5-6-7 d’agost de 2022
Hora de sortida: Sis del matí.
Ubicació: Comarca del Pallars Sobirà.
Temps aproximat: 4 h (6,3
km) / 4 h 20 min (6 km) 6 h 45 min (11,2
km)
Desnivell: 405 m / 466 m / 725
m (acumulats)
Dificultat (1): Normal /
Normal / Mitjana.
Programa: Sortirem el divendres 5 d’agost a l’hora esmentada, en direcció a Tavascan. Anirem par la A-2 fins a la sortida 517 i seguirem en direcció a Agramunt i Artesa de Segre, on ens pararem a esmorzar.
Després seguirem, passant pel Port del Cantó, Isona, Tremp, La Pobla de Segur, Sort, Llavorsí i Tavascan. A Tavascan agafarem uns taxis que ens duran fins a la Font de la Costa. (Taxi Pey, tels.: 677 030 915 / 637 556 251, preu anada i tornada, per persona: 15 euros)
Itinerari divendres 5 d’agost: Port de Tavascan (2.262 m)
4 h – 6,3 km – 405 m de desnivell positiu acumulat.
Font de la Costa (1.750 m) On s’acaba la pista i neix un sender que segueix la mateixa direcció que la pista, el qual s’enfila amunt, paral·lel al riu, i va directament cap a la zona de prats i el fals coll que es veu.
15 min – 0,5 km: Marrades (1.870 m) El camí supera el desnivell més fort tot fent una sèrie de marrades.
30 min – 1 km: Planell (1.965 m) Es deixa enrere la primera pujada forta i es creua un planell per una zona de roques de granit per arribar a l’estany del Cap del Port.
50 min – 1,4 km: Desguàs de l’estany xic (2030 m) El camí continua per la riba esquerra de l’estanyol, amb l’estany que queda a l’esquerra de la marxa.
1 h – 1,5 km: Estany del Cap del Port (2.035 m) El camí continua per la mateixa riba, voltant l’estany fins a arribar a l’altre extrem.
1 h 15 min – 2 km: Entrada d’aigua de l’estany (2.035 m) El camí torna a enfilar-se de valent, fent ziga-zagues, per la mateixa ribera del riu directament cap al port, que ara ja es veu al davant.
1 h 30 min - 2,5 km: Capçalera de la vall (2.135 m) En arribar de nou a un petit planell, ja a la capçalera de la vall, just on conflueixen tot de petits rierols, es creua a l’altre ribera del riu i es fa la darrera pujada al port per la vesant que mira a llevant.
2 h - 2,9 km: Port de Tavascan (2.219 m)
La tornada la farem pel mateix camí.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/port-de-tavascan-estany-del-port-i-estany-xic-110045339
Observacions: El camí de França. A la vall de Cardós, el camí de França sempre ha estat el camí del port de Tavascan, anomenat de Marterat pels francesos. Aquest camí era el que tenia més trànsit en el passat, el que feien els traginers, entre d’altres viatgers. Cal buscar les raons en l’alçada i, sobre tot en el pendent del camí. El port de Tavascan està a 2.211 metres, una alçada considerable, que només permetia el pas de finals de juny a finals d’octubre o principis de novembre, però una alçada més baixa que el port de Colatx, de 2.435 m, el de l’Artiga, de 2.475 m, o el d’Aulà de 2.341 m. Malgrat que l’alçada sempre imposava, la característica decisiva era el pendent, el recorregut del camí. Les persones poden enfilar-se de manera més o menys àgil per molts camins, però el bestiar necessita un pas franc, un camí de pendent sostingut sense gaire graons i amb el ferm ben sòlid i consistent. I més ho necessita quan més carregat va. Res d’enfilar-se pel dret, sinó pujar suaument, a base de fer voltes, ara aquí ara allà; res de tarteres lliscants; res de saltar de pedra en pedra per creuar els rius. El camí del port de Tavascan era així. Ara està força malmès al darrer tram on pràcticament ha desaparegut la traça, es suposa que a causa de l’erosió de l’aigua, la neu i les allaus.
El camí de França enllaçava Tavascan amb les
bordes de Graus, seguia cap a Quanca, pujava a la font de la Costa i,
finalment, s’enfilava cap a l’estany del Port i el port de Tavascan. Avui, el
tram de Quanca fins a la font de la Costa està molt malmès per la pista que
segueix el mateix recorregut.
La connexió de la vall de Cardós amb França ha
estat una constant al llarg dels temps. Així, quan l’economia es basava en la
ramaderia extensiva, d’acord amb les formes de viure tradicionals, és obvi que
l’alta muntanya suposava una peça clau en el cicle productiu anual del bestiar
i, allà dalt, prop de la frontera, es trobaven catalans i francesos amb el
mateix objectiu: aprofitar les pastures d’estiu. Era necessari arribar a
acords: vosaltres fins aquí i nosaltres fins allà, us deixem passar tants caps
si vosaltres ens deixeu passar tants altres, si sempre s’ha fet així per què
voleu canviar ara. Els acords i els conflictes són les dues cares de la mateixa
moneda però, en definitiva, són contacte, relació, connexió. En èpoques de bona
sintonia, la relació per les pastures comportava també relació en altres
àmbits, com el comerç i el treball temporer a un o altre costat en èpoques de
collita. El retrocés de la ramaderia extensiva, el despoblament, els conflictes
bèl·lics i l’aparició dels mitjans de transport mecanitzats van fer que tots
aquests passos fronterers, entre ells el port de Tavascan, anessin perdent
importància fins a caure en l’oblit.
Ens endurem el dinar.
Després anirem fins a València d’Àneu, on tenim reservades habitacions a l’Hotel La Morera, https://www.hotel-lamorera.com/ Preu en habitació doble per esmorzar i dormir: 108.- euros al dia. En règim de mitja pensió: 142 euros al dia (+ taxa turística de 0,66 euros per persona i dia) Avd. Port de la Bonaigua, 11 T. 973 62 61 24.
Itineraris dissabte 6 d’agost: Matí: Estanys Xic i de Mariola (2.268 m)
4 h 20 min – 6 km – 466 m de desnivell positiu acumulat.
Fins a l’estany Xic, el recorregut és el mateix que el dia anterior. Anirem des de Tavascan, amb taxi fins a:
Font de la Costa (1.750 m) On s’acaba la pista i neix un sender que segueix la mateixa direcció que la pista, el qual s’enfila amunt, paral·lel al riu, i va directament cap a la zona de prats i el fals coll que es veu.
15 min – 0,5 km: Marrades (1.870 m) El camí supera el desnivell més fort tot fent una sèrie de marrades.
30 min – 1 km: Planell (1.965 m) Es deixa enrere la primera pujada forta i es creua un planell per una zona de roques de granit per arribar a l’estany del Cap del Port.
45 min – 1,4 km: Desguàs de l’estany Xic (2.030 m) Un cop a l’estany Xic, girarem a l’esquerra passant per la zona de les Borricanyes, fins a l’estany de la Mariola.
1 h 45 min: Estany de la Mariola (2.280 m)
La tornada la farem pel mateix camí.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estany-de-mariola-110045769
Observacions: Itinerari fàcil entre la Font de la Costa i l'Estany de Port. En aquests trams cal seguir la senyalització del GR. Entre l'Estany de Port i l'Estany de Mariona l'itinerari és lleugerament més difícil pel desnivell i la senyalització (cal seguir les marques blaves i les pilones de pedres).
Dinarem al restaurant de l’Hotel Llacs de Cardós a Tavascàn. https://hotelllacsdecardos.com/ Tel: 973 623 178 / 665 825 952.
Tarda: D’Isil a Sant Joan d’Isil
Des de València d’Àneu, cal agafar la carretera que puja cap a Isil i Alòs.
Anirem fins a la Plaça de l’Església d’Isil (1.160 m) En arribar a Isil per carretera, cal entrar al poble per l’únic trencant que hi ha a mà dreta, es creua el pont sobre el riu i es fa cap a la plaça de l’Església on es pot deixar els cotxes. Des de la plaça es comença a caminar cap a l’interior del poble, passant per sobre del pont antic.
5 min - 0,05 km: Pont d’Isil (1.160 m) Passat el pont es continua pel carrer de la dreta, paral·lel al riu fins a arribar a les últimes cases del poble.
10 min – 0,2 km: Inici del camí (1.160 m) El carrer es transforma en un camí que segueix la mateixa direcció que el carrer i sempre va paral·lel al riu. Es tracta d’un camí de ferradura que conserva en molts trams l’estructura tradicional que els caracteritza: una plataforma recolzada sobre un bancal de pedra seca, per un costat, i protegida per un marge, també de pedra seca, per l’altre.
15 min – 0,6 km: Sant Joan d’Isil (1.150 m) Es passa pel davant de l’església romànica de Sant Joan d’Isil, a l’altra ribera del riu. Des de aquest punt hi ha la millor imatge de l’absis construït a tocar de les aigües del riu.
Observacions: Rastres de foc: Mirant cap a ponent des de la plaça de l’Església d’Isil es poden identificar unes roques a mitja alçada de la muntanya que la gent anomena “lo Faro”. A primer cop d’ull no sembla un indret gaire significatiu, però un cop l’any tot el poble està pendent del que allà succeeix. És la nit de Sant Joan, quan una cinquantena de fallaires encenen al Faro la seva falla i emprenen el descens cap a la plaça del poble. Aleshores, una serp de foc baixa per la muntanya en una de les celebracions més ancestrals de Catalunya.
Les falles són aquí troncs de pi negre d’un
metre de llarg, esberlats per un extrem amb la falca que els manté oberts. Els fallaires
els recullen a les bordes de Lapre, on han estat assecant-se durant tot un mes.
Amb la falla a l’espatlla, cal dirigir-se al Faro, on s’espera el senyal que
donen des del poble quan es fa fosc. Aleshores, s’encén una gran foguera amb
els extrems de totes les falles i, quan aquestes estan ben enceses, s’inicia el
descens cap al poble.
A l’entrada del poble les noies esperen l’arribada
dels fallaires, a qui donaran un glop de vi, un tros de coca i un ram de flors.
Un cop acabat el descens, segons diu la tradició, tota la comitiva va cap a l’església
romànica de Sant Joan d’Isil, a les afores del poble, a la porta de la qual els
fallaires fan una creu amb el carbó de la falla. De tornada al poble, per
acabar la festa, totes les falles alimenten una gran foguera a la plaça de l’església,
on es ballen danses tradicionals.
Aquest itinerari comença a la plaça de l’església
d’Isil, un poble d’arrels medievals que esdevé un escenari fet a mida per a la
celebració de les falles. De fet, al llarg de tot l’itinerari fins a Borén es
respira un aire que recorda l’època en que el Pallars va veure néixer els pobles,
els camins, les esglésies i els ponts. De bon inici a Isil es troben l’església
de Sant Joan situada al mig d’un illot del riu entre els dos nuclis del poble,
l’antic pont sobre la Noguera Pallaresa i molts exemples de l’arquitectura
tradicional pirinenca.
A Borén, s’arriba a la plaça de l’església de Sant Martí, on es guarda la talla romànica de la Mare de Déu de les Neus, una de les tres úniques talles dels segle XIII que es poden veure a Catalunya. En conjunt, doncs, es tracta d’un itinerari farcit de finestres on viatjar a través del temps cap a l’època medieval.
Itinerari diumenge 7 d’agost: Port de Salau (2.087 m) XXXV trobada d’agermanament occitano - catalana.
6 h 45 min – 11,2 km – 724 m de desnivell positiu acumulat.
Des d’Esterri d’Àneu cal agafar la carretera local cap a Isil i Alòs. Des d’Alòs es continua per la pista asfaltada que dóna accés al refugi del Fornet. Es pot deixar el vehicle a l’aparcament del refugi.
A les vuit del matí, inici de la pujada conjunta popular des del Refugi del Fornet, guiada a càrrec del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Refugi del Fornet (1.350 m) El refugi del Fornet es troba just on acaba la carretera asfaltada. L’itinerari, en començar, segueix la pista que s’endinsa a la vall.
15 min – 0,75 km: Camí del port de Salau (1.375 m) A la dreta de la pista es troba el corriol que s’enfila al port de Salau, senyalitzat amb un pal i cartells. El camí comença a guanyar alçada pel bosc.
30 min – 1,3 km: Barranc de Salau (1.460 m) Es creua el riu i el barranc de Salau i, un cop a l’altre vessant, s’ha sortit de la depressió de la barrancada i es segueix l’ascensió per sobre la ribera dreta. A partir d’aquí el barranc ha de quedar durant una bona estona a la dreta de la marxa i per sota del camí. En aquest tram es creua una zona que va ser literalment devastada per una allau a finals de l’hivern de l’any 2005 i encara es poden veure els grans arbres arrencats de soca-rel. El camí avança fins a tornar a entrar al barranc.
45 min – 2 km: Font del barranc de Salau (1.600 m) Quan el camí torna a entrar al barranc, trobarem una font natural que neix en una gran pedra al costat del riu. En aquest punt el camí fa un revolt brusc cap a l’esquerra i s’allunya definitivament del barranc. Aviat s’endinsa uns metres en un bosc, per sortir-ne uns metres més amunt i continuar per un altre barranc herbós i més petit que baixa paral·lel al de Salau. Pocs metres més amunt s’arriba a un serrat pedregós.
1 h 15 min – 2,9 km: Serrat (1.715 m) Des d’aquí ja s’intueix el port de Salau si es mira en direcció nord-est. El camí s’hi encara directament superant una zona de pastura mentre guanya alçada fent ziga-zagues. Una bona referència de la direcció a seguir és un aflorament de roca blanquinosa i llisa que es veu per sobre dels prats.
1 h 30 min – 3,7 km: Àrea de roques (1.970 m) El camí arriba sota una paret de roca on canvia de direcció, per continuar l’ascensió fent una diagonal cap a la dreta de la marxa, en direcció est. Poc més enllà es supera el darrer desnivell canviant de direcció novament cap a l’esquerra de la marxa.
2 h 15 min – 4,3 km: Port de Salau (2.085 m)
La baixada es pot fer tant pel camí per on s’ha pujat com pel camí que va cap a la pista del pont de Perosa. Aquest segon camí està senyalitzat amb punts grocs.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/port-de-salau-110046688
Observacions: Vàrem pujar al Port de Salau el 7 d’agost de 2011, a la XXIV pujada d’agermanament occitano-catalana. Aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2011/07/port-de-salau-2085-m.html
Dues banderes, bons veïns. El proper diumenge 7 d’agost, i després de dos
anys que la pandèmia no ens ho ha permès, tindrà lloc un dels esdeveniments més
representatius de l’agermanament occitano-català, la pujada al Port de Salau,
un port de muntanya a 2100 metres d’altitud que uneix el Pallars Sobirà amb
l’Arieja.
Des de fa 35 edicions, catalans i occitans ens
trobem el primer diumenge d’agost en aquest port del Parc Natural de l’Alt
Pirineu per reivindicar la nostra història comuna i les nostres llengües
germanes, però per sobre de tot fem d’aquesta data una jornada festiva en la
qual la música i les danses tenen un paper principal, així com el vi català i
el formatge occità que compartim tots a dalt del port. Fem del Pirineu un lloc
d’unió entre occitans i catalans, almenys per un dia les nostres llengües es barregen
i el sentiment de germanor és més gran que mai.
El primer diumenge d’agost de cada any el vent
que creua la serralada pirinenca pel port de Salau fa volar dues banderes
acabades d’hissar: la catalana i l’occitana. El so de les gralles i els acordions
marca el compàs d’una festa a 2.000 metres d’alçada, mentre que l’intercanvi de
formatge occità i de vi català testimonia el bon veïnatge de dues comunitats
que es resisteixen a perdre el contacte i la relació secular.
Ja de bon matí, dos grups, un a cada costat de
la frontera, es reuneixen i emprenen l’ascensió al port. Des de la vessant
catalana, a la vall d’Isil, el camí vell de pujada al port de Salau es pot fer en
unes dues hores, per un recorregut que supera més de 700 metres de desnivell en
poc més de 4 quilòmetres.
L’arribada de gent al capdamunt del port s’allarga
tot el matí, però ben aviat s’escolta la música i les cançons que donen la
benvinguda als que arriben i conviden a la dansa. A mig matí la hissada de
banderes, l’intercanvi de presents i uns breus parlaments donen la solemnitat
necessària a la festa. Després, solament queda emprendre el descens cap a la
vall.
https://caoc.cat/torna-la-pujada-al-port-de-salau-la-trobada-occitano-catalana/
Tot l’itinerari està senyalitzat amb senyals
de GR.
El port de Salau, de 2.085 metres d’alçada, és el més baix de tots els que uneixen el Pallars Sobirà i l’Arieja, i el seu camí no té cap dificultat important, llevat del desnivell a superar. Es tracta doncs, d’un dels més transitats. Probablement per aquestes raons el port de Salau concentra molts dels elements que defineixen la frontera als Pirineus. Aquí s’han concretat tractats per l’explotació conjunta de la muntanya, ja sigui de les seves pastures, ja sigui dels seus boscos. Aquí han coincidit comerciants i jornalers que saltaven a l’altre vessant buscant el que faltava a la seva terra. Aquí han trobat una porta cap a la salvació els que fugien de la desesperació.
15 h.: Dinarem al Refugi del Fornet. http://refugidelfornet.es/?lang=ca Tel. 973 09 23 40 – 618 14 67 05.
Tornarem a casa als voltants de les nou del capvespre.
Nota: Bona part dels textos d’aquesta ressenya han estat trets del llibre “A peu per la frontera” de Jordi Tutusaus – Arola editors.
