Vilada - Castell de Roset (1.029 m)

Dimecres 28 d’agost de 2024

Hora de sortida: 2/4 de 8 del matí. 

Ubicació: Comarca del Berguedà. 

Temps aproximat: 4 h (8,2 km) 

Desnivell: 383 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Berga. Passat Berga, ens desviarem a la dreta en direcció a Vilada. Un cop a Vilada, aparcarem i anirem a fer el tallat al Bar Comelles, situat en un giravolt de la carretera, al mig del poble, Carrer Teodor Miralles, 15, Vilada. 

 

Itinerari: Començarem a caminar des de el mateix lloc on hem aparcat.

Punts de pas: 

1- Sant Joan de Vilada

2- Creu de Roset

3- Font del Dipòsit

4- Camí de l'Aigua o la Foradada

5- Font de l'Arç

6- Cal Roset

7- Castell de Roset 

Anirem fins a l’Ajuntament i l’església de Sant Joan. Des de l’Església de Sant Joan documentada ja al 903, seguirem les senyals blanques i grogues del PR-147.

Seguint el camí amb una forta pujada, arribarem al Collet de Sant Joan, on es suavitza la pujada fins al Pla de les Collades, on ens creuarem amb el GR 241.

Continuarem pujant per la pista fins al Serrat del Carme que ben aviat deixarem. Continuarem el camí fins a trobar una altra pista que ens portarà fins a la Creu de Roset. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro. Està fixada sobre una base circular feta de morter i pedra concèntrica. En aquest lloc hi havia hagut una austera creu de fusta que fou destruïda durant la Guerra Civil. Posteriorment es va refer sense gaire atenció, i emplaçada per l’actual, el 2003.

Seguirem fins arribar a la Collada de Roset. Passarem pel costat d'una font on l'aigua es recull en un dipòsit. A partir d'aquí comença un bonic camí: el camí de l'Aigua.

A partir d’aquí el camí va serpentejant fins que s’arriba a una mina anomenada la Foradada o mina de l'Aigua. La mina es troba al mig del camí, en un sortint de roca a tocar del barranc de la font de l'Arç. El 1927 l'empresari Teodor Miralles va decidir canalitzar l'aigua de la font de l'Arç i fer-la arribar al nucli urbà de Vilada. Miralles, per la seva conducció, va utilitzar tubs d'aire comprimit que ell mateix, com a contractista, havia fet servir en la construcció del Canal d'Urgell. Però per superar les característiques de l'orografia va ser necessari aixecar alguns passos elevats i obrir una foradada. Des de llavors l'aigua de la font de l'Arç ha estat un dels punts principals d'abastament d'aigua de la població.

Seguirem el mateix camí, i en un revolt molt pronunciat hi ha la font de l'Arç.

Uns metres més endavant arribarem a una esplanada, on s'aixeca el turó amb les restes del castell medieval de Roset. Hi ha les ruïnes de la casa del castell de Roset, una masoveria del segle XVIII, avui abandonada. A l’esquerra es veu el camí que puja cap al castell de Roset.

A la pujada, a la punta sud de la muntanya, hi ha un mirador natural on es pot gaudir d’una esplèndida panoràmica de gairebé 360º que abasta els prats de sota i l’agresta serra de Picancel enfront, Gotzera a l’oest i la falda del Sobrepuny al darrere.

Les restes d'aquest antic castell s'encimbellen dalt d'un turó, sota la Serra de Picamill. El lloc és documentat ja al segle XI, però no és fins al 1026 que s'esmenta pròpiament el castell. L'any 1309 era a mans de Sibil·la de Berga, el 1321 era ja propietat dels barons de la Portella i més endavant ho fou dels Pinós. Tingué força importància al segle XV, durant la guerra civil catalana. Sembla que al segle. XVI ja fou abandonat, tot i que els senyors del Castell de Roset apareixen documentats fins al segle XVIII.

La tornada la farem baixant per un tram en forta pendent que enllaça amb una pista que seguirem a l‘esquerra. 

Més endavant enllaçarem amb el camí de pujada, un tram per camí de bosc i arribarem de nou a la Creu de Roset i continuarem dons fins a Vilada. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilada-castell-de-roset-182972841 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/66cf08add693de23d8c3fd68 

 

Observacions: Partint de la vila de Vilada farem una ruta circular que ens durà a visitar les restes del Castell d’en Roset, dalt d’un esperó amb molt bones vistes dei l’espectacular Serra de Picancel.

 

El recorregut transcorre entre boscos de pi roig i prats, característics d’aquesta comarca i les espectaculars parets i cingleres de la zona.

 

Entre els alterosos cims del Sobrepuny, el Puig del Cubell, Serrat de Picamill…descobrirem un paradís de natura, masies disperses, fonts, boscos, i molta tranquil·litat.

 

Un cop tornats a Vilada, anirem a la piscina municipal a fer un bany. Disposarem de vestidors i caldrà dur: banyador, tovallola i xancles.

 

Dinarem al restaurant Cal Candi, Carrer Clotassos, 18, Vilada, tel.: 93 823 83 13 https://calcandi.cat/ o https://calcandi.cat/cal-candi/restaurant/menus/ 

Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.

Vall de Galba: Estanys de la Portella d’Orlu des del Pont dels Plans de l’Orriet (2.170 m)

Dissabte 24 d’agost de 2024

Primera sortida de la temporada 2024/2025

Hora de sortida: 2/4 de set del matí. 

Ubicació: Comarca del Capcir. 

Temps aproximat: 5 h 15 min (12,5 km) 

Desnivell: 535 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Anirem en direcció a Berga, agafarem el túnel del Cadí. A l’àrea de servei del Cadí pararem a fer el tallat. Després seguirem en direcció a Puigcerdà. 

Des de Puigcerdà es pren la carretera que va a Montlluís. Als afores d'aquest poble hi ha una cruïlla de camins. La carretera de l'esquerra porta a Matamala, els Angles, Formigueres i Puivalador. Just abans d'arribar a Puivalador, a l'esquerra, hi ha la carretera local que va a Esposolla (Espousouille en francès). Dita: “Els d'Esposolla quan miren l'olla els neix un pi dins el tupí”. 

Es creua tot el poble de cap a cap i, poc després, la carretera es converteix en una pista de terra. Cal seguir-la durant uns quilòmetres. Acaba a l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet, on comença la excursió. (Aquesta pista resta tancada als vehicles del 1 de novembre a l'1 de maig) 

 

Itinerari: Començarem la ruta a l'aparcament, prou ample com per uns quinze cotxes, on haurem arribat per la pista (uns 4 quilòmetres de terra i en un estat acceptable) que surt del poble d'Esposolla i s'interna a la vall en direcció oest. Abans es podia arribar en cotxe fins a l'àrea d'esbarjo de la Barraca de la Jaceta, ara s'ha de deixar a l'aparcament habilitat al Pont dels Plans d'Orriet, a 1.625 metres d'altitud. Això vol dir caminar 1,5 quilòmetres més, entre anada i tornada. A l'aparcament hi ha un pal indicador i un plafó informatiu del Bosc de Camporells i de la ruta que seguirem.

Passarem la tanca de fusta que barra el pas als vehicles i iniciarem la caminada en paral·lel al riu Galba, que ja no deixarem durant la major part de la ruta. En els primers quilòmetres seguirem el GR del "Tour del Capcir" (marques grogues i vermelles) que veurem, sovint, en rocs i arbres. 

Als 750 metres de caminar, arribarem a la Barraca de la Jaceta, refugi lliure a 1.645 metres que, com és habitual en aquesta zona, està molt ordenat i net. A l'exterior hi ha una barbacoa autoritzada i una taula de pícnic de fusta. Al fons de la vall ja veurem la bonica silueta piramidal del Pic Terrers. 

Poc després arribarem a la zona d'esbarjo on s'aparcava temps enrere. Hi ha tres taules de fusta a tocar del riu i un altre plafó informatiu del Bosc de Camporells. 

Seguirem endavant, ara en suau ascens. En poca estona passarem a tocar d'un salt d'aigua que deixarem a la nostra esquerra. És un lloc que convida al bany en els dies més calorosos de l'estiu.

Passat el salt d'aigua seguirem per la pista herbada fins que, en un revolt, a més del Terrers, ens apareix també la silueta del Pic Mortiers. Encara no podrem veure la Portella d'Orlu perquè ens queda amagada més al nord-oest.

Entre avets i amb molts torrents que baixen a dreta (Solana de la Vall de Galba) i esquerra (Baga de la Vall de Galba) i el Massís del Canigó a la nostra esquena, arribarem a la Cabana de la Jaça de la Llosa, refugi lliure a 1.760 metres, també en un molt bon estat de conservació i neteja. A l'exterior hi ha una nova barbacoa autoritzada. 

Deixarem enrere el refugi i, poc després, s'acaba la pista i comença un camí herbat que, més endavant, es transformarà en un corriol fressat. 

Sota la vigilància constant dels Mortiers i Terrers, arribarem a una cruïlla de camins senyalitzada. Per l'esquerra segueix el GR del Tour del Capcir que ens portaria al Refugi de Camporells, travessant el riu per un pont que veurem molt bé des del nostre camí. Nosaltres deixarem el GR i seguirem un corriol per la dreta sense cap tipus de senyalització o marca. Només anirem trobant algunes fites de pedra, però, si estem atents, no hi ha pèrdua possible. 

Travessarem una zona de graonades amb trams herbats i algunes flors. Creuarem varis torrents que baixen per la dreta i, sense gaire esforç, arribarem a les Bassetes, planer espai glacial on el riu juga fent meandres en diverses direccions. El lloc és espectacular i podrem gaudir de l'aigua, dels prats verds, de les vessants farcides de neret i tora blava (ni tocar-la!), i dels cims que ho dominen tot. També veurem ramats de vaques i cavalls pasturant entre els meandres.

Ens dirigirem al fons de la planúria per iniciar l'ascens final als Estanys de la Portella d'Orlu, el nostre objectiu. Travessem els prats i iniciarem l'ascens per un corriol. Poc a poc anirem guanyant alçada. Si mirem enrere veurem la bellesa de les Bassetes, cada vegada més llunyanes. 

A la part alta passarem al costat de la torre metàl·lica d'un tele nivòmetre i seguirem camí pel corriol que marxa en direcció nord-est, en paral·lel al rec, per pujar als Estanys de la Portella d'Orlu. 

A la part alta del corriol passarem a tocar del salt d’aigua que forma el rec i que uns metres més amunt genera un petit aiguamoll. 

En aquest punt girarem a la dreta per sortir a l’Estany Gran de la Portella d’Orlu (2.155 metres) amb unes magnífiques tonalitats blaves que canvien amb els raigs del sol.

Després de gaudir de l'entorn, tornarem al camí i seguirem pujant per un corriol fressat que, més amunt, ens deixarà a l'Estany Petit de la Portella d'Orlu, a 2.150 metres. Estarem sota la Portella d’Orlu (que està a 2.277 metres, marca el límit amb l’Arieja i és una porta d’accés al Parc Nacional d’Orlu) però que avui no és el nostre objectiu.

Des d’aquí gaudirem de vistes magnifiques de l'entorn: d’esquerra a dreta tenim els pics de Mortiers, Terrers, Pic de la Portella i la pròpia Portella d’Orlu, Baxouillada, Portella de Laurenti i els Pics de la Tribuna i del Pla de Bernat. 

Si tenim ganes de camina runa mica més, podem seguir en direcció nord per visitar els altres dos estanys que es troben en direcció a la Portella de Laurenti i que es coneixen com els Estanys del Solà de la Portella (caldrà afegir un kilòmetre més i uns 80 metres de desnivell, en total uns 45 minuts entre anar i tornar a l’Estany Petit. 

Aquí, després de descansar una estona, donarem per acabada la pujada d'avui i començarem la tornada. A l’alçada de la Portella d’Orlu, passat l'estany petit, seguirem pel corriol fressat de la dreta que, travessant el Bac de la Portella, ens baixa decidits al prat herbat del tele nivòmetre. 

De seguida tornarem a estar a la part alta del camí que puja de les Bassetes on tirarem avall, perdent alçada ràpidament. Desfarem el camí d'anada fins arribar a l'aparcament. Final de la ruta. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/estanys-de-la-portella-dorlu-182474971 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/66c9f2919340727fbc423a3f 

 

Observacions: Una ruta magnífica per una vall solitària i tranquil·la, farcida de colors, olors, aigua i cims que omplen els sentits. Aconsellable, accessible i sense dificultats tècniques de cap tipus a l’estiu.

 

Vàrem estar a la vall de Galba el 5 d’abril de 2008, amb neu, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2008/03/vall-de-galba-i-estany-del-diable.html

 

Ara tornarem a la vall de Galba, al Capcir, per fer una ruta lineal, d'anada i tornada, que travessa la vall des de l'aparcament del Pont dels Plans de l’Orriet fins als Estanys de la Portella d'Orlu. És una vall llarga i estreta, orientada d'est a oest. 

Ens endurem el dinar. Tornarem a casa als voltants de les vuit de la tarda.