Dissabte 22 de juny de 2024
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca de la Garrotxa.
Temps aproximat: 4 h 15 min (9,3
km)
Desnivell: 335 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 en direcció a Vic. Ens aturarem a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem, passarem per Vic i Manlleu i agafarem la C-37 en direcció a Olot. Passarem pel túnel de Bracons i girarem a la dreta per anar a Sant Esteve d’en Bas i seguirem fins al coll de Condreu on aparcarem a la zona d’aparcament del restaurant que hi ha en aquest lloc.
Itinerari: Sortirem de Coll de Condreu (1.010 m) i tindrem el Puig de Toia just a sobre nostre. Hi pujarem pel dret, pel mig d’una fageda bastant neta, tot i que anirem travessant una vella pista que va ascendint tot fent esses. En poca estona arribarem al cim (1.132 m), el qual té poca cosa a destacar, ja que està cobert de vegetació. Hi ha unes pedres de terme que ens indiquen uns límits de propietat i res més. És el punt més alt de la excursió.
A partir d’aquí, i en lleugera baixada, seguirem un serrat que ens portarà, primer, a la Bauma de Toia i, pocs metres més enllà, a l’espectacular Bolet. Ells sols ja compensen la sortida! Continuarem cap als Esqueions, tot admirant uns immensos blocs de pedra. La solitud d’aquesta part de l’itinerari és impressionant.
Seguirem la traça i arribarem al torrent dels Esqueions, un dels llocs més espectaculars de la sortida. Vegetació per totes bandes, amb uns blocs de pedra descomunals i amb una flora esplendorosa de faigs, boixos, avellaners bords… que no veu gairebé mai el sol. A bona part de les escletxes de les roques hi podrem observem la planta més antiga de casa nostra, l’orella d’os “que va bé per a l’ofec i per a la tos...“ amb unes flors senzilles i fràgils, però d’una bellesa extraordinària.
Passarem per la Cova d’en Ferriol i arribarem al salt dels Esqueions.
Seguirem baixant pel torrent fins a veure la carretera, a tocar del Pont dels Esqueions. Anirem per la carretera fins a trobar un punt per on és relativament fàcil de pujar, per la nostra dreta i abans d’arribar a una giravolt.
Farem un tram per una zona de matolls i sense camí evident.
Continuarem cap amunt i sortirem a pocs metres de la finca de Jaça, una de les més ben situades del Collsacabra. La vista que té sobre la Serra de Llancers i el Puigsacalm, el Pirineu i l’Alta Garrotxa, és única. Cal passar pel costat de la finca, sense trepitjar els sembrat ni el bestiar. En la nostra traça, passem pel mig d’un camp que està ja segat i seguint les indicacions del seu propietari. Arribarem al final del camp i de la finca, una zona amb un bassa natural d’aigua on pasturen les vaques i també podem veure algun ànec.
Continuarem cap a les Roques Encantades, últim objectiu de la excursió. Sempre fa il•lusió arribar a un lloc tan bonic i solitari. Uns rètols explicatius, ens donen la resposta geològica de l’aparició d’aquest extraordinaris blocs de pedra a la zona del Collsacabra: tot és qüestió del mar que cobria aquest territori, de les sedimentacions, dels milions d’anys transcorreguts i de les constants erosions.
Les Roques Encantades (o Roques Encadenades) és un conjunt de roques que hi ha prop de la carretera que porta al Far. El nom del conjunt de roques ve de la llegenda que diu:
"El Dimoni, que vivia per aquelles contrades quan estava de mala lluna passava l'estona fent rodar algun dels grans rocs muntanya avall per veure com s'espaterraven sobre les cases de Sant Feliu de Pallerols (que és el poble que es troba a sota mateix del lloc), la gent esporuguida i tipa dels afers del Dimoni pregà a Déu que els hi donés un cop de mà. Llavors un bon dia va baixar un àngel del cel i va lligar les roques amb unes cadenes tan fortes que el Dimoni no va poder bellugar-les mai més. Fastiguejat el Dimoni va anar a buscar raons cap a un altre lloc, deixant així en pau als habitants del poble."
Només falta la baixada fins a Coll de Condreu per un camí que travessa una fageda magnífica. El corriol està molt desmarcat pel fullam sec i és difícil de seguir. Finalment, com no podia ser d’altra manera, el perdem i optem per baixar pel mig del bosc fins trobar un pas més o menys fàcil per accedir a la carretera i arribar de tornada al coll de Condreu on tenim els cotxes.
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6676b6b03a22c17f7a448a64
Observacions: Durant anys hem corregut pel Collsacabra i
ens pensàvem que el coneixíem una mica, però no havíem llegit mai els topònims
de Toia i Esqueions. Tocats per l’amor propi, anirem a “descobrir” aquests
indrets.
Com
que ens trobarem en un dels indrets més solitaris del Collsacabra, amb camins
molt poc transitats i sense senyals, ens haurem de refiar de la traça del GPS.
Dinarem al Restaurant Coll de Condreu, Carretera Comarcal Vic a Olot, km 38,5, Sant Esteve d'en Bas. Telèfon: 972 44 43 19.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
