Dissabte 31 d’agost de 2019
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Sobrarb.
Temps aproximat: 9 h (14 km)
Desnivell: 1.300 m
(acumulat)
Dificultat (1): Molt difícil.
Programa: Sortirem de casa el divendres 30 d’agost i agafarem la A-2. Passarem per Igualada i
seguirem fins a la sortida 458 a l’alçada de Lleida, on seguirem per la A-22
passant per Binèfar i Barbastre on agafarem la N-123 per seguir després per la
A-138 en direcció a L’Ainsa, per arribar finalment a Bielsa.
Itinerari: Dissabte
31 d’agost: Sortirem de l’hotel a l’hora esmentada i anirem amb cotxe fins
a la zona d'aparcament que hi ha abans d'arribar al Parador de Bielsa.
Existeixen diferents rutes a Pineta, però potser
la més interessant és la que ens porta al llac de Marboré, en ple Balcó de
Pineta.
Un pont creua el riu Cinca i una pista forestal permet arribar
al fons del Circ de Pineta. A l’oest, un camí ben visible i amb fites, creua
primer el Felqueral (falgueres i flors) i s’acosta a la muralla final. Començarem
a pujar entre amplis graons que ens porten al primer replà d’una gran
cataracta.
Seguirem pel camí que surt a la dreta de la
cataracta per atacar les rampes. Aquest primer tram del camí segueix el GR-22
(marques blanques i vermelles)
Es deixen els salts d’aigua del riu al sud i es
comença una forta pujada per tartera i roques. Dura ascensió (1.000 metres de
desnivell), que suavitzen les múltiples ziga-zagues del camí. Ampli corredor
del final, bastant costerut, es supera el pas entre una gran roca (que no
presenta cap problema a l’estiu) i s’aconsegueix la terrassa superior i el
Balcó de Pineta (2.430 m). La vall ofereix una perspectiva inigualable de la
vall de Pineta, amb la serra de les Tucas a un costat i la serra d’Espierba a
l’altre.
El camí segueix a l’oest (creu recordatori que
deixarem a l’esquerra) i arribarem al altiplà de Marboré entre blocs de roca.
Per arribar fins al llac de Marboré (represes), cal caminar per un terreny
rocós (i ja sense marques) En pocs minuts es divisen les aigües de l’Ibón de
Marboré (o de Tucarroya) amb una meravellosa imatge i al fons una gran muralla
de muntanyes liderades pel Mont Perdut (3.355 m) acompanyat del Cilindre,
Tucarroya, els Astazus i el Pic de Pineta. Des de el Balcó de Pineta fins al
llac hi ha una hora.
Tornarem pel mateix camí de la pujada.
El nostre recorregut: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/balcon-de-pineta-40778117
Observacions: Camí
de muntanya. Recorregut llarg i amb un fort desnivell, però imprescindible. Es
comença a caminar des de el límit del Parc Nacional, sent el seu recorregut per
dins del mateix. Vistes panoràmiques de la vall de Pineta i de la gelera del
Mont Perdut. L’espectacle de la gelera del Mont Perdut i la vall de Pineta des
de el seu balcó, compensen l’esforç.
En
el camí de pujada al Balcó de Pineta i després fins a l’ibon de Marboré, ens
trobem amb el nostre company l’Enric Casellas i amb en Jaume Balaguer, que
estaran baixant del Mont Perdut. En el punt on ens trobem, (2.210 m) i degut al
mal temps, fem mitja volta i els acompanyem en la baixada. Aquesta sortida la
fem per portar-los-hi material que necessitaran pels següents dies dels seu
projecte “2 reines i 9 reis” que comencen aquest diumenge dia 25 al refugi de
Larribet / Cim del Balitous i que tenen previst finalitzar el 17 de setembre a
la Pica d’Estats.
En
ple cor del Pirineu aragonès, a poques passes de la frontera amb França, està
la vall de Pineta. A mesura que ens endinsem en la vall, s’eixampla i ens
mostra les seves vessants esquitxades de salts d’aigua i de casetes, fins
arribar al peu del circ de Pineta. Damunt seu es troba el llac de Marboré,
d’imponent bellesa, des de el que es precipita l’aigua que, salt darrere salt,
forma quasi mil metres de cascades que donen naixement al riu Cinca.
El
gel perpetu que hi ha en els alts cims que rodegen la vall tenen el seu màxim
exponent en la gelera del Mont Perdut, amb una extensió de 370 hectàrees i
actualment en recessió degut al canvi climàtic. Existeix una variada fauna
pirenaica en tota la vall. El trencalòs, l’àliga reial i el voltor lleonat
desafien la gravetat sobrevolant mentre les marmotes recorren les ribes del riu
Cinca. Els isards travessen els prats i les truites de riu habiten qualsevol
embassament.
Es
diu que la panoràmica que es veu des del fons de la vall de Pineta és una de les
visions més impressionants de tot el Pirineu aragonès. Situada a Osca, a
l’entrada del Parc Nacional d’Ordesa i el Mont Perdut, es tracta d’un paradís
natural per fer ascensions a cims de més de tres mil metres o bé excursions més
pausades.
Al
cor dels Pirineus, els catorze quilòmetres que recorren la vall de Pineta
esdevenen un racó idíl·lic per als amants de la natura. Situada a l’avantsala
del Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut, entre avets, fagedes i impressionants
parets rocoses, són moltes les possibilitats que aquesta vall ofereix tant a
l’excursionista expert com als caminants que busquen un indret tranquil per
desconnectar envoltats de natura. El nucli poblat més important de la vall és
Bielsa, una localitat famosa durant la Guerra Civil pel setge (anomenat “la bolsa de Bielsa”) de les tropes
feixistes a les republicanes, que va significar la mort de pràcticament tota la
població. Ara, el seu nucli urbà, agrupat al voltant de la Plaça Major, ha
recuperat l’estructura pròpia de les localitats de muntanya i s’ha convertit en
el centre neuràlgic de l’excursionisme a la zona, amb tota mena de restaurants
i hotels. Molt a prop hi ha dues petites viles que formen part del municipi i
que són: Javierre, amb una església que té una absidiola romànica que conserva
un frontal d’altar del segle XIV, i Espierba, on hi ha una petita i pintoresca
ermita de pedra. Al fons de la vall hi ha el Parador de Bielsa (tel. 974 50 10
11), l’ermita de la Verge de Pineta i una enorme zona d’acampada. L’ermita de
Pineta, molt propera al Parador i molt a prop del brollador de la Font Sagrada.
La tradició assegura que uns ciutadans francesos van robar la imatge i que,
després de beure a la Font Sagrada, es van quedar completament adormits. En
despertar-se, un pèl espantats, van abandonar la imatge i aquesta va tornar al
seu lloc d’origen. L’església està gairebé sempre oberta i es pot visitar.
El diumenge 1 de setembre
serà dia lliure, destinat a la tornada a casa.
