Dimecres 12 d’abril de 2023
Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 5 h 15 min (14,5
km)
Desnivell: 545 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic, aturant-nos abans a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat.
Al castell de Montesquiu s’arriba per la carretera C-17 que uneix Vic i Ripoll. A l’altura de Sant Quirze de Besora ens hem de desviar (sortida 81) cap a la carretera de Santa Maria de Besora i Vidrà. Un cop travessem el pont sobre el riu, trobarem indicadors que ens portaran fins al parc de Montesquiu, on és el castell.
Itinerari: Sortirem de l’aparcament del Castell de Montesquiu, seguirem la carretera asfaltada, uns 500 metres, girarem a l’esquerra per una pista en molt bon estat que comença a baixar quan portem una estona caminant.
Ens trobarem amb un pont que ens permetrà creuar còmodament la Riera de la Solana. A partir d'aquí el camí comença a pujar una miqueta però amb un desnivell poc important. Després d'uns 15 minuts caminant trobarem un desviament en el camí, continuarem recte cap el Coll dels tres Pals, seguirem fins arribar als plans del coll de Beví Gros, on hi ha les ruïnes d'una masia.
Estarem sota les parets de la serra dels Bufadors, anirem cap a l’esquerra en direcció Nord-oest. Caminat una estona trobarem una cruïlla, nosaltres anirem a la dreta cap els Bufadors, al cap d’uns minuts deixarem la pista estreta per agafar un corriol a la dreta que s’enfila cap a dins la massa boscosa, tot seguint el camí fressat començarem a trobar les primeres esquerdes a la roca, en mig de la fageda, la vegetació canvia radicalment.
Començarem a trobar forats entre les roques i parets d’on surt aire fred, com a conseqüència d'esquerdes subterrànies. Seguirem fins arribar a una mena de plaça envoltada de parets rocoses. Podrem gaudir de l’indret recorrent l’esquerda cap a la dreta en direcció Oest.
Per sortir del paratge, agafarem el corriol en direcció Est que comença a pujar entre roques fins assolir el collet dels Bufadors (937 m), des d’aquí podrem veure sota nostre la Collada del Beví Gros, seguirem pel camí carener per anar gaudint de les vistes a tots dos costats, en una mica més de mitja hora arribarem al coll de Beví.
Seguirem uns metres la pista en direcció Sud, per baixar per un marge a la dreta per enllaçar amb la pista que ens portarà cap la Collada del Beví Gros, per agafar una altra vegada la pista cap el Castell de Montesquiu.
Després del Coll dels Tres Pals, agafarem un corriol a l’esquerra, poc fressat, marcat per una fita, primer sembla una torrentera, més endavant veurem que és un corriol que va baixant cap a la riera de La Solana, cal anar en compte i no perdre el camí que va en direcció Sud-oest fins a trobar una pista que anirem seguint en la mateixa direcció fins a la cruïlla del pont que travessa la riera, i des d’aquí seguirem la pista que puja fins al Castell on hem començat la caminada.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/bufadors-de-bevi-131514351
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6436a20a069b4c1c75055daf
Observacions: Els Bufadors de Beví són un lloc únic amb un microclima propi, encantador i màgic.
Recorregut
pels boscos i raconades de la subcomarca del Bisaura, a la frontera entre
l'Osona i el Ripollès, on començarem a caminar al costat del bonic Castell de
Montesquiu, aprofita'n durant una part del recorregut, la bona xarxa de camins
del seu Parc Comarcal. Aquesta ruta ens permetrà conèixer la Serra dels
Bufadors, indret de gran bellesa, que té un ambient màgic i misteriós, on per
la seva situació, fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de
roca coberts de molsa i una flora ben particular, es tracta d'un paisatge
estrany, com si estiguéssim als temps del "Juràssic".
No
es segura l'entrada, a les escletxes ni a les coves, ja que és un terreny molt
inestable, caldrà vigilar i anar amb compte. La part del camí que discorre per
la carena dels Cingles de Beví, té algun pas exposat, on cal anar en compte.
La
serra dels Bufadors presenta, parets escarpades en la seva cara sud i una
espessa fageda i boixos a l’obaga. Els bufadors que li donen nom són una
peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra
que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais
buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest
surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot
xiula en determinades condicions. Anirem trobant forats i cavitats com si es
tractés d’orificis d’aire condicionat. Alguns dels principals han estat
resseguits per espeleòlegs, però no s’hi aconsella aquesta pràctica, ja que el
terreny és molt inestable i, per tant, perillós.
Estarem
en un entorn amb aparença de racó màgic, caminant entre parets verticals i
grans escletxes, amb tot recobert de molsa i vegetació que s’enfila per les
roques i una sensació de frescor humida molt agradable. La disposició de
l'espai és com el d'unes sales que es van succeint enllaçades per un corriol
fins a la sala principal, on tenim la sensació de trobar-nos dins la nau d'una
gran església. Impressiona.
El
microclima que hem descrit no té res a veure amb el que ens trobarem a la
tornada pel costat sud de la carena, més sec i calorós i, també, més habitual a
les terres de la comarca que envolten aquest lloc únic i amagat.
Castell
de Montesquiu
El
Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona. La
primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després
passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de
Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle
defensiu.
Durant
el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta
família al segle XVII. Una segona renovació es feu al segle XIX, amb el castell
en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i
un jardí.
Al
segle XX s'ha convertit en mansió residencial en perfecte estat però molt
modificat respecte a l'edifici original. Des del 1976 és propietat de la Diputació
de Barcelona, que hi celebra diversos esdeveniments i presentacions. És la seu
principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986.
Vàrem fer una excursió pel castell de
Montesquiu el dimecres 27 de febrer de 2019, aquí podeu veure la ressenya i les
fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2019/02/lobaga-del-castell-de-montesquiu-709-m.html
Ens endurem el dinar.
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
