poble. Només cal seguir les marques blanques i vermelles del GR. Marques que es troben, també, pels carrers del poble.

Aquí seguirem un camí de pista pavimentat que ens portarà fins a trobar el cementiri i la masia de ''La Crossa''. Un cop s'ha sortit del poble ja es pot veure, darrera els camps, el Puig de la Caritat.

  

Deixarem la masia a la nostra dreta i començarem a baixar pel camí de pista forestal (GR) tot voltejant els peus del Cim de Puig de la Caritat.

Aquesta pista forestal ens permetrà conèixer una mica més l'entorn d'aquesta població.

La pista forestal ens portarà fins a trobar diferents punts de desviaments que anirem seguint direcció l'Estany.

Després de caminar uns quilòmetres ens desviarem per un camí de pista situat a la nostra dreta. Aquest camí ens portarà el punt més baix del recorregut.

Situats al tram més baix de la sortida començarem a pujar uns tres quilòmetres de cert desnivell positiu per sortir a peus de l'objectiu de la nostra sortida ''Puig de La Caritat''.

La pujada el cim de Puig de la Caritat és còmode d'assolir. El pendent és constant però sempre de bon fer.

Un cop dalt del cim les vistes són molt boniques. En el cim es troba un vèrtex geodèsic i una creu de pedra. Des del cim es poden veure a llevant les Guilleries i Collsacabra, amb els característics cims de Cabrera i Aiats, juntament amb la plana de Vic i la serralada del Montseny. Cap al nord, tenim la serralada Transversal, els cims prepirinencs (Cadí, Rasos de Peguera, serra Cavallera, etc) i part dels Pirineus orientals.

Ja al sud veiem part del pla de Bages, Sant Llorenç del Munt i l’altiplà del Moianès, mentre que a ponent destaca Montserrat, el pla de Bages i les serres de Rubió i Castelltallat.

Deixant el cim a la nostra esquena, baixarem direcció el camí de pista forestal per enllaçar amb un bonic corriol que ens conduirà al camí de tornada el poble.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-de-la-caritat-47603612

Un cop al poble de l’Estany podem fer una visita a l'església de Santa Maria. La entrada és de pagament. Conjunt datat del 1080 i que fou en la seva època una de les principals abadies del país. L'església va ser consagrada l'any 1133. Un edifici auster de pedra nua i conserva l'estil romànic tardà. El campanar va ser refet després del terratrèmol de 1448. Es manté intacte un preciós claustre amb el seu petit jardí interior, els capitells i columnes són un dels tresors. Des de principis del segle XIX és l'església parroquial del poble. Originàriament era un monestir de canonges augustinians. http://www.monestirestany.cat/

Observacions: El Puig de la Caritat està a la llista dels 100 cims de la FEEC. Volta circular sortint de la població de l'Estany, fent el cim de la muntanya de Puig de la Caritat de (1.013 metres d'altitud)

Aquest cim es troba situat a l’extrem nord-est de la comarca, en l’anomenat altiplà del Moianès i forma part de l’extrem oriental de la depressió central catalana. El puig en sí, és també un petit altiplà que s’aixeca damunt de la plana de l’Estany i al sud de la petita serralada del mateix nom. Les aigües del cim marxen cap a la riera de l’Estany, llevat les de la banda nord que ho fan al torrent d’en Gomis. Totes dues rieres duent les aigües a la riera de Malrubí i d’aquí cap al Llobregat.

El nom del Puig de la Caritat el rep en record de la processó que l’abat de l’Estany organitzà l’any 1481 per lliurar a la població d’una plaga de llagosta que arrasà amb els cultius de la zona. La gent estava espantada i van decidir demanar protecció a la Verge Santíssima de l’Estany i organitzar una processó fins al puig a on l’abat de l’Estany va beneir el poble de l’Estany. Acabada la benedicció es va repartir un mos de pa i un glop de vi als assistents.

La excursió, molt senzilla, còmoda i fàcil, es desenvolupa majoritàriament per pista de ciment i de terra, per uns terrenys sedimentaris formats majoritàriament per argiles, margues i gresos.

És una muntanya de les més altes de l’entorn. La seva situació orogràfica permet veure paisatges propers i llunyans, que embadaleixen a qui en un dia clar faci parada en aquest mirador privilegiat.

Dinarem a Moià (a 15 minuts, en cotxe, des de L’Estany), al Restaurant El Moianès. Plaça Moianès, s/n. Tel 93 830 00 05.

Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.