Creu de Santos (942 m)

Dissabte 8 de maig de 2021

Sostre comarcal

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre. 

Temps aproximat: 6 h (10,8 km) 

Desnivell: 770 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-32 fins a enllaçar amb la AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol. Després seguirem fins a la sortida 38 i seguirem en direcció a Vandellòs, Tivissa i Rasquera on hi arribarem per la C-12. 

Des de Rasquera cal continuar durant 9,3 km per la TV-3021 fins arribar al balneari de Cardó, inici i final d’aquesta ruta. 

 

Itinerari: Balneari de Cardó – ermita de la Santíssima Trinitat – ermita de Sant Àngel – portell de Cosp – Cova Lluminosa - refugi i font del Teix – portell de Cardó – la Creu de Santos – ermita de Sant Simeó – balneari de Cardó. 

Començarem a caminar des de el Balneari. Al km 9,1 de la TV-3021, trobarem el camí ramader del Racó del Mas. Tot seguit hi ha restes de l’ermita de la Santíssima Trinitat.

Més endavant trobarem l’ermita enrunada de Sant Àngel.

Arribarem al portell de Cosp, a 637 m. Aquí agafarem un camí que surt a la dreta i que ens portarà fins a la Cova Lluminosa, un lloc que val la pena d’anar a veure. Després tornarem pel mateix camí fins al portell i ens espera una baixada pronunciada per després tornar a pujar.

Aquí hi ha la font del Teix. Just abans haurem passat pel costat del refugi del mateix nom.

Després d’un pal indicador, el camí és una mica confós. Desapareixen els punts taronges i cal seguir les marques grogues bastant descolorides. Superada l’Escaleta començarem a carenejar.

Trobarem una placa de la UEC clavada a una roca. El camí de la dreta davalla cap al balneari passant per l’ermita de Sant Roc en 60 minuts. Nosaltres seguirem rectes cap a la Creu de Santos. 

Hem deixat enrere el portell de Cardó. Agafarem la bifurcació a l’esquerra per anar a la Creu de Santos o Xàquera. Amb 942 metres és el punt més alt d’aquesta serra i sostre comarcal. Després tornarem fins al portell de Cardó i seguirem el camí que portàvem, a l’esquerra.

El camí baixa pel barranc de la Columna. És un camí bastant brut i ple de matolls, que denota que hi passa poca gent. 

Sortirem a una pista més ample i, a la dreta, veurem l’ermita de Sant Simeó, anomenada també de la Columna pel seu emplaçament sobre una roca. De seguida arribarem al balneari de Cardó.

Balneari de Cardó. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/creu-de-santos-72658079# 

 

Observacions: Eremites i aigües minerals a la serra de Cardó. Les muntanyes de la serra de Cardó, en el límit entre les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre, són un perfecte mirador del Delta i van ser terreny de repòs per a la comunitat carmelita.

 

La serra de Cardó s’estén entre els municipis de Rasquera i Benifallet, i els contraforts occidentals davallen fina a l’Ebre. Terreny abrupte constituït per roca calcària, el punt més alt no sobrepassa el miler de metres. Solcat per nombrosos barrancs, la vegetació està formada per llentiscle, romaní, bruc, alzines, pinedes i alguns roures que han sobre viscut a més d’un incendi. Situat dalt d’un espadat rocós conegut com el Salt del Frare, que s’enlaira al costat del barranc de Sallent, es troba l’antic balneari de Cardó. El seu origen es remunta a la primeria del segle XVII, quan en aquest indret s’instal·là una comunitat carmelita. Allunyat de qualsevol nucli habitat, l’entorn invita a la reflexió. Després de la desamortització, el balneari va estar en funcionament fins al 1965, amb el parèntesi de la Guerra Civil, quan va servir d’hospital a l’exèrcit republicà. Actualment espera que algun grup inversor converteixi les seves instal·lacions en un establiment de luxe. El lloc s’ho mereix i l’aigua de la font és molt rica en sals minerals.

 

Des de aquest punt podem iniciar diversos itineraris que ens faran descobrir la serralada de Cardó, unes muntanyes plenes d’ermitatges que suposadament utilitzaven els monjos per aïllar-se. Un d’aquests itineraris – el que proposem en aquesta ressenya – passa per l’ermita de la Santíssima Trinitat i la de Sant Àngel per enfilar-se fins al portell de Cosp. Després de passar per la font del Teix, amb un magnífic exemplar d’aquest arbre, (Més informació: https://plantipodes-am.cat/interes/teixfontteix.pdf ) ens arribarem fins a la Creu de Santos, que amb 942 m és el punt més elevat d’aquesta serralada. Pel barranc de la Columna caminarem a prop de les ermites de Sant Nofre i Sant Simeó abans de retornar al balneari de Cardó.

 

Vàrem pujar al cim de la Creu de Santos el 18 de desembre de 2004, aquí podeu veure la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2004/12/creu-de-santos.html

 

Una part de l’itinerari (fins passada la font del Teix) està marcat amb punts de pintura taronja, després cal seguir marques de pintura groga un xic descolorides.

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.