Dijous 15 de febrer de 2024
Hora de sortida: ¾ de set del matí.
Ubicació: Comarca d’Osona.
Temps aproximat: 4 h 45 min (11,5
km)
Desnivell: 541 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la AP-7 fins a la sortida en direcció a Vic, que seguirem per la C-17. Ens aturarem a fer el tallat a les 4 carreters de Tona.
Després seguirem fins a Sant Quirze de Besora i Vidrà on aparcarem a la
zona d’aparcament que hi ha prop de l’ajuntament.
Itinerari: Seguirem el camí del salt del Molí i, passada una torre d’alta tensió, arribarem al magnífic pont romànic del Molí o de Salgueda, sobre el riu Ges.
Travessarem el pont i girarem a la dreta. Poc després trobarem una bifurcació. Aquí agafarem el camí que baixa a la dreta fins al salt del Molí.
Si l’aigua del riu Ges és generosa, aquí es pot gaudir d’una espectacular cascada de 20 metres. Nosaltres, amb la persistent sequera que tenim, encara podem considerar que hem tingut sort, al poder veure un raig d’aigua que cau.
Després continuarem el camí i travessarem el Ges per unes passeres de formigó i seguirem el sender marcat que trobarem després de passar per un petit afluent.
El camí s’enfila enmig d’una fageda fins que arribarem a una pista. És l’antic camí ral de Sant Pere de Torelló a Vidrà.
Veurem un cartell que ens mena cap a la Tosca de Degollats i és la
direcció que seguirem. Anirem fent pista tot baixant altre cop durant uns cinc-cents
metres, fins que la deixarem en una cruïlla per seguir un corriol que surt a l’esquerra
tot planejant i que ens portarà ràpidament fins la curiosa formació de la Tosca
de Degollats.
La Tosca és una formació rocosa de material calcari que s'ha originat durant molts anys, l'aigua d'una fosa situada a la part superior va regalimant i dipositant amb aquest degoteig petites restes de carbonat càlcic. El nom, segons la llegenda, prové d'una masia propera (avui en ruïnes), on s'hi feia la matança cada any, però un any el pagès va tenir tant mala fortuna que li va caure el porc a sobre i amb els ullals del mateix va quedar degollat i va morir. D'aquesta feta, a la casa li canviaren el nom pel de "Degollats", ja que un degollat (el porc) en va degollar un altre.
Retrocedirem uns 20 metres per rodejar la Tosca i pujar a la part superior, veurem un cartell que indica la direcció al Coll de Hi-era-de-massa. Un cop a dalt veurem l'origen de l'aigua que cau més avall.
Entrarem en la Baga de Canemars i anirem guanyant alçada ràpidament fent ziga-zagues. El camí ara pla, ara en pujada, ara en baixada, sempre força arbrat fins a arribar al Coll de Hi-era-de-massa, aquest curiós nom prové segons la llegenda d'uns fets ocorreguts en època feudal quan al Castell de Besora hi vivia un senyor feudal de conducta molt dèspota i cruel vers els seus subordinats. Així que aquests decidiren desfer-se d'ell difinitivament. La vigília del seu Sant, organitzaren una cacera de senglar, i quan van ser al Coll en lloc d'atacar la fera van matar l'amo i senyor. El Tribunal hi prengué part i quan preguntà: Qui la mort? respongué la gent: - El Poble. Per què l'ha mort? - Perquè hi era de massa.
Tot seguit farem la darrera pujada, dura però curta fins al Santuari de Bellmunt a 1.246 metres d'altitud. Tindrem unes bones vistes a la Plana de Vic, al Montseny i al Pirineu Oriental. El Santuari de Bellmunt, on hi trobem l'ermita i una hostatgeria té les primeres referències històriques l'any 1219. Si pugem unes escales podem arribar fins al Cim de Bellmunt, pertanyent a la llista del 100 Cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Aquest cim té instal·la un curiós aparell que va comptabilitzant les persones que hi pugen. També hi ha un vèrtex geodèsic i una antena.
Un cop feta la visita al Santuari, agafarem el camí de baixada fins el Coll de Hi-era-de-massa per el mateix corriol de pujada, i seguirem el cartell que ens indica cap al Coll de Vidrà, tot el camí fins al Coll de Vidrà és per una pista ben ample i còmode. Un cop al Coll de Vidrà, a tocar de la masia del Coll, arribarem a la carretera que va de Santa Maria de Besora a Vidrà, que haurem de seguir a la dreta i pel marge esquerra, per arribar de seguida altre cop al punt inicial de la ruta.
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vidra-salt-del-moli-santuari-de-bellmunt-vidra-161256588
Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/65ce08fbc202e74bd462f0c1
Observacions: Vàrem pujar al Santuari de Bellmunt, per un
altre camí, el 8 de maig de 2016, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: https://maifemcim.blogspot.com/2016/05/bellmunt-1246-m.html
L’accés
al Salt del Molí es fa sense cap restricció.
Al
costat del santuari hi ha un refugi i un restaurant, tots ells edificats sobre
roca viva. Es pot accedir a peu o en cotxe des de Sant Pere de Torelló, i des
de Vidrà a peu. La imatge de la Mare de Déu de Bellmunt és una estàtua
d'alabastre pintat de 22 cm.
Jacint
Verdaguer l'anomenà, en un dels versos inicials de l'Emigrant, “ermita al
cel suspesa”.
Segons
es creu, el santuari de Bellmunt fou inicialment la capella de l’antic (i avui
inexistent) Castell de Sa Reganyada. El culte a la Mare de Déu apareix documentat
per primer cop l’any 1.219. Des de llavors, l’ermita ha sofert diverses
reformes i ampliacions. Actualment també és un refugi i bar-restaurant amb
servei d’esmorzars dinars i sopars (Tel. 93 744 71 07).
Dinarem a l’Hostal Serrasolsas, c/. Creu de l’Arç, 2 – Vidrà, tel.: 93 855 09 05 - 93 852 91 18, web: https://www.hostalserrasolsas.com/ .
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
