Vall d’Ora (Solsonès)
Data: dissabte 25 de març de 2006.
Hora de sortida: set del matí.
Ubicació: Vall d’Ora (Comarca del Solsonès). Sant Lleïr de la Vall d’Ora, Orriols, la Bartolina, Sant Cristòfol de Busa, Grau de Vilamala, Sant Pere de Graudescales.
Temps aproximat: 6 h. (15 km.)
Dificultat (1): Mitjana. Transcorre la major part per senders i corriols de muntanya, i força trams per pistes.
Desnivell: 625 m.
Programa: A l’hora indicada sortirem de Sant Boi amb cotxe, en direcció a Berga. Aquí agafarem la carretera que va a Solsona (C-16), fins a trobar l’indicador del camí de la Vall d’Ora. Tot vorejant el curs del riu i contemplant paratges de gran valor ecològic, arribarem de seguida al nucli de Santa Eulàlia de la Vall. Seguint per la carretera que porta a Sant Pere de Graudescales i sense possibilitat de pèrdua, ja que continua paral·lela al riu arribarem al punt on hi ha el desviament al Pujol, una de les cases pairals més grans de la vall i també una de les que té més història. Després de vint anys tancada, ara s’ha rehabilitat. Avui la casa ofereix servei de menjars. La casa està gestionada per la Dolors Pujol i el Celestí Comaposada, un matrimoni que vol preservar l’actual estil de vida en harmonia amb l’entorn natural. Hi dinarem al finalitzar la nostra excursió. (www.spainmountains.com/masiapujol)
ITINERARI:
- O minuts: Sant Lleïr de la Vall d’Ora (750 m), on es pot accedir en cotxe per carretera des d’un trencall de la de Solsona a Berga que indica Valldora / Sant Pere de Graudescales. Just abans del trencall de Sant Lleïr, a mà dreta, hi ha l’aparcament. A l’altre cantó de la carretera el monument a Guifré el Pilós i un pal de senyalització amb un plànol amb part del recorregut. Creuem el riu Aigua d’Ora pel pont de pedra del costat de l’Ecomuseu. A l’altra riba trobem un moli (serradora hidràulica). Seguim pel costat de la sèquia i arribem a una pista que prenem cap a la dreta fins a la casa de turisme rural del Pujol (785 m - 10 minuts). Des d’aquí, en direcció nord-est, veiem dues cases juntes: Can Solà (800 m.) i Can Riutet. Hi arribem fent força marrada i seguint la pista que volta la casa. 25 minuts.
De Can Solà a Can Orriols. De darrera Can Solà i pel costat d’un viver, surt el corriol que ens menarà pel Grau d’Orriols.
En fort pendent anem ascendint per la dreta del grau entremig de bosc d’alzines i boix. Trobem a mà dreta uns bonics degotalls. Al cap de poc abastem la balma de Can Pallars (1.050 m) tot fent el canvi de sentit: ara marxem per l’esquerra del grau. Seguim enfilant-nos i trobem una pista que seguim a l’esquerra. Arribem a la casa d’Orriols (1.105 m) encimbellada sobre la Vall d’Ora.
Des d’Orriols, si seguim la pista per la que venim en direcció a mà dreta, trobarem el trencall de la que puja de la vall per Valielles de Busa i Vilamala i ens menarà al Pla de Busa pel Grau de Vilamala, per l’obaga. Si la seguim a mà esquerra, pel solell, ens portarà a la que puja de la vall al Pla de Busa pel Coll d’Ordigues i la Guàrdia.
D’Orriols a Casa Bartolina. Des de la Casa d’Orriols, mirant en direcció nord-oest podem veure una senyera al bell mig de la cinglera, situada sobre les escales del Grau de la Bartolina: primera fita. De darrera el cobert o paller d’Orriols surt el corriol que ens hi menarà. Al cap de poc trobem un pal de senyalització (1 hora i 5 minuts) indicant-nos que seguint a mà dreta podem accedir al Pla de Busa per les Collades (camí més llarg). Per l’esquerra hi accedim per l’escala. Prenem aquesta darrera opció i seguim pujant en forta pendent pel peu de la cinglera fins arribar a la Balma Roja. Al cap de poc som al peu d’una escala (1.200 m) de ferro d’uns 7 metres a la que segueix un tram de graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram de força vertical. Al cap de munt trobem el pal amb la senyera estelada.
El camí segueix ara en lleugera pujada en direcció nord-oest i arribem al Pla de Busa. Al cap de poc ja podem albirar Casa Bartolina (1.310 m) on arribem per una pista en mal estat, havent creuat abans per una zona amb rastre evident d’haver patit un incendi forestal. Passem per davant de Can Bartolina. Bonic mas que no sembla habitat però s’està restaurant.
De Casa Bartolina a Sant Cristòfol. Al fons, encimbellada, veiem l’església de Sant Cristòfol de Busa (1.374m). Seguim per la mateixa pista que conflueix al cap de poc amb la del camí de Valielles, en millor estat i que haurem de seguir de tornada. Passada una basa l’abandonem i en prenem una a mà dreta que puja lleugerament (si seguíssim per la mateixa ens menaria a la casa del Rial de Busa, una de les dues cases habitades del Pla). Trobem un altre trencall amb un pal indicador que ens guia cap al Capolatell o Presó de Busa, passant pel la Casa Vila. Podem estalviar-nos aquesta llarga llaçada fent drecera per les feixes antigament conreuades, seguint el corriols del bestiar. Arribem a l’església de Sant Cristòfol i al cementiri annex, mirador privilegiat del Pla de Busa. 2 hores i 15 minuts
De Sant Cristòfol al Grau de Vilamala i les Collades. Baixem fins abastar la pista per la que hem passat abans (Camí de Valielles) i l’agafem cap a l’esquerra en direcció a sol ixen. A la dreta deixarem la que porta a Casa Bartolina i ens enfilem lleugerament per desprès anar baixant molt suaument, sempre en direcció est o sud-est fins que gira sobtadament a nord, travessa la carena (1.285 m) i davallada pel grau de Vilamala. A mà dreta trobem un pal de senyalització de ruta al punt on surt un corriol que mena per les Collades a la casa d’Orriols. És el que hem deixat tot just sortint cap a l’escala. Pista avall, a mà esquerra, en un altre revolt se’ns ajunta la que puja de Vilamala i Valielles, que be de ponent. Seguim per la dreta en direcció a sol ixen. Passem per sota les Collades. Cal estar atent doncs el trencall no és senyalitzat. Abans de que la pista giri a sud, per l’esquerra i en direcció a ponent, surt una altra pista (1.100 m) en mal estat que, pel peu d’una cinglera perd alçada ràpidament. És la que hem de prendre per baixar a Sant Pere de Graudescales. Des d’aquest punt, si mirem be cap al fons de la vall en direcció nord-est, podrem veure la palanca sobre el riu Aigua d’Ora i l’església de Sant Pere. Si seguim la pista per la que hem vingut, bona estona enllà, ens portaria a la Casa d’Orriols.
Davallada a Sant Pere de Graudescales. Prenem la pista que es troba en força mal estat i te molta pendent. La seguim per sota una cinglera en direcció nord-oest. Al capdavall girem a la dreta i en un petit pla s’acaba començant un corriol ben fressat (1.060 m) que, de cara a sol ixen ens mena sobre la cinglera. Caminem uns metres pel costat del penya-segat amb impressionants vistes de la vall. Perdem alçada ràpidament en direcció nord-oest vers el fons de la canal fins abastar la paret de davant on, arribats a una rasa, seguim davallant tot caminant, ara altre cop en direcció a sol ixen, fins trobar una petita clariana i pista en mal estat que ens deixa a Sant Pere de Graudescales (828 m), antic convent del que sols en resta l’església del segle X. Petit monestir creat per ser una casa benedictina transformada, però, en una canònica, de la qual únicament es conserva algun vestigi.
De Can Solà a Can Orriols. De darrera Can Solà i pel costat d’un viver, surt el corriol que ens menarà pel Grau d’Orriols.
En fort pendent anem ascendint per la dreta del grau entremig de bosc d’alzines i boix. Trobem a mà dreta uns bonics degotalls. Al cap de poc abastem la balma de Can Pallars (1.050 m) tot fent el canvi de sentit: ara marxem per l’esquerra del grau. Seguim enfilant-nos i trobem una pista que seguim a l’esquerra. Arribem a la casa d’Orriols (1.105 m) encimbellada sobre la Vall d’Ora.
Des d’Orriols, si seguim la pista per la que venim en direcció a mà dreta, trobarem el trencall de la que puja de la vall per Valielles de Busa i Vilamala i ens menarà al Pla de Busa pel Grau de Vilamala, per l’obaga. Si la seguim a mà esquerra, pel solell, ens portarà a la que puja de la vall al Pla de Busa pel Coll d’Ordigues i la Guàrdia.
D’Orriols a Casa Bartolina. Des de la Casa d’Orriols, mirant en direcció nord-oest podem veure una senyera al bell mig de la cinglera, situada sobre les escales del Grau de la Bartolina: primera fita. De darrera el cobert o paller d’Orriols surt el corriol que ens hi menarà. Al cap de poc trobem un pal de senyalització (1 hora i 5 minuts) indicant-nos que seguint a mà dreta podem accedir al Pla de Busa per les Collades (camí més llarg). Per l’esquerra hi accedim per l’escala. Prenem aquesta darrera opció i seguim pujant en forta pendent pel peu de la cinglera fins arribar a la Balma Roja. Al cap de poc som al peu d’una escala (1.200 m) de ferro d’uns 7 metres a la que segueix un tram de graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram de força vertical. Al cap de munt trobem el pal amb la senyera estelada.
El camí segueix ara en lleugera pujada en direcció nord-oest i arribem al Pla de Busa. Al cap de poc ja podem albirar Casa Bartolina (1.310 m) on arribem per una pista en mal estat, havent creuat abans per una zona amb rastre evident d’haver patit un incendi forestal. Passem per davant de Can Bartolina. Bonic mas que no sembla habitat però s’està restaurant.De Casa Bartolina a Sant Cristòfol. Al fons, encimbellada, veiem l’església de Sant Cristòfol de Busa (1.374m). Seguim per la mateixa pista que conflueix al cap de poc amb la del camí de Valielles, en millor estat i que haurem de seguir de tornada. Passada una basa l’abandonem i en prenem una a mà dreta que puja lleugerament (si seguíssim per la mateixa ens menaria a la casa del Rial de Busa, una de les dues cases habitades del Pla). Trobem un altre trencall amb un pal indicador que ens guia cap al Capolatell o Presó de Busa, passant pel la Casa Vila. Podem estalviar-nos aquesta llarga llaçada fent drecera per les feixes antigament conreuades, seguint el corriols del bestiar. Arribem a l’església de Sant Cristòfol i al cementiri annex, mirador privilegiat del Pla de Busa. 2 hores i 15 minuts
De Sant Cristòfol al Grau de Vilamala i les Collades. Baixem fins abastar la pista per la que hem passat abans (Camí de Valielles) i l’agafem cap a l’esquerra en direcció a sol ixen. A la dreta deixarem la que porta a Casa Bartolina i ens enfilem lleugerament per desprès anar baixant molt suaument, sempre en direcció est o sud-est fins que gira sobtadament a nord, travessa la carena (1.285 m) i davallada pel grau de Vilamala. A mà dreta trobem un pal de senyalització de ruta al punt on surt un corriol que mena per les Collades a la casa d’Orriols. És el que hem deixat tot just sortint cap a l’escala. Pista avall, a mà esquerra, en un altre revolt se’ns ajunta la que puja de Vilamala i Valielles, que be de ponent. Seguim per la dreta en direcció a sol ixen. Passem per sota les Collades. Cal estar atent doncs el trencall no és senyalitzat. Abans de que la pista giri a sud, per l’esquerra i en direcció a ponent, surt una altra pista (1.100 m) en mal estat que, pel peu d’una cinglera perd alçada ràpidament. És la que hem de prendre per baixar a Sant Pere de Graudescales. Des d’aquest punt, si mirem be cap al fons de la vall en direcció nord-est, podrem veure la palanca sobre el riu Aigua d’Ora i l’església de Sant Pere. Si seguim la pista per la que hem vingut, bona estona enllà, ens portaria a la Casa d’Orriols.
Davallada a Sant Pere de Graudescales. Prenem la pista que es troba en força mal estat i te molta pendent. La seguim per sota una cinglera en direcció nord-oest. Al capdavall girem a la dreta i en un petit pla s’acaba començant un corriol ben fressat (1.060 m) que, de cara a sol ixen ens mena sobre la cinglera. Caminem uns metres pel costat del penya-segat amb impressionants vistes de la vall. Perdem alçada ràpidament en direcció nord-oest vers el fons de la canal fins abastar la paret de davant on, arribats a una rasa, seguim davallant tot caminant, ara altre cop en direcció a sol ixen, fins trobar una petita clariana i pista en mal estat que ens deixa a Sant Pere de Graudescales (828 m), antic convent del que sols en resta l’església del segle X. Petit monestir creat per ser una casa benedictina transformada, però, en una canònica, de la qual únicament es conserva algun vestigi.
L’actual església data del segle XI i és considerada d’estil romànic llombard. Consta d’una nau amb transsepte, amb tres absis semicirculars. La planta de l’edifici és de creu grega.
Tornada a Sant Lleïr. La fem creuant la palanca per la pista que segueix el marge esquerra del riu Aigua d’Ora, coincident amb un tram del GR 1, convenientment marcat amb senyals blancs i vermells. A mig camí quan som al Pla de Salita (802 m) s’ajunta per l’esquerra la rasa de Camidescales. Arribats a Sant Lleïr passem pel costat de l’ermita i accedim al punt d’inici de la nostra excursió.
Observacions: Coneixerem la serra de Busa, un espai natural protegit que és un excel·lent mirador sobre el Pre-Pirineu Berguedà. La seva morfologia és curiosa, pel fet de tractar-se d’un altiplà conreat envoltat de cingleres que fan que tant sols sigui accessible per quatre punts, dos en vehicle i dos únicament caminant.
En l’itinerari de la Serra de Busa, es poden fer interessants observacions de fauna i flora típiques d’aquests espais naturals del Pre-Pirineu i comprovar com tota l’estructura de la muntanya explica molt clarament la formació geològica d’aquestes muntanyes. El Capolatell té una certa importància històrica per la seva utilització com a presó natural, i la curiositat que en el seu interior s’hi ha desenvolupat un profund avenc, inaccessible sense medis tècnics específics. La masia del Rial, situada al centre del pla de Busa, funciona a temporades com a fonda de pagès on s’hi pot arribar a menjar molt bé.
El monestir va ser consagrat l'any 913 amb la intenció de fundar-hi un cenobi benedictí,cosa que no s’arribà a complir,sinó que si establí una canònica fins l'any 960 en que s'hi erigí el monestir dels benedictins. El temple actual,erigit cap el segle XII, tingué una vida curta. L'any 1504 ja no hi havia culte i cap el 1680 s’ensorrà la part de ponent de la nau,cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer,per aïllar la part sinistrada de l’encara en bon estat. Els anys 1957 i 60 es va restaurar. Es tracta d'una església de planta de creu llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt,d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer i sobre els arcs de reforç s’alça la cúpula,damunt de trompes. Al llevant de la nau i de cadascun dels braços del transsepte hi ha els corresponents absis. Té tres portals:un als peus de la nau i els altres dos al transsepte,dels quals un és al cap sud d'aquest i l'altre a la paret de ponent del braç nord. Ambdós són de mig punt. De finestres a més de la cruciforme de ponent n'hi ha dues a l’absis major,asimètriques ja que una és al mig i l'altra a la dreta. També tenen finestres les absidioles,els caps del transsepte i la nau,una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. La cúpula,que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins,i alcim, una obertura circular,aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada. Únicament presenten decoració els absis,amb faixes d’arcuacions, sense lesenes.
Sant Pere de Graudescales és l’únic testimoni que ens queda d’un antic conjunt monàstic construït entre els segles XI i XII. L’església, en forma de creu grega, consta d’una nau i tres absis, el central més gran i precedit per un presbiteri. El conjunt té l’interès de veure el que eren els monestirs rurals alt medievals pobres, amb una estructura totalment diferent dels grans conjunts monàstics.
Pel que fa a l’església de Sant Cristòfol de Busa, si bé ja s’esmenta al segle XI, l’actual edifici és del segle XVIII. Resta algun fragment romànic als murs est i oest.
Als voltants de la serra de Busa podem destacar l’església de Sant Esteve d’Olius, una de les obres més importants de la comarca en el segle XI, per les seves grans dimensions i per la presència de la cripta.
En el vessant nord-oest de la serra, destaca la presència del monestir de Sant Llorenç de Morunys, del segle XI.
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
