dijous, 2 de juliol del 2026

GR-2: Sant Julià de Vilatorta - Font de la Riera (651 m)

Dijous 2 de juliol 2026

Matinal

Comarca: Osona. 

Desnivell acumulat: 117 m 

Distància a caminar: 5,6 km  

Temps aproximat: 2 h 

Nivell de dificultat: Fàcil.


Programa: Sortirem a ¾ de set del matí i anirem en direcció a Vic per la C-17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona. Després seguirem fins passar Vic i agafarem la C-25 (Eix Transversal). 

A escassos cinc quilòmetres de Vic, en direcció a Girona, arribarem a Sant Julià de Vilatorta. Un cop al nucli urbà de Sant Julià, cal seguir les indicacions de l’Espai Natural Guilleries-Savassona, ja que el centre d’informació del parc es troba situat al mateix Parc de les Set Fonts, a l’extrem sud de la població. Trobarem un gran aparcament situat al costat del parc de les Set Fonts i del Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta. Al marge de l'aparcament trobarem plafons informatius amb el plànol de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i les fites d'inici de diferents itineraris.

Itinerari: Al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta es troba l’inici i el final de la ruta. 

Al Parc trobarem el Centre d'Informació de Sant Julià de Vilatorta amb informació general de l'Espai Natural i del municipi. També trobarem l'exposició 'Els usos de l'aigua', que descriu les diferents propietats i usos dels recursos hídrics d'una manera interactiva. Aborda temàtiques tals com l'aigua com a hàbitat per a la fauna i flora, com a recurs per als conreus i pastures o com a font d'energia entre altres. 

La fita d'inici de l'itinerari es troba al costat de l'aparcament del parc de les Set Fonts, indicant la pista de sortida.

Font d'en Pau. Aquest acollidor racó presidit per la font d'en Pau va ser condicionat en memòria d'un veí de Sant Julià de Vilatorta. Es troba prop del nostre recorregut, si volem, ens hi podem acostar.

Castell de Bellpuig. El castell o domus de Bellpuig es troba situat dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, més tard dit de Meda. També és conegut com a Casal de Bellpuig o Castell dels moros i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). 

El lloc ja està citat l'any 927 en un document on parla de la venda d'uns terrenys del castell de Sant Llorenç a la parròquia de Sant Julià de Vilatorta. No hi ha gaires referències per a datar la construcció original, però l'aparell i estructura constructiva el situen entre els segles XI i XII, mentre que la volta i una reforma posterior dels murs s'haurien de datar als segles XII i XIII, amb diverses modificacions, reconstruccions i afegits més tardans. 

El castell es va situar al turó, fent un fossat artificial que el separava de la resta del cim. A la torre inicial, de planta rectangular, d'un sol àmbit i, coberta per una volta de canó, es van afegir, en diferents fases constructives, una possible torre adossada a la part nord del castell, que probablement tenia unes dimensions similars a les de la domus original, així com d'altres estructures i murs annexes actualment difícils de reconèixer, escampats al voltant del turó. 

El castell fou residència dels cavallers de Bellpuig que més tard es vincularen als Centelles pel casament d'Elisenda de Bellpuig amb un dels hereus de la família dels Centelles, Gilabert de Centelles, el qual es va convertir en el seu propietari. 

L'any 1303 Elisenda de Centelles va renovar el jurament i fidelitat al bisbe de Vic, segons el qual els Bellpuig tenien en feu el castell. 

Amb el temps, els Centelles van vendre els terrenys del castell però en no reservar-se el dret de pas el nou senyor els hi va negar l'accés aspecte que va portar als Centelles a enderrocar el castell perquè d'altres no se n'aprofitessin. Posteriorment un incendi l'any 1.472 va acabar de malmetre el castell que no es va refer mai més. 

En l'actualitat, la construcció del dipòsit d'aigües va acabar de desfer una part important de l'assentament.


Carena de Sant Julià. A la zona del castell comença l'anomenat camí de la Carena. De seguida que s'arriba al punt més elevat de la carena, l'imponent silueta del Montseny esdevé una presència ubiqua a l'horitzó. El terreny sobre el qual es camina està format per grans lloses de pedra, entre les que creixen alzines i plantes com la farigola, l'espígol o el crespinell. El camí passa pel damunt d'un túnel de l'Eix Transversal, on l'espai s'obre encara més i, a mà dreta, es descobreixen fantàstiques panoràmiques de la plana de Vic.

Quan portem caminats 1,9 km, seguirem la traça per la dreta. 

Font de la Riera. La font de la Riera reserva un paratge plenament de ribera, on destaquen els enormes plàtans i els altíssims verns, així com les mates de boix. Roures, pollancres i castanyers d'índies completen la rica representació d'arbres de la zona. La font brolla de la base d'un mur de pedra construït artesanalment i parcialment cobert de molsa. En un costat de l'esplanada de la font hi ha uns bancs de pedra que envolten una taula, també de pedra, marcada amb la data de l'any 1908, quan va ser traslladada a aquest indret. A l'altre costat de la font es poden veure les restes d'una vella bassa allargada, probablement utilitzada com a safareig de l'antiga casa de la Riera.

Passarem per un tram del Camí ral. Aquest sender correspon a l'antic camí ral i en diversos trams presenta encara l'enllosat que permetia el trànsit dels carros i el bestiar de ferradura. 

Enllaçarem amb el camí pel que hem vingut. 

El Parc de les Set Fonts agafa el seu nom de la històrica font de set brocs que el presideix. Les aigües de les Set Fonts han estat sempre un dels atractius del poble de Sant Julià de Vilatorta i d'antic se li reconeixen propietats medicinals. Antigament al seu voltant hi havien safareigs on les dones del poble rentaven la roba mentre conversaven. 

El parc de les Set Fonts va ser una de les importants obres d'urbanització de l'època de la República Catalana, conjuntament amb la planificació de la xarxa de clavegueram. El disseny del parc és obra de l'arquitecte Miquel Pallars, a qui es deu en gran part la fisonomia actual de Sant Julià de Vilatorta.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr-2-sant-julia-de-vilatorta-font-de-la-riera-272151100 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/josepparscastillo/6a4628170ec34f2f9719097e

Observacions: És un itinerari fàcil que recorre la carena cap al sud tot resseguint les marques vermelles i blanques del GR-2. 

Una gran part d'aquest itinerari transcorre per la magnífica, i alhora perfectament assequible, carena que s'allarga cap al sud des de Sant Julià de Vilatorta. És un espai obert i airejat que, a més d'oferir bones vistes de la plana de Vic, reserva racons amagats de vegetació mediterrània ben diversa. La font de la Riera és el contrapunt perfecte a la carena, amb la seva personalitat ombrívola i humida, en una ubicació gairebé clandestina al fons de la riera de Sant Julià.

 

El patrimoni completa l'oferta d'aquesta excursió amb les notables restes del Casal de Bellpuig que senyoreja, des de les alçades, la població osonenca.

 

Vàrem passar per aquest castell en l’excursió al Puigsec del 10 de gener de 2024. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2024/02/sant-julia-de-vilatorta-puigsec-665-m.html