diumenge, 29 de desembre del 2013

Mare de Déu de Farners, Argimon, Sant Pere Cercada i Sta. Victòria de Sauleda (600 m.)

Dissabte 28 de desembre de 2013

Ermites entre roques capricioses - Darrera sortida de l’any 2013

Hora de sortida: set del matí.

Ubicació: Comarca de la Selva.

Temps aproximat: 6 h.

Desnivell: 700 m. (acumulat) – 18,5 Km.

Dificultat: Mitjana.


Programa: Sortirem a l’hora esmentada en direcció a Girona per la AP-7. Pararem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny (Sant Celoni). Després seguirem fins a la sortida 10 (Hostalric-Blanes). A la primera rotonda, prendrem la carretera de les Mallorquines (GIV-5121, GI-555). Continuarem fins a trobar la carretera de Santa Coloma de Farners (C-63). Circulant per la carretera C-63, entrarem a Santa Coloma per una rotonda i continuarem recte, pel carrer anomenat successivament carretera de Sils, carrer de Francesc Camprodon i carrer del Sant Sebastià, fins arribar a una petita placeta, on hem d’escollir entre continuar cap a la dreta o cap a l’esquerra.

Hem de prendre aquesta darrera direcció (esquerra), i ens trobarem circulant pel carrer  de  Sant Salvador, que seguirem fins el final on trobarem un pont que ens permetrà creuar la riera de Canadell o de Santa Coloma.

A l’altre costat ens trobarem situats al bell mig del Parc de Sant Salvador. Continuarem per la carretera que ara gira a la dreta i que aviat es converteix en una pista de muntanya, sense asfaltar però apte per a turismes, i que en un recorregut de 4,5 km. ens durà  a l’ampla esplanada on hi ha l’ermita romànica de la Verge de Farners, del segle XII. Aparcarem còmodament el cotxe aquí mateix.


Itinerari: Circular: Ermita de Farners – castell de Farners i turó del Vent – santuari de l’Argimon – monestir de Sant Pere Cercada – ermita de Santa Victòria de Sauleda – ermita de Farners.

L’ermita de Farners, que dóna nom a Santa Coloma de Farners, té un senzill retaule barroc i la seva marededéu és una talla romànica de gran devoció popular.

L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners. La construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual absis, si bé no es conserva. La construcció actual de l'absis semicircular i allargat, amb un diàmetre de 3,60 metres i cobert amb una volta de quart d'esfera allargada, correspon a l'any 1200 quan també es va ampliar amb el presbiteri i cambril de la Verge. Al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor. A dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica restaurada recentment. Per darrere el retaule hi ha el cambril de la Verge. El retaule està adornat amb les escultures dels dos sants locals: sant Salvador d'Horta a la dreta i sant Dalmau a l'esquerra. Sota els peus de la verge, s'han conservat les antigues pintures que representen les Ànimes del Purgatori.

L'altar a la dreta del creuer, té una imatge de sant Enric emperador i l'altar de l'esquerra, té les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna amb la Marededéu.




Pujar al castell, a tocar de l’ermita, i admirar la fantàstica vista des del turó del Vent que li fa de germà bessó ens permetrà preparar les cames. Cal preveure uns 30 minuts per visitar el castell i el turó del Vent.

Després començarem a caminar tot seguint les marques blanques i les banderoles de la Ruta de les 10 ermites. Prendrem la pista per la que hem arribat a l’esplanada de l’ermita de la mare de Déu de Farners, on haurem aparcat els cotxes. A l’arribar a la cruïlla per on hem pujat amb els cotxes, agafarem la pista a la dreta, i seguirem tota l’estona les marques blanques.

Km. 6,6: El nostre segon objectiu és el santuari de l’Argimon. 'Argimon' és un mot compost que es creu que és germànic i que vol dir ‘exèrcit defensor’ o ‘protector’. Ens remet per tant al castell documentat ja l’any 925 del qual queden les restes d’una torre quadrada i la capella romànica del segle xi, de dues naus adossades a la roca pel costat nord-occidental i absis semicircular. Tot el conjunt queda com 'penjat' i ens ofereix, tant de lluny com de prop, una imatge impressionant.



Tornarem al Coll de les Bruixes o dels Carboners (que l’haurem deixat per pujar a Argimon) i seguirem el camí, ara de baixada seguint les marques blanques.

Km. 9: Font del Grèvol. Seguirem el camí i passarem prop de Can Canaleta. Seguirem els indicadors i trobarem a la font de l’Avellaner i als rierols de l’Esparra i Sant Pere.


Km. 11,3: Sant Pere Cercada. Un dels grans atractius d’aquesta ruta és el caire ben diferenciat de cada conjunt arquitectònic. D’un santuari passem a un monestir agustinià isolat en una petita vall gairebé tancada per tots costats: per això es diu Cercada ('Circata'). Sant Pere conserva intacta l’església romànica de final del segle XII i ben a prop té un dels elements que calen a una comunitat monàstica per a la seva supervivència: l’aigua.




Les marques blanques segueixen indicant-nos el camí, que ara voreja per l’esquerra una plantació de pinasses.

Km. 14,6: Finalment, arribem a l’ermita de Santa Victòria de Sauleda (romànica), 's’aulina', és a dir, 'alzina', que data del segle XI. Els xiprers del cementiri lateral i el campanar de cadireta donen al conjunt un gran encant, malgrat les reduïdes dimensions del recinte.



L'església és d'una sola nau de deu metres de llargada per tres d'amplada acabada amb un absis semicircular orientat a llevant. La coberta és de volta de canó i l'arc presbiteral queda parcialment amagat. Això respon probablement a una ampliació de la primitiva església que inicialment només ocupava l'espai de la capçalera. Un temps després es tornà a prolongar la nau i s'obrí l'actual entrada. Al costat de migdia es veu encara la porta original tapiada. A la banda nord s'obre una capella d'estil gòtic de planta quadrangular coberta amb volta de creuaria. L'absis conserva encara restes de pintures al fresc amb motius geomètrics. Els murs són de carreus més o menys regulars. A l'exterior l'absis presenta arcuacions llombardes en sèrie de tres separades per lesenes i, a la part central, s'obre una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada. La façana principal té una porta dovellada amb arc de mig punt i al damunt una finestra també de mig punt. L'espadanya de dos ulls amb arc de mig punt, corona el conjunt. Al costat dret s'ha arranjat el cementiri i s'ha ballat amb una tanca de ferro. Es manté com a clos tancat tot i haver-se suprimit la seva funció inicial. Una part està pavimentada amb lloses de pedra provinents de l'interior del temple i a la resta hi ha herba i quatre xiprers. La coberta és de teula àrab vella, col·locada sobre el seu perímetre damunt una senzilla cornisa lineal de pedra de Santa Coloma. A l'interior, es va enderrocar l'antic cor de fusta que havia estat afegit a la nau. Les parets són de pedra i remolinat amb morter de calç tenyida. A l'absis, hi ha una franja amb restes de pintures de caràcter geomètric a mitja alçada de l'intradós de l'absis. El paviment de l'interior està format per lloses de pedra de Sant Vicenç.


Fins aquí hem seguit les marques blanques de la Ruta de les 10 Ermites, però ara les canviarem per uns punts vermells que ens portaran, seguint la pista principal, sense pèrdua a l’inici del recorregut en una hora. 


Observacions: Farners, Argimon, Cercada i Sauleda, quatre noms emblemàtics de la desena que conformen la Ruta de les 10 Ermites que envolta Santa Coloma de Farners; noms units alhora per emmarcar un paratge geològic molt interessant: el Rocar granític colomenc, amb les seves capricioses formes geomòrfiques i el sòl sorrós que el caracteritza.

Les formes curioses de les roques: La 'meteorització' – descomposició - química del granit característic a la zona provoca l’aparició de capricioses formes rocoses, que ens animem a anar descobrint: els doms - prominències rocoses arrodonides i irregulars -, les torres rocoses, les boles, les roques amb dors de balena, les boles partides, els tors, les coves en caos de bolets, etc. També hi ha microformes, com ara bossocs, nervacions, cassoletes d’erosió, tafones, alvèols i nius d’abella, entre d’altres.

Ruta de dificultat baixa però llarga. Cal portar calçat de travessia amb sola amb prou dibuix, ja que el sauló en alguns trams és abundant i en baixada, relliscós. Porteu aigua.

Dinarem al bar-restaurant La Bodegueta de Santa Coloma de Farners. Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.