Dissabte 17 de febrer de 2024
Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 5 h 15 min (16,3
km)
Desnivell: 591 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 fins passar Vic i agafarem l’Eix Transversal (C-25). Agafarem la sortida 183 fins a Roda de Ter, on anirem a comprar croissants a La Pastisseria Prat, "Can Carriel", de Roda de Ter, Carrer d'en Bac de Roda, 15, Barcelona que ha guanyat el premi al millor croissant artesà de mantega de tot l'Estat els anys 2017 i 2023, tel.: 93 854 00 81.
Després anirem fins a Folgueroles, on aparcarem al final del carrer Font de la Sala.
Itinerari: Trobarem la fita d’inici (1) al final del carrer Font de la Sala, al costat del torrent de Folgueroles. Començarem a caminar a l’esquerra.
De Folgueroles fins a la font Trobada: El sender passa per sota el pont de la carretera N-141d i arriba a la presa de la font Trobada (2). La presa de la font Trobada és un antic exemple del maneig de l’aigua al torrent de Folgueroles. Es va construir amb l’objectiu d’emmagatzemar aigua per moure el molí de la Sala i regar els horts de la Sala.
A pocs metres es divisa la font Trobada envoltada per un prat fresc i verd poblat de saüquers, arços blancs, salzes, freixes i altres espècies pròpies d’ambients humits.
El curs del torrent de Folgueroles entre la font Trobada i la presa dibuixa la signatura de Verdaguer a partir d’una proposta creada per l’artista Perejaume, amb motiu del centenari de la mort del poeta (2002).
A la font Trobada hi ha un espai de lleure situat en un magnífic entorn natural. L’àrea està equipada amb un aparcament (unes 10 places), taules i l’aigua potable de la font. També hi ha una àmplia àrea per passejar sobre el torrent de Folgueroles. La font Trobada és una de les grans fonts de Folgueroles. Sobre la font es conserva una bella poesia, que potser no és de Verdaguer però que ens arriba manuscrita entre els seus papers.
De la font Trobada fins al gorg de Llitons: Agafarem la pista que surt de l’aparcament en direcció a Sant Llorenç del Munt i ens desviarem a la dreta per travessar els camps de l’Ausió. El camí circula per pistes amples, envoltades d’alzinars tancats o pinedes de pi roig que ens portaran a un petit pont, on es troba el gorg de Llitons (3).
En el gorg de Llitons, o gorg de Nitons segons mossèn Cinto Verdaguer, es barregen les aigües del sot de Collsameda i del sot Fosc. En la seva prosa juvenil, Verdaguer descriu els Nitons, uns màgics i aterridors éssers, «negres i banyuts» que viuen en aquest indret i que en dies de temporal persegueixen i ataquen els vianants.
Del gorg de Llitons i Sant Llorenç del Munt fins al Salt de la Minyona: Seguirem per la pista fins a l’enllaç que ens duu a Sant Llorenç del Munt (4), castell del segle X i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El camí ara agafa el vermell intens dels conglomerats de la cinglera i continua fins al puig dels Jueus, on s’obren unes vistes espectaculars de la vall de Sau, el Montseny i el massís de les Guilleries.
Aquesta església de Sant Llorenç és d’origen força antic, fins i tot visigòtic, i va donar nom al castell que es va aixecar a la seva ombra que figura esmentat des del 881. L’església coneguda en aquell moment com Sant Llorenç de Planeses figura documentada des del 1012. L’any 1067, els senyors dels castells de Sant Llorenç i de Meda van decidir fundar en aquella església un priorat benedictí que van posar sota la dependència del monestir de Sant Marçal del Montseny, per alguna raó, aquella fundació no es va materialitzar mai i els senyors del castell van recuperar el seu domini.
S’ha conservat una llegenda relacionada en aquest castell. Segons la llegenda, en època medieval, al castell hi vivien uns frares. Eren de la mateixa ordre que els frares que vivien a Casserres. La comunitat de Sant Llorenç malvivia amb lo poc que podien conrear, però els seus membres eren molt intel·ligents.
Segons sembla, aquesta comunitat es va enemistar amb el rei català, doncs aquest no feia cas a les seves peticions. La tensió entre el rei català i la comunitat de frares era molt gran, i un dia els frares van decidir segrestar al rei.
Quan el rei va ser alliberat del seu segrest, va dictar una ordre per clausurar el monestir de Sant Llorenç. També va voler fer presoners a tots els frares que hi vivien. L’alcalde de Folgueroles va rebre l’ordre escrita, però com que no sabia llegir, va demanar als frares que la llegissin en veu alta. Evidentment, els frares es van inventar una història i, enganyant a l’alcalde, el van fer tornar a Folgueroles. Aquella nit, els frares van fugir de Sant Llorenç.
Com que el rei no tenia notícies de l’alcalde de Folgueroles, es va posar en contacte amb aquest, i va descobrir que tots els frares havien fugit. Des d’aquell moment, tothom que volgués ostentar el càrrec d’alcalde, havia d’acreditar que sabia llegir i escriure.
Tornarem enrere fins a la cruïlla per la que hem pujat, ara seguirem rectes. Tot baixant la pista cal parar atenció per agafar el pas de la mina, un estret corriol per sobre de la N-141d. Des d’aquí, ja veurem el perfil del mirador del Salt de la Minyona (5), on arribarem seguint la pista formigonada.
El Salt de la Minyona és una de les joies de l’itinerari. Aquest escarpat mirador ens ofereix una de les vistes panoràmiques més impressionants de l’espai natural. A la punta més avançada del mirador, guardant aquest paisatge meravellós, hi ha la Mare de Déu dels Cingles.
Aquest mirador és font d’inspiració per a Verdaguer en la composició del poema «La nina del cingle» així com element fonamental en la llegenda popular del Salt de la Minyona, on es narra com una jove donzella, enganyada pel diable, va provar la seva sort saltant al daltabaix del cingle, si voleu saber la llegenda complerta, podeu llegir el text de la següent foto.
Del Salt de la Minyona, Foquers i Tavèrnoles fins a la Damunt: L’itinerari segueix en direcció als Munts, es desvia per una drecera a la dreta que esquiva la casa. En arribar a una cruïlla principal, girarem a la dreta seguint el PR-C 40.1.
Caminarem ara per pistes emboscades, de bracet al torrent dels Munts. Un tram de camí sembla pavimentat per grans blocs de pedra i és conegut com «la calçada romana», encara que no es tracta d’un enllosat romà, sinó un dels freqüents afloraments de la roca. De baixada cap a Tavèrnoles, passarem la masia del Compòsit i l’ombrívol racó de la font i la bassa de Foquers (6). Seguirem la pista vora el torrent i passarem prop de Tavèrnoles (7), si ens hi acostem, ens donarà la benvinguda l’esplèndida església de Sant Esteve, joia de l’art romànic documentada l’any 981.
Un camí de pujada, que comença a la font de Foquers ens portarà a la pista cap a la masia de Foquers. Al davant s’enfilen 350 esgraons de pedra rústica, les escales de Foquers. Més endavant haurem de creuar el camp de conreu que mena a l’ermita de la Damunt (8)
Les primeres notícies de la capella provenen d’un llegat testamentari que data de 1231 i parla de Sancta Maria Superiore. El temple actual fou ampliat i renovat durant els segles XVI-XVIII, de manera que actualment no en queda cap element romànic visible. Al poema «L’Arpa», el poeta Mossèn Cinto Verdaguer relata com acudia a aquesta ermita amb la seva mare. Descriu el paisatge que es veu des de la porta de l’ermita, en especial el Pedraforca que imagina un Vesuvi «atapeït de lava» en pondre’s el sol damunt seu. Al costat de l’ermita trobarem el jardí «Brins d’Espígol» que mostra 29 plantes que apareixen al poemari de Jacint Verdaguer amb aquest mateix nom. El seu poema «Lo pi de les tres branques» inspira als folguerolencs a plantar en un prat proper un fill del centenari Pi de les Tres Branques del Berguedà.
De la Damunt fins a Folgueroles: De tornada a Folgueroles trobarem les alzines sureres, el conjunt més important que hi ha d’aquesta espècie a la plana de Vic. Van ser plantades al segle XVIII. Hi trobarem una escultura de P. Plazuelo gravada amb versos de Verdaguer.
A Folgueroles trobarem molts llocs per a la memòria del poeta, com la casa on es va criar, ara convertida en museu, o l’església de Santa Maria, on va ser batejat, documentada l’any 967 que conserva parts romàniques. Ens acomiadarem de l’itinerari a la plaça Verdaguer, on s’aixeca el Pedró, monument que li fou dedicat, que va ser pagat pels veïns i bastit amb el treball de franc dels picapedrers.
La Casa Museu Verdaguer, que va obrir les portes l’any 1967 i és un dels museus literaris més antics de Catalunya. Forma part de la casa familiar on va viure els primers anys de la seva vida. La casa, situada en un carrer de velles llambordes, és un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de mitjan segle XIX, que recrea l’ambient on es va criar el poeta. També s’hi fan actes culturals i exposicions temporals.
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/65d0afee311fe65029172bb2
Observacions: És la força de la naturalesa la que s’imposa
en aquest espai, tot i que sorprèn el ric patrimoni humà que s’hi troba.
Masies, castells, ermites, esglésies i monestirs rivalitzen per atreure l’atenció
dels qui el visiten.
El
camí està marcat amb senyals quadrades de color granat.
Vàrem
fer una excursió de Folgueroles al Salt de la Minyona el 25 de març de 2017,
aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2017/04/folgueroles-salt-de-la-minyona-864-m.html i vàrem fer un tram del GR-151 sortint del
Folgueroles el 19 de novembre de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les
fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2016/11/camins-del-bisbe-i-abat-oliba-2-i-3.html i un altre tram d’aquest GR entre Vic i
Folgueroles el 19 de desembre de 2015, aquí podeu veure la ressenya i les
fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2015/12/vic-folgueroles-600-m-camins-del-bisbe.html
Dinarem al Restaurant Can Pascual, Pl. Mn. Jacint Verdaguer, 3 de Folgueroles, tel.: 93 812 21 18, www.canpascual.cat
Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.
