maifemcim.cat: Un tomb per Sant Martí Sesgueioles (801 m)

diumenge, 14 de maig del 2023

Un tomb per Sant Martí Sesgueioles (801 m)

Dissabte 13 de maig de 2023

Hora de sortida: 2/4 de set del matí.

Ubicació: Comarca de l’Anoia.

Temps aproximat: 6 h 15 min (18,9 km)

Desnivell: 340 m (acumulat)

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a l’estació de servei del Bruc a fer el tallat.

Després seguirem fins a la sortida de Jorba, on agafarem la carretera C-1412a i passarem per Copons i Els Prats de Rei. Més endavant, ens desviarem a l’esquerra per BV-1001 fins a Sant Martí de Sesgueioles.

Itinerari: Començarem a caminar des de Sant Martí Sesgueioles (646 m) El municipi de Sant Martí Sesgueioles està ubicat a la Catalunya Central, a l'altiplà de la Segarra. L'altitud mitjana del terme és de 646 metres sobre el nivell del mar. El terme de Sant Martí és el més petit de l'Alta Segarra. Té dos coses que el fan diferent de la resta de poblacions: un campanar sense església i ser el poble natal del company Enric.

Passarem pel Cementiri (632 m) i després per una Depuradora (624 m)

Arribarem al Castell de Vilallonga (634 m) El castell de Vilallonga és un castell desaparegut de Sant Martí Sesgueioles, tot i que les restes que se li atribueixen són protegides com a bé cultural d'interès nacional. A Sant Martí Sesgueioles, al costat de l’ermita de Sant Valentí hi ha unes restes que es creu que pertanyen al castell de Vilallonga. No se'n té la certesa absoluta, ja que també podria ser que almenys en part corresponguessin a un poble rònec abandonat. Hi ha clots de pedruscall i fragments de paret d'unes dotze edificacions que no se sap si són part del castell o d'aquest poble abandonat. El conjunt d'aquests fonaments sembla que eren tancats dins d'un clos emmurallat. Aquestes restes es podrien datar entre els segles X i XIII. Per poder aclarir si aquestes restes pertanyen o no al castell caldria fer una acurada excavació.

Seguirem el recorregut i arribarem a l’Ermita de Sant Valentí de Vilallonga (635 m) A la vora de Cal Balard, masia centenària de Sant Martí Sesgueioles, romànica del segle XII. Deixar constància de l'existència de les restes de l'església romànica de Sant Valentí, documentada des de l'any 1043, amb funcions parroquials fins el segle XIII i la nova capella de Sant Valentí de Vilallonga, construïda l'any 1669. L'any 1991 es va restaurar la capella nova, situada al costat de l'antiga, i es van consolidar les restes de l’església romànica.

Passarem per la Masia de Can Balart (633 m) i en un radi d’uns 400 m es troben les necròpolis de Vilallonga. Són quatre les zones amb sepultures excavades en la roca, totes situades en els marges dels camps que envolten la masia. Aquest conjunt es pot datar entra els segles IX-X, pertanyent als habitants que poblaven aquest lloc en època medieval.

Arribarem al Cap de la Serra (651 m)

Després seguirem fins arribar a l’Ermita de Sant Ermengol (650 m) Romànica del segle XI, dins del terme municipal de Els Prats de Rei. Malmesa. L'interior de l'edificació està completament envaït per les males herbes. El passeig per l'exterior també és força complicat per l'abundant vegetació que l'envolta i que dificulta la presa de fotografies. És d'una sola nau, amb absis semicircular. Conserva encara les arcades que aguantaven la volta de canó que cobria la nau. Cal destacar els contraforts en forma de tal·lus, adossat als murs laterals, i el seu campanar d'espadanya. L'ermita de Sant Ermengol ja existia el 1076, quan els esposos Oleguer i Guisla, grans propietaris del lloc, donaren a la Catedral de Barcelona un alou situat prop de Sant Ermengol, repartit entre els termes de La Manresana i Vilallonga, com a dotació de llur fill Oleguer, el futur bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, Sant Oleguer. Fou sempre una sufragània dels Prats de Rei, fins que al segle XVI es convertí en una capella ermitana, a causa del despoblament. Romànica tardana, reedificada a les darreries del S.XII. Posteriorment es modificaren la porta d'entrada i la lateral de migdia adossada a la qual hi havia la casa dels ermitans.

Passarem per Can Retitell (602 m) i el Molí de la Roda (565 m)

Travessarem la Carretera BV-1001 (666 m) i arribarem a una Mina abandonada (669 m)

Arribarem al poble de Segur pertanyent la municipi de Veciana, després d'una pujada.

Més endavant arribarem al Castell de Segur (736 m) El castell de Segur se situa en un turó, cosa que el permet dominar tot el territori de l’Alta Anoia i una mica més. Clau per a l’expansió del comtat de Manresa, els vescomtes de Cardona tenien clar que l’havien de controlar, però no directament. Així, Dommuç i Guadall de Calders s’hi instal·len com a senyors d’aquesta fortalesa. Però amb el temps, el que va ser un castell de frontera esdevé seu d’un dels principals llinatges del nord de la comarca de l’Anoia i els Calders van prenent protagonisme en la història i les institucions del país. Però Miquel de Calders, a inicis del segle XVII feu un mal pas i el 1616, Francisco Fernández de la Cueva, ordena l’enderroc del castell de Segur. El luxós palau dels Calders desapareix per sempre més… però ara, el 2023, mil anys després de la seva construcció, el Castell de Segur reapareix de les entranyes de la terra…

Seguirem el nostre recorregut i passarem per la Creu de Segur (736 m), La Guàrdia Pilosa (776 m)

Veurem prop un Abocador (700 m), la Bassa de la Guàrdia (725 m), els Horts de Sant Martí (647 m) i arribarem al punt de partida a Sant Martí Sesgueioles (646 m)

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/un-tomb-per-sant-marti-sesgueioles-134694224

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/645f821aa2f89d26de1c02ca

Observacions: Heu vista mai un campanar sense església? I una església sense campanar? Sant Martí Sesgueioles, una església sense campanar i un campanar sense església.

En un territori pla, allà on l’alta Anoia es confon amb la Segarra i amb els camps de cereals dominant el paisatge trobem la petita vila de Sant Martí Sesgueioles. Tan petita que encara avui és el terme municipal més reduït de l’Anoia.

Bonic recorregut per l'Alta Anoia, ideal per fer-lo a la primavera quan la verdor dels sembrats donen a l'aire aquella frescor i fragància que ens convida a fer les inspiracions amb més força si cal. Si el dia és clar les vistes des de la Guàrdia Pilosa abasten una bona part del nostre petit país.