Dissabte 18 de desembre de 2021
Hora de sortida: 2/4 de vuit del matí.
Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.
Temps aproximat: 3 h 45 min (9,1
km)
Desnivell: 400 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei del Montseny. Després seguirem fins a la propera sortida nº 11 (Sant Celoni / Montseny) i anirem en direcció a Sant Celoni. Al nord de la població, seguirem per la C—35 fins agafar, a la dreta, la carretera que ens portarà al Montnegre, (a l’alçada d’una estació d’ITV) Seguirem fins a Sant Martí del Montnegre, on aparcarem. El tram final és una pista de terra però apta per al pas de turismes.
Itinerari: Sant Martí de Montnegre: El nucli de Montnegre consta de l’església de Sant Martí, la rectoria, ca l’Auladell i l’Hostal (1) . A l’antic terme i parròquia la densitat de població sempre ha estat molt baixa: l’orografia i el microclima no faciliten la colonització rural. El Montnegre ha preservat el seu caràcter forestal al llarg dels segles.
Trobarem el senyal d’inici a l’encreuament de la pista principal amb l’accés a l’Hostal i a Sant Martí de Montnegre.
Aquí conflueixen diversos senders: GR-5, GR-83 i GR-92. Seguirem el camí que s’enfila muntanya amunt fins al coll de Terra Negra, un altre encreuament estratègic de camins.
Terra Negra: L’origen del topònim Terra Negra (2) és la negror de les pissarres que afloren en aquesta zona de la muntanya. El bosc és dominat per les alzines que enfosqueixen el sotabosc, tot dificultant la vida als vegetals competidors al seu dessota.
Agafarem la pista cap a l’esquerra, en franca ascensió cap al sud. Després de dos trencalls deixats a l’esquerra arribarem al sot dels Ternals, que delimita una sobtada transició de l’alzinar cap a la castanyeda. Continuarem per la pista principal, i quan perd pendent la deixarem, tot enfilant-nos a l’esquerra i després a la dreta en forta pujada fins al coll de Basses (3). Unes alzines monumentals assenyalen aquest coll peculiar i estratègic, que deixarem tot seguint la pista cap a llevant.
Deixarem a mà dreta el coll per on marxa el GR-5 cap a la banda de solana; és el vaivé de la Casanova (vaivé és el nom que reben al Montnegre alguns colls entre l’obaga i el solell). Poc després la pista voreja els faigs d’en Preses (4). Més endavant, fent uns revolts, s’enfila a la roureda culminal del Montnegre, deixant una derivació planera a l’esquerra.
La roureda i els faigs d’en Preses: La carena del Montnegre és un refugi extrem per a alguns ecosistemes de muntanya mitjana, que es veuen afavorits per l’alta pluviositat anual (880 l/m2), les boires freqüents i el sòl profund i ric. La roureda, dominada pel roure de fulla gran i amb una forta presència del roure africà, molt escàs a Catalunya, senyoreja aquesta carena i hi genera un ambient singular. A la capçalera del sot Gran de can Preses, a tocar de la carena principal, una clapa excepcional de faigs, sobreviu fora de la seva àrea de distribució habitual gràcies a les freqüents boires careneres.
Sense trencalls arribarem al turó Gros o de la Telefonista (5), un dels dos cims més alts del Montnegre (763 m), i sostre comarcal del Maresme, amb una torre de guaita d’incendis que deixarem a la dreta per baixar per la pista carenera, tot obviant els camins que conflueixen per l’esquerra. En pocs minuts arribarem al vaivé de la Casa Vella (6).
El vaivé de la Casa Vella i l’avellanosa: L’avellanosa cobreix densament una zona esquitxada de roures, castanyers, alzines i, en menor abundància, grèvols, cirerers i trèmols, aquests darrers ben freqüents a les clarianes. Al dessota, llorerets i falgueres; i on la fullaraca deixa espai, molses i gramínies de muntanya entapissen el sòl. Molts castanyers apareixen clivellats i morts per efecte dels fongs que els fan emmalaltir, el xancre i la tinta.
De la cruïlla estant del vaivé de la Casa Vella, agafarem el camí de la zona més obaga, tot deixant a la dreta les dues pistes que ens abocarien a la solana. Seguirem aquest camí planer una bona estona deixant a banda i banda algunes pistes que hi conflueixen. Després d’un revolt a l’esquerra, agafarem el corriol ample que baixa perpendicular. Sense deixar-lo, ens portarà directe a la capella de Santa Maria de Montnegre (7), a les restes del roure monumental i a la font. El fort pendent del vessant facilita les esllavissades dels marges en èpoques de pluges.
Santa Maria de Montnegre: En alguns enclavaments de la muntanya perviuen elements alhora útils i simbòlics, ancestrals i religiosos: és el cas del roure, la font i la capella de Santa Maria. El roure, que va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 1990, era el més gruixut de la comarca i tenia més de 100 anys. Durant un temporal de neu i vent, el 7 de gener de 2010, es va trencar per l’enforcadura, on l’aigua i restes de fullaraca s’hi havien anat acumulant provocant una podridura al cor del tronc. Més informació: https://plantipodes-am.cat/fitxes/rouresantamariamontenegre.html
L’ermita de Santa Maria és un edifici del segle XIX que es va enrunar durant el segle passat i que el 2009 ha estat consolidada.
Agafarem la pista de baixada cap a ponent, a l’esquerra amb relació al sentit del camí per on hem arribat. Deixarem a l’esquerra la font del Degotall (8) i més tard alguns camins de desembosc. Sempre seguirem la pista principal, en suau descens, tot flanquejant la capçalera del sot de Can Garrumbau.
Bagues de castanyers: Les rouredes i l’alzinar muntanyenc de la baga foren substituïts massivament pocs segles enrere per l’explotació forestal del castanyer, arbre expandit per la colonització romana. Les perxades (Plantacions denses d'arbres joves i prims, especialment de castanyers i d'avellaners) de castanyers, tanmateix, perden avui dia vitalitat a causa de malalties fúngiques i rendibilitat econòmica, cosa que està afavorint la recuperació d’espècies pròpies de la zona. Actualment, però, s’estan assajant amb èxit programes de lluita biològica contra aquestes plagues i plans de millora forestal.
Poc abans de l’encreuament amb la pista que ve d’Hortsavinyà, al marge, hi ha les restes esllavissades d’un forn de carbonet. Seguirem en direcció a Sant Martí de Montnegre tot travessant successivament els torrents que conformen el sot Gran de can Preses.
L’alzina Grossa de can Preses: Al cor d’aquest sot podrem contemplar l’alzina Grossa (9). Fa aproximadament un metre de diàmetre màxim i tres de perímetre. Igual com el roure de Santa Maria, l’alzina Grossa ha patit un trencament del tronc des de l’enforcadura. Amb uns tensors que subjecten les branques cap al mig, s’intenta allargar la vida de l’arbre. Uns metres abans, al marge esquerre del camí, es troba un altre forn de carbonet, amb la xemeneia encara visible a l’interior.
La pista, tot deixant a la dreta can Preses i la petita urbanització La Natura, ens porta directament al punt d’inici, el nucli de Sant Martí de Montnegre.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sl-c-103-montnegre-carener-turo-gros-91004967
Observacions: Excursió
no massa llarga i molt atractiva per camins, corriols i pistes. El primer terç
en forta pujada. La resta en pla i baixada. L’itinerari és senyalitzat com a
sender local (blanc sobre verd, SL-C 103) en fites de fusta. Al llarg del camí
es troben plafons informatius dels diferents elements d’interès.
Itinerari
recomanable per a tots els públics.
Vàrem
pujar al Turó Gros el 24 de gener de 2004 i el 23 de gener de 2014. Aquí podeu
veure les ressenyes: http://maifemcim.blogspot.com/2004/01/turo-gros-del-montnegre-773-m.html
- http://maifemcim.blogspot.com/2014/01/turo-gros-montnegre-773-m.html
Dinarem al Restaurant Montnegre, Ctra. Montnegre, KM. 9, Montnegre, tel.: 656 38 86 22.
Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.
