Turó de l’Oró – Serra de Ravella (570 m)

Dijous 20 de març de 2025

Matinal

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès. 

Temps aproximat: 4 h 15 min (14 km) 

Desnivell: 330 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem fins a Olesa de Bonesvalls, passant per Gavà i Begues. 

Aparcarem al principi del carrer del Raval, prop del Centre Cívic i l’Ajuntament. 

 

Itinerari: Començarem a caminar des de el principi del carrer del Raval d’Olesa de Bonesvalls. Al final de l’asfalt agafarem la pista del centre que segueix el curs d’un torrent. Als deu minuts apareix una pista més confusa a la nostra dreta, però nosaltres seguirem per la de l’esquerra més evident. Quan ja portem caminant uns quinze minuts, localitzarem al costat del camí, les restes d’un forn de vidre, on antigament s’aprofitaven les propietats de la roca per fabricar aquest material. Les seves parets interiors estan recobertes per una capa llissa de vidre que feien servir els nostres avant-passats.

En poc metres, el bosc, pobre i residual fins ara, es converteix en una petita comunitat d’alzines. 

Seguirem recorrent aquesta boscosa vall fins que arribarem a un punt on deixarem la vall i agafarem la pujada de l’esquerra que molt aviat serà creuada per una línia d’alta tensió. Després d’una mitja hora de pujada (més o menys) la pista fa una gir a la dreta, en un punt que veritablement és un mirador excepcional de les muntanyes que ens envolten. Aquí abandonarem la pista i baixarem a la vall de l’esquerra, en direcció oest, resseguint la capçalera del Fons de l’Arcada. 

El camí travessa una zona de pedres i espessos matolls, passant una mica  més amunt d’una espècie de pont o feixa de roca conegut com Pont de l’Ardaca.

Tot seguit vindrà un tram que caldrà fer-lo amb compte de no desviar-nos de la ruta marcada. Es tracta d’una fàcil grimpada força vertical, sols cal anar amb compte de no relliscar, especialment si està el terra mullat. Després el camí es farà més pla però amb molta pedra al terra, passarem pel costat de les cases de la urbanització “El Lledoner”. Pujarem en diagonal aquesta vessant i enllaçarem amb una pista forestal, a l’alçada d’una torre d’alta tensió i l’agafarem a l’esquerra. Més amunt connectarem amb una pista encara més transitable que ressegueix el llom de tota la Serra de Ravella. 

Anirem cap a l’esquerra i a l’arribar a unes cruïlles seguirem per la pista principal, a vegades amb senyals grogues, i després vermelles i blanques del GR-5 que ve de Sitges. Els boscos de tipus mediterrani de muntanya mitjana dominen aquests paratges. Girarem a l’esquerra i anirem per un estret camí, on el bosc alterna amb espais oberts i bonics exemplars de margalló. Tindrem bones vistes de les muntanyes que ens envolten amb cims arrodonits i valls amb pendents suaus.

En una mica més d’una hora de baixada per un camí força pedregós, connectarem amb una pista molt més ampla, el bosc dona pas a camps de conreu. Olesa de Bonesvalls, com a teló de fons, marca el punt de retorn i el final de l’itinerari, quan arribem just davant de la façana de l’església del poble. Recorrerem els carrers del poble fins arribar als cotxes. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/turo-de-loro-serra-de-ravella-205540765 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/67dbf862b2d58e3cc8d94682 

 

Observacions: Entre el massís del Garraf, paradís de l’espeleologia i les muntanyes de l’Ordal es troba Olesa de Bonesvalls, un petit poble de tradició agrícola i vinícola. El seu clima es caracteritza per les brises d’aire humit procedents del Mediterrani i per la influència lleugerament continental de l’Alt Penedès. Aquest darrer factor determina bastant l’oscil·lació tèrmica al llarg de l’any, amb estius molt secs i càlids, i nits hivernals bastant fredes, sovint amb gelades. Per tant els dies freds de ple hivern fan que les caminades per aquesta zona no siguin massa agradables, així com tampoc es recomanable fer-les sota les forts calors de l’estiu. 

Es obligat visitar l’antic hospital de Cervelló, també anomenat de Santa Maria de Bonesvalls, molt interessant ja que és un dels pocs hospitals medievals de caràcter rural de Catalunya que es conserva relativament bé. Fou fundat per Guillem de Cervelló el 1262, ampliat posteriorment durant l’època del gòtic i reformat interiorment en el segle XVII.

Racons de primavera: pels voltants de Sant Martí Sarroca (459 m)

Dissabte 11 de març de 2023

Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí. 

Ubicació: Comarca de l'Alt Penedès. 

Temps aproximat: 4 h 30 min (14,4 km) 

Desnivell: 290 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 en direcció a Vilafranca del Penedès. Ens aturarem ma fer el tallat a l’àrea de servei de la Porta de Barcelona. Després seguirem fins a la sortida 28-Vilafranca N. 

Passarem per Vilafranca del Penedès, i anirem en direcció a Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca, on aparcarem als voltants del carrer Lleida cantonada amb l’Avinguda del Castell (carretera).

 

Itinerari: Sortirem de Sant Martí Sarroca pel carrer Lleida cantonada amb l’Avinguda del Castell (carretera). 

Passarem pel Torrent Sec i tot seguit la Riera de les Anguiles. 

Caminarem per la pista Camí de Sant Joan de Lledó i arribarem a l’ermita de Sant Joan de Lledó.

Està ubicada en un entorn rural de conreu de vinya de ben segur que ha estat testimoni mut de conflictes entre els remences, de contractes de rabassa morta, de l'aparició de la fil·loxera… però també de la prosperitat dels seus habitants, de creixements demogràfics, de canvis... Sant Joan de Lledó és una petita esglesiola d'origen romànic, la fàbrica de la qual ha estat modificada al llarg dels anys. És un dels múltiples testimonis que s'emmarquen en el moviment repoblador d'aquestes terres de frontera. 

És una capella d'una sola nau rectangular amb una edificació lateral afegida, la sagristia, que té forma d'absis preromànic. Té contraforts laterals i absis sobrealçat, amb una finestra romànica Té porta a la façana de ponent amb arquivolta i al damunt, un ull de bou calat i un campanar de cadireta refet. La capella es troba enmig de vinyes, ametllers i oliveres. 

Seguirem el nostre camí i passarem per Can Vallès i pel Pont de Can Vallès. Travessarem una línia d’A.T. i seguirem per un sender.

Després passarem pel Bosc de Can Grau i agafarem la pista del Camí Fariner de les Cantarelles. 

Tot seguit entrarem al bosc de les Saleres i agafarem un sender que ens portarà al camí de Mas Marroquí.

Seguirem per una pista i arribarem al Torrent de Can Grau.

Caminarem per un sender i enllaçarem amb una pista i després per un camí dins del bosc. En una cruïlla, agafarem el camí de la dreta i anirem a sortir a una pista que seguirem a la dreta i pujarem al Turó de Samuntà. Baixarem per la mateixa pista fins a la cruïlla, en que agafarem la pista de la dreta.

Arribarem al punt conegut com Els Quatre Camins i per una pista enllaçarem amb el camí de les Conilleres. Passarem per Cal Xixampons i les Vinyes de la Guàrdia. 

Seguirem per la pista i després el camí de Cal Torres. Arribarem al Mas Rabell - Celler Torres. Passarem per una línia d’A.T. i arribarem a Can Ramon de la Guàrdia.

Arribarem a les Gorges de Sant Martí i la riera de Pontons per acabar de nou a Sant Martí Sarroca.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/racons-de-primavera-pels-voltants-de-sant-marti-sarroca-128194719 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/640c7753554e474e98e5662a 

Observacions: Bonica i variada ruta pels voltants de Sant Martí Sarroca, entre boscos i vinyes sobre tot, i diferents masies. Aquest bonic recorregut passa per l'Ermita de Sant Joan Lledó, Can Vallés, prop de Can Grau, puja al turó dels Pins de Samuntà, continua cap a la masia de Samuntà, i ja en el pla passem per Mas Rabell (Vins Torres) i finalitzem passant pel petit engorjat de Sant Martí, el tram més atractiu del recorregut. Només cal tenir en compte que hi ha un curt tram de camí poc definit (uns 200 m), quan portem 3,7 Km del recorregut al camí de Mas Marroquí, desprès dels Camps de Can Grau i que cal buscar el millor pas entre la densa vegetació, per sortir al camí que es troba més avall en un camp de cereals. Es pot evitar fer un tomb una mica més llarg seguint sempre el camí principal.

 

La caminada, és un recorregut principalment per camins entre conreus i vinyes. La riera de Pontons és un corredor biològic molt important dins de la comarca de l’Alt Penedès que va des de les muntanyes de Pontons, lloc on neix el riu Foix, fins al pantà del Foix. En resum, una caminada molt planera pensada per començar a intuir la primavera que ja ens truca a la porta.

 

Vàrem fer una excursió per part d’aquest recorregut el 12 d’abril de 2017. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2017/04/sant-joan-lledo-castell-de-sant-marti.html

 

Dinarem al restaurant Km 0 de Torrelles de Foix, tel.: 654 71 01 11, c/. Sant Quintí, 9. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Montcau d’Ordal (643 m)

Dissabte 10 de desembre de 2022

Hora de sortida: ¾ de nou del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès. 

Temps aproximat: 2 h 40 min (9 km) 

Desnivell: 300 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista AP-7 fins a la sortida 28 Vilafranca del Penedès Nord. 

Passarem per Vilafranca del Penedès i anirem en direcció a les Cabanyes, Vilobí del Penedès i Guardiola de Font-rubí, on aparcarem. 

Anirem a esmorzar al restaurant Cal Pau Xic a Guardiola de Font-rubí, Avinguda de Catalunya, 3 Tel.: 938 97 93 82. 

 

Itinerari: Un cop ben esmorzats, anirem en direcció a La Granada i tot seguit agafarem la N-3450 en direcció a l’Ordal. A l’entrada del poble, a l’esquerra, aparcarem prop de Can Rial, lloc on comença la traça adjunta.

Farem aquesta agradable excursió pel sector nord-est del poble de l'Ordal que arriba fins el cim del Montcau, passa pel coll de Montcau, de d’on ascendirem al Roc de Forellac i tornarem al poble pel fondo del mas Granada.

El circuit ressegueix el GR-5 per després continuar pel PR-C 156-3 fins el collet del Montcau, a partit d'aquest punt descendirem cap el fondo del mas Granada i seguirem la pista fins el punt de sortida. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/montcau-dordal-roc-de-forrellac-121147799 

 

Observacions: Aquest Montcau es troba al vessant Nord-oest de les muntanyes d’Ordal, un conjunt de la Serralada Litoral Catalana agermanat amb el veí massís del Garraf. És un dels cims més alts de la regió, superat només pel proper Puig d’Agulles i pel més allunyat Montau, sostre del massís. Un ufanós mantell de pins blancs l’encatifa mentre que la roca calcària forma les seves entranyes, en un entorn natural eixut i agrest de marcat caràcter mediterrani. Unes torres d’alta tensió el fan ben recognoscible de lluny.

 

Els relleus suaus de les muntanyes d’Ordal van de l’Alt Penedès al Baix Llobregat.

 

L’itinerari proposat és circular que seguirem en el sentit de les agulles del rellotge.

 

Al tornar, podem aturar-nos en algun lloc a fer el vermut...

 

Tornarem a casa als voltants de les tres de la tarda. 

Un topònim i moltes muntanyes, Montcaus de Catalunya. 

Fins a sis Montcaus tenim a Catalunya, o almenys els més destacables o representatius. S’ubiquen en massissos i comarques diferents, però la distància que els separa és relativament curta i permet un contacte visual entre ells (a excepció del Montcau de la serra de Taús). Alguns d’aquests Montcaus, fidels al seu nom, mostren una clepsa rocosa ben pelada i lluent. Altres es troben coberts d’arbres o arbusts, tot i que no és difícil imaginar que en un passat no gaire llunyà deurien estar desforestats per l’aprofitament exhaustiu que es feia de la fusta dels boscos. Cada Montcau té les seves peculiaritats morfològiques, però a part del nom tots comparteixen diversos trets que els agermanen. El primer d’ells és que en el massís on es troben s’erigeix, com a mínim, un altre cim que és més alt o destacat, fet que relega el Montcau corresponent a un paper secundari. Tot i això, la majoria tenen un important atractiu excursionista, una preponderància coma a muntanya i una popularitat en les poblacions dels seus faldars. Així, diverses viles i urbanitzacions tenen carrers, places, escoles i fins i tot empreses i cases de colònies anomenades Montcau com a referència i dedicatòria al “seu” Montcau. Un altre aspecte que comparteixen és que la majoria s’ubiquen just a les fronteres entre municipis o comarques, o bé força a prop d’aquestes. Per això molts d’ells pertanyen a dos municipis o a dues comarques alhora.

Un estudi més detallat i extens permetria conèixer la resta de Montcaus de Catalunya. N’esmentarem dos de situats al Vallès Oriental: el turó de Montcau de Montornès del Vallès i el Montcau o turó de la Roureda, al terme municipal de Tagamanent. Però aquesta paraula no és només emprada per anomenar cims, ja que també la trobem en masies, plans o valls de diversos racons catalans. 

Amb el maifemcim hem pujat ja dos cops al Montcau del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquí podeu veure les ressenyes: 

•  3 de març de 2007: Montcau del Vallès Occidental http://maifemcim.blogspot.com/2007/03/montcau-1057-m.html
•   18 de setembre de 2021: Tornem a pujar el mateix Montcau: http://maifemcim.blogspot.com/2021/09/montcau-1057-m.html

Dinar del 25é aniversari – Restaurant Mirador de les Caves (300 m)

Dimecres 7 de desembre de 2022

Hora de sortida: ¼ de dues del migdia. 

Ubicació: Comarca de l’Alt Penedès. 

Temps aproximat: 4 h 

Desnivell: Dependrà del que mengeu. 

Dificultat (1): Fàcil.

Programa: Es tracta d’estar al restaurant a les dues de la tarda. Restaurant Mirador de les Caves, Ctra. d'Ordal a Sant Sadurní Km.3.8 - Els Casots – Subirats https://www.miradordelescaves.com/ te.: 626 030 621.

 

Itinerari:

25é aniversari maifemcim 6/12/2022

 Companyes i companys que estimem la muntanya i que, no només hi caminem, si no que la somiem i la sentim.

Fa 25 anys que caminem plegats.

25 anys que pugem cims.

25 anys de camins i de cruïlles.

25 anys que vàrem començar una bonica història d’amistat que encara segueix i la que us heu afegit totes i tots vosaltres. 

Estem davant la pregunta de sempre. Perquè ascendim muntanyes?

I també responem l’ocurrència de sempre. Perquè hi són!

Camins, pobles, glaceres, racons amagats, reptes assolits, situacions adverses...

Fent muntanya ens apropem a un espai, a una aventura, a una tradició.

Què és pujar a un cim?

Es una cosa que pots compartir però que alhora ho fas individualment.

Hem de recuperar el temps per poder gaudir de la muntanya!

La muntanya, per nosaltres, és una gran passió.

És connexió.

És pau.

És història.

És origen.

És futur.

Els companys i companyes de maifemcim tenim una manera de fer muntanya (la nostra) ens agrada gaudir i ens agrada compartir.

Es un altre manera de fer muntanya.

Esperem que puguem continuar gaudint-la sota els peus, i en els nostres somnis. 

Tothom guarda a la memòria la imatge viva d'alguna cruïlla per on ha passat.

Potser, al cap i a la fi, estem fets d'aquests encreuaments, nusos que cenyim quan els nostres camins es troben, que ens uneixen per sempre i guardem a dins.

Som mirades, gestos, silencis que ens forgen quan creuem els nostres camins.

Tots els camins fan cruïlles i a totes hi ha una fita, una marca de temps remots que és una cita futura per seguir ajuntant-nos.

Ara només ens cal, que en baixar de la muntanya puguem seguir lluitant per conquerir altres utopies.

Ens cal aprendre que no sempre podrem trobar-ho tot dalt d’un cim, però per si de cas seguirem pujant muntanyes mentre puguem.

Ens esperarem allà on es creuen els camins.

Ara hi queda una marca de temps remots, una senya d'orientació, la fita que apunta tots els possibles que viuen entre nosaltres.

Ens trobarem a l'espai de l'altre, perquè som tu i jo, tots nosaltres, que formem aquesta cruïlla.

I potser hi haurà un restaurant, un bar de carretera o senzillament una ombra, on obrirem l'ampolla de vi i brindarem amb tots aquells i aquelles que també havien brindat aquí. 

No volem renunciar al plaer de ser en llocs de natura, a voltes salvatges, sempre solitaris, d’haver-nos guanyat el fet de ser en aquell cim, en aquell paisatge, en aquell escenari...

També hi ha un punt de romanticisme, de fer coses que no serveixen de res, però que tenen aquell punt d’esforç, de gesta, d’heroïcitat romàntica.

La felicitat que ens proporciona arribar a un cim, contemplar el paisatge que ens envolta i, si és possible, compartir-lo amb persones especials és incomparable.

Però, i si us digués que encara es pot millorar?….

Josep Parés

Segle XX. Abans de 1997. Oficina de Caixa Penedès. Cinc empleats: lo Parés, la Paquita, el Jordi, el Carlitus i un servidor. Oficina "especial". Igual jugàvem a futbol al pati de clients, que anàvem a fer un "xupito" de crema catalana per berenar els dijous que treballàvem o un arròs al "apeaderu" de Castefa. 

En una d'aquelles converses, el Josep explicava que quan eren a Sant Boi 1, la majoria havien passat pel Cau, que si anaven a buscar bolets, a muntanya… Comentari meu, sense més, i per què no fem una sortida nosaltres? 

Versió curta. Acaba aquí. I fins avui que farem 25 anyets. Segueixo? 

Pos ale. Ja tenim objectiu. Cap a la Pica d'Estats. Però abans cal entrenar-nos. Portàvem pantalons de pana, camises de franela, motxilles de 20 anys enrera tretes del fons de l'armari, llanternes de quilo i mig, tendes de campanya…

Que tenemos un nivel, oiga! 

Muntanya amunt, restaurantet avall, hotelet amb encant, xuixo que va… mentre en siguem 2, farem.

Total, que la gent s'ho va ensumar, va provar-ho i com deia aquell paio, si encuentra algo mejor cómprelo. 

He de confessar que era un autèntic analfabet muntanyenc. Jo pensava "no sé si estaré preparat". "Lluís no et preocupis, fins al 2017 tinc sortides preparades". Això sonava a ciència ficció, com 2001: una odissea a l'espai. Si, el 2001, ja fa 21 anys! 

Entremig, al juliol de 2005, a Amitges, es va posar nom al grup, en veure un adhesiu d'uns tal Maimekansu. Patapam.

I de cop tot s'accelera, com a les pelis de cine mut. Fem 10 anys. Anem a la Patagònia. En fem 15. S'apropa el 2017 😱. S'acabaran les sortides? En fem 20. Puja i baixa al Matagalls. Tira pa la Patagònia que l'asado està que t'hi c... boníssim. Que si flors i plantes, arbres i pajaritus, fotos amb zoom i romànic. I restaurantets. I ai que em fa mal allò , que si prenc tantes pastilles (blaves, no pas).

Això sí, motxilles noves, goretex, primaloft, frontals d'última generació, botes amb sensoround, crema pels genolls. Seguimos teniendo un nivel, oiga!

I apa, 25 anys, els primers 25. Sense himne. Hi ha algun músic a la sala? Ahi lo dejo... 

Gràcies de tot cor, per la feinada, per la paciència i l'egoisme teu, compartit, de seguir fent muntanya. Gràcies per encomanar-m'ho, fer-me disfrutar i conèixer parts d'aquest petit país, que no ens l'acabarem pas. 

Però tinc un retret: l'aigua quan arriba a la pell NO rellisca. M'esborro de nou. No sé quantes vegades ho he dit.

 

Signat: el barrufet rondinaire. (Lluís Campano)