Data: dissabte 10 i diumenge 11 de setembre de 2005 (aquest any tornarem a celebrar la Diada Nacional pujant a un cim de la Vall Fosca)
Hora de sortida: Dos quarts d’onze del matí del dissabte 10 de setembre.
Programa: Marxarem el divendres dia 10 de setembre a 2/4 d’onze del matí, direcció Pont de Suert i d’aquí a la vall Fosca, Cabdella i la pressa de Sallent. Dinarem en el bar que hi ha en aquest lloc. A les 15 h. pujarem amb el telefèric fins a l’estany Gento. D’aquí anirem a peu fins al refugi de la Colomina. Soparem a les 19 h. al refugi i dormirem. El diumenge, ens llevarem a les sis del matí, prendrem quelcom al refugi (que també ens facilitarà unes bosses amb menjar pel migdia). Un cop feta l’ascensió tornarem al refugi a recollir el material que haurem deixat (sacs i demès) i anirem cap al telefèric. En el pitjor dels casos, hauríem d’agafar el telefèric de les 18 h. de baixada. Tornarem a casa las voltants de quart d’onze del vespre del diumenge.
Ubicació: Comarca del Pallars Jussà.
Temps aproximat: 8 h. 15 m.
Dificultat: Molt difícil. L’ascensió al pic és fàcil fins a la mateixa cresta. Els últims trams requereixen una llarga grimpada (45 – 60 minuts) un xic aèria, en la que cal anar amb compte. En cas de vertigen, o de no veure-ho clar, és recomana donar l’ascensió per finalitzada en aquest punt, gaudir del paisatge, i tornar enrere, amb la satisfacció d’haver gaudit d’un dels millors paisatges dels Pirineus i d’haver assolit l’alçada del coll de 2.727 m.
Desnivell: 920 m.
ITINERARI: Itinerari i Temps
Telefèric Estany Gento (2.150 m) 0 min
Bifurcació a Estany Tort 45 min
Refugi de la Colomina (2.395 m) 1 h 15 min
Estany Mar 1 h 30 min
Pas de l'Os 2 h
Sota del Coll de Peguera 3 h
Coll de Peguera (2.727 m) 3 h 15 min
Pic de Peguera (2.942 m) 4 h 15 min
Baixada 0 min
Sota Cresta 20 min
Coll de Peguera 45 min
Pas de l'Os 1 h 30 min
Refugi de la Colomina 2 h 15 min
Via 3 h 15 min
Telefèric 4 h
Total caminat 8 h 15 min
El pic de Peguera, amb els seus 2.942 metres, és el cim més alt del Pallars Jussà. Es troba situat entre la capçalera lacustre de la Vall Fosca i les valls de Monestero i Peguera, aquestes darreres dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, al Pallars Sobirà.
La seva situació fa que sigui un dels millors miradors sobre el sector de Sant Maurici i de la Vall Fosca. Des del cim, i si el temps ens acompanya, podrem contemplar una àmplia panoràmica que va des de la Pica d'Estats fins al Montardo, el Bessiberri i el massís de la Maladeta.
L'itinerari escollit per aquesta ocasió s’inicia a la Vall Fosca amb l'aproximació al refugi de la Colomina, on està previst pernoctar. Des de l'esmentat refugi l'ascensió al cim del Peguera, no presenta cap dificultat en època estival, tret d'algun pas de roca que obliga a fer unes grimpades.
Es tracta del cim més alt dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Posseeix gran varietat de possibilitats d'ascensió. Des de el cim la panoràmica s’estén de la Pica d'Estats fins més enllà del Posets, passant per una magnifica vista sobre glaceres del Massís de la Maladeta.
Sortirem de la presa de Sallente, agafant el telefèric que en deu minuts ens pujarà a l’estany Gento (2.150 m.). L’excursió en sí la començarem al sortir del telefèric. Agafarem el camí que surt per l’esquerra, sota el telefèric, senyalitzat, i que ens porta fins al refugi de la Colomina (2.395 m.) refugi de fusta construït per un enginyer suís que va realitzar la major part de les obres de canalització dels llacs de la zona. Petit i acollidor, a on podrem passar la nit. Aquest refugi està dins de la ruta dels Carros de Foc. El camí, aviat s’ajunta, per l’esquerra, al GR 11-20. Uns 15 min. són suficients per arribar al coll de la Portella, lloc on trobem les antigues vies de les vagonetes fetes anar per construir les canalitzacions entre els diferents estanys. Des del coll podem veure l’estany Tort (val la pena anar-hi i veure’l). Seguim el GR i arribem al refugi, que és propietat de la FEEC i està situat a la vora de l’estany de Colomina. Des d’aquí podem gaudir d’una primera vista del Peguera (situat al Nord) i d’altres cims destacats de la zona (pic de Mainera i Tuc de Saburó). Un cop instal·lats al refugi, i abans de sopar, podrem passejar pels diferents estanys, moment en que la solitud i el silenci fan d’aquest indret un racó encantador.
El Refugi Colomina fou construït als voltants de l’any 1917 i es coneixia com la “casa Keller”, nom de l’enginyer suís que hi habitava i des d’on dirigia el que fou la primera obra hidroelèctrica de l’estat espanyol. El 1985 es realitzà una gran reforma per a restaurar i condicionar aquest edifici molt malmès pels anys com a refugi guardat. Envoltat de 24 llacs és la zona lacustre més gran dels Pirineus catalans. Està considerat un dels refugis més acollidors dels Pirineus.
Hi tenim una reserva feta per a 9 persones, tot i que potser encara estaríem a temps d’ampliar-la a més places. El preu per persona de la mitja pensió és de 31,10 Euros (23,80 Euros pels federats) i cal afegir el preu de la bossa de picnic de 8,50 Euros (federats o no)
L’endemà al matí, deixarem el refugi i seguirem el camí que pel marge esquerre voreja l’estany de la Colomina (seguint el GR) i en quinze minuts arribarem a l’estany de Mar; el bordejarem per l’esquerra, seguint el camí fins a l’extrem del llac, fins enllaçar amb una forta rampa que s’enfila en ziga-zaga, superant un fort desnivell (amb graons al final i unes ruïnes) que creua el pas de l’Ós (bretxa en la muntanya), passem pel costat d’una roca anomenada Dominó i arribarem a dalt d’un collet on hi ha una plataforma cimentada. Fins aquí haurem trigat uns 45 min. des de el refugi. Deixem el GR., que en direcció Est voreja l’estany de Saburó i es dirigeix vers el coll de Saburó, per encarar-nos vers el pic de Peguera. Seguim unes fites que trobem a la nostra esquerra. El corriol continua, sempre molt fressat, vorejant l’estany de Saburó per la seva riba esquerra. L’estany resta enfonsat uns metres sota nostre. Passem una llosa de pedra (cal anar amb compte si està mullada) i continuem per bon camí. El camí va guanyant alçada lentament, passant prop d’un altre petit estany (l’estany Xic de Saburó) i és dirigeix al proper coll de Peguera, des de a on es divisa la vall de Monestero amb el seu petit estany. Al nostre davant tenim el pic dels Vidals, un altre dels gegants de la contrada (que varem assolir, ara fa just un any). El fressat corriol ens mena, sempre en pujada, fins al coll Oest de Peguera, entre el Tossal del Mig i el Peguera. Arribem al coll i gaudim de la vista de la fonda vall de Monestero, que davalla fins l’estany de Sant Maurici.
Des de el coll el camí puja decidit prop d’una cresta, seguint les fites, en direcció Est, que ens porten, guanyant alçada ràpidament, vers la cada cop més propera cresta. En forta pendent, per terreny fàcil i pedregós, arribarem a la aèria cresta cimera que separa un petit cim secundari del principal que es troba a vint minuts cap al nord (no apta pels que tinguin vertigen). Un cop a la cresta ens trobem amb un seguit de grans blocs de granit que hem d’anar superant. Es tracta d’un cim força aeri, que li dóna més sensació d’alta muntanya, format només per un parell de pedres gegantines. El granit que forma el cim és de bona qualitat, la qual cosa no treu que cal anar molt amb compte. La cresta presenta algun pas de segon grau força aeri. El camí a seguir és evident i cal anar superant els passos més delicats pel vessant Oest (el vessant de Monestero és força vertical en aquest primer tram de cresta) fent anar les mans per anar grimpant de bloc en bloc fins al cim, a uns 45 minuts del coll. Haurem trigat unes quatre hores des de el telefèric.
Vista esplèndida per ser el cim més alt de la zona en un dia clar. Des de la Pica d’Estats fins a l’Aneto, veurem totes les comes lacustres de Monestero al Nord Est, al Nord tenim els pics d’Amitges, Saboredo i Bassiero, al Oest el pic de Vidals i el Mar, més enllà el Coma-lo-formo, el Gran Tuc de Colomers, Bessiberri, etc., al sud destaca elegant el pic de Saburó. Però, per damunt de tot, la mirada es perd en la gran quantitat d’estanys que tenim per tots quatre cantons: els estanys Peguera, Negre, Saburó, Mar, Colomina i Frescau lluen al mig del terreny pedregós que els envolta. De segur que guardarem un bon record d’aquest gran cim i de la seva ascensió.
Baixarem del cim, parant molt de compte en els blocs de la cresta, pel conegut camí fins al coll.
Observacions: El pic de Peguera està situat al Nord del Pallars Jussà i és fronterer amb la comarca del Pallars Sobirà, dins del Parc Nacional d’Aigüestortes – Sant Maurici, que a l’octubre comença a celebrar el 50é. aniversari de la seva creació. És una talaia privilegiada per gaudir d’una de les contrades més boniques de Catalunya, plena de llacs i d’alts cims.El cim de Peguera destaca al Sud de l’estany de Sant Maurici i és fàcilment reconegut des de molts indrets per la seva esvelta i elegant silueta. Molts el consideren un dels cims més macos del nostre país.
Tornarem a casa als voltants de quarts d’onze del vespre del diumenge.
