Diumenge 29 d’octubre de 2017
Matinal
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca de la Cerdanya.
Temps aproximat: 1 h 15 m (2,5
km)
Desnivell: 335 m
Dificultat (1): Fàcil.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i
anirem en direcció a Berga i el túnel del Cadí, on ens podem aturar a fer el
tallat. Després anirem fins a Bellver i Martinet on ens desviarem a la dreta en
direcció a Lles. Abans d’arribar a Lles, agafarem el desviament que porta a
Arànser.
Sortirem d’Arànser, pel carrer que passa pel darrera de l’església, i
continuarem en direcció a les pistes d’esquí. Després d’uns quants revolts i
uns sis quilòmetres, arribarem al restaurant El Fornell, de la pista d’esquí
nòrdic d’Arànser. S’identifica ràpidament perquè a tocar, la carretera
s’eixampla de manera considerable, i s’acaba el tram asfaltat. Aquí deixarem el
cotxe per començar a caminar.
Itinerari: L’excursió comença al mateix pàrquing de
l’estació, just davant d’on lloguen el material i on neix un dels itineraris de
raquetes, també comença el nostre camí.
Al costat dret de la carretera surt un camí ample que comença a pujar.
Dos-cents metres més enllà el camí es bifurca, seguirem cap a l’esquerra. I uns
tres-cents metres més enllà, a mà esquerra hi ha el llac, com un diamant al mig
del bosc.
El camí està marcat amb quadrats grocs amb el
número 1. Aquest sender que en un primer moment té tendència a anar a la dreta,
s’endinsa el bosc a través d’un pendent suau, fins que ens fa girar a
l’esquerra punt on el camí planeja bastant. De seguida trobarem una bifurcació
molt ben senyalitzada que farà que seguim el nostre camí per la dreta pujant
lleugerament. Un cop passada la bifurcació cal estar alerta a la nostra
esquerra, perquè en pocs moments apareixerà la bassa de Comabella enmig del
bosc.
Tracks:
Observacions: És una excursió senzilla, curta, més aviat
un passeig. Però la finalitat d’aquesta ruta no és pas fer cap proesa, sinó que
la proesa és el paisatge, la bellesa d’aquest llac voltat de bosc, de pins
negres que ens evoquen els paisatges finlandesos o d’algunes imatges del
Canadà.
D’aquest estany, els del país en diuen bassa, la
Bassa de Comabella, perquè diuen que no té la mida suficient per a
considerar-lo un estany, però podem assegurar que té la dimensió de bellesa
suficient i és sens dubte un recó per admirar.
Tot el lloc està voltat d’una pineda de l’alta
muntanya. El sotabosc està fet de molses, fanals i nerets, i per això és un
dels llocs on passejar-hi amb la il·lusió de trobar-hi bolets. Depenent de la
sort, de la ciència o de les ganes de caminar se’n poden trobar més o menys.
Altrament, per la facilitat d’arribar-hi és un lloc patrullat i esgotat segons
l’època de l’any o el dia de la setmana. Si s’hi va fora de temporada, només
per la màgia de l’indret és un lloc recomanable.
Durant el camí podeu trobar entre d’altres Ginebró (Juniperus communis),
Aranyoners (Prunus spinosa), Maduixera silvestre (Fragaria vesca) i un llarg
etcètera de plantes, molses i líquens. A més tot això ho trobem en un
fantàstic bosc de Pi negre (Pinus
mugo) on els arbres capritxosos juguen a
fer formes estranyes amb els seus troncs, on és fàcil veure arbres vells
caiguts per la neu de l’hivern o que en dies boirosos sembla que estigui
encantat.
