Dimecres 30 de desembre de 2015
Hora de sortida: Nou del matí.
Ubicació: Comarca del Pla d’Urgell.
Temps aproximat: 2 h. 30 m. (6 km.)
Desnivell: 50 m.
Dificultat: Fàcil.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
agafarem la A-2 fins a la sortida 489 on seguirem direcció a Vila-sana. Des de
aquesta població, hi ha un recorregut de 3 km., ben indicat fins al punt
d’informació de l’estany, on aparcarem i començarem a caminar.
Itinerari: La ruta comença a Vila-sana, on cal seguir
les indicacions per trobar la caseta d’informació, situada a pocs metres de
l’estany.
0,25 Km.: Des de la caseta d’informació, un camí ample baixa fins a
tocar l’aigua. Ens dirigirem a mà esquerra, vorejant l’estany, per trobar la
torre de l’estany, un mirador alçat.
0,45 Km.: Des de la torre de l’Estany tornarem pel mateix camí que hem fet anteriorment, però en comptes d’anar cap a la caseta d’informació, seguirem vorejant l’estany. De seguida trobarem l’aguait de Vila-sana, situat davant d’una antiga fila d’arbres ara negats.
1,5 Km.: Continuarem vorejant l’estany passant per la finca de Ca
l’Aragonès fins arribar al mirador
Vallmajor, un dels punts d’observació més alts de l’estany.
1,7 Km.: Aproximadament a mig camí de l’itinerari trobarem una
passarel·la de fusta que
s’endinsa a l’estany. És el mirador Termenal. Des d’aquí podrem observar el
paisatge i els ànecs i les fotges habituals a l’estany.
2 Km.: Arribarem a l’aguait Saulons del Suat, de fusta, amb vista a una
de les illes de l’estany.
2,6 Km.: Finalment arribarem a l’aguait d’Ivars.
Des d'aquí podem tornar pel mateix camí o acabar de fer la volta, seguint la pista a l'esquerra (indicat com camí principal) passant pel centre d'interpretació de Cal Sinen i acabant de fer la volta (6 km.)
Observacions: Entre
fileres interminables de fruiters, camps de plaques solars i pobles de tractors
i cases d’obra vista es troba l’estany d’Ivars i Vila-sana, un autèntic oasi
d’aigua enmig del Pla d’Urgell.
L’estany
ocupa una superfície de 126 hectàrees, cosa que el fa més gran que el de
Banyoles (117 hectàrees) malgrat que té menys profunditat.
Situat
al bell mig de la plana de Lleida, l’estany d’Ivars i Vila-sana és l’aixopluc
de centenars d’espècies d’ocells, algunes migratòries i d’altres establertes
tot l’any a la zona.
Des
de que a l’any 2005 es va començar a reomplir l’estany, els tècnics han anellat
uns 4.000 ocells. L’anellament permet fer un seguiment de la població d’aus i
dels seus moviments migratoris i permet calcular-ne, aproximadament, el nombre
d’exemplars.
Des
de l’any 2005 fins ara s’ha multiplicat per quatre el nombre d’espècies d’aus
aquàtiques: de 24 espècies l’any 2005 a 100, segons el cens actual. Entre
aquestes espècies se’n troben algunes que estaven en regressió a Catalunya: el
repicatalons, l’ànec de bec de serra, la polla d’aigua o la mateixa marellenga
de bigotis, que s’havia donat pràcticament per extingida de Catalunya.
El
2014 es va tancar amb més de 80.000 visitants, atrets pel paisatge i per l’ornitologia.
De fet, al Pla d’Urgell estan començant a veure per primer cop grups de
turistes britànics, alemanys, holandesos i d’altres països europeus on hi a una
gran afició pel turisme ornitològic, encara molt minoritari a Catalunya.
Antigament
l’indret es coneixia com el clot de
l’infern, per la terrible sequedat de l’estiu i el fred intens i desolador
dels hiverns.
Fa
una dècada que el Pla d’Urgell va recuperar el seu antic estany. Unes terres
dedicades durant dècades al cultiu van transformar-se en un agradable espai de
lleure on es poden veure ocells de tota mena, passejar, pedalar o anar amb
barca envoltats d’aigua i canyissars.
L’estany
d’Ivars està situat a la comarca del Pla d’Urgell, entre les localitats d’Ivars
i Vila-sana. De fet, els punts d’informació i d’accés a l’estany es troben en
aquests dos pobles. A banda d’un bucòlic i original paisatge natural protegit
d’aigües tranquil·les, tenim l’atractiu de poder trobar-hi ocells de tota mena.
Un itinerari de gairebé 6 km. de llargària que comença a la caseta d’informació
del parc, a la localitat de Vila-sana, transcorre per camins de terra i
passarel·les de fusta, i arriba al punt d’informació d’Ivars. Tot caminant
veurem l’estany des de diferents perspectives i descobrirem els aguaits, on podrem
amagar-nos en silenci per veure de prop els ocells que hi viuen sense
molestar-los. En aquest espai natural es poden contemplar fins a 220 espècies
d’aus, algunes de migratòries i d’altres que hi habiten de manera permanent. A
banda d’ocells, també és possible trobar-hi diverses espècies d’amfibis (la
granota verda, la reineta, el gripau d’esperons o el gripau comú), rèptils (com
la serp d’aigua) o mamífers, com la guineu i el teixó. De camí, val la pena
aturar-se als miradors per contemplar panoràmiques i distingir-ne la vegetació
de ribera, màquia, canyissars i sorrals. Cada dia s’hi poden llogar binocles o
bicicletes, i, a més, els caps de setmana també s’hi poden llogar barques i
remar per l’estany.
És
l’atracció turística principal del Pla d’Urgell.
Als
diferents plafons informatius al llarg del recorregut, podrem conèixer la fauna
i la flora de l’indret, però també la història de l’estany, que es perd en el
temps. De fet, l’espai inundat era, antigament, una zona totalment seca,
deserta, sense ni gota d’aigua. A la segona meitat del segle XIX, gràcies a les
aigües del canal d’Urgell, es va transformar en un estany on durant els anys
els habitants de la zona hi practicaven tota mena d’activitats lúdiques i
comercials, com la pesca, la natació, la caça, les passejades familiars,
celebracions... a l’any 1951, i en contra de la voluntat popular, una empresa
va decidir dessecar-lo per vendre les terres per a cultius. Dècades després, es
va decidir recuperar l’estany i al 2005 va començar a omplir-se. Avui torna a
ser un espai per ser gaudit. El govern franquista en va aprovar el 1951 la
dessecació amb arguments d’afavorir la salubritat i també per guanyar terres de
conreu per a la cada cop més intensiva activitat agrícola afavorida pels regs
del canal d’Urgell. Aquella dessecació es va fer amb l’opinió en contra dels
ajuntaments de la zona, que tot i això no van poder-hi fer res. Amb la represa
democràtica, se’n va plantejar la recuperació. Es van expropiar els terrenys i
el 2005 es va començar a posar-hi aigua.
El
camí és força planer. Al punt de sortida i d’arribada hi trobarem casetes
d’informació, zona d’aparcament, servei de lloguer de bicicletes i binocles,
plafons informatius i serveis. Durant el recorregut trobarem àrees de descans
amb bancs i taules de fusta, i un parell d’embarcadors on es lloguen barquetes.
Dinarem al restaurant Cal Xelin, c/. La Font, s/nº. Ivars
d’Urgell, tel. 973 71 82 83, www.restaurantcalxelin.com
preu aprox. p.p.: 25.- Euros. Obert de 13 a 16 h. S’hi serveix cuina
tradicional, com cargols, canelons, peus de porc amb gambes, sopa de ceba
gratinada, etc. I també pizzes i tapes. Tornarem a casa als voltants de les sis
de la tarda.
Maifemcim vàrem visitar aquesta zona, quan encara estava
sec, el 16 de juny de 2001. Aquí podeu veure la ressenya i algunes fotos: http://maifemcim.blogspot.com.es/2000/09/lestany-dessecat-divars-durgell-265-m.html
