Dissabte 4 de desembre de 2021
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Baix Camp.
Temps aproximat: 4 h 15 min (6,1
km)
Desnivell: 491 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem per l’autopista C-32 (Túnels del Garraf) fins a enllaçar amb l’autopista AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Médol.
Després seguirem fins a la sortida 34, on anirem en direcció a Reus, Les Borges del Camp i la Torre de Fontaubella.
Un cop a la Torre de Fontaubella, seguirem per la carretera T-322 en direcció a Colldejou, fins al punt quilomètric 20, on aparcarem.
Itinerari: Començarem a caminar des de el Km 20 de la Carretera T-322 situat entre la Torre de Fontaubella i Colldejou. Seguirem la traça en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
Al cap d’una estona de caminar passarem per corral de Cal Vicenç. A partir d’aquest punt, anirem agafant alçada progressivament.
Pujarem per la canal del Mig, una grimpada amb poca dificultat, tot i que en algun punt haurem de fer servir les mans. L’únic risc, és vigilar de cap pedra solta la fem caure i pugui tocar als companys/es del darrere. Cal anar amb compte.
Arribarem a un altiplà, passarem una cercle de pedres, fet per protegir-se de les fortes ratxes de vent que sovint bufen en aquesta zona, i arribarem a la Bassota de la Mola (893 m), una bassa amb aigua, segons l’estació de l’any i les pluges.
Des de aquí seguirem per un terreny pràcticament pla fins al cim de la Mola de Colldejou (inclòs a la llista dels 100 cims de la FEEC) (922 m) Al seu costat veurem el Castell de la Mola, construcció de secció circular d'una sola planta. És de pedra seca i possiblement hauria estat cobert amb una falsa cúpula. La bibliografia el situa cronològicament a mitjan segle XIX, però tenint en compte la seva factura d'obra popular, molt comuna a la zona, es fa força difícil la seva datació. La torre de pedra es va construir durant la tercera guerra carlina i era utilitzada per a la telegrafia òptica de manera molt semblant a la Torre de l'Esquirol de Cambrils, fent ús d'un sistema de taulons que podien ser observats a quilòmetres de distància. Es creu l'existència al cim d'un poblat ibèric, així com la utilització de la Mola per part de romans i sarraïns, i que el mític Carrasclet al segle XVIII s'hi va refugiar de les tropes borbòniques.
Seguirem el camí, ja en baixada, seguint les senyals del GR, si ens desviem a la dreta podem passar per la cova de la Mola i el portell del mateix nom.
Anirem baixant i un bon tros més endavant arribarem a la carretera i seguint-la a l’esquerra arribarem al punt de sortida.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-mola-de-colldejou-90157367
Observacions: Més
que muntanyes, la serra de Llaberia i la mola de Colldejou són fortaleses,
castells enfaixats per cingleres verticals, parets de roca calcària que la llum
del capvespre pinta de color de mel. A més del Priorat el massís també s’estén
pel Baix Camp i la Ribera d'Ebre.
A
la història de Catalunya del segle XVIII sobresurt un personatge nascut a
Capçanes, que va estar estretament vinculat a la serra de Llaberia. Es tracta
del guerriller Carrasclet, un home profundament compromès amb el seu país, que
va enfrontar-se al poder de Felip V un cop acabada la Guerra de Successió. La
muntanya encara guarda el record de les seves gestes i de la valentia dels seus
homes.
Els
ufanosos alzinars dels vessants de la mola de Colldejou van ser intensament
aprofitats per produir carbó vegetal mentre que les pastures del capdamunt eren
molt apreciades pels pastors. La seva silueta característica forma part
indestriable dels paisatges del Priorat i del Camp de Tarragona.
Caracteritzada
pel seu relleu accidentat, amb barrancs encaixats i cingleres de vertigen, i un
paisatge eminentment natural i mediterrani, la Serra de Llaberia constitueix un
conjunt orogràfic complex, format per la pròpia Serra de Llaberia, la Serra de
Montalt i la Mola de Colldejou, d’enorme bellesa i singularitat.
La
seva situació i el seu relleu abrupte l’han convertit en un indret sovint poc
freqüentat i remot i, per tant, genuí i poc alterat. Els seus petits pobles de
muntanya agrària mediterrània mantenen la seva estructura tradicional i autenticitat.
Els
seus principals cims, el Mont-redon (864m), la Miranda (917m) i la Mola de
Colldejou (922m) constitueixen l’skyline
de referència del sud del Camp de Tarragona, i des d’ells es pot gaudir
d’àmplies panoràmiques, amb molt bona visibilitat sobre el mar o sobre les
planes i serres del voltant.
A
més, les seves grans balmes, coves, avencs i ponts naturals configuren
paisatges sovint desconeguts però sempre espectaculars i que us convidem a
descobrir.
La
diversitat de la seva flora mediterrània conforma un paisatge genuí i poc
alterat. Hi trobem:
·
Alzinar mediterrani típic.
·
Alzinar muntanyenc.
·
Rouredes submediterrànies.
·
Pinedes (principalment de pi blanc i pinassa).
·
Teixedes.
·
Brolles de romaní i bruc d’hivern amb bufalaga tintòria.
·
Garrigues entre les que destaca el coscoll, el llentiscle
o el margalló.
De
principis d’octubre i fins ben entrat el mes de gener, depenent de l’any, podem trobar-hi fredolics i llengües de bou
blanques.
Dinarem al Café de la Torre, c/. Major, 5 – La Torre de Fontaubella, tel.: 977 83 08 01 / 644 67 83 50, https://elcafedelatorre.com/ .
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
