22, 23 i 24 de setembre de 2017
Hora de sortida: Divendres, segons possibilitats.
Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.
Temps aproximat: 3 h 30 m –
4 h
Desnivell: 400 m – 390 m
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem divendres i anirem fins al lloc
escollit per allotjar-nos a Llavorsí, Hotel Riberies.
Podem quedar per sopar plegats.
Si es surt amb temps, es pot fer una visita al Santuari romànic de
Nostra Senyora d’Arboló (Pallars Sobirà) Es troba molt a la vora de l'antiga
partió de termes entre Arcalís i Gerri de la Sal (oficialment Soriguera i Baix
Pallars), a la part superior d'un espadat de roca que s'alça sobre la riba
esquerra de la Noguera Pallaresa, al lloc conegut com a Estret d'Arboló. S'hi
accedeix a uns 1,5 o 2 km després de Gerri de la Sal en direcció a Sort per la
carretera N-260, travessant el riu pel Pont d'Arboló i anant a buscar el camí que
hi puja. El pont no admet el pas de vehicles, però el camí és de només 325
metres. Està indicat a la carretera abans d’arribar al túnel d’Arboló. S’agafa,
a la dreta, abans d’entrar al túnel, l’antiga carretera, i uns metres més
endavant hi ha una zona d’aparcament indicada.
Itinerari: Dissabte
23: estanys de Soliguera i Gran de Campirme.
Per fer l’aproximació al punt de partida, el Coll de Campirme, cal
disposar de vehicle 4x4.
Des de Esterri d’Àneu anirem al petit poble d’Unarre i des de el centre
del poble, agafarem, a la dreta, la carretera a Burgo. A 2 km de Burgo, s’agafa
– a l’esquerra – una pista de terra - que ens acostarà al cim de Lo Calbo (amb
repetidors). Abans d’arribar als repetidors, seguirem una pista a l’esquerra
fins al coll de Campirme i seguirem la pista fins al final (45 minuts de recorregut),
on començarem a caminar.
El camí és molt planer i amb poques pujades. En 45 minuts arribarem a
l’estany de Soliguera d’una silenciosa bellesa. El vorejarem per l’esquerra i
seguint les fites arribarem a l’Estanyol de Finestres. Seguirem pujant i anirem
fins a l’estany Gran de Campirme.
El recorregut entre anar i tornar és d’unes tres hores i 30 minuts. Si
ha nevat i no hi podem arribar, aleshores es pot allargar fins a dues hores
més.
Diumenge 24 de setembre: Bosc
de Virós
Des de Llavorsí agafarem la direcció cap a Àreu.
A la sortida del poble d’Araós trobarem un desviament a la dreta que ens durà a
les bordes de Virós on podrem deixar els cotxes a la zona d’aparcament.
L’itinerari està perfectament senyalitzat amb
marques de petjades de gat salvatge.
Començarem a caminar des de l’aparcament de les
bordes de Virós (1.300 m) Antigament els habitants de la zona utilitzaven les
cabanes – encara avui no s’ha perdut del tot la tradició – per guardar-hi
l’herba tallada, que servia per alimentar el bestiar durant el llarg hivern.
Ens dirigirem a llevant per una agradable pista
forestal i al cap de poc la deixarem i ens desviarem a l’esquerra per un bonic
bosc de pi roig. Aviat enfilarem un camí a la dreta, a través d’un ric sotabosc
de boix. Més amunt, l’itinerari forestal de Buiro, senyalitzat amb marques de
gall fer i que ens ha acompanyat fins ara, es desvia a l’esquerra. Nosaltres
seguirem recte en forta pujada a través d’una ombrívola fageda.
Més endavant trobarem una pista forestal. La
seguirem uns 50 m i girarem a l’esquerra per un corriol que puja a l’avet del
Capellà (1.550 m – 1 h 15 m) aquest arbre divideix la propietat del bosc entre
els pobles d’Araós i Ainet de Besan. El camí continua en clar ascens fins al
refugi de Gall Fer (1.690 m – 1 h 45 m) i la seva font. Aquest punt és el més
elevat de l’itinerari i proporciona unes bones vistes del bosc de Virós i de la
vall Ferrera.
Iniciarem el descens per la pista principal, que
aviat abandonarem per agafar una pista més antiga, indicada amb un panell de
fusta. Si estem atents, al llarg de tot el trajecte, potser trobarem algun
bolet...
En un punt del camí haurem de girar a la dreta
per un corriol a través d’un bosc de pi i faig que ens portarà a les bordes de
Buiro (1.380 m – 2 h 45 m)
Si tenim temps ens podríem apropar a visitar la
interessant ermita romànica de Santes Creus, del segle X, situada a uns 300 m.
Seguirem en descens per la pista de l’esquerra
fins a trobar una tanca per al bestiar. Aquí agafarem un camí a la dreta i
baixarem per una bonica fageda. Després de travessar unes pastures per unes
passeres de fusta, retrobarem el domini del pi roig en el bosc. Finalment
sortirem a la pista forestal que ens durà de nou a les bordes de Virós.
Observacions:
El bosc de Virós ocupa una gran massa forestal de la vall Farrera. Durant
anys s’hi va viure molta activitat i s’hi produïa carbó vegetal que proveïa
tota la vall. Com a particularitat, hi trobarem una petita fageda, l’única de
tot el territori del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
L’època recomanada per trobar bolets en aquesta zona va
de finals d’agost a finals d’octubre. A la primavera també s’hi troben
múrgoles.
El bosc de Virós va ser pioner a Catalunya pel que fa al
pagament d’una taxa (5.- euros) per poder recollir bolets. Ja fa més de 15 anys
que des de els pobles d’Araós i Ainet de Besan es va creure necessària la
mesura, que no s’aplica en períodes de baixa producció micològica.
Tornarem a casa als voltants de les quatre de la tarda.