Creu de Santos (942 m.)

Data: dissabte 18 de desembre de 2004.

Hora de sortida: set del matí.

Programa: El dissabte dia 18 de desembre a les set del matí sortirem en direcció a Tarragona per l’autopista A-7. Ens aturarem en una àrea de servei per fer un tallat. Sortirem de l’autopista per la sortida de L’Hospitalet de l’Infant, agafarem la carretera direcció Vandellòs i Móra d'Ebre. Desviament a l’esquerra a Rasquera, des d'on s'agafa la ctra. local TV-3021 que ens durà en 9 Km. al balneari de Cardó.

Ubicació: Comarca de la Ribera d’Ebre (El cim més alt de la comarca)

Temps aproximat: 4 h 30 min.

Dificultat: Mitjana.

Desnivell: 450 m

ITINERARI: Just al final de la carretera trobem una petita plaça on podem deixar el cotxe. En aquest indret hi ha una font d’aigua que està anul·lada.

Sortim seguint un camí marcat amb un rètol que ens indica “Ermitori de la Vall de Cardó”. El camí és ample i en bon estat. Anem pel camí, sempre en lleugera pujada i aviat podem veure al nostre davant l’ermita de la Columna, just a dalt d’un pilar natural de roca.

Anem pujant i, en uns 10 min., trobem el trencall a l’esquerra on hi ha una cadena (que barra el pas als vehicles); aquest camí porta a l’ermita de la Columna en uns 10 min. L’ermita, dedicada a Jesús lligat a la columna, presenta un balcó natural sobre l’estimball de roca. Val la pena arribar-s’hi.

Continuarem pujant pel còmode camí. Sempre envoltats de bosc, anem guanyant els aproximadament 300 m. de desnivell que hi ha fins al coll de Mortero sense brusquedats. El camí conserva trams del antic empedrat i manté encara els marges de pedra que el suporten. Això ens fa pensar en l’antiguitat d’aquest camí, segurament fet anar com a lloc de pas entre les viles de Xerta i el santuari de Cardó, on el S. XVII hi havia una comunitat de frares carmelitans.

A la mitja hora de sortir de Cardó trobem, a mà esquerra del camí un altre camí ample marcat amb unes fites. Aquest camí du a la Creu de Santos pel camí que hom utilitza normalment per pujar-hi. Nosaltres el seguirem de baixada.

Continuem pel nostre camí. El bosc va minvant a mesura que arribem al coll de Mortero (640 m.). En aquest indret el vessant del Baix Ebre s’obre davant dels nostres ulls; la vista és magnifica i ens acompanya fins dalt del cim. Just passat el coll, i abans que el camí comenci a davallar, ens enfilem per un desdibuixat corriol a mà esquerra en direcció E., buscant la carena.

Un cop a dalt de la carena (d’uns 2 km. de llargada) podem veure darrere d’un primer turó el cim del Xàquera o Creu de Santos. Anem seguint la carena per un perdedor corriol per arribar en uns 30 min. a una característica columna de pedra al mig del camí. La carena va guanyant els 200 m. de desnivell que ens separen del cim de manera continuada. Els diferents obstacles que anem trobant els podem anar sortejant pel vessant del Cardó sense perdre mai el fil de la carena, o baixant el just per anar fen el millor camí. De tant en tant trobem alguna fita. En uns 15 min. arribem a un darrer coll, molt ample i herbat. Des de aquí tenim davant nostre el cim. Hem d’anar a buscar la carena E. (a la nostra dreta) que baixa directament del cim. Unes fites ens indiquen la direcció a seguir; tot i amb això es prou evident. El corriol ressegueix la carena pujant i baixant a dreta i esquerra, evitant i sortejant algun pas un xic complicat i fent servir les mans algun cop o altre. En uns 30 min. (des de el darrer coll) i en forta pujada final arribem al cim de la Creu de Santos.

Un cop al cim trobem el vèrtex corresponent i una creu. Uns poc metres sota el cim ha una caseta de vigilància forestal i més enllà, seguint la carena, una creu. Espectacular vista en totes les direccions. Uns 400 m. sota nostre podem veure el santuari de Cardó.

Per baixar del cim agafarem el camí utilitzat normalment per tothom i que es prou evident. Ens durà fins a un marcat coll al que arribarem en uns 10 min. lloc a on canviarem de vessant i de paisatge. Per un marcat i còmode corriol, en sentit descendent, entrem dins d’un ombrívol bosc on gaudim de la tranquil·litat del paratge. No tardem en trobar una antiga font i en qüestió d’uns 15 min. arribem al camí que hem fet per la pujada.

Un cop al camí, tants sols ens resta seguir-lo fins al cotxe on arribarem en uns 30 min.

Observacions: La serra i vall de Cardó és un espai natural envoltat de boscos molt ben preservats. A més, és un indret por freqüentat i aïllat fruit d'una orografia complicada. Quant al patrimoni cultural, destaca la fundació d'un monestir el s. XVII i la seva adaptació posterior com a balneari de reconegut prestigi arreu de Catalunya. Avui el balneari està tancat, i a l'indret s'hi ha instal·lat una multinacional embotelladora d'aigua. Aquesta excursió entre les comarques de la Ribera i el Baix Ebre s’enfila a la Creu de Santos (942 m), sostre de la 1a de les dues comarques. Sant Hilari de Cardó està situat a la capçalera de la Vall de Cardó, dins del terme municipal de Benifallet.

El convent i ermitatge fou fundat a l'any 1601. Aquest consta d'un gran recinte i l'edifici central a 500 m., queda damunt del cingle de Sallent. Al seu voltant hi han tretze ermites, algunes completament derruïdes. El 1866 fou convertit en balneari, aprofitant les fonts d'aigua bicarbonatades. Aquest restà obert fins el 1967. El 1938 es devingué hospital de guerra de l'exèrcit republicà. Avui dia serveix com a planta embotelladora de l'aigua de taula del seu nom.