Dimecres 31 de maig de 2023
Matinal
Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca del Pla de l’Estany.
Temps aproximat: 3 h 15 min (12,8
km)
Desnivell: 170 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Girona per l’autopista AP-7. Ens aturarem a fer el tallat a l’àrea de servei de La Selva.
Després seguirem fins a la sortida 6 i anirem en direcció a Banyoles i Besalú (carretera C-66). Passat Banyoles, seguirem en direcció a Melianta (carretera GIP-5121), nucli pertanyent al municipi de Fontcoberta, i seguirem fins al punt d’inici de la excursió (veure la traça adjunta) conegut com el Clot d’Espolla.
Itinerari: Començarem la caminada prop del Clot d'Espolla (també conegut com a Platja d’Espolla, tot i que, gran part de l’any està seca...) situada prop de Can Traver Nou (turisme rural – hípica, al costat de la qual es conserva un refugi antiaeri) on haurem aparcat els cotxes.
Seguirem per la Via Verda, ara molt ben condicionada.
Passarem pel costat d'un pedestal en el qual hi havia l'estàtua de Sant Galderic (patró dels pagesos catalans) i que és el punt on coincideixen els termes de 4 municipis: Serinyà - Porqueres - Esponellà i Fontcoberta. Veurem un gran carreu calcari que sustentava l’estatueta de Sant Galderic, que visqué al segle IX a la vila occitana de Viéleville, avui Saint Gauderic, a la regió d’Aude. Feia de pagès i es diu que dugué una vida santa i exemplar. Fou objecte de gran devoció per part dels fidels a causa dels molts miracles que se li atribueixen. L’any 990 fou canonitzat en el Concili Provincial de Narbona i proclamat patró dels pagesos del Rosselló i de Catalunya. Com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta (1707 – 1714), deixà progressivament de tenir el protagonisme litúrgic com a patró dels pagesos i s’anà introduint la nova devoció a Sant Isidre. Molts parròquies d’economia minsa, en no poder finançar una nova imatge, varen transformar l’estàtua de Sant Galderic en la de Sant Isidre substituint-li atributs: l’agullada (1) per la rella (2). (1-Agullada: és un bastó llarg amb una punxa de metall a un cap que s'utilitza per guiar bous punxant-los. 2-Rella: és la peça de l'arada que fa la funció de tallant horitzontal del sòl) Amb tot, la tradició de Sant Galderic a Catalunya porta 700 anys d’avantatge a la de Sant Isidre. Més enllà de la seva arrel pagesa, Sant Galderic ha esdevingut un símbol de la fidelitat a la terra, a la natura i als lligams històrics entre Occitània i Catalunya. La vinculació del sant al monestir romànic de Sant Pau del Camp de Barcelona s’explica perquè des de 1654 i durant alguns anys les seves relíquies van romandre a l’altar de Sant Nicolau de l’església de Sant Pau, on van ser traslladades des de Sant Martí del Canigó per preservar-les dels estralls de la Guerra dels Trenta Anys. Acabada la guerra les relíquies tornaren a França, però una petita part d’aquestes restà a Barcelona. Consta que el 1906 encara s’hi veneraven.
Travessarem tot el Pla de Martís. Aquesta extraordinària planúria fou un camp d'aviació militar durant la Guerra Civil. Al valor natural de l’extens Pla de Martís s’hi afegeix l’interès històric d’haver estat un camp d’aviació de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola (1936 – 39). A causa de les condicions de plana extensa molt poc urbanitzada i amb les muntanyes prou allunyades, s’hi va emplaçar aquesta instal·lació el març de 1938. Es confiscaren terres als propietaris i s’hi construïren les pistes per a les aeronaus, un pont sobre el rec d’Espolla, un pavelló de comandament i el refugi de Casanova de Traver, que ha arribat intacte fins els nostres dies. També fou decomissat el mas de Can Malloles, un dels objectius de l’aviació franquista ja que es feia servir com a dipòsit camuflat de municions i bombes pels avions. Hi tenien base dues esquadrilles formades pels Xatos, els Mosques i els famosos bombarders Tupolev SB-2 Katiuska. Acabada la guerra, i després d’un parèntesi de 5 anys tancat, el camp es destinà a tasques de vigilància fronterera i hi operà l’esquadrilla de caça Batallón de Bañolas. Aquest cop, però amb els terrenys ocupats en règim de lloguer. Fou desmantellat definitivament l’any 1960.
Creuarem el Camí de Serinyà a Martís, baixarem fins el Riu Fluvià. El seguirem fins la Presa i Central Elèctrica de Martís. Agafarem un camí que ens acostarà directe al poble d'Esponellà.
Passarem per Can Què, per la Plaça de l'Església i carrer amunt fins creuar la carretera de Banyoles (GIP-5121)
Enfilarem el camí fins el Castell d'Esponellà (198 m), en restauració.
El castell d’Esponellà (segles XI-XVII) és d’origen medieval. Fou construït com a torre de vigilància, però a l’any 1250 el rei Jaume I va donar llicència per aixecar aquí un castell. Les restes de l’edifici dominen els plans d’Esponellà i de Banyoles. El 1495 existia en aquest punt una capella dedicada a la Verge de l’Esperança, molt venerada a la zona, però el 1647, després de l’assassinat del rector d’Esponellà, es va deixar de dir missa en aquest lloc. Després de diverses vicissituds històriques, el castell fou abandonat completament en el segle XVIII.
Recularem un tram i farem una pujada per tot seguit passar per Martís de Dalt. Tornarem a creuar la carretera de Banyoles.
Passarem pel Pont de Martís, sobre el Rec d'Espolla. Al costat veurem la Creu de Terme.
Seguirem pel Camí Vell de Banyoles a Esponellà. Travessarem tot el Pla de Martís fins arribar a l'aparcament i acabar la caminada.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pla-de-martis-136358300 (la seguirem en el sentit de les agulles del rellotge)
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/647720255b6b0771d003c94e
Observacions: L’itinerari proposat descriu un circuit de
descoberta per la zona més septentrional del Pla de l’Estany, al voltant del
pla de Martís i pel riu Fluvià. A més d’oferir múltiples atractius naturals,
artístics i històrics, aquest recorregut permet gaudir d’esplèndides vistes del
Pirineu més oriental, del massís de les Salines, de la Mare de Déu del Mont,
del Bassegoda, del Comanegra, de la serra de Finestres i del Rocacorba, entre
altres muntanyes que circumden la comarca.
Vàrem caminar per aquestes contrades el 10 de febrer de 2018 “Castell d’Esponellà”, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2018/02/castell-desponella-271-m.html i el 9 d’abril de 2016, “Una volta a Serinyà....” aquí la ressenya: http://maifemcim.blogspot.com/2016/04/una-volta-serinya-per-les-valls-del-ser.html
Tornarem a casa als voltants de les dues de la tarda.
