Dissabte 24 de febrer de 2024
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 4 h 45 min (13,7
km)
Desnivell: 460 m (acumulat)
Dificultat (1): Normal.
Programa: Sortirem a l’hora indicada i anirem per la AP-7 fins al desviament en direcció a Vic. Seguirem per la C-17 i ens aturarem a les 4 carreteres de Tona per fer el tallat.
Després seguirem per la C-17 fins a Sant Quirze de Besora, on ens desviarem per anar fins a Santa Maria de Besora.
Un cop a Santa Maria de Besora, anirem a una zona d’aparcament que hi ha al Passeig del Pla de Teià (carretera), mol propera l’església del poble i de l’ajuntament.
Itinerari: Començarem a caminar i ens dirigim cap al Salt del Mir per camins amples i ben marcats i sense cap dificultat tècnica. Passarem per Can Pous i el restaurant el Mir per dirigir-nos cap al Salt. Per això ens desviarem per un camí amb indicacions, quan estiguem de visitar el salt tornarem fins a aquesta intersecció.
Abans del salt passarem per un pont de fusta i per la resclosa que emmagatzema l'aigua que després es dirigia canalitzada a la safareig del molí del Mir, perquè la seva força mogués les grans pedres que molien el gra. Cal destacar que són dos molins els que aprofitaven aquesta força i en un encara podrem veure les pedres.
Passarem per aquests molins per arribar al Salt, d´uns 35 metres d´alçada, si tenim la sort de veure’l amb molta aigua, és espectacular, nosaltres, amb la sequera que els país està patint en aquesta temporada, l’hem vist totalment sec.
Tornarem sobre els nostres passos fins a la intersecció per reprendre la pista que a poc a poc ens va acostant a Santa Maria. Abans hi ha una desviació per visitar la petita ermita de Sant Salvador del Prat, bonica ermita romànica, que queda ubicada a sota el castell de Besora, en la seva cara sud, i que gràcies a les diverses reformes que s’hi ha fet al llarg dels anys, avui presenta un bon estat de conservació. Es tracta d’una petita edificació d’una sola nau rectangular, amb absis, i orientada com és habitual en època romànica, de llevant a ponent. La nau es troba coberta amb volta de canó. Com a curiositat, el petit campanar queda descentrat respecte la porta de l’ermita. Se’n tenen notícies de l’any 1219, mentre que l’església del castell es va consagrar l’any 898.
Sortirem de la ermita, travessant uns prats amb bestiar i amb una masia, cal anar amb compte de no molestar els animals. Seguirem novament la pista i arribarem a la carretera i la seguirem, a la dreta, 1,5 km aproximadament, tot i que hi passen pocs cotxes cal extremar la precaució i circular sempre per la nostra esquerra.
Ens desviarem a l'esquerra per iniciar la pujada “forta” del dia que ens portarà fins al castell de Besora.
És un castell i església, romànics situats a dalt d'un turó i del qual ja se'n tenen notícies el 885. Tot i que està força deteriorat l'espectacularitat de les vistes sobre el Pirineu fa que valgui la pena pujar.
Del castell només queden restes molt malmeses de fragments de murs i estances. Les úniques restes ben visibles són les que corresponen a l'església del castell, dedicada a Santa Maria, i que ens permeten veure que era una construcció d'una nau orientada a l'est i amb un absis semicircular. La nau i l'absis, precedit per un tram presbiteral, eren coberts per voltes de canó. Al costat meridional hi havia el portal d'entrada, protegit per un atri, i el campanar de torre, que ara només es conserva fins al primer pis d'alçada.
Des d'aquí, amb suau baixada, tornarem al nostre punt de partida a Santa Maria de Besora.
Observacions: Ruta circular de nivell fàcil amb l’objectiu
de visitar el Salt del Mir des de Santa Maria de Besora.
Camins
perfectes per al senderisme, amples i ben trillats i només 1,5 km d'asfalt.
Dinarem al restaurant Terrafoc (Antiga Cugulera) Rbla. Concepció, 5, Sant Quirze de Besora, 93 852 90 80. Aquest restaurant, aleshores amb el nom de restaurant Way, va ser protagonista del programa de TV3 “Joc de Cartes” del 10 de gener de 2024. Aquí podeu veure el programa: https://www.ccma.cat/3cat/t7xc17-la-millor-restauradora-dosona/video/6258904/ Actualment, a més del canvi de nom, també ha canviat de propietaris i val a dir que és un restaurant molt recomanable, tant pels plats que serveixen (una fusió de cuina catalano-asturiana) com pel tracte del seu personal.
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
